Una finestra al fons de la cambra : una aproximació a la llibertat i a la política en Jeanne Hersch

Aquest article és una primera aproximació al concepte d'allò polític en Jeanne Hersch i presta especial atenció a la lectura de Kant i Maquiavel i a la idea del nexe entre força i moral en l'obra de 1956, Idéologies et realité.

Trama y urdimbre de la escritura de Jeanne Hersch

Este artículo intenta presentar la originalidad del pensamiento de Jeanne Hersch y el sentido de su aportación a partir de un análisis de los elementos que componen la estructura de su obra. En este análisis se atiende, en primer lugar, a su relación con la tradición filosófica, y se destaca, a continuación, el papel de la escritura como forma de acción y la importancia del tema de la temporalidad.

Jeanne Hersch y la fiesta como obra de arte

Este artículo reflexiona sobre el significado que Jeanne Hersch concede a las fiestas y al valor de celebrarlas, como elemento propiciatorio de orden, en el que cada cual desarrolla su función y encuentra su propio lugar. Como sea que Hersch concibe la fiesta como "una obra de arte cuya materia es un fragmento limitado de tiempo", se ha prestado particular atención a la perspectiva estética de esta pensadora.

Temps de desig: la novel-la de Jeanne Hersch

L'única novel·la publicada per la filòsofa Jeanne Hersch (Temps alternés, 1942) consisteix principalment en una reflexió sobre el temps i sobre la relació del subjecte amb l'Altre. Descriu dos tipus de temporalitat: un present etern, en què la narradora adolescent viu l'instant sense plantejar-se cap fita, i un present de maduresa fet de records i de projeccions cap al futur. Exposa també dues possibilitats de relació entre el subjecte i l'Altre: la separació total, marcada per l'hermetisme del propi cos, i la fusió, encarnada en el cos porós de la dona embarassada. Aquestes alternatives es resumeixen en l'oposició entre amor i desig.

Una finestra al fons de la cambra : una aproximació a la llibertat i a la política en Jeanne Hersch

Aquest article és una primera aproximació al concepte d'allò polític en Jeanne Hersch i presta especial atenció a la lectura de Kant i Maquiavel i a la idea del nexe entre força i moral en l'obra de 1956, Idéologies et realité.

Trama y urdimbre de la escritura de Jeanne Hersch

Este artículo intenta presentar la originalidad del pensamiento de Jeanne Hersch y el sentido de su aportación a partir de un análisis de los elementos que componen la estructura de su obra. En este análisis se atiende, en primer lugar, a su relación con la tradición filosófica, y se destaca, a continuación, el papel de la escritura como forma de acción y la importancia del tema de la temporalidad.

Temps de desig: la novel-la de Jeanne Hersch

L'única novel·la publicada per la filòsofa Jeanne Hersch (Temps alternés, 1942) consisteix principalment en una reflexió sobre el temps i sobre la relació del subjecte amb l'Altre. Descriu dos tipus de temporalitat: un present etern, en què la narradora adolescent viu l'instant sense plantejar-se cap fita, i un present de maduresa fet de records i de projeccions cap al futur. Exposa també dues possibilitats de relació entre el subjecte i l'Altre: la separació total, marcada per l'hermetisme del propi cos, i la fusió, encarnada en el cos porós de la dona embarassada. Aquestes alternatives es resumeixen en l'oposició entre amor i desig.

Jeanne Hersch y la fiesta como obra de arte

Este artículo reflexiona sobre el significado que Jeanne Hersch concede a las fiestas y al valor de celebrarlas, como elemento propiciatorio de orden, en el que cada cual desarrolla su función y encuentra su propio lugar. Como sea que Hersch concibe la fiesta como "una obra de arte cuya materia es un fragmento limitado de tiempo", se ha prestado particular atención a la perspectiva estética de esta pensadora.

Le Système partisan nationalitaire corse contemporain: étude d’un phénomène politique

Utilisée la terminologie « système partisan nationalitaire » pour désigner en totalité le champ politique qui recouvre les régionalistes, les autonomistes, les nationalistes et les indépendentistes, l’auteur étude le phénomène politique de la Corse d’aujourd’hui. Avec une claire conclusion global : le nationalisme corse contemporain a dépassé les limites du phénomène politique pour s’étendre sur la totalité de la vie politique et social insulaire. Aujourd’hui, il domine le monde syndical, l’économie et la domaine universitaire et scientifique.

El Théâtre de La Mie de Pain, un exemple del teatre de l’actor-creador

L’autora del treball, Élisabeth Cauchetiez, va formar part del grup Théâtre de La Mie de Pain des del setembre 1979 al febrer 1989, La intenció de la recerca és de fer de l’experiència subjectiva un objecte d’observació. Desprès de definir què és el teatre de l’actor creador, en un moment de la història del teatre on la creació col•lectiva va assolir la dimensió de fascinació. fa esment als fonaments sociològics del Théâtre de La Mie de Pain i analitza les programacions dels festivals i gires, així com la recepció que la crítica teatral va fer dels seus espectacles. Explica el procés d’elaboració dels espectacles : “Blanche-Neige au royaume de Fantochie”, “Séance-Friction”, “Seul ... Les requins ! “, “Terminus Hôpital ” i “Starjob”.

Multilocus sequence analysis reveals the genetic diversity of European fruit tree phytoplasmas and supports the existence of inter-species recombination

The genetic diversity of three temperate fruit tree phytoplasmas ‘Candidatus Phytoplasma prunorum’, ‘Ca. P. mali’ and ‘Ca. P. pyri’ has been established by multilocus sequence analysis. Among the four genetic loci used, the genes imp and aceF distinguished 30 and 24 genotypes, respectively, and showed the highest variability. Percentage of substitution for imp ranged from 50 to 68% according to species. Percentage of substitution varied between 9 and 12% for aceF, whereas it was between 5 and 6% for pnp and secY. In the case of ‘Ca P. prunorum’ the three most prevalent aceF genotypes were detected in both plants and insect vectors, confirming that the prevalent isolates are propagated by insects. The four isolates known to be hypo-virulent had the same aceF sequence, indicating a possible monophyletic origin. Haplotype network reconstructed by eBURST revealed that among the 34 haplotypes of ‘Ca. P. prunorum’, the four hypo-virulent isolates also grouped together in the same clade. Genotyping of some Spanish and Azerbaijanese ‘Ca. P. pyri’ isolates showed that they shared some alleles with ‘Ca. P. prunorum’, supporting for the first time to our knowledge, the existence of inter-species recombination between these two species.

Comparative analysis of cancer genes in the human and chimpanzee genomes

Background: Cancer is a major medical problem in modern societies. However, the incidence of this disease in non-human primates is very low. To study whether genetic differences between human and chimpanzee could contribute to their distinct cancer susceptibility, we have examined in the chimpanzee genome the orthologous genes of a set of 333 human cancer genes. Results: This analysis has revealed that all examined human cancer genes are present in chimpanzee, contain intact open reading frames and show a high degree of conservation between both species. However, detailed analysis of this set of genes has shown some differences in genes of special relevance for human cancer. Thus, the chimpanzee gene encoding p53 contains a Pro residue at codon 72, while this codon is polymorphic in humans and can code for Arg or Pro, generating isoforms with different ability to induce apoptosis or interact with p73. Moreover, sequencing of the BRCA1 gene has shown an 8 Kb deletion in the chimpanzee sequence that prematurely truncates the co-regulated NBR2 gene. Conclusion: These data suggest that small differences in cancer genes, as those found in tumor suppressor genes, might influence the differences in cancer susceptibility between human and chimpanzee. Nevertheless, further analysis will be required to determine the exact contribution of the genetic changes identified in this study to the different cancer incidence in non-human primates.

La huella del futuro. El cine y el pensamiento y la imagen y el fantasma

Se tratará en este trabajo, primero, de caracterizar un tipo de imagen capaz deromper con los yugos con los que la contemporaneidad somete la imaginación a partir de la obra de cineastas particularmente sensibles a este problema, como Werner Herzog y Wim Wenders. Una vez hecho esto, analizaremos la fuente de dicha imagen para así poder invocarla, como si de verdaderas hechicerías o chamanismos se tratase, teniendo en cuenta las nuevas tecnologías y atendiendo a algunos de quienes han sabido extraer de ellas sus poderes más ocultos, sobre todo Jean-Luc Godard y David Lynch. Por último, será a través del cine de Claire Denis y de una cierta idea del cuerpo como ahondaremos en el acontecimiento de la nueva imagen capaz de sacar al sistema de sus goznes y relanzar al cine y al pensamiento hacia un futuro incierto; incierto como es todo auténtico futuro.

Presents al nostre temps

Aquest dossier es titula "Jeanne Hersch" i, això no obstant, començaré referint-me a un diccionari i a Hannah Arendt (1906-1975). Prego un temps de benevolència per al següent desplegament de dades que, en aparença, no vénen a tomb. L'any 1979 es publicava a Madrid la sisena edició d'una obra monumental, el Diccionario de Filosofía de José Ferrater Mora (1912-1991). Aquesta edició fou reimpresa, si més no, set cops en vida del seu autor. La setena reimpressió és de 1990,1 i és la que em serveix per a allò que vull comentar aquí.