Labor supply response to international migration and remittances in the Republic of Haiti

The Republic of Haiti is the prime international remittances recipient country in the Latin American and Caribbean (LAC) region relative to its gross domestic product (GDP). The downside of this observation may be that this country is also the first exporter of skilled workers in the world by population size. The present research uses a zero-altered negative binomial (with logit inflation) to model households' international migration decision process, and endogenous regressors' Amemiya Generalized Least Squares method (instrumental variable Tobit, IV-Tobit) to account for selectivity and endogeneity issues in assessing the impact of remittances on labor market outcomes. Results are in line with what has been found so far in this literature in terms of a decline of labor supply in the presence of remittances. However, the impact of international remittances does not seem to be important in determining recipient households' labor participation behavior, particularly for women.

Vulnerability to poverty: A microeconometric approach and application to the Republic of Haiti

This paper investigates vulnerability to poverty in Haiti. Research in vulnerability in developing countries has been scarce due to the high data requirements of vulnerability studies (e.g. panel or long series of cross-sections). The methodology adopted here allows the assessment of vulnerability to poverty by exploiting the short panel structure of nested data at different levels. The decomposition method reveals that vulnerability in Haiti is largely a rural phenomenon and that schooling correlates negatively with vulnerability. Most importantly, among the different shocks affecting household's income, it is found that meso-level shocks are in general far more important than covariate shocks. This finding points to some interesting policy implications in decentralizing policies to alleviate vulnerability to poverty.

L'explotació de recursos forestals en el nord i en el sud des del punt de vista de la sostenibilitat

El present projecte té com a objectiu l’estudi de la sostenibilitat de l’explotació forestal que es realitza en l’hemisferi nord i en el sud. Per això, s’han escollit quatre països que disposen, dins de les seves fronteres, de grans extensions boscoses, cada un d’ells amb un tipus de bosc diferent: Brasil (Selva Amazònica), República Democràtica del Congo (Selva Equatorial), Canadà (Bosc Boreal) i Espanya (Bosc Mediterrani). Amb aquests països s’ha realitzat una comparativa tant de forma qualitativa com quantitativa. Pel que fa a l’anàlisi qualitatiu, s’han recollit dades del PIB per càpita dels diferents països de l’any 2010 i les principals metodologies d’explotació forestal que aquests realitzen. Així, els països amb més PIB per càpita eren també els països que utilitzaven mètodes d’explotació menys agressius i es consideren, per tant, els països amb una extracció dels seus recursos més sostenible. En quant a l’anàlisi quantitatiu, s’han utilitzat les dades de PIB per càpita, taxa de desforestació (ha/any) i taxa de creixement del bosc (ha/any) de cada tipus de bosc. Amb aquestes dades s’ha construït un índex, l’índex de sostenibilitat d’extracció, que pretén ser una eina d’estandardització per a la comparativa entre països i/o boscos diferents. El resultat ha estat el mateix en les dues anàlisis.

State Failure – A Rationale for EU Foreign Policy?

'Estats fallits' ha arribat a ser un lema popular per als acadèmics i els polítics per igual. En opinió dels governs occidentals i les institucions internacionals, els estats fallits no compleixen amb les condicions necessàries per assolir el desenvolupament econòmic i social i alhora proporcionar un terreny fèrtil per als actors violents conflictes i no estatals que participen en la delinqüència internacional. La Unió Europea té una relació de llarga data amb els països de l'Àfrica subsahariana, molts dels quals es caracteritzen per ser fallat. En aquest treball es pretén analitzar si el compromís retòric de la UE per fer front a la insuficiència de l'Estat es tradueix en un enfocament coherent davant les causes profundes de la fragilitat de l'Estat i pregunta pels factors que expliquen el compromís de la UE amb els problemes que enfronten aquests estats. Mitjançant la comparació de les polítiques europees cap a la República Democràtica del Congo, Sierra Leone i la República Centreafricana, s'argumenta que la resposta de la UE als Estats fallits es desenvolupa d'una manera incoherent esbiaixada cap a les situacions de conflicte en lloc de ser guiat per una preocupació més general per fragilitat . L'anàlisi suggereix que la participació de la UE es deu principalment a interessos coincidents en els Estats membres i de la UE.

Menores, educación y conflicto armado: un análisis desde la realidad africana 15 años después del Informe Machel

Si bien en los últimos años África Subsahariana ha registrado un notable descenso del número de conflictos armados, un buen número de países sigue padeciendo las consecuencias de la violencia armada, especialmente algunos contextos como el de la República Democrática del Congo, la región de Darfur (oeste de Sudán) o Somalia, por citar algunos ejemplos. Tal y como desde el ámbito institucional (Naciones Unidas u ONG) o el académico llevan señalando desde hace varios años, la principal víctima de la violencia suele ser la población civil, principalmente los menores y las mujeres. El presente artículo tiene como objetivo analizar el impacto que los conflictos armados africanos tienen en la infancia y en aspectos tan importantes como su educación. Este objeto de estudio cuenta en los últimos años con un importante referente como fue la publicación en el año 1996 del denominado «Informe Machel». Quince años después de la aparición de este documento, resulta de interés hacer un pequeño balance sobre algunos de los avances, déficits y principales retos de la protección de los menores en conflictos armados.