The drift of public spending towards the elderly: A generational analysis of the trend of public policies in Spain

The tendency for public welfare spending to be increasingly aimed at the elderly has been pointed out for the US and other developed countries. While population ageing is a common trend, it is not obvious why the shift in spending exceeds the trend in ageing, or why per capita spending on the elderly increases.We show that this is the case in Spain, identify the losers from this development, discuss the policies that underlie this trend, and propose adjustments based on Musgrave s fixed proportions rule as an inter-generationally fair distribution.

Transfers, social safety nets and economic growth

The role of social safety nets in the form of redistributional transfersand wage subsidies is analyzed using a simple model of criminal behavior. Itis argued that public welfare programs act as a crime--preventing ordisruption--preventing devices because they tend to increase the opportunitycost of engaging in crime or disruptive activities. It is shown that, in thepresence of a leisure choice, wage subsidies may be better than pure transfers. Using a simple growth model, it is shown that it is not optimal for the governmentto try to fully eliminate crime. The optimal size of the public welfare programis found and it is argued that public welfare should be financed with income(not lump--sum) taxes, despite the fact that income taxes are distortionary.The intuition for this result is that income taxes act as a user fee oncongested public goods and transfers can be thought of as {\it productive}public goods {\it subject to congestion}. Finally, using a cross-section of 75 countries, the partial correlation betweentransfers and growth is shown to be significantly positive.

The determinants of social spending in Spain (1880-1960): Is Lindert right?

[spa] El principal objetivo de este artículo se centra en analizar los orígenes del Estado de Bienestar en España a partir del marco teórico elaborado por Peter Lindert. Con este fin, se ofrece un análisis econométrico de los factores que determinaron la evolución del gasto social público en este país entre 1880 y 1960. Utilizando nueva evidencia cuantitativa, se construyó un panel de datos por quinquenios con el porcentaje de gasto social respecto al PIB desagregado en tres partidas: sanidad, seguridad social y beneficencia. El análisis permite insertar el caso español en el debate internacional y los resultados revelan interesantes singularidades de este país.

The determinants of social spending in Spain (1880-1960): Is Lindert right?

[spa] El principal objetivo de este artículo se centra en analizar los orígenes del Estado de Bienestar en España a partir del marco teórico elaborado por Peter Lindert. Con este fin, se ofrece un análisis econométrico de los factores que determinaron la evolución del gasto social público en este país entre 1880 y 1960. Utilizando nueva evidencia cuantitativa, se construyó un panel de datos por quinquenios con el porcentaje de gasto social respecto al PIB desagregado en tres partidas: sanidad, seguridad social y beneficencia. El análisis permite insertar el caso español en el debate internacional y los resultados revelan interesantes singularidades de este país.

Programas socioculturales: planificación y evaluación

En este artículo se apuntan algunas características de un modelo democrático, social y participativo de planificación y evaluación. Se defiende una visión positiva y constructiva del control que representa la evaluación aplicada tanto a los servicios como a programas sociales, ya que este control es positivo cuando valora la eficacia, la efectividad y la eficiencia de un programa, siempre buscando optimizar los resultados, así como el impacto en relación con la finalidad principal de dichos programas: mejorar el bienestar y la calidad de vida de las personas directa e indirectamente afectadas.

Who Cares? A comparison of informal and formal care provision in Spain, England and the USA

This paper investigates the prevalence of incapacity in performing daily activities and the associations between household composition and availability of family members and receipt of care among older adults with functioning problems in Spain, England and the United States of America (USA). We examine how living arrangements, marital status, child availability, limitations in functioning ability, age and gender affect the probability of receiving formal care and informal care from household members and from others in three countries with different family structures, living arrangements and policies supporting care of the incapacitated. Data sources include the 2006 Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe for Spain, the third wave of the English Longitudinal Study of Ageing (2006), and the eighth wave of the USA Health and Retirement Study (2006). Logistic and multinomial logistic regressions are used to estimate the probability of receiving care and the sources of care among persons age 50 and older. The percentage of people with functional limitations receiving care is higher in Spain. More care comes from outside the household in the USA and England than in Spain. The use of formal care among the incapacitated is lowest in the USA and highest in Spain.

Sectors i àmbits d'intervenció de l"Educació Social. Aproximació conceptual

En aquest article desenvolupem una aproximació als sectors i àmbits d'intervenció de l'educació social. Pensem, però, que és bo que, en primer lloc, intentem definir què és el que entenem per educació social i pedagogia social.

Hedonisme, benestar i depressió

El juny del 2012, el M. Hble. Jordi Pujol deia, en un dels articles que publica aquest diari, que des de mitjan dècada del 1970 l"enfortiment de l"estat del benestar ha fet que hàgim entrat en una etapa hedonista, en què"el plaer, i no el propòsit d"una societat millor i més justa i l"esforç que això reclama, [...] és la raó principal de la vida". Fa just una setmana, un informe de l"OMS alertava que la depressió és la primera causa de malaltia i discapacitat en els adolescents, i el suïcidi és la segona causa de mort entre els joves de 15 a 19 anys-la primera a Catalunya i entre les noies-. Un treball que s'acaba de publicar a la revista PNAS suggereix que aquests dos fets, l"hedonisme social i la depressió en els adolescents, podrien estar connectats.

Prices versus exams as strategic instruments for competing universities

In this paper we investigate the optimal choice of prices and/or exams by universities in the presence of credit constraints. We first compare the optimal behavior of a public, welfare maximizing, monopoly and a private, profit maximizing, monopoly. Then we model competition between a public and a private institution and investigate the new role of exams/prices in this environment. We find that, under certain circumstances, the public university may have an interest to raise tuition fees from minimum levels if it cares for global welfare. This will be the case provided that (i) the private institution has higher quality and uses only prices to select applicants, or (ii) the private institution has lower quality and uses also exams to select students. When this is the case, there are efficiency grounds for raising public prices

Re-visiting the health care luxury good hypothesis: Aggregation, precision, and publication biases?

[cat] Mentre que una creixent literatura que ha examinat la relació entre la renda i la despesa sanitària suggereix que els serveis sanitaris són un be de luxe (elasticitat renda superior a la unitat), aquesta conclusió es contínuament debatuda atesa l'heterogeneïtat dels resultats. Aquest article testa la hipòtesis dels serveis sanitaris com bens de luxe fent server anàlisi de meta- regressió, particularment analitzant l'existència de biaixos de selecció de publicació, precisió així com biaixos d'agregació. Els resultats apunten l'existència d'un biaix de publicació, robust independentment dels controls analitzats. Els biaixos de precisió i agregació semblen tenir un paper en la generació de les estimacions de l'elasticitat renda. Els nostres resultat suggereixen que l'elasticitat renda dels serveis sanitaris un cop corregir pels biaixos esmentat varien entre 0.26 i 0.84, però no podem rebutjar que la elasticitat renda es igual a la unitat en algunes estimacions de l'elasticitat corregides.

Re-visiting the health care luxury good hypothesis: Aggregation, precision, and publication biases?

[cat] Mentre que una creixent literatura que ha examinat la relació entre la renda i la despesa sanitària suggereix que els serveis sanitaris són un be de luxe (elasticitat renda superior a la unitat), aquesta conclusió es contínuament debatuda atesa l'heterogeneïtat dels resultats. Aquest article testa la hipòtesis dels serveis sanitaris com bens de luxe fent server anàlisi de meta- regressió, particularment analitzant l'existència de biaixos de selecció de publicació, precisió així com biaixos d'agregació. Els resultats apunten l'existència d'un biaix de publicació, robust independentment dels controls analitzats. Els biaixos de precisió i agregació semblen tenir un paper en la generació de les estimacions de l'elasticitat renda. Els nostres resultat suggereixen que l'elasticitat renda dels serveis sanitaris un cop corregir pels biaixos esmentat varien entre 0.26 i 0.84, però no podem rebutjar que la elasticitat renda es igual a la unitat en algunes estimacions de l'elasticitat corregides.

Costilla o columna: la mujer como proveedora de servicios sociales

Las familias españolas cuidan, alimentan y atienden a ancianos, niños, parados21, minusválidos, enfermos de distinta gravedad, en muchos casos contando con servicios de apoyo muy escasos. La familia (si queremos ser precisas, la mujer) realiza una función de provisora de servicios sociales, que influye sobre la división de tareas en las familias y sobre las posibilidades de producción de nuevos roles familiares. Todo esto tiene la consecuencia de que el Estado se ve eximido, o al menos poco presionado, para solucionar activamente una larga lista de problemas sociales.

La Directiva 2004/38/CE y la jurisprudencia del TJCE sobre el disfrute de las prestaciones sociales: ¿freno al avance en materia social o adecuación a los intereses de los Estados?

El artículo tiene como objetivo analizar el modelo social incorporado en la Directiva 2004/38/CE en el marco de la jurisprudencia del Tribunal de Justicia. El artículo está dividido en dos partes. En la primera se describe la evolución del modelo de coordinación social de la Unión Europea y los avances propuestos por el TJCE a partir de la ciudadanía europea sobre el acceso a las prestaciones sociales (Martínez Sala, Grzelczyk y Collins). La segunda parte del artículo describe el modelo social incorporado en la Directiva 2004/38/ CE y los cambios que éste supuso para la jurisprudencia que venía dictando el TJCE. El artículo concluye que la Directiva 2004/38/CE tuvo un papel de contención frente los pasos dados por el Tribunal para incluir los derechos sociales en la ciudadanía de la Unión; además, la Directiva fragmentó la interpretación del principio de no discriminación para los ciudadanos no económicamente activos.

Social capital and government in the production of public goods

As a response to the rapidly growing empirical literature on social capital and the evidence of its correlation with government performance, we build a theoretical framework to study the interactions between social capital and government's action. This paper presents a model of homogeneous agents in an overlapping generations framework incorporating social capital as the values transmitted from parent to child. The government's role is to provide public goods. First, government expenditure is exogenously given. Then, it will be chosen at the preferred level of the representative agent. For both setups the equilibrium outcomes are characterized and the resulting dynamics studied. Briefly we include an analysis of the effect of productivity growth on the evolution of social capital. The results obtained caution caution against both the crowding out effect of the welfare state and the impact of sustained economic growth on social capital.

Do welfare benefits affect womens' choices of adult care giving?

The efficacy of social care, publicly and universally provided, has been contested from two different points of view. First, advocates of targeting social policy criticized the Matthew’s effect of universal provision and; second, theories arguing in favour of heterogeneous rationalities between men and women and, even different preferences among women, predict that universal provision of services is limiting women’s choices more than home allowances. The author tests both hypotheses and concludes that, at least in the case of adult care, women’s choices are significantly affected by women’s social positions and by the availability of public services. Furthermore, targeting through means-test eligibility criteria has no significant effect on inequality but, confirming the redistributive paradox, reduces women’s options.