La bailarina mortal del romancero de García Lorca y la luna de la Salomé de Óscar Wilde.

Se suele buscar siempre tras el texto la experiencia del escritor, pero olvidamos que el creador vive intensamente las lecturas que le asombran, que le atraen, y que, por tanto, a menudo aparecen estas tras sus palabras.

Salomé o la tentación irresistible

Salomé es la danza, la tentación irresistible. La hija de Herodías se convierte en un personaje literario universal gracias al arte de Flaubert y, sobre todo, al de Óscar Wilde. Al comienzo de su pieza trágica, la figura de Salomé se funde con la de la luna, ávida de muerte. La obra se tradujo y se representó en España a comienzos del siglo XX, y en 1910 se puso en escena la ópera de Strauss inspirada en ella. Esa circunstancia permite ver la relación existente entre la Salomé de Wilde y la luna, bailarina mortal, del primer romance del Romancero gitano de García Lorca. A su vez Alberti se inspiraría en este poema para crear su «madrigal dramático de Ardiente - y - fría», de Marinero en tierra. Los grandes creadores, como abejas, liban en las flores de sus lecturas para crear su propia miel.

Caracterización arqueométrica de cerámicas argáricas del yacimiento de Los Cipreses (Lorca)

La Cultura del Argar se desarrolló a lo largo del II milenio a.C. en una amplia zona del sureste peninsular que corresponde a las actuales provincias de Almería, Granada y Murcia, parte de Jaén, Albacete y Alicante. La calidad de las cerámicas argáricas demuestra una alta especialización, un dominio de la técnica y un gran comercio de los centros alfareros. La cerámica se modela a mano y generalmente no presenta decoración, la superficie exterior pulida ofrece un brillo característico, acentuado en las piezas bruñidas. Las vasijas cerámicas tuvieron una doble finalidad: vajilla de cocina y cerámica funeraria. El yacimiento de Los Cipreses se encuentra emplazado en el Complejo Alpujárride con afloramientos de carácter metamórfico que corresponden a filitas y cuarcitas.

La escolarización del colectivo gitano en Lleida: de la exclusión a la inclusión

Este artículo pretende analizar la situación actual de la escolarización de la población escolar gitana en Cataluña, así como de las actuaciones que se han realizado en la última décda para su integración en las instituciones escolares de Lleida. Además, propone una reflexión sobre la reubicación de la problemática avenida Tarradellas y la distribución de niños; los programas y servicios que la Administración educativa ofrece para atender a las minorias étnicas; la contratación de un mediador intercultural, y el control del absentismo. Y por último, se centra en los programas europeos y los intentos de conversión de centros-gueto en comunidades de aprendizaje como apuestas de futuro en una sociedad que, al vivir en continuo proceso de transformación, exige la responsabilidad activa de los actores y agentes sociales para dar respuesta a los interrogantes sociales y educativos que se plantean.

Preliminary integrated magnetostratigraphic and biostratigraphic correlation in the Miocene Lorca Basin (Murcia, SE Spain).

The Lorca basin is one of the Neogene basins OS South Eastern Spain. The infilling Tortonian-Messinian deposits are mainly composed OS marls and reach up to 1,200 m in thickness. A biostratigraphic survey OS these deposits, assisted by the determination OS the magnetic polarity reversal pattern Sor most OS these deposits (900 m), has enabled the Tortonian-Messinian chronostratigraphy to be precised. The close sampling space for biostratigraphic determination has enabled the accurate location OS Sour main biostratigraphic events than can be correlated with charactenstic events of the Mediterranean biostratigraphic Zones. In addition, the location OS the TortonianNessinian boundary has been accurately placed at some 150 m below the main gypsurn unit outcropping in the basin. The integrated bio-magnetostratigraphic data fiom the studied section allows a tentative interpretation OS the identified magnetozones. Thus, a correlation to the Geomagnetic Polarity Time Scale is presented for more than 900 m of pre-evaporite Miocene stratigraphic succession fiom the Lorca basin. Moreover, about 15' OS anticlockwise rotation has been detected. Its significance is evaluated in the basin geodynamic framework.

Titayna, d'Àngel Guimerà

Aquest treball consisteix en l'estudi de Titayna, drama líric d'Àngel Guimerà amb música d'Enric Morera, editat el 1910 per La Renaixença i estrenat en italià al Liceu el 17 de gener de 1912. Recull la recepció de la premsa de Barcelona i de Madrid, a més de la d'una revista especialitzada de Bilbao i una altra de França. Explicita les dificultats en la datació de l'estrena de l'obra, comenta la col·laboració entre Guimerà i Morera i recorda la figura del gitano en la producció poètica i dramàtica de Guimerà

Anàlisi, disseny i implementació d'una aplicació fent servir l'arquitectura J2EE

L'objectiu general és l'anàlisi, el disseny i la implementació d'una 'Guia del viatger'. Es pretén separar clarament la presentació, la lògica de negoci i l'accés a les dades. Concretament, la presentació es preveu implementar amb la combinació de Servlets i JSP's, mentre que la lògica de negoci i la capa de dades amb Enterprise Java Beans (EJB's)

Aprenentatge d'idiomes : Aplicació per a dispositius mòbils amb HTML5

El nostre objectiu principal és el disseny i implementació d'una aplicació web adaptada als dispositius mòbils (tablets, smartphones) que disposin de navegador.

Cordes gitanes : la influència del flamenc en l'escriptura per a viola clàssica

Aquest treball sorgeix amb l'intenció d'enriquir el meu propi llenguatge musical a través d'una cultura i d' una música màgica. És un petit viatge sobre els orígens del flamenc, dels gitanos, una recerca sobre recursos tècnics del meu instrument per poder acostar-me a la veu humana, i nombrant a personatges com Falla o Lorca, dos dels màxims exponents que van apostar completament per aquesta música.

Conversions per rumba: L'extensió del pentecostalisme entre els gitanos catalans i el paper de les pràctiques musicals

Malgrat que el pentecostalisme gitano censura les pràctiques musicals no dedicades a l'adoració divina, una aproximació històrica i etnogràfica al cas dels gitanos catalans posa de manifest diverses transferències entre el fenomen sociomusical de la rumba catalana i aquest moviment evangèlic. Per resseguir aquestes continuïtats i influències mútues l'article parteix d'una concepció de les conversions religioses com a processos col·lectius i negociats que cal situar en els seus contextos històrics, per la qual cosa es perfila el paisatge social gitanocatalà previ i contemporani a l'extensió del pentecostalisme entre aquests grups de població, des dels anys 80 fins a l'actualitat, exposant alguns dels factors que han possibilitat aquest fenomen. Seguidament s'examina el paper que la rumba catalana -les seves pràctiques, els seus artistes i protagonistes, la seva trajectòria històrica, les seves funcions socials, els seus significats- juga en la incorporació de l'evangelisme pentecostal als contextos socials gitanocatalans.

Los Libros de Artista-Arte de Josep Guinovart

Este artículo pretende analizar y etiquetar la obra producida por Josep Guinovart (1927-2007), a partir de Federico García Lorca, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, José Hierro y Ramón Guillem, dentro del formato"Libro-Arte." Unas veces la obra es el resultado de un esfuerzo en tándem, otras es el testimonio visual y poético de un mismo sentir. En cualquiera de los casos veremos como la creación artística de uno potencia y enriquece la del otro.

Servidor d'impressió per a ordinadors a monedes

Aquest projecte es va realitzar per a un client que disposa d’un conjunt d’uns 100 ordinadors per a accés a internet amb accés temporitzat per monedes, ubicats en diferents locals, I havia observat una creixent demanda del servei d’impressió, entre d'altres per a fer el checkin per a ryanair.L'objecte d'aquest projecte és crear un sistema que permeti realitzar el cobrament de les impressions de forma prèvia i automàtica, alhora que clara per al client final. Aquest sistema ha de funcionar de forma autònoma, alliberant així al personal del local de les tasques de gestió de la impressora.Cal tenir en compte que aquest sistema ha de funcionar tant per a Linux com per a Windows XP o superior.Es dissenyarà l’electrònica i el software corresponent al servidor d’ impressió,així com les comunicacions entre el servidor d’impressió i els ordinadors per monedes. Quant als ordinadors controlats per monedes, s'implantarà la comunicació amb el moneder, per tal de controlar el crèdit disponible i descomptar el temps corresponent a les impressions. Per altre banda, es realitzarà una interfície d'usuari on es comunicarà a l’usuari el preu de les impressions, el temps que se li restarà, el que té disponible i el que li restaràdesprés de realitzar la impressió. En aquesta mateixa pantalla se li donarà la opció d'acceptar o rebutjar la impressió abans que li sigui descomptada del temps disponible

Lectura dialógica: interacciones que mejoran y aceleran la lectura

En este trabajo se aborda el estudio de la lectura dialógica enmarcada en una más amplia concepción de aprendizaje que tiene sus fundamentos en las prácticas (comunidades de aprendizaje), teorías (Freire, Habermas, Searle) e investigaciones (includ-ed) más relevantes de la actual sociedad de la información, situando en este nuevo contexto las aportaciones dialógicas anteriores. Esto permite entenderla como una instancia coordinante de las actividades de aprendizaje que realizan todas las personas que interaccionan con los niños, especialmente quienes conviven con ellos en las aulas y en los domicilios, es decir, el profesorado y las familias. Aquí se intenta demostrar cómo los centros que han adoptado esta concepción de aprendizaje dialógico están consiguiendo mejorar y acelerar el aprendizaje de la lectura y la escritura de todos los educandos con más espacios y más personas que las tradicionales de la escuela heredada de la sociedad industrial. Asímismo, se constata cómo se promueve la lectura de los familiares en casa y también en el espacio escolar a través de las tertulias literarias dialógicas que consiguen que personas que nunca han leído un libro disfruten de obras de Safo, Joyce o Lorca. Resulta auspiciosa, además, la colaboración directa de familiares, de diversidad de profesionales y del voluntariado en el aprendizaje de la lectura y la escritura que realizan los estudiantes, no solo en el horario lectivo sino también fuera de clase.