17 resultados para Rilke, Rainer Maria, 1875-1926 - Crítica e interpretação
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
RQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA es un proyecto audiovisual en forma de performance sobre la msica del compositor finlands contemporneo Einojuhani Rautavaara, los Requiem del poeta alemn Rainer Maria Rilke y la concepcin filosfica del arte y su comercialidad del artista americano Andy Warhol. RQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA es mi sangre. Es mi compromiso. Trata sobre la dualidad entre el artista y la persona, y cmo esto afecta a nuestro arte. RQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA es una operacin de corazn. Es provocacin; es sobre vomitar tu mente y estar sediento de futuro. Es comerte a ti mismo. Pero sobre todo, es mi concepcin de arte: arte es todo aquello por lo que el creador est dispuesto a morir.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El present treball s un estudi de la personalitat humana, literria i filosfica de Jaume Brossa aix com un anlisi del medi sociohistric que li va tocar viure. El mtode utilitzat ha estat, en primer lloc, un rastreig de material original, articles publicats entre els anys 1892 i 1902 en diversos rgans de premsa de Barcelona i Madrid. Una vegada obtingut el material requerit, sha sondejat per dins de les seves lnies fins a trobar quin era el seu pensament en molts aspectes, a saber: el seu posicionament entorn els grans centres datenci del seu temps: el nacionalisme, el moviment obrer, lesttica modernista en les seves parcelles de msica, literatura, teatre etc., tots aquests camps, tractats des de la base de la seva actitud regeneracionista i revolucionria. Lestudi sha realitzat des dun enfocament crtic: intentar esbrinar quines han estat les causes per les quals un autor certament notable de les nostres lletres ha estat marginat o, si ms no, minimitzat en el seu abast intellectual. I, tal com es planteja al comenament del treball, aquest consta duna recerca de causes, implicacions, contextos etc. que ens permetin esbrinar per qu Jaume Brossa ha estat desacreditat.
Resumo:
Maria-Antnia Oliver i Cabrer (Manacor, 1946) s una de les poques traductores al catal que han aprofundit en la teoria de la traducci i que han plasmat els seus pensaments sobre paper. Coneixem a bastament el seu vessant literari grcies a un bon grapat destudis que shan dut a terme des de diverses universitats dels Pasos Catalans i tamb des dalgunes de fora de les nostres fronteres. Amb tot, la faceta de torsimany sovint ha estat esmentada de passada, malgrat hagi portat al catal autors i autores de renom com ara Virginia Woolf, Herman Melville, Italo Calvino o Mark Twain. Maria-Antnia Oliver, traductora situa lautora en el moment en qu ha tradut, se centra en la seva idea sobre la traducci, cataloga les seves traduccions i visibilitza la figura duna traductora prolfica.
Resumo:
Shi tracten els vincles entre lobra de Maria Aurlia Capmany i les tesis formulades per lexistencialisme, sobretot lexistencialisme francs, perqu s el que ms la influeix; per adonar-nos que tot al llarg de la producci capmaniana, duna manera o altra, aquests vincles es manifesten. El comproms i la responsabilitat existencialistes, planaran per les obres capmanianes, com a frmula per fugir del caos propi del moment en qu viu lautora: la postguerra, el franquisme Capmany hi trobar la frmula per mantenir lesperana i pensar en un futur millor, tant individualment com en el cas del feminisme i de la causa nacional.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009.Es tracta d'estudi de carcter histric, literari i crtic del monleg d'un sol acte 'Records de l'Avi', escrit per l'igualad Gabriel Castell i Raich (1876-1959) l'any 1913. L'obra narra una jornada de la batalla del Bruc (1808). L'estudi s'inicia amb una recerca sobre la situaci histrica del territori de l'autor. A continuaci, inclou la biografia i la contribuci literria de Gabriel Castell. D'altra banda, la part de carcter literari fa referncia als aspectes referents a l'obra 'Records de l'Avi', per tal de donar a conixer els seus aspectes interns. Tamb es fa una edici crtica, en la qual s'analitzen els errors de l'obra a partir de la comparaci de dos testimonis -un dels quals manuscrit- que actualment encara existeixen. Amb aquesta comparaci s'han pogut realitzar alguns canvis, fets amb l'objectiu de poder aproximar l'obra de la manera ms precisa possible al format que l'autor hauria desitjat.
Resumo:
La present investigaci parteix de la urgncia de revisar la poesia catalana contempornia des dels parmetres de la teoria literria que abracen lmbit de la representaci del desig. Sota aquest paraiges teric i la seva estricta vinculaci amb les noves formulacions del subjecte lric postmodern, he proposat un estudi comparatiu entre tres grans potiques que han marcat, cada una delles en el seu context socioliterari, un punt dinflexi: Gabriel Ferrater, Maria-Merc Maral i Enric Casasses. Ms enll de la ruptura moderna entre escriptura i exaltaci duna subjectivitat nica i monoltica, he investigat i esclarit les variables retriques (teoria literria ) i ontolgiques (discursos filosfics) que coparticipen en la installaci dun subjecte lric i un quefer potic postmoderns. Un nou posicionament de la veu lrica que transforma la identitat textural en un procs, en una recerca. Aix s que lalteritat amorosa sevidencia com el centre de representaci i experimentaci dels lmits del jo lric. A partir de les aproximacions teriques sobre la representaci del desig que des del postestructuralisme han arribat, mitjanant la crítica literria feminista, fins als nostres dies -, he establert les coordenades metodolgiques que justifiquen el triangle comparatiu i mhan perms mostrar com la poesia erticoamorosa s epicentre de la poesia i la potica dels tres autors. Lexgesi de les seves obres ha guiat la investigaci cap a labordatge de les construccions dels jo lrics, tot prenent com a centre: a) lescriptura, obertura cap a lAltre, b) el subjecte de lenunciaci com a subjecte desitjant, c) les representacions de laltre/a amors, d) les retriques del desig, e) la recerca del plaer textual, i f)moral i potiques. Lobjectiu final ha estat dibuixar un mapa de carreteres per guiar els itineraris de lescriptura del desig en la nostra poesia i, palesar, a mode de sntesi i dobertura, com lobra dEnric Casasses recull la retrica de lalteritat amorosa i funda, des della, la necessitat de la paraula oral i lacci potiques.
Resumo:
L'article presenta el plantejament i desenvolupament d'una recerca acci per al desenvolupament de la competncia transversal capacitat crítica i autocrítica de la Universitat de Barcelona (UB). El projecte s'ha desenvolupat dins de diverses assignatures d'alguns ensenyaments de la UB (Cincia i Tecnologia dels Aliments, Infermeria, Odontologia, Pedagogia i Qumica) i l'hem iniciat sis professors i professores novells amb l'objectiu de dissenyar i desenvolupar activitats i estratgies de treball per promoure el pensament crtic i autocrtic dels estudiants universitaris. Aquest projecte s'ha portat a terme mitjanant un procs de recerca acci que es va iniciar en les primeres etapes amb una reflexi sobre la nostra prpia prctica docent. A partir d'aquesta reflexi es van dissenyar una srie d'activitats per promoure aquesta competncia transversal. En aquest treball es descriuen el desenvolupament d'aquest projecte i els resultats obtinguts en aplicar algunes de les activitats a diverses assignatures dels ensenyaments mencionats. Les activitats han perms que l'alumnat pugui desenvolupar el pensament crtic i autocrtic en treballar sobre diversos aspectes de les assignatures (competncies especfiques, activitats, proves d'avaluaci, etc.), i que alhora pugui ser crtic amb el seu procs d'aprenentatge. Aix tamb ha perms desenvolupar un dels reptes de l'espai europeu d'educaci superior (EEES), en qu es pretn donar a l'estudiant un rol ms important en el procs d'aprenentatge.
Resumo:
Lobra de M. ngels Anglada constitueix un tramat complex de lectures i influncies que sinterpreta a travs de nivells de significaci i dinteressos que sentrecreuen. Com a pilar que sost tot aquest corpus hi ha un gran bagatge clssic i una vasta formaci literria que, juntament amb lexperincia vital i el posicionament tic de lautora, proporcionen les claus de lectura dels seus llibres. Partint daquesta idea, larticle aprofundeix en els tres aspectes que considerem eixos fonamentals de lobra de lescriptora: els elements autobiogrfics, lart i el comproms social.
Una Nova identificaci del poeta Llus Icard, en lentorn de Margarida de Prades i de Maria de Castella
Resumo:
Lobra del poeta Llus Icard s prou coneguda. La va estudiar i editar Joaquim Molas (1962, 1984), Giuseppe Tavani (1988) nanalitz la versificaci, i la seva lrica ha tingut un cert relleu perqu fou un dels poetes que adrearen versos a la reina viuda Margarida de Prades. En la seva producci tamb destaca una llarga Consolaci amorosa, el primer text literari catal que es fa ress de la teoria mdica de lamor hereos tal com es va aplicar a la poesia cortesana (Cabr 2002). En aquest article voldrem proposar en primer lloc una nova identificaci del poeta, fins ara incerta: es tractaria de Llus Icard, donzell, documentat com a batxiller en dret des de 1423 i mort a comenament de novembre de 1429. Tamb voldrem resituar les seves cobles (i les daltres poetes coetanis) per a la reina Margarida, i provar que la 'reina regnant' esmentada a la Consolaci s Maria de Castella. Finalment, apuntem altres indicis per a la valoraci histrica de la poesia dIcard
Resumo:
[cat] La present investigaci parteix de la urgncia de revisar la poesia catalana contempornia des dels parmetres de la teoria literria que abracen la representaci del desig. Partint de lestreta vinculaci entre aquest marc teric i les noves formulacions del subjecte lric postmodern, hem proposat lestudi de tres grans potiques que han marcat, cada una delles en el seu context socioliterari, un punt dinflexi a la poesia catalana des daquest quadre teric: Gabriel Ferrater, Maria-Merc Maral i Enric Casasses. Per aquest motiu, lobjectiu central de la tesi s demostrar, a travs de la categoria del desig, com lalteritat eroticoamorosa s un dels centres de representaci i experimentaci dels lmits del subjecte potic i quins efectes t en la construcci de la identitat textual i en el que hem anomenat matria-emoci. La tesi no pretn ser un estudi comparatiu dels tres autors, sin que, capturant les tres trajectries en parallel, situa cada potica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representaci. Ats aix, s, metafricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotms a anlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Merc Maral en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer captol va ms enll de la ruptura moderna entre escriptura i exaltaci duna subjectivitat nica i monoltica, per comprendre en qu consisteix la dissoluci del jo lric en tant que fonament de lenunciaci del subjecte en el vers. s una proposta metodolgica que, prenent com a centre lintent de construcci duna teoria del poema basada en lexpansi del jo cap a lAltre, analitza algunes de les variables retriques i ontolgiques que coparticipen en la formulaci terica de subjecte lric incomplet o fragmentat en el moment denunciar-se. Daquesta manera, amb una voluntat de teixir uns tems terics per on circuli el concepte de jo lric versus lAltre (poesia de lalteritat, llei de lassentiment, apropiaci de lenunciat o, sobretot, matria-emoci), lescriptura potica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte lric i la recerca de la seva prpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relaci unilateral respecte a lAltre, cobren una especial rellevncia quan el motor o fora que activa la relaci dalteritat s el moviment que impulsa el jo fora de les seves prpies estructures per atnyer laltre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer captol est destinada a definir les aproximacions teriques sobre la representaci del desig encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literria feminista, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme lestudi de la formalitzaci de tres subjectes lrics que cerquen en lescriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Aix s que al llarg del segon captol hem interrogat les tres potiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial mfasi a Teoria dels cossos. En el cas de Maria-Merc Maral, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura lescriptura del desig lsbic, Terra de Mai, tot establint una contigitat temtica amb Sang presa (dins de La germana, lestrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia dEnric Casasses duna forma transversal, a partir de les obres ms significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, Alqumia damor (dins de Comenament dels comenaments i ocasi de les ocasions), Dequivocar-se aix, Cal i, sobretot, Dom. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relaci amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit lanlisi de lenunciaci del jo lric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats lriques actives des del moment en qu sorgeix la demanda del desig (implcita o explcita), han fet palesa, progressivament, la problemtica suficincia ontolgica del subjecte que deriva, al seu torn, de lencontre amb laltre/a. Aix hem arribat a mesurar la distncia inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte lric, ha estat el primer port duna singladura que, en arribar a Maral, ens ha perms conixer la continutat del ser: el despertar del desig s lorigen de la individuaci dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleci identitria. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuaci com a centre tic de lacte amors. En una segona part, hem estudiat la representaci de laltre/a en cada corpus potic. En el cas de Ferrater, les dones no noms activen lalteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sin que, des dun punt de vista metapotic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lrica en la recerca de la identitat que t lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de Teseu, poema que emmiralla i significa el procs descriptura potica, hem explorat la formalitzaci del desig en funci de les diferents representacions de la dona en parallel amb les posicions enunciatives del jo lric. Al llarg daquest recorregut, la representaci del cos del desig (la fragmentaci, la carcia, la mirada, etc.) i lespai on aquest cos sesdev (la cambra), han estat els dos epicentres mitjanant els quals hem concls que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo lric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, aix, amb una reformulada prdua dels lmits del subjecte desitjant. En els versos maralians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo lric a mesurar-se en la distncia que la separa de laltra. A partir de laltra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amors: lequivalncia fsica dels cossos amants/amats extrema la fusi tant fsica com amorosa que es convertir en lacci transformadora i afirmativa de la identitat. Amb aix, Maral desarticula la gesti fallogocntrica del desig i lubica com una categoria des de la qual emprn la construcci duna subjectivitat lrica femenina i lsbica. En aquest sentit, mitjanant la presncia ntida duna exploraci i reconstrucci del cos de dona albirat des del desig homoertic, la poeta desplega la renovaci duna simbologia ertica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos daigua i sang. Maral busca en els fluids corporals femenins (laigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vmit), la transposici dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un parallel verbal de lexperincia del desig sin en un parallel corporal. En un primer moment, la representaci de laltra s indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta s la fase de continutat, de la compleci identitria a travs de lexperincia de la jouissance, i est constituda per tres eixos: la confusi dels lmits entre el jo i la seva altra, la fusi de les dues subjectivitats i lafirmaci de la unicitat amb el verb som. A continuaci, hem resseguit com aquest ser u es trenca a mesura que el jo potic es va singularitzant. Aquest segon moment s on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passi altament destructiva. La dissimilaci amb el tu i la nostlgia de la falla utopia duna fusi absoluta bolquen el poema cap a un jo potic mutilat, que cerca un cos absent i lespai de plenitud dun subjecte lric que es troba irreparablement ferit (Sang presa). La poesia de Casasses trava la representaci de laltre amors en la modalitat dialgica dels versos (el parlar). El fenomen de lenunciaci potica casassiana semmarca en unes estructures poemtiques que invoquen, des de lorigen, el Tu, apellant, aix, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo lric i de la identitat en el procs descriptura. Ats aix, el poema es convertir en un dir ofert a lAltre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de lescriptura potica. Abans dendinsar-nos especficament a leclosi del Tu en tant que altre amors, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majscules per esbossar els trets fonamentals de la significaci potica. Aix, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en lenunciaci, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapotics), quan correspon a lamor/desig (governador del subjecte de lescriptura) i, finalment, quan el tu condensa laltre amors (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendncia del tu respecte al jo lric: dun tu amors totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Parallelament, la representaci de lamada s indissociable del concepte democi lrica creada a travs de la modelitzaci del dir del jo potic. Per aquest fet, hem classificat la irrupci del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el tu present, el tu absent i el tu de destinaci. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemtiques que giren entorn a les escriptures del desig: s possible la seva representaci? Ferrater ens enfronta davant de lindicible. La potica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu lexpressi del desig en el marc dall incomunicable de lexperincia. Consegentment, hem abordat la formalitzaci del desig a travs del concepte dimaginaci tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar lenergia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com aix ens permet parlar del poema en tant que matria-emoci. Aix mateix, hem concls que Ferrater captura lindicible en el text jugant amb els lmits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig maraliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matria-emoci encarats a lcart: la fractura de lepidermis del poema causada per lerupci de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de lescriptura. El ritme pulsional del desig (escena descriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcci dunes subjectivitats lriques que sinscriuen en una posici femenina, all on el cos amb estat dapetncia cerca la continutat en lescriptura. Concretament, hem resseguit la formalitzaci de labsncia de laltra en els versos de Maral, la qual recorre a figuracions com lespera, el buit, la desfeta del mirall, lassassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de leros al thanatos; aix com, tamb, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat dexperimentar el desig del desig de laltra. Respecte a lobra de Casasses, el poeta troba en la forma dramtica el mitj idoni per experimentar les possibilitats de la representaci del desig: Dom. Mitjanant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, lnica construcci textual possible dall amors es troba en formular el que t dintractable, i aix noms es pot representar a partir de lacci mateixa. Talment, Casasses porta a lextrem la modalitat dialgica prpia de la seva poesia per escenificar lencontre amors i la construcci in progress del subjecte desitjant a travs del dir-se lamor. Finalment, la investigaci intenta oferir una resposta al voltant de la conjunci desig, subjectivitat lrica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a lalada de les millors potiques contempornies. Ltica i lesttica ferrateriana es congreguen en lespai de lerotisme moral. Ferrater concep el vers com un mtode fenomenolgic a travs del qual inscriu una actitud potica que no es pot pensar sense la formalitzaci del subjecte desitjant. Ats aix, amb Les dones i els dies sinaugura la categoria del desig en relaci amb els lmits dexpressi del subjecte lric. Maral obre les portes a lespai literari femen i lsbic amb una escriptura potica creadora de nous mbits per a lexpressi del desig. La cerca dun nou ordre simblic en el llenguatge potic est estretament vinculada amb la construcci duna subjectivitat tant poltica com potica, un dels trets principals de la qual s la reivindicaci i afirmaci del plaer sexual femen. Daquesta manera, el desig a lobra de la poeta s portador duna actitud i praxi poltica que troba la seva mxima expressi en la conquesta duna llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca lespai de la paraula viva per articular lacompliment de la funci potica. A travs de la poesia recitada, ja sigui des dun punt de vista teric com en la seva performance escnica, construeix una nova i fundacional experincia potica que troba el seu parallel amb lexperincia amorosa. En aquest nou espai de circulaci de la paraula potica hi situa una subjectivitat lrica fundada en el moviment tic cap a laltre encarnat en el cos, la veu i el ritme.
Resumo:
Novellista, assagista, poltica, activista cultural, dona de teatre i traductora de ms de trenta obres, Maria Aurlia Capmany s autora duna obra extensa i clarament ideolgica, en qu les reivindicacions feministes ocupen una gran part. Virginia Woolf i Simone de Beauvoir sn les seves principals fonts teriques i vitals. Encara que, per diverses circumstncies, no les tradueix mai, es converteix en la seva mitjancera cultural i ideolgica a casa nostra: proposant-ne traduccions a algunes editorials, escrivint-ne prlegs, imitant-les, adaptant-ne conceptes o imatges, etc. Marguerite Duras, de qui trasllad Un dic contra el Pacfic (1965), s tamb una de les seves mares literries. Aquest treball intenta ser una aproximaci al feminisme de Capmany i a la seva repercussi en el camp de la traductologia.
Resumo:
L"article presenta el plantejament i desenvolupament d"una recerca acci per al desenvolupament de la competncia transversal capacitat crítica i autocrítica de la Universitat de Barcelona (UB). El projecte s"ha desenvolupat dins de diverses assignatures d"alguns ensenyaments de la UB (Cincia i Tecnologia dels Aliments, Infermeria, Odontologia, Pedagogia i Qumica) i l"hem iniciat sis professors i professores novells amb l"objectiu de dissenyar i desenvolupar activitats i estratgies de treball per promoure el pensament crtic i autocrtic dels estudiants universitaris. Aquest projecte s"ha portat a terme mitjanant un procs de recerca acci que es va iniciar en les primeres etapes amb una reflexi sobre la nostra prpia prctica docent. A partir d"aquesta reflexi es van dissenyar una srie d"activitats per promoure aquesta competncia transversal. En aquest treball es descriuen el desenvolupament d"aquest projecte i els resultats obtinguts en aplicar algunes de les activitats a diverses assignatures dels ensenyaments mencionats. Les activitats han perms que l"alumnat pugui desenvolupar el pensament crtic i autocrtic en treballar sobre diversos aspectes de les assignatures (competncies especfiques, activitats, proves d"avaluaci, etc.), i que alhora pugui ser crtic amb el seu procs d"aprenentatge. Aix tamb ha perms desenvolupar un dels reptes de l"espai europeu d"educaci superior (EEES), en qu es pretn donar a l"estudiant un rol ms important en el procs d"aprenentatge.
Resumo:
Maria ngels Anglada tenia una clara conscincia del lloc, que va deixar una empremta profunda en la seva obra literria. Larticle analitza les visions que lautora dna de Vic, la ciutat natal, a travs de la poesia, la narrativa i la prosa assagstica. En particular, lanlisi se centra en el relat de fons autobiogrfic No em dic Laura. Aquest text vehicula una dura crítica poltica, social i moral del Vic sotms a la dictadura franquista. I, alhora, constitueix la millor mostra del vigatanisme crtic que caracteritza lautora.
Resumo:
En els anys vuitanta i noranta, Maria ngels Anglada sendins en lart de la traducci i trasllad alguns ttols, majoritriament clssics, amb lobjectiu de recuperar noms poc atesos pels discursos literaris del nostre pas. Se centr en quatre textos: Les germanes de Safo (1983), Epigrames (1993), Lesplanada (1987), i, amb Maria Ohannesian, Terra porpra i altres poemes. Anglada tamb va fer feina de torsimany en els seus tres llibres de viatges Paisatge amb poetes (1988), Parads amb poetes (1993) i Retalls de la vida a Grcia i Roma (1997).
