Efecte de la nutrició precoç en el desenvolupament de sibilàncies

Objectiu: provar que, enfront de l’aparició de sibilàncies, l’alletament matern es comporta com a un factor protector i l’alletament artificial com a un factor inductor. Material i mètodes: assaig clínic controlat, randomitzat, a doble cec amb grup control i seguiment de 8 anys, de la submostra espanyola, en el seu 5è any de seguiment, del treball multicèntric europeu EU CHILDHOOD OBESITY PROGRAMME (QLK1-2001-00389). La població es va dividir en 3 grups: nadons alimentats amb lactància artificial amb baix contingut proteic, nadons alimentats amb lactància artificial amb alt contingut proteic i un grup control de nadons alimentats amb llet materna. Per avaluar l’aparició de sibilàncies i la seva evolució en el temps es van realitzar entrevistes als pares a mesura que la població assolia els 6 anys de vida sobre qüestions referides als 3 i als 6 anys i s’havien de realitzar entrevistes als 8 anys de vida sobre qüestions referdies a aquesta mateixa edat. Per comprovar la repercussió en la funció pulmonar i valorar la base atòpica, es tenia previst realitzar, als 8 anys, espirometria, prik test amb aeroalergens, determinació de IgE sèrica total i quantificació dels eosinòfils en sang perifèrica. S’han valorat possibles factors de confusió com antecedents familiars de malalties de base al•lèrgica, nivell socioeconòmic familiar, factors, ambient epidemiològic i s’ha estudiat altra morbiditat associada com episodis de febre, vòmits, diarrea, dermatitis atòpica, refredat de vies respiratòries altes i prescripció mèdica d’antibiòtics. Resultats: només un 20’8% van rebre alletament matern. No s’han trobat diferències estadísticament significatives entre la història d’episodis de sibilàncies i el tipus d’alletament rebut. Tampoc s’han trobat diferències estadísticament significatives entre l’alimentació rebuda i la història de dermatitis atòpica. La llet artificial es va associar, amb significació estadística, a una major prescripció d’antibiòtics i una major incidència de patir diarrees i, sense significació estadística, es va associar a un augment del risc de patir RVA. La lactància materna es va associar amb significació estadística a una menor prescripció d’antibiòtics. La presència de germans grans i un baix nivell d’educació de la mare van contribuir a augmentar la morbiditat durant el primer any de vida. El consum d’alcohol durant l’embaràs es va associar a més episodis de vòmits i el consum de tabac a més episodis de diarrea. Conclusions: l’alletament artificial no predisposa a patir més episodis de sibilàncies ni de dermatitis atòpica. La lactància materna exclusiva durant almenys 3 mesos disminueix el risc de diarrees en els primers 6 mesos de vida i retarda l’aparició d’infeccions aparentment bacterianes que requereixen tractament antibiòtic. L’alletament matern exclusiu durant un mínim de tres mesos no comporta una substancial disminució de la morbiditat durant els primers 12 mesos de vida.

Relacions especials entre germans

Aquest projecte tracta sobre la relació entre germans quan un d’ells és discapacitat. Podríem dir que la relació que s’estableix entre ells és “especial”? Aquesta ha estat la pregunta que m’ha portat a estudiar els diferents factors que influeixen en una relació d’aquest tipus. Per tal de poder comprovar el que diuen els estudis fets fins al moment, he analitzat dos casos, tots dos amb contextos molt diferenciats, i n’he tret unes conclusions amb la finalitat de respondre a la pregunta inicial. Quan hi ha un fill amb discapacitat a la família, l’atenció que aquest requereix és tan gran que sovint els germans tenen la sensació de sentir-se inferiors, culpables, etc. A tots aquests sentiments cal prestar-hi certa atenció de manera que la situació no els sigui negativa. Els tallers de germans, organitzats per associacions i escoles especialitzades amb el tema, contribueixen a treballar amb tots aquests germans, els sentiments i les emocions i així enfortir el vincle entre germans.

Dots i llegats dels Baldrich de Valls (1768-1863)

Aquest article presenta les dificultats que van haver d’afrontar entre 1768 i 1863 els hereus de la casa Baldrich de Valls per liquidar els dots i les deixes testamentàries. Anton Baldrich Janer va nomenar hereu el fill gran del primer matrimoni amb l’obligació de pagar als seus germans i especialment als seus germanastres unes quantitats molt elevades de diners atorgats en un moment de grans expectatives econòmiques, gràcies al comerç amb Amèrica i el nord d’Europa. Durant la primera meitat del segle XIX, alguns anys de males collites, les contínues guerres i la independència de les colònies americanes feren minvar els recursos i van afeblir la hisenda familiar. Els successius hereus maldaven per pagar les contínues reclamacions dels cabalers i les cabaleres de les diferents generacions, fet que els impedia invertir en noves empreses per tal d’ampliar i modernitzar els seus negocis. L’any 1863, el darrer hereu Baldrich va morir sense descendència, havent pagat els darrers deutes familiars però sense haver creat nous horitzons per als seus successors.

A functional variant in the Stearoyl-CoA desaturase gene promoter enhances fatty acid desaturation in pork

There is growing public concern about reducing saturated fat intake. Stearoyl-CoA desaturase (SCD) is the lipogenic enzyme responsible for the biosynthesis of oleic acid (18:1) by desaturating stearic acid (18:0). Here we describe a total of 18 mutations in the promoter and 3′ non-coding region of the pig SCD gene and provide evidence that allele T at AY487830:g.2228T>C in the promoter region enhances fat desaturation (the ratio 18:1/18:0 in muscle increases from 3.78 to 4.43 in opposite homozygotes) without affecting fat content (18:0+18:1, intramuscular fat content, and backfat thickness). No mutations that could affect the functionality of the protein were found in the coding region. First, we proved in a purebred Duroc line that the C-T-A haplotype of the 3 single nucleotide polymorphisms (SNPs) (g.2108C>T; g.2228T>C; g.2281A>G) of the promoter region was additively associated to enhanced 18:1/18:0 both in muscle and subcutaneous fat, but not in liver. We show that this association was consistent over a 10-year period of overlapping generations and, in line with these results, that the C-T-A haplotype displayed greater SCD mRNA expression in muscle. The effect of this haplotype was validated both internally, by comparing opposite homozygote siblings, and externally, by using experimental Duroc-based crossbreds. Second, the g.2281A>G and the g.2108C>T SNPs were excluded as causative mutations using new and previously published data, restricting the causality to g.2228T>C SNP, the last source of genetic variation within the haplotype. This mutation is positioned in the core sequence of several putative transcription factor binding sites, so that there are several plausible mechanisms by which allele T enhances 18:1/18:0 and, consequently, the proportion of monounsaturated to saturated fat.

A mild form of SLC29A3 disorder: a frameshift deletion leads to the paradoxical translation of an otherwise noncoding mRNA splice variant

We investigated two siblings with granulomatous histiocytosis prominent in the nasal area, mimicking rhinoscleroma and Rosai-Dorfman syndrome. Genome-wide linkage analysis and whole-exome sequencing identified a homozygous frameshift deletion in SLC29A3, which encodes human equilibrative nucleoside transporter-3 (hENT3). Germline mutations in SLC29A3 have been reported in rare patients with a wide range of overlapping clinical features and inherited disorders including H syndrome, pigmented hypertrichosis with insulin-dependent diabetes, and Faisalabad histiocytosis. With the exception of insulin-dependent diabetes and mild finger and toe contractures in one sibling, the two patients with nasal granulomatous histiocytosis studied here displayed none of the many SLC29A3-associated phenotypes. This mild clinical phenotype probably results from a remarkable genetic mechanism. The SLC29A3 frameshift deletion prevents the expression of the normally coding transcripts. It instead leads to the translation, expression, and function of an otherwise noncoding, out-of-frame mRNA splice variant lacking exon 3 that is eliminated by nonsense-mediated mRNA decay (NMD) in healthy individuals. The mutated isoform differs from the wild-type hENT3 by the modification of 20 residues in exon 2 and the removal of another 28 amino acids in exon 3, which include the second transmembrane domain. As a result, this new isoform displays some functional activity. This mechanism probably accounts for the narrow and mild clinical phenotype of the patients. This study highlights the"rescue" role played by a normally noncoding mRNA splice variant of SLC29A3, uncovering a new mechanism by which frameshift mutations can be hypomorphic.

The Child Protection System from the Perspective of Young People: Messages from 3 Studies

This article reports findings and reflections based on the results of three different research projects conducted between 2008 and 2013 and focusing on the perspective of young care leavers in Spain. The overall aim was to examine these young people’s perceptions and evaluations of how they were treated while in the public care system, mainly residential care. Reviewing these qualitative studies, the most common and relevant issues highlighted by young people were related to the following themes: (a) entering care; (b) stability and emotional bonds in care; (c) education; (d) friends; (e) labelling, stigmatization, rights and opportunities; (f) autonomy and responsibility versus overprotection; (g) contact with parents, siblings and extended family; (h) maltreatment in care; and (i) leaving care. One of the main elements used in their assessments was comparison (i) between their previous situation within their birth family and the quality of care experienced in the residential home; and (ii) between what these young people commonly refer to as “normal children” and children in care. Recommendations deriving from their advice and opinions are also debated