La despersonalización de sujeto de los derechos en J.J. Rousseau

Aquest treball analitza els trets més característics del pensament de J.J. Rousseau centrant l’ atenció en el Discurs sobre l’ origen de les desigualtats entre els homes. Mitjançant un extens comentari del Discurs es proposa una revisió dels principis antropològics que han fundat la filosofia política rousseauniana. I s’ entra a examinar algunes Declaracions de Drets sota la hipòtesi de trobar algun dels trets d’ aquesta concepció antropològica en el subjecte d’ aquells Drets.

La trampa de Rousseau. O com es pot saltar del convencionalisme al civisme

En aquest text es presenta una lectura de Rousseau des de la seva dimensió política i sota una perspectiva d’actualitat. Amb una aproximació a la concepció i l’argumentació dels elements que conformen el projecte polític en l’obra El contracte social —això és, justícia, moral i raó— les autores pensen a fons la modernitat des de l’assumpció del convencionalisme cívic liberal. L’espai públic és, doncs, l’eix que permet desgranar els arguments que condicionen un ésser humà que es desplega molt més enllà de la naturalesa i que donen sentit a una educació conscient d’una de les seves finalitats intrínseques més rellevants.

Per un patrimoni conceptual de J.-J. Rousseau

Més enllà de les controvèrsies sobre l’obra de Jean-Jacques Rousseau, el cert és que la seva obra i la mitologia que al seu entorn s’ha construït formen part del que podríem anomenar el patrimoni conceptual de la pedagogia.1 Escrits i idees, matèria i pensament, però també proposta i resposta, formarien, per tant, l’elenc dels elements a l’entorn de la seva figura als quals s’ha atorgat valor. Tres elements que, en si mateixos, representen una aportació a la pedagogia, tant per allò que s’esdevingué com per les reaccions que provocà. De tal manera que bé podem afirmar que aquest autor esdevé com un dels fonaments de la memòria pedagògica. En aquest sentit, no és estrany que, en ocasió del tricentenari del seu naixement, hagin estat diverses les iniciatives per a la difusió de la seva biografia, del seu pensament i, també, del deixant que les seves propostes han tingut.

Presència de Rousseau a Catalunya: entre el mite i la realitat

En aquest article s’ofereix un perfil del pensament de Rousseau a partir de la seva relació amb la filosofia estoica i la seva dependència respecte de les idees de Montaigne, alhora que es remarca —atenint-se a la Professió de fe del vicari savoià— la dimensió religiosa i espiritual de la seva cosmovisió. Sobre la base d’aquests supòsits es revisa l’impacte de les idees de Rousseau en el Romanticisme del segle xix, sense perdre de vista les crítiques que la seva pedagogia va merèixer dels ideòlegs del Noucentisme (Eugeni d’Ors, Joaquim Xirau). Finalment, es conclou que la presència de la pedagogia de Rousseau en el Moviment de Renovació Pedagògica, viscut durant les primeres dècades del segle xx a Catalunya, constitueix més un horitzó que no pas una realitat bastida sistemàticament i sòlidament.

Single period Markowitz portfolio selection, performance gauging and duality: a variation on Luenberger's shortage function

Markowitz portfolio theory (1952) has induced research into the efficiency of portfolio management. This paper studies existing nonparametric efficiency measurement approaches for single period portfolio selection from a theoretical perspective and generalises currently used efficiency measures into the full mean-variance space. Therefore, we introduce the efficiency improvement possibility function (a variation on the shortage function), study its axiomatic properties in the context of Markowitz efficient frontier, and establish a link to the indirect mean-variance utility function. This framework allows distinguishing between portfolio efficiency and allocative efficiency. Furthermore, it permits retrieving information about the revealed risk aversion of investors. The efficiency improvement possibility function thus provides a more general framework for gauging the efficiency of portfolio management using nonparametric frontier envelopment methods based on quadratic optimisation.

Euroregión y pragmatismo: El Fondo Común Euskadi-Aquitania

Creat el 1990, el Fons Comú Euskadi-Aquitània ha demostrat la seva eficiència en matèria de finançament de projectes ransfronterers. Entre els factors que expliquen aquests resultats cal destacar els vincles transfronterers locals previs sobre els quals s'erigeix ​​el Fons. La voluntat comuna de crear un eix regional central a la costa atlàntica i l'equilibri de les forces olítiques basques i aquitanes afavoreixen també la cooperació. No obstant això, el Fons s'enfronta actualment a un dilema important: d'una banda seguir impulsant els projectes locals que neixen esporàdicament, i per altra institucionalitzar a nivell regional aquestes col · laboracions per a formar xarxes duradores.