Efecto de los contenidos de C, Mn y Si en el comportamiento a fluencia en caliente de aceros de construcción al carbono y microaleados: aplicación a la obtención de grano ultrafino en productos largos laminados

Després d’aplicar alguns tractaments d’elaboració i conservació als aliments, queden bacteris lesionats. Aquests bacteris perden la capacitat de créixer en els medis de cultiu selectiu convencionals, de manera que se’n subestima el recompte. Malgrat això, poden recuperar-se als aliments i suposar un risc per la salut, ja que alguns encara poden mantenir activitat metabòlica i integritat estructural. En aquest projecte, es van optimitzar protocols de preparació de mostres per citometria de flux (CF) per avaluar l’estat fisiològic de patògens alimentaris (Escherichia coli O157:H7, Salmonella Enteritidis i Listeria monocytogenes) sotmesos a estrès. Es van estudiar principalment dos paràmetres fisiològics: la integritat de membrana, mitjançant iodur de propidi i fluorocroms de la família SYTO; i l’activitat respiratòria, per la reducció intracel•lular d’una sal de tetrazole, el CTC. En primer lloc, es van avaluar variables de protocol, com la concentració de colorant, la ràtio entre colorants, la solució de tinció i el temps d’incubació, en mostres control (cèl•lules sanes i mortes). A continuació, els protocols optimitzats es van aplicar a suspensions bacterianes en medi de cultiu que prèviament havien estat sotmeses a estressos físics i fisicoquímics. Durant l’etapa final del projecte, els coneixements adquirits sobre la preparació de mostres per CF es van aplicar a l’anàlisi de mostres de matriu complexa: amanides comercials inoculades amb E. coli O157:H7. Als assajos amb indicadors d’integritat de membrana en suspensions bacterianes sotmeses a estrès, es van poder quantificar cèl•lules amb la membrana parcialment danyada (presumptes cèl•lules lesionades). El recompte de cèl•lules que mantingueren l’activitat respiratòria després de ser sotmeses a estrès va ser superior al que es va obtenir mitjançant recompte en placa convencional, cosa que va evidenciar la presència de cèl•lules actives però no cultivables. La introducció d’estratègies per reduir les interferències provocades per les partícules alimentàries i l’ús d’un anticòs amb marcatge fluorescent va permetre detectar selectivament les cèl•lules d’E. coli O157:H7 i avaluar-ne la integritat de membrana simultàniament. L’anàlisi de cèl•lules bacterianes per CF requereix de la exhaustiva optimització dels protocols, que són específics per cada soca i matriu. Malgrat això, i a diferència del mètode convencional per recompte en placa, ofereix la possibilitat d’obtenir una gran quantitat d’informació sobre el sovint complex estat fisiològic d’una mostra.

Activity of the δ-Opioid Receptor Is Partially Reduced, Whereas Activity of the κ-Receptor Is Maintained in Mice Lacking the μ-Receptor

Previous pharmacological studies have indicated the possible existence of functional interactions between μ-, δ- and κ-opioid receptors in the CNS. We have investigated this issue using a genetic approach. Here we describe in vitro and in vivo functional activity of δ- and κ-opioid receptors in mice lacking the μ-opioid receptor (MOR). Measurements of agonist-induced [35S]GTPγS binding and adenylyl cyclase inhibition showed that functional coupling of δ- and κ-receptors to G-proteins is preserved in the brain of mutant mice. In the mouse vas deferens bioassay, deltorphin II and cyclic[d-penicillamine2,d-penicillamine5] enkephalin exhibited similar potency to inhibit smooth muscle contraction in both wild-type and MOR −/− mice. δ-Analgesia induced by deltorphin II was slightly diminished in mutant mice, when the tail flick test was used. Deltorphin II strongly reduced the respiratory frequency in wild-type mice but not in MOR −/− mice. Analgesic and respiratory responses produced by the selective κ-agonist U-50,488H were unchanged in MOR-deficient mice. In conclusion, the preservation of δ- and κ-receptor signaling properties in mice lacking μ-receptors provides no evidence for opioid receptor cross-talk at the cellular level. Intact antinociceptive and respiratory responses to the κ-agonist further suggest that the κ-receptor mainly acts independently from the μ-receptor in vivo. Reduced δ-analgesia and the absence of δ-respiratory depression in MOR-deficient mice together indicate that functional interactions may take place between μ-receptors and central δ-receptors in specific neuronal pathways.