Tan cerca, tan lejos: Aldo Rossi y el Grupo 2C. Arquitectura, ideología y disidencias en la Barcelona de los 70 = So close, so far : Aldo Rossi and the 2C Group. Architecture, ideology and dissents in the Barcelona of the 70s

The Catalan reception of the 1966 manifestos by Robert Venturi and Aldo Rossi marks the scenario of a breakup: while North America debates about the architectural shape as a linguistic structure, Italy dips its roots in the Modern Movement tradition as an origin for a new temporal and ideological architectural dimension. The first contacts between Rossi and Spain verify this search and allow the Italian to construct common itineraries with some architects from Barcelona. From these exchanges the 2C group will be born, taking part on typical vanguardist mechanisms: they will publish the magazine, 2C. The construction of the city (1972-1985), they will attend the XV Triennale di Milano in 1973 with the Torres Clavé Plan (1971) and the Aldo Rossi + 21 Spanish architects exhibition (1975) while he will organize the three issues of the Seminarios Internacionales de Arquitectura Contemporánea (S.I.AC.) which took place in Santiago, Sevilla and Barcelona between 1976 and 1980. In front of the unfolding of the firsts, the American contacts of Federico Correa, Oriol Bohigas, Lluís Domènech and the PER studio or the teaching work of Rafael Moneo from Barcelona since 1971, allow to draw replica itineraries with the foundation of the magazine Arquitecturas Bis (1974-1985), the organization of the meetings between international publications such as Lotus and Oppositions in Cadaqués (1975) and New York (1977), while stablishing exchanges with members of the Five Architects. Replicas that in 1976 conduct the initial ideological affirmations between Rossi and the 2C group towards irreconcilable distancing. Verifying the itinerary of the journey that the Italian leads from the Italian resistance towards the American backing down is part of the aim of this article

Estudi del progrés d'una marea roja de Protoceratium reticulatum a la badia de Chipana (Xile) a través d'un cicle intensiu: efectes del fenomen de El Niño

Aquest projecte s’emmarca dins del projecte europeu CENSOR, que pretén fer una detecció, recopilació i comprensió dels efectes de El Niño i La Niña als ecosistemes marins costaners i als seus recursos. L’estudi es basa en l’ús de biomarcadors de producció fitoplanctònica en una zona de surgència (Iquique, Xile) per a conèixer el desenvolupament d’una marea roja tòxica de Protoceratium reticulatum, mitjançant l’anàlisi de les mostres corresponents a un cicle intensiu a la columna d’aigua. També s’estudia com aquesta pot influir en la disponibilitat d’aliment i en la comercialització dels organismes bentònics filtradors d’aquesta zona est del Pacífic, i quins efectes potencials té el fenomen de El Niño sobre els blooms algals.

Análisis de la dimensión social y económica de la relación de la comunidad de Cumbe con el manglar y los impactos de la industria camaronera

En los últimos años la industria camaronera ha adquirido mucha importancia en Brasil y genera presiones sobre ecosistemas y comunidades tradicionales que viven en equilibrio con su entorno. En Cumbe, una comunidad tradicional del municipio de Aracati, Ceará, Brasil, el ecosistema que rodea a su población es el manglar. Debido a esta fuerte presión, tanto el manglar como los servicios ambientales que la población local se beneficia, están transformándose. En este trabajo, la población local de Cumbe identifica, valora y caracteriza los servicios ambientales que les proporciona el manglar dándole así una vital importancia, que puede servir de precedente para una posible protección. Por otra parte, se hace una aproximación en términos económicos de la pesca artesanal y las granjas de camarón para discutir a corto y a largo plazo cuál es el modelo más sostenible a seguir.

Evaluación ambiental de la acuicultura de camarón sobre el ecosistema manglar en el tramo bajo del río Juguaribe

En los últimos años la acuicultura de camarón se ha desarrollado como industria potencial en Brasil y sus actividades generan presiones sobre ecosistemas y comunidades tradicionales que viven en equilibrio con su entorno. En Cumbe, una comunidad tradicional del municipio de Aracati, Ceará, Brasil, el ecosistema que rodea a su población es el manglar. Debido a esta fuerte presión, tanto el manglar como los servicios ambientales de los que la población local se beneficia, están en peligro. Este estudio pretende evaluar las diferencias entre tres áreas de manglar que están afectadas en diferente grado por la presión de las industrias camaroneras. Se evalúan parámetros biológicos y la estructura de los manglares para observar las posibles diferencias y relacionarlas con las diferentes variables.

Estudi de l'impacte ambiental i socioambiental al camp de dunes de Cumbe, afectat pel Parc Eòlic Aracati (Cearà, Brasil)

L'objectiu principal d'aquest estudi és analitzar i quantificar com s’han vist modificades les característiques ambientals i socioambientals del camp de dunes del curs baix del riu Jaguaribe, a causa del Parc Eòlic Aracati-Bons Ventos, i com aquests canvis han afectat a la població de Cumbe.

L'altra cara del progrés. Estudi multidimensional sobre les conseqüències de les activitats d'explotació intensiva sobre l'ecosistema del manglar i les activitats econòmiques tradicionals a la comunitat de Cumbe, Brasil

La localitat de Cumbe és una comunitat tradicional que es troba al tram baix del riu Jaguaribe situat a l’estat de Ceará (Brasil) i que ha viscut centenars d’anys a partir de les pràctiques extractives que es porten a terme a l’ecosistema del manglar. Fa 20 anys va aparèixer a la regió una nova economia basada en l’explotació intensiva. L’aqüicultura destinada a la cria de gamba està causant danys severs a l’ecosistema del manglar i perjudicant greument la font d’ingressos de moltes famílies, amenaçant la continuïtat de l’economia local i deteriorant la qualitat de vida de les persones que s’hi dediquen. A partir de l’observació personal i la immersió en aquesta societat s’ha detectat que l’economia tradicional està infravalorada pel govern i per les persones que donen suport a l’aqüicultura. Per aquest motiu s’han creat una sèrie d’indicadors, a partir de les activitats extractives del cranc, que posin en valor aquesta economia tradicional envers la nova economia emergent.

Institutions, Public Debt and Foreign Finance

We study the role of domestic financial institutions in sustaining capital flows to the private and public sector of a country whose government can default on its debt. As in recent public debt crises, in our model public defaults weaken banks' balance sheets, disrupting domestic financial markets. This effect leads to a novel complementarity between private capital inflows and public borrowing, where the former sustain the latter by boosting the government's cost of default. Our key message is that, by shaping the direction of private capital flows, financial institutions determine whether financial integration improves or reduces government discipline. We explore the implications of this complementarity for financial liberalization and debt-financed bailouts of banks. We present some evidence consistent with complementarity.

Contractual resolutions of financial distress

In a financial contracting model, we study the optimal debt structure to resolve financial distress. Weshow that a debt structure where two distinct debt classes co-exist - one class fully concentrated andwith control rights upon default, the other dispersed and without control rights - removes the controllingcreditor's liquidation bias when investor protection is strong. These results rationalize the use and theperformance of floating charge financing, debt financing where the controlling creditor takes the entirebusiness as collateral, in countries with strong investor protection. Our theory predicts that the efficiency ofcontractual resolutions of financial distress should increase with investor protection.

Evaluating predictive densities of U.S. output growth and inflation in a large macroeconomic data set

We evaluate conditional predictive densities for U.S. output growth and inflationusing a number of commonly used forecasting models that rely on a large number ofmacroeconomic predictors. More specifically, we evaluate how well conditional predictive densities based on the commonly used normality assumption fit actual realizationsout-of-sample. Our focus on predictive densities acknowledges the possibility that, although some predictors can improve or deteriorate point forecasts, they might have theopposite effect on higher moments. We find that normality is rejected for most modelsin some dimension according to at least one of the tests we use. Interestingly, however,combinations of predictive densities appear to be correctly approximated by a normaldensity: the simple, equal average when predicting output growth and Bayesian modelaverage when predicting inflation.

Banks, government bonds, and default: what do the data say?

We use data from Bankscope to analyze the holdings of public bonds by over 18,000 banks located in 185 countries and the role of these bonds in 18 sovereign debt crises over the period 1998-2012. We find that: (i) banks hold a sizeable share of their assets in government bonds (about 9% on average), particularly in less financially developed countries; (ii) during sovereign crises, banks on average increase their bondholdings by 1% of their assets, but this increase is concentrated among larger and more profitable banks, and; (iii) the correlation between a bank's holdings of public bonds and its future loans is positive in normal times, but turns negative during defaults. A 10% increase in bank bond-holdings during default is associated with a 3.2% reduction in future loans, and bonds bought in normal times account for 75% of this effect. Our results are consistent with the view that there is a liquidity benefit for banks to hold public bonds in normal times, which is critical for understanding bank fragility during sovereign crises.