Utopia?: probablement potser...

L'objectiu d'aquest treball és que l'autor derivi en testimoni de la societat a partir d'enquestes i dels seus propis textos, que exemplifiquen situacions diverses. Tot regit per una voluntat que més o menys expressada, dirigeix l'acció dels homes: l'esperança en un món millor que en cap lloc es troba, ni en altres temps. L'autor fent-se ressò d'un humanisme tormentat s'insereix en experiències literàries, que són mirall de l'home coetani. De tota manera mai no oblida els intents que en el passat han portat els homes a imaginar indrets de felicitat. És per això la constant recurrència a les utopies literàries. En contrast amb les enquestes realitzades apel·lant a les diverses ideologies polítiques. Com a conclusió el treball ens aporta la idea que la vida segueix i paral·lela a ella, segueix la vida literària, i totes dues són fonament de la utopia. És a dir, que podem fer nostre, altra vegada, el vell aforisme enigmàtic i totalitzador que ens anuncia que 'el camí s'ha iniciat i el viatge s'ha acabat'.

Friedrich Nietzsche i Oscar Wilde : la qüestió humana, una anàlisi comparada

Anàlisi comparativa de l'obra de Nietzsche i de Wilde en relació als eixos de la vida, l'home i la societat. S'analitza com ambdós autors intenten de fer l'home més humà i quines mesures proposen, la qual cosa implica tractar també què s'entén per vida (dimensió individual) i com l'home s'ha de relacionar amb la resta de la humanitat (dimensió social).

Hominització versus humanització : Cal un nou paradigma?

Treball de recerca amb uns objectius definits per a una possible anàlisi crítica dels estudis sobre hominització que, de manera emblemàtica, representa la figura d'Eudald Carbonell. Es considera més idoni per a jutjar el valor de la seva aportació pel fet de no centrar-se en el camp de la prehistòria, sinó el de la sociologia, la filosofia de la tecnologia i la filosofia de la història.

Pla d’actuació contra l’absentisme escolar a Palafrugell: Diagnosi de la realitat socioeducativa i protocol d’actuació contra l’absentisme escolar i la desescolarització

El treball té l’objectiu de dissenyar un protocol d’actuació que contempli aspectes sobre prevenció, detecció i intervenció contra l’absentisme escolar i la desescolarització al municipi. Per a això s’ha desenvolupat una diagnosi municipal d’anàlisi de la realitat sobre el tema, fent èmfasi en la intervenció socioeducativa que s’ha de realitzar per a tractar el fenomen des d’una perspectiva holística i global

Somnis i realitat en els nostres humanistes del Renaixement

Carta de Mariàngela Vilallonga dirigida a Antoni Badia i Margarit a propòsit de l’obra d’aquest últim Les Regles d’esquivar vocables i la “qüestió de la llengua” on Vilallonga li transmet les seves impressions sobre l’obra. La carta va ser llegida a la presentació de la mateixa a l’IEC l’any 2000

Greek misogynist tradition in Andreas Capellanus's De amore

The title of this brief article quite clearly illustrates its aims and evident limitations. In principle, a search for a Greek basis of the misogynist content of Andreas Capellanus's De amore is likely to lead researchers to focus on analysis of the sources -Greek sources, of course. However, there is no doubt that Ovid, the most frequently quoted ancient author, in this case the structural source, above all his Ars Amatoria, Remedia Amoris and Heroides, which is quite logical in light of the remarkable presence and influence of Ovid's works throughout that time. There was also a good knowledge of the works of Cicero, Virgil, Horace and Juvenal. However, other classical authors, even the Greeks -those who were known then-, were undoubtedly read in the schools, but the knowledge of their works was certainly superficial. Furthermore, given the scholastic method followed in De amore, it would be absurd not to consider the use of many quotations that appeared in the Compendia and in handbooks of religious instruction.

Cap a una escola secundària inclusiva: sabers i experiències de joves en situació d'exclusió

[cat] Aquest projecte revisa la narrativa al voltant del fracàs escolar a partir del desenvolupament de deu històries de joves - set nois i tres noies- de Catalunya en situació d'exclusió escolar. Dins d'aquest marc la recerca s'ha articulat a partir de tres eixos: (1) La realització d'un mapa dels estudis realitzats a Catalunya entorn l'anomenat fracàs escolar, amb la finalitat de situar i contextualitzar les seves narratives dominants. (2) La recerca entorn a les històries biogràfiques d'un grup de joves per explorar alternatives a l'actual crisi internacional de l'escola secundària que es reflecteix, entre d'altres fenòmens, en els elevats índexs d'abandonament d'aquesta etapa educativa per part dels estudiants. (3) La recerca conclou amb una sèrie de consideracions que pretenen contribuir a una narrativa a favor d¿una escola inclusiva per a l'educació secundària que tingui en compte les experiències i sabers d'aquests joves que, per diferents raons, no finalitzen la seva educació bàsica.

Cap a una escola secundària inclusiva: sabers i experiències de joves en situació d'exclusió

[cat] Aquest projecte revisa la narrativa al voltant del fracàs escolar a partir del desenvolupament de deu històries de joves - set nois i tres noies- de Catalunya en situació d'exclusió escolar. Dins d'aquest marc la recerca s'ha articulat a partir de tres eixos: (1) La realització d'un mapa dels estudis realitzats a Catalunya entorn l'anomenat fracàs escolar, amb la finalitat de situar i contextualitzar les seves narratives dominants. (2) La recerca entorn a les històries biogràfiques d'un grup de joves per explorar alternatives a l'actual crisi internacional de l'escola secundària que es reflecteix, entre d'altres fenòmens, en els elevats índexs d'abandonament d'aquesta etapa educativa per part dels estudiants. (3) La recerca conclou amb una sèrie de consideracions que pretenen contribuir a una narrativa a favor d¿una escola inclusiva per a l'educació secundària que tingui en compte les experiències i sabers d'aquests joves que, per diferents raons, no finalitzen la seva educació bàsica.

Sartre o el humanismo impensable

El humanismo, como proyecto cultural de la burguesía cultural, que prometía laemancipación del hombre de todas sus sumisiones y alienaciones, se ha revelado ilusorio enla práctica. La ciencia, la técnica, la economía, a pesar de sus increíbles desarrollos y desus éxitos -o tal vez por ellos- no han cumplido las expectativas de generar seres humanosautónomos, es decir, capaces de pensar por sí mismos y de determinar su voluntadconforme al deber racionalmente comprendido. Ese fracaso práctico tiene su expresiónteórica en la filosofía, donde el humanismo, como ontología especial en el marco de lafilosofía moderna de la subjetividad, se revelda pronto como impensable. La crisis de larazón práctica, y con ella la idea de subjetividad y de esencia humanas universales, hanarrastrado consigo al ideal humanista y a la moral del deber. Esa larga batalla que hoyparece llegar a su fin tiene en Sartre un momento relevante, tal vez el último esfuerzo porpensar lo impensable: un humanismo sin esencia. Su fracaso parece abocarnos a unaalternativa trágica: el nihilismo o el humanitarismo espontáneo e indoloro que describeLipovetsky.

En homenatge a Ernest Lluch: humanisme i esport

El malogrado Emest Lluch mostró desde su juventud un vivo interés por las cuestiones deportivas. Había practicado atletismo en el Club Natación Barcelona bajo la dirección de Nemesi Ponsati, de quien aprendió las bases de un humanismo deportivo en consonancia con los valores clásicos del olimpismo. En este trabajo se reproduce una entrevista que Miquel Robert realizó a Emest Lluch con ocasión de la elaboración de una tesis doctoral sobre la obra de Ponsati.

L’humanisme a l’Espanya dels segles XV i XVI. Estat de la qüestió

L'objectiu d'aquest estat de la qüestió és analitzar com s'ha tractat historiogràficament l'entrada d'un corrent intel·lectual i cultural nou com és l'humanisme. A partir de la bibliografia suggerida pels principals manuals especialitzats d'Història d'Espanya es veu com l'objecte d'estudi aquí contemplat genera dues escoles interpretatives: per una banda, aquells autors hispanistes i d'influència hispanista que defensen un humanisme vinculat amb Erasme de Rotterdam i centrat en la religió i l'espiritualitat. Així mateix, els autors que segueixen aquesta interpretació destaquen la feina del Cardenal Cisneros com a promotor de profundes transformacions en el clergat espanyol i com a promotor de la fundació de la Universitat d'Alcalà, lloc on es va desenvolupar aquest tipus d'humanisme. Per altra banda, la segona escola interpretativa la formen autors espanyols que prenen com a referència a Luis Gil Fernández. Aquests contemplen la recuperació dels autors grecollatins, dels temes i les formes clàssiques com la fita fonamental de l'humanisme. Segons aquesta escola, els estudis de gramàtica i la pedagogia són també objectius dels autors humanistes.

Student Journalism 2.0 : Testing Models for Participatory Learning in the Digital Age

Many educators and educational institutions have yet to integrate web-based practices into their classrooms and curricula. As a result, it can be difficult to prototype and evaluate approaches to transforming classrooms from static endpoints to dynamic, content-creating nodes in the online information ecosystem. But many scholastic journalism programs have already embraced the capabilities of the Internet for virtual collaboration, dissemination, and reader participation. Because of this, scholastic journalism can act as a test-bed for integrating web-based sharing and collaboration practices into classrooms. Student Journalism 2.0 was a research project to integrate open copyright licenses into two scholastic journalism programs, to document outcomes, and to identify recommendations and remaining challenges for similar integrations. Video and audio recordings of two participating high school journalism programs informed the research. In describing the steps of our integration process, we note some important legal, technical, and social challenges. Legal worries such as uncertainty over copyright ownership could lead districts and administrators to disallow open licensing of student work. Publication platforms among journalism classrooms are far from standardized, making any integration of new technologies and practices difficult to achieve at scale. And teachers and students face challenges re-conceptualizing the role their class work can play online.