Construcció d'un refugi situat al terme municipal de Vallfogona de Ripollès, pensat com a final d'etapa per a rutes a cavall

Els negocis relacionats amb les activitats de lleure i els esports d’aventura actualment es troben en expansió, buscant majoritàriament el contacte amb la natura. Les rutes a cavall formen part del gran ventall d’opcions, per aquesta qüestió s’ha pensat en construir un refugi utilitzat com a final d’etapa per a rutes a cavall. En la major part del territori, la presència de població humana es manifesta en pobles, viles i ciutats, les quals disposes d’aigua sanitària, corrent elèctric i sistema de clavegueram. Per altra banda en les urbanitzacions o cases aïllades poder gaudir d’aquests serveis suposa una inversió econòmica elevada, que implica la utilització de sistemes alternatius. En el present projecte s’ha triat un emplaçament on portar a terme el final d’etapa amb una sèrie de requisits a complir : bosc a les proximitats, disposar d’un o varis accessos per a vehicles (transport del material d’intendència), tranquil•litat, bones vistes, i cobertura de telèfon mòbil. S’han acceptat les següents limitacions : no disposar de xarxa pública d’electricitat ni d’aigua. I s’han dimensionat les instal•lacions per a un màxim de dotze persones i els seus respectius cavalls. El principal objectiu del projecte és el dimensionament de les necessitats elèctriques, d’aigua i d’aiguacalenta sanitària en condicions autònomes, i utilitzant energies renovables. La valoració de les possibles solucions per condicionar les instal•lacions, i oferir una resposta eficient per la demanda. No és un objectiu específic del treball la potabilització de l’aigua ni el tractament dels residus produïts. S’han aprofitat els diferents desnivells que presenta l’emplaçament triat a l’hora de distribuir les instal•lacions, i s’ha utilitzat un antic cobert de dos pisos ja existent. Com a residència s’ha triat un model de casa prefabricada de muntanya. Com a sistema de subministrament elèctric, s’instal•laran plaques solars fotovoltaiques i un generador de corrent com a sistema auxiliar. La captació d’aigua s’efectuarà a partir d’un pou que es troba en el terreny i de la recollida d el’aigua pluvial, instal•lant dipòsits d’emmagatzemament d’aigua segons les necessitats. S’utilitzarà un equip de cloració per potabilitzar l’aigua de consum utilitzada a la residència. En la producció d’aigua calenta sanitària s’utilitzaran plaques solars tèrmiques i una caldera instantània de gas propà com a suport. Per cuinar s’ha triat una cuina de gas propà i una barbacoa que s’instal•larà a l’exterior. S’instal•larà una llar de foc amb recuperador d’aire a la residència i una fosa sèptica amb un sistema d’infiltració per poder abocar les aigües provinents de la residència. Els fems dels cavalls podran ser utilitzats com adob pel terreny.

Political economy of municipal water service privatization in Spain: a duration model analysis

This empirical work applies a duration model to the study of factors determining privatization of local water services. I assess how factors determining privatization decision evolve as time goes by. A sample of 133 Spanish municipalities during the six terms of office taken place during the 1980-2002 period is analyzed. A dynamic neighboring effect is hypothesized and successfully tested. In a first stage, private water supply firms may try to expand to regions where there is no service privatized, in order to spread over this region after having being installed thanks to its scale advantages. Other factors influencing privatization decision evolve during the two decades under study, from the priority to fix old infrastructures to the concern about service efficiency. Some complementary results regarding political and budgetary factors are also obtained

Water tanks as ecosystems. Local ecosystemic perception for integral management of water tanks in Tamil Nadu, South India

Water tanks offer from many centuries ago solutions in South India for several problems related with water scarcity. They are a traditional water harvesting system wide spread in this territory, allowing a potential decentralized and participatory management of the local population on their own resources. Although water tanks¿ main function is irrigation, they have many other uses, functions and natural resources associated, involving stakeholders in the villages apart from those farmers making use of the irrigation. Water tanks provide a variety of landscapes and biodiversity that creates a valuable heterogeneous territory. The complexity of such an ecosystem should be managed with an integral perspective, considering all the elements involved and their relations, and understanding that water tanks are not just water deposits. This multidisciplinary study tries to demonstrate the idea of water tanks as ecosystems, describing and analyzing deeply and in an unprecedentedly way the functions, uses, natural resources and stakeholders. The research also focuses in the assessment of the ecosystemic perception of the local population of some villages in Tamil Nadu, employing diverse anthropological methodology.

Non-conventional water resources in coastal areas: a review of the use of reclaimed water

In an era of increasing concern for limited water resources a wise joint management of conventional and nonconventional water resources must be considered. Water scarcity aggravates in coastal zones which are often characterised by high population density, intense economic activity and tourism; meaning heavy seasonal water demands. The relationships between sea and land-water can also compromise the quality of available freshwater. In this context, the use of non-conventional water increases the availability of water supplies. Non-conventional water resources of low quality could be directed to meet several needs (like watering lawns, washing cars, flushing toilets and cooling systems, among others). Therefore, significantly more potable water would be available to meet human demand for safe water.

Local perception and use of the multifunctionality of water tanks in two villages of Tamil Nadu, South India

Using data from free listings and a survey in two villages of Tamil Nadu, India, we discuss local perceptions and uses of water tanks, a traditional irrigation infrastructure. We hypothesize that both farmers and nonfarmers perceive and use water tanks for purposes other than irrigation. We found that informants recognized the importance of water tanks for irrigation, but also acknowledged other socioeconomic uses and ecological functions. Marginal sectors (i.e., Scheduled Castes) use tank resources in more diverse ways than other sectors of the population. Findings are relevant for development. International organizations working on the revival of water tanks aim to transfer water management to farmers for the purpose of irrigation. By recognizing that tanks benefit people other than farmers and in ways other than providing irrigation water, organizations working on tank rejuvenation could achieve a more equitable management of tank resources.

Evaluation of markets for irrigation water in the internal river basins of Catalonia, Spain

Irrigated agriculture has come under close scrutiny in Europe recently because of its high share of total water consumption and its apparent inefficiency. Several water policies have been advocated, in particular the use of economic instruments such as water markets. This paper simulates the impact of a policy based upon water markets on agricultural production in the internal river basins of Catalonia (Spain). This zone presents certain particularities that make it very interesting to study: competition between sectors for the resource (agriculture-urban consumption-recreational uses), recent periods of resource insufficiency and conflicts between irrigators as a result of the measures taken by the hydraulic administration in drought situations. The results show that these markets would guarantee an optimal reassignment of the resource in situations of supply restrictions, and although compared to the situation without markets they would not mean higher economic profits for the irrigators, they could prevent conflicts between them. Nevertheless, doubts exist about their acceptance by irrigators

Private micro-irrigation costs using reclaimed water

The cost of reusing water in micro-irrigation at the field level has not been studied in depth although the use of effluents in agriculture is a viable alternative in areas where water is scarce or there is intense competition for its use. The aim of the present study is to analyse the private costs of water reuse in micro-irrigation in an experimental plot. This analysis is intended to provide information about the decision a farmer would make when the choice to use conventional or reclaimed water is guided by cost criteria. The components of the total costs of different combinations of four types of filters and five emitters that can be installed in micro-irrigation systems using reclaimed water have been studied with the data obtained from an experimental plot in conditions similar to those of fruit orchards. Different scenarios that compared the costs of using conventional or reclaimed water in terms of water price and nutrient content were also studied. The results show that a proper combination of filters and emitters can save up to 33% in irrigation costs. Capital costs and maintenance costs were the most variable among the different combinations. Scenario analysis showed that the greater price of reclaimed water could be compensated by high nutrient contents, which would reduce fertilizer costs

Construcció d'un refugi situat al terme municipal de Vallfogona de Ripollès, pensat com a final d'etapa per a rutes a cavall

Els negocis relacionats amb les activitats de lleure i els esports d’aventura actualment es troben en expansió, buscant majoritàriament el contacte amb la natura. Les rutes a cavall formen part del gran ventall d’opcions, per aquesta qüestió s’ha pensat en construir un refugi utilitzat com a final d’etapa per a rutes a cavall. En la major part del territori, la presència de població humana es manifesta en pobles, viles i ciutats, les quals disposes d’aigua sanitària, corrent elèctric i sistema de clavegueram. Per altra banda en les urbanitzacions o cases aïllades poder gaudir d’aquests serveis suposa una inversió econòmica elevada, que implica la utilització de sistemes alternatius. En el present projecte s’ha triat un emplaçament on portar a terme el final d’etapa amb una sèrie de requisits a complir : bosc a les proximitats, disposar d’un o varis accessos per a vehicles (transport del material d’intendència), tranquil•litat, bones vistes, i cobertura de telèfon mòbil. S’han acceptat les següents limitacions : no disposar de xarxa pública d’electricitat ni d’aigua. I s’han dimensionat les instal•lacions per a un màxim de dotze persones i els seus respectius cavalls. El principal objectiu del projecte és el dimensionament de les necessitats elèctriques, d’aigua i d’aiguacalenta sanitària en condicions autònomes, i utilitzant energies renovables. La valoració de les possibles solucions per condicionar les instal•lacions, i oferir una resposta eficient per la demanda. No és un objectiu específic del treball la potabilització de l’aigua ni el tractament dels residus produïts. S’han aprofitat els diferents desnivells que presenta l’emplaçament triat a l’hora de distribuir les instal•lacions, i s’ha utilitzat un antic cobert de dos pisos ja existent. Com a residència s’ha triat un model de casa prefabricada de muntanya. Com a sistema de subministrament elèctric, s’instal•laran plaques solars fotovoltaiques i un generador de corrent com a sistema auxiliar. La captació d’aigua s’efectuarà a partir d’un pou que es troba en el terreny i de la recollida d el’aigua pluvial, instal•lant dipòsits d’emmagatzemament d’aigua segons les necessitats. S’utilitzarà un equip de cloració per potabilitzar l’aigua de consum utilitzada a la residència. En la producció d’aigua calenta sanitària s’utilitzaran plaques solars tèrmiques i una caldera instantània de gas propà com a suport. Per cuinar s’ha triat una cuina de gas propà i una barbacoa que s’instal•larà a l’exterior. S’instal•larà una llar de foc amb recuperador d’aire a la residència i una fosa sèptica amb un sistema d’infiltració per poder abocar les aigües provinents de la residència. Els fems dels cavalls podran ser utilitzats com adob pel terreny.