8 resultados para SCABRIPINNIS PISCES
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Se cita una nova captura de Cetorhinus maximus (Gunner, 1765) prop de les illes Medes (mar català). Es detallen en una taula totes les dades que s'obtingueren referents a la seva biometria, i es remarca la presencia d'algues d'origen atlantic en el seu tracte intestinal
Resumo:
El material de dientes faringeos de Ciprinidos procedentes de las sucesiones lacustres del Oligoceno superior y Aquitaniense inferior del sector SE de la cuenca del Ebro es atribuido a Rutilus antiquus n.p. Esta nueva especie es morfologicamente proxima a R. pachecoi (ROYO) y ccLeuciscusa antunesi GAUDANT, reconocidas en el Mioceno de la Pennsula Ibrica, asi como a la especie actual R. alburnoides (STEINDACHNER). R. antiquus n.p. habito durante el Oligoceno superior y probablemente durante el Aquitaniense 1os lagos someros endorreicos de salinidad variable (Sistema lacustre de Los Monegros) del sector SE de la cuenca del Ebro.
Resumo:
Spermiogenesis in Robphildollfusium fractum begins with the formation of a differentiation zone containing: two centrioles, each bearing striated rootlets, nucleus, several mitochondria and an intercentriolar body constituted by seven electron-dense layers. The two centrioles originate two free flagella growing orthogonally to the median cytoplasmic process. Later, the free flagella rotate and undergo proximodistal fusion with the median cytoplasmic process. Nuclear and mitochondrial migrations occur before this proximodistal fusion. Finally, the young spermatozoon detaches from the residual cytoplasm after the constriction of the ring of arched membranes. The spermatozoon of R. fractum exhibits two axonemes of different length of the 9 +"1" trepaxonematan pattern, nucleus, two mitochondria, two bundles of parallel cortical microtubules, external ornamentation of the plasma membrane, spine-like bodies and granules of glycogen. Additionally, a shorter axoneme, which does not reach the nuclear region, the presence of an electron-dense material in the anterior spermatozoon extremity and the morphologies of both spermatozoon extremities characterize the mature sperm of R. fractum.
Resumo:
Spermiogenesis in Robphildollfusium fractum begins with the formation of a differentiation zone containing: two centrioles, each bearing striated rootlets, nucleus, several mitochondria and an intercentriolar body constituted by seven electron-dense layers. The two centrioles originate two free flagella growing orthogonally to the median cytoplasmic process. Later, the free flagella rotate and undergo proximodistal fusion with the median cytoplasmic process. Nuclear and mitochondrial migrations occur before this proximodistal fusion. Finally, the young spermatozoon detaches from the residual cytoplasm after the constriction of the ring of arched membranes. The spermatozoon of R. fractum exhibits two axonemes of different length of the 9 +"1" trepaxonematan pattern, nucleus, two mitochondria, two bundles of parallel cortical microtubules, external ornamentation of the plasma membrane, spine-like bodies and granules of glycogen. Additionally, a shorter axoneme, which does not reach the nuclear region, the presence of an electron-dense material in the anterior spermatozoon extremity and the morphologies of both spermatozoon extremities characterize the mature sperm of R. fractum.
Resumo:
The reproductive biology of the Mediterranean Snake cel, Ophichthus Rufus (Ophichthidae), was studied on the basis of microscopic and macroscopic analysis. Results show that O.rufus is an oviparous species with a group synchronous ovary type. The maturation process of the gonads starts in December and progress until August, when ovulation and a pawing take place. It is a fractional spawned with buoyant eggs. Potential annual fecundity estimates ranged from 1426 to 23.605 oocytes. Except for small sizes, a clear predominance of females was observed
Resumo:
S'ha realitzat un estudi de l'anatomia macroscòpica i microscòpica de I'ovari d'Ophidion barbatum (L.) (Pisces, Ophidiidae), utilitzant material recollit per pescadors del port de Blanes (mar català) durant el mes d'octubre de 1985. L'absència d'òrgan copulador en els mascles d'aquesta espècie i la posició de l'orifici nasal anterior, a una certa alçada respecte al llavi superior, ens permet identificar-la com una espècie ovípara, del subordre Ophidioidei, dins de l'ordre Ophidiiformes. L'ovari és únic i continuat caudalment per l'oviducte. Els nombrosos cordons intraovarics que tapien la cavitat augmenten considerablement la superfície germinal. El desenvolupament de l'ovari es correspon amb el tipus asincrònic (Marza, 1938) i la fresa repetida al llarg d'una estació reproductiva més o menys llarga és una estrategia que augmenta la fecunditat, normalment limitada pel volum corporal de la femella. Dins de l'ordre Ophidiiformes, el tipus d'ovari únic sense restes de paret mitjana sembla ser la norma entre les espècies de reproducció ovípara. Aquest fet esta en contradicció amb la teoria de Mendoza (1943) que, fora d'algunes excepcions, l'ovari únic es troba principalment en els teleostis vivípars
Resumo:
S'analitzen diversos caràcters morfomètrics i índexs relacionats amb la reproducció d'una mostra de 260 exemplars de Scorpaena notata. La proporció de mascles és molt més elevada que la de femelles, especialment a les talles més grosses. Les variacions estacionals de l'índex gonadosomitic (IGS) indiquen que aquesta espècie es reprodueix a l'estiu i principi de tardor, hipòtesi confirmada per l'estat de maduració de lesgònades observades. Així mateix, la disminució brusca que pateix l'index hepatosomàtic (MS) a la tardor posa de manifest que les reserves hepàtiques han estat utilitzades per a la posta
Resumo:
El gènere Ophidion esta representat al Mediterrani per dues espècies, 0. barbatum L. i O.rochei Müller. Són dues espècies molt similars en aspecte i difícils d'identificar només apartir dels seus caràcters morfològics externs. El treball descriu en primer lloc, i a partir de dades obtingudes per tècniques electroforètiques, alguns marcadors bioquímics que permetendiferenciar les dues espècies. En segon lloc, i a partir del càlcul de la 'Distància Genèticade Nei', es fa una estimació del temps de divergència entre O. barbatum i 0. rochei