Personalitat i psicopatologia en menors infractors

En l’àmbit de justícia juvenil és freqüent observar que els joves presenten dificultats personals, més enllà del tipus de delicte que hagin comès. Aquestes dificultats poden ser de caire psicològic, familiar i comunitari. Pel que fa a les dificultats de caire psicològic en què se centra la recerca, destaquen com a més significades entre els joves infractors determinats trets de personalitat com ara immaduresa, agressivitat o aïllament. També de psicopatologia associada com ara trastorn de conducta i trastorn negativista desafiant, entre d’altres. Aquesta recerca es fonamenta en la necessitat de conèixer les característiques individuals i grupals dels menors infractors pel que fa a variables de personalitat i possible psicopatologia associada. Tres són els objectius que es marca la recerca: 1) fer una descripció de les variables sociodemogràfiques i delictives; 2) estudiar les característiques de personalitat que estan presents en la població dels menors infractors, i 3) avaluar la prevalença de problemes psicopatològics dins d’aquesta població. Amb aquest estudi queda evident la necessitat de tractament en els joves de justícia juvenil i alhora també la necessitat d’avaluar correctament cada jove individualment. Malgrat que s’observa un patró similar en els joves que realitzen actes delictius, també és veritat que observem una certa variabilitat individual que s’ha de tenir en compte per poder fer un tractament més adequat a les seves necessitats.

Evaluación de la psicopatología del preescolar mediante el Early Childhood Inventory-4 (ECI-4): concordancia entre padres y maestros.= Assessment of psychopathology in preschool age children through the Early Childhood Inventory-4 (ECI-4): Agreement among parents and teachers

El objetivo principal de este estudio es conocer la concordancia entre informantes, padres y maestros,en cada una de las dimensiones o categorías diagnósticas del Early Childhood Inventory-4 (ECI-4).Además, se pretende analizar la influencia de la presencia de problemas de salud en los padres en ladescripción y valoración de la conducta de una muestra de 204 alumnos de preescolar (3 a 6 años) deperfiles socioeconómicos diferentes. Los resultados indican que los padres tienden a valorar con mayorseveridad los síntomas, observándose una mayor concordancia entre informantes en los relativos alos trastornos del desarrollo

Evaluación de la psicopatología del preescolar mediante el Early Childhood Inventory-4 (ECI-4): concordancia entre padres y maestros.= Assessment of psychopathology in preschool age children through the Early Childhood Inventory-4 (ECI-4): Agreement among parents and teachers

El objetivo principal de este estudio es conocer la concordancia entre informantes, padres y maestros, en cada una de las dimensiones o categorías diagnósticas del Early Childhood Inventory-4 (ECI-4). Además, se pretende analizar la influencia de la presencia de problemas de salud en los padres en la descripción y valoración de la conducta de una muestra de 204 alumnos de preescolar (3 a 6 años) de perfiles socioeconómicos diferentes. Los resultados indican que los padres tienden a valorar con mayor severidad los síntomas, observándose una mayor concordancia entre informantes en los relativos a los trastornos del desarrollo

Victimologia del desenvolupament : Incidència i repercussions de la victimització i la polivictimització en joves catalans

L'elevada freqüència de victimització en nens, nenes i adolescents és una realitat que ha impulsat l’aparició de la denominada victimologia del desenvolupament, en la qual s’emmarca aquest projecte. Des d’aquesta perspectiva, s’han entrevistat 123 joves, d’entre 12 i 17 anys (M= 14,28 i DT= 1,43) atesos en 13 centres de salut mental de la província de Barcelona, sobre les seves experiències de victimització relatives a delictes comuns, victimització per part de cuidadors, victimització per iguals i/o germans, victimització sexual, victimització indirecta/ser testimoni i victimització per Internet. Alhora s’han avaluat les característiques i el perfil dels victimaris, així com el malestar psicològic i la presència de psicopatologia en les víctimes. Un 99,2% dels menors ha patit alguna forma de victimització al llarg de la seva vida i un 85,4% l’ha sofert en el darrer any. Gran part de les victimitzacions s’inicien durant la infància, estan vinculades a persones conegudes, de l’entorn habitual del menor, i són comeses per un agressor de sexe masculí. Si bé no totes aquestes formes de victimització suposen delictes punibles al nostre país, sí que configuren una part important de la biografia del menor que cal considerar i valorar, donades les implicacions que poden arribar a tenir en el seu desenvolupament. Els resultats confirmen que la victimització i, especialment, l’acumulació d’experiències victimitzants tenen un efecte negatiu en l’estat emocional del menor, cosa que fa que, en els adolescents polivictimitzats, s’obtinguin nivells més elevats de psicopatologia general, així com de simptomatologia internalitzant i externalitzant.

Victimología del desarrollo. Incidencia y repercusiones de la victimización y la polivictimización en jóvenes catalanes

El estudio presenta datos sobre la incidencia de la victimización en jóvenes catalanes usuarios de centros de salud mental a partir de sus propias respuestas, estableciendo las características principales relativas al victimario, las lesiones físicas derivadas, el malestar psicológico asociado y la presencia de psicopatología.

Childhood adversity and psychosis: examinig whether the association is due to genetic confounding using a monozygotic twin differences approach

Purpose: To test whether the association between childhood adversity and positive and negative psychotic experiences is due to genetic confounding. Method: Childhood adversity and psychotic experiences were assessed in a sample of 226 twins from the general population. A monozygotic (MZ) twin differences approach was used to assess possible genetic confounding. Results: In the whole sample, childhood adversity was significantly associated with positive (β =.45; SE=.16; p=.008) and negative psychotic experiences (β=.77; SE=.18; p<.01). Within-pair MZ twin differences in exposure to childhood adversity were significantly associated with differences in positive (β =.71; SE=.29; p=.016) and negative psychotic experiences (β =.98; SE=.38; p=.014) in a subsample of 86 MZ twin pairs. Conclusions: Individuals exposed to childhood adversity are more likely to report psychotic experiences. Furthermore, our findings indicate that unique environmental effects of childhood adversity contribute to the development of psychotic experiences.

Aportacions a la història de la psicopatologia infantil

Com ja van fer anteriorment amb la Història de la psiquiatria, en aquest treball el Seminari Pere Mata publica un recull d'articles fins ara dispersos aquest cop centrats en la psicopatologia infantil.Els setze articles es poden distribuir en tres grups. El primer, el formen articles sobre la història de l'especialitat. Un segon grup gira entorn de la influència de la psiquiatria infantil francesa. L'últim i més nombròs tracta del passat de la psiquiatria infantil espanyola i catalana.

Actualizaciones en psicopatología infantil (0-5 años)

Aquest manual pretèn ser una obra introductòria a la psicopatologia infantil, disciplina força recent però d'evolució molt ràpida. L'objectiu és delimitar les etapes d'estudi en aquesta disciplina i fer una aportació introductòria a la temàtica. És per tant una obra que se sap parcial i lacunar.

Symptom Check-List-90-R: fiabilidad, datos normativos y estructura factorial en estudiantes universitarios

El Symptom Checklist-90-R (SCL-90-R) es uno de los instrumentos más ampliamente utilizados en la medición de la sintomatología psicopatológica en población clínica y en población general. Ya que gran parte de la investigación en psicopatología se realiza con estudiantes universitarios, este estudio instrumental pretende proporcionar datos de referencia para esta población. Analizamos las propiedades psicométricas de esta escala en una muestra representativa de 1.277 estudiantes de la Universidad de Girona. Las dimensiones con puntuaciones más elevadas para el total de la muestra son Obsesividad-compulsividad, Depresión y Sensibilidad interpersonal. Los resultados muestran diferencias significativas entre hombres y mujeres. La fiabilidad de la escala resulta muy aceptable, con unos coeficientes de consistencia interna de las nueve dimensiones primarias y del GSI, que oscilan entre 0,69 y 0,97. El análisis de la estructura factorial y la fuerte interdependencia entre las escalas primarias cuestionan la multidimensionalidad del SCL-90-R y refuerzan la idea de que el instrumento proporciona una medida de distrés general, es decir, es un indicador unidimensional de malestar psicológico más que una medida de dimensiones psicopatológicas diferenciadas

Confirmatory factor analysis of an integrated model of psycopathology assessed with MMPI-2-RF and the MCMI-III

We presented an integrated hierarchical model of psychopathology that more accurately captures empirical patterns of comorbidity between clinical syndromes and personality disorders.In order to verify the structural validity of the model proposed, this study aimed to analyze the convergence between the Restructured Clinical (RC) scales and Personality scales (PSY-5) of the MMPI-2-RF and the Clinical Syndrome and Personality Disorder scales of the MCMI-III.The MMPI-2-RF and MCMI-III were administered to a clinical sample of 377 outpatients (167 men and 210 women).The structural hypothesiswas assessed by using a Confirmatory Factor Analytic design with four common superordinate factors. An independent-cluster-basis solution was proposed based on maximum likelihood estimation and the application of several fit indices.The fit of the proposed model can be considered as good and more so if we take into account its complexity.

Personality traits and psychopathology predict burnout symptoms after two years in a sample of Catalan police officers

The operational aspects of psychological assessment are well documented (e.g. Murphy and Davidshofer, 1994). Essentially, the process involves the administration of one or more valid psychological tests in order to assess a person’s suitability to a task or situation. The resulting data and report are then used by police psychologists to assist in determining the suitability of the applicant for police duties. In Catalunya, this task is carried out during basic training for police career agent in the evaluation of psychological conditions for the use of the weapon. Police work can be one of the most stressful jobs, and it frequently leads to the development of burnout syndrome. In their day-to-day tasks, police officers are constantly subjected to various stressors (de la Fuente, Aguayo, Vargas and Cañadas, 2013). The most widely accepted definition of the burnout syndrome is one that describes it as a response to chronic work stress made up of three components: emotional exhaustion, depersonalisation and low personal accomplishment (Maslach & Jackson, 1981). Some studies showed that personality characteristics, and positive and negative affectivity explained significant variance in each of the burnout dimensions (Alarcon, Eschleman and Bowling, 2009).

Subtypes of adolescents with substance use disorders and psychiatric comorbidity using cluster and discriminant analysis of MMPI-A profiles

The main aim of this study was to replicate and extend previous results on subtypes of adolescents with substance use disorders (SUD), according to their Minnesota Multiphasic Personality Inventory for adolescents (MMPI-A) profiles. Sixty patients with SUD and psychiatric comorbidity (41.7% male, mean age = 15.9 years old) completed the MMPI-A, the Teen Addiction Severity Index (T-ASI), the Child Behaviour Checklist (CBCL), and were interviewed in order to determine DSMIV diagnoses and level of substance use. Mean MMPI-A personality profile showed moderate peaks in Psychopathic Deviate, Depression and Hysteria scales. Hierarchical cluster analysis revealed four profiles (acting-out, 35% of the sample; disorganized-conflictive, 15%; normative-impulsive, 15%; and deceptive-concealed, 35%). External correlates were found between cluster 1, CBCL externalizing symptoms at a clinical level and conduct disorders, and between cluster 2 and mixed CBCL internalized/externalized symptoms at a clinical level. Discriminant analysis showed that Depression, Psychopathic Deviate and Psychasthenia MMPI-A scales correctly classified 90% of the patients into the clusters obtained.

Two-year follow-op of cognitive functions in Schizophrenia spectrum disorders of adolescent patients treated with electroconvulsive therapy

Objective: The aim of the current study was to investigate the long-term cognitive effects of electroconvulsive therapy (ECT) in a sample of adolescent patients in whom schizophrenia spectrum disorders were diagnosed. Methods: The sample was composed of nine adolescent subjects in whom schizophrenia or schizoaffective disorder was diagnosed according to DSM-IV-TR criteria on whom ECT was conducted (ECT group) and nine adolescent subjects matched by age, socioeconomic status, and diagnostic and Positive and Negative Syndrome Scale (PANSS) total score at baseline on whom ECT was not conducted (NECT group). Clinical and neuropsychological assessments were carried out at baseline before ECT treatment and at 2-year follow-up. Results: Significant differences were found between groups in the number of unsuccessful medication trials. No statistically significant differences were found between the ECT group and theNECT group in either severity as assessed by the PANSS, or in any cognitive variables at baseline.At follow-up, both groups showed significant improvement in clinical variables (subscales of positive, general, and total scores of PANSS and Clinical Global Impressions-Improvement). In the cognitive assessment at follow-up, significant improvement was found in both groups in the semantic category of verbal fluency task and digits forward. However, no significant differences were found between groups in any clinical or cognitive variable at follow-up. Repeated measures analysis found no significant interaction of time · group in any clinical or neuropsychological measures. Conclusions: The current study showed no significant differences in change over time in clinical or neuropsychological variables between the ECT group and the NECT group at 2-year follow-up. Thus, ECT did not show any negative influence on long-term neuropsychological variables in our sample.