180 resultados para Psicologia História
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Treball destinat a totes les persones interessades en la histria de leducaci i la prctica quotidiana del mtode Freinet. El centre dinters s una publicaci sobre experincies de mestres durant la Segona Repblica Espanyola. Les sis experincies sn el fruit de les entrevistes que en Fernando Jimnez va realitzar a alguns mestres que van tenir contacte amb la impremta escolar durant aquest perode
Resumo:
L'autor exposa el treball de camp dut a terme durant ms de cent hores de prctiques en un centre de salut mental, CSAM de Manresa. S'inicia amb una visi general del centre, la seva histria i els seus rgans de funcionament. Es fa una petita exposici dels motius de l'elecci per part de l'alumne, l'orientaci terica del centre, aix com la metodologia utilitzada i la temporalitzaci amb la qual s'ha dut a terme la tasca i, finalment, un seguiment i alguns resultats obtinguts de les sessions que s'han dut a terme en les rees infanto-juvenil i d'addicci i control d'impulsos en adults. Acaba el treball amb una reflexi per als futurs estudiants de psicologia, en l'rea clnica: Lluiteu, lluitem tots junts "por un prcticum clnico que no convierta a los estudiantes de psicologa en pedigeos de las prcticas y los coloquen en la zozobra inquieta que les lleve a un peregrinaje absurdo por diversos centros pblicos o privados, a la bsqueda de algn paciente al que puedan simplemente observar" (De Josep M Farr, Psiquiatre de l'Institut Dexeus, en el llibre de Mara Dolores Avia (dir), "Cartas a un joven psiclogo", en la seva segonda edici).
Resumo:
El treball est estructurat en tres blocs. El primer s una petita sntesi de la historia lescola; el segon s un apartat on es descriuen els trets singulars del centre i que han forjat la seva idiosincrsia i el tercer bloc pretn fer un reps sobre les mesures que es van aplicar o encara es duen a terme a lescola per a la correcta integraci dels nens nouvinguts. Al final daquest treball sinclou un apartat on sexposen els problemes i els reptes que t lescola en un futur immediat i les conclusions que serveixen per a valorar lassoliment o no dels objectius del treball aix com la formulaci dalgunes possibles propostes de millora
Resumo:
El febrer de 2001 moria a Santa Cristina dAro Jordi Verri i Faget, personatge polifactic que al llarg de la seva vida shavia dedicat a diferents tasques sempre en defensa i reconeixement de la cultura i la pedagogia catalanes. Investigador incansable, ens deixava un important llegat fruit de la seva passi pels llibres i del seu inters per la nostra histria educativa, una part del qual era donat a la Universitat de Girona. Aquest fons documental s el punt de partida daquest estudi, que vol aprofundir en la figura de Verri, contextualitzar el seu fons i valorar qu significa per la nostra pedagogia. Aquest s un reconeixement a Jordi Verri i a la seva tasca, que representa una important aportaci a la histria de leducaci catalana
Resumo:
Aquest text planteja, des dun punt de vista historiogrfic, com el concepte de salut pblica es va construir histricament en les primeres dcades del segle XIX a Anglaterra i com es va construir historiogrficament a mitjan segle XX, al costat del procs de professionalitzaci dels salubristes.
Resumo:
El treball analitza la tradici del gnere biogrfic dins la historiografia mdica, iniciada amb el model biobibliogrfic i continuada amb les grans figures de la medicina, que entr en crisi amb la histria social de la medicina. Es plantegen les utilitats actuals del gnere biogrfic i si s possible escriure biografies mdiques no desconnectades dels nous corrents historiogrfics.
Resumo:
El recurs als professionals sanitaris es sols una part de totes aquelles iniciatives, actuacions o creences que els nostres avantpassats van desenvolupar per conservar o millorar la salut, prevenir la malaltia o recuperar la salut. El recurs a altres tipus d'instncies assistencials o teraputiques, que es coneix com "pluralisme assistencial", sol ser la norma ms que l'excepci. Per a enfocar adequadament aquest problema, cal centrar la indagaci histrica sobre aquells -les persones malaltes o sanes- que volien i buscaven la salut. Aquests tipus d'acostaments pretenen tenir en compte totes les possibilitats a les quals es va recrrer en el passat per tal d'afrontar els problemes de salut.
Resumo:
Classe impartida per l'historiador Alfred Bosch sobre l'evoluci de la candidatura de Barcelona'92 i del Comit Organitzador en el curs universitari sobre Olimpisme organitzat pel CEO-UAB al febrer de 1992.
Resumo:
Shi analitza la deducci terica i la contrastaci experimental originals de la dispersi electr-electr (dispersi Mller, 1932), amb lobjectiu desbrinar quin paper van tenir en el desenvolupament de lelectrodinmica quntica. Shi mostra que Christian Mller (1904-1980) va deduir la frmula que du el seu nom mitjanant la noci de correspondncia, evitant aix els problemes que plantejava una incipient teoria quntica de camps. La frmula noms va assolir el seu estatus actual daplicaci paradigmtica de lelectrodinmica quntica desprs de la Segona Guerra Mundial, un cop la teoria va haver superat aquests problemes a travs del procs de renormalitzaci. El treball aclareix daquesta manera un episodi clau en el desenvolupament duna de les teories fonamentals de la fsica del segle XX.
Resumo:
Lobjectiu daquest treball s estudiar la popularitzaci de la frenologia i del mesmerisme (tamb conegut com a magnetisme animal) a la Catalunya de mitjan segle XIX. A Catalunya el procs de popularitzaci daquestes cincies va tenir el seu punt lgid durant la primera meitat de la dcada de 1840, coincidint amb les activitats del frenleg Mari Cub Soler (1801-1875). El treball demostra la importncia del context poltic i cultural, aix com la incomoditat que generaven les prctiques de frenlegs i magnetitzadors com a elements clau per entendre les actituds de lelit intellectual catalana vers la introducci daquestes noves cincies.
Resumo:
Aquest projecte de recerca ha consistit, en primer lloc, en l'elaboraci prvia de materials en suport paper combinats amb una presentaci de powerpoint per a l'aprenentatge del tema de la guerra civil espanyola (1936-1939) d'acord amb les prescripcions del currculum corresponent a l'alumnat de 4t d'ESO. En aquesta primera fase hi han collaborat professors de Secundria de l'equip de recerca.(...)
Resumo:
El projecte sorgeix duna necessitat que ens han fet arribar professorat de cincies socials de centres del nostre entorn: la inexistncia de material adequat sobre la histria i la cultura catalana per utilitzar en lensenyament dels joves a lESO. Davant daquest context, el projecte de recerca i innovaci docent sinserta en una lnia centrada en els aportacions de lensenyament-aprenentatge de la histria en general, i de la histria de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcci didentitats i la formaci de la ciutadania democrtica. Aix mateix, es basa en una concepci de lensenyament que posa lmfasi en el desenvolupament de la conscincia histrica i les competncies narratives. Els supsits de lalumnat sobre la histria i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, sn molt similars als que es plantegen investigacions daquest mbit: a) la Histria s un recull de fets del passat dun lloc especfic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Histria s una narraci objectiva, i c) les representacions/interpretacions histriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis tics, La nostra recerca considera la importncia dinsistir en el fet que la finalitat de tota educaci hauria de ser la interculturalitat, perqu la societat s plural i diversa i, per tant, leducaci i la formaci haurien de donar respostes positives a aquest fet. Leducaci intercultural no hauria de ser noms un discurs, sin que hauria de ser una prctica.(...)
Resumo:
La problemtica de la investigacin se plantea en el contexto de la filosofa trascendental de Kant, en relacin al modo en que es en general posible para nosotros representarnos el mbito de la moralidad. Nuestra comprensin natural o preterica del funcionamiento del lenguaje parece llevarnos a entender el significado de nuestras palabras en trminos de la relacin que se establece entre el signo lingstico y el objeto: nuestros trminos lingsticos estn en el lugar del objeto extralingstico a que refieren y que constituye su significado. A nuestro modo de ver, la afirmacin kantiana relativa a que todo nuestro conocimiento comienza con la experiencia, es decir, con aquello que procede de los sentidos, parece estar apuntando a esta intuicin fundamental. Ahora bien, la cuestin que cabe plantearse es: de acuerdo con este modelo de significacin, cul es el significado de nuestros trminos morales? Si, con Kant, aceptamos que el concepto de deber moral exige el cumplimiento (u omisin) incondicionado de una accin y que, precisamente por las exigencias de universalidad y necesidad que le son inherentes, tal concepto es inderivable de la experiencia, cabe preguntarse cul es el significado del concepto de deber en sentido moral (y, en general, de los trminos morales) y de qu manera somos capaces de representrnoslo. Mi investigacin ha pretendido esclarecer precisamente en qu sentido debe entenderse la afirmacin kantiana de que en la reflexin sobre la correccin moral de nuestras acciones, para representarnos las exigencias de universalidad y necesidad que son propias del concepto de deber moral, nos servimos analgicamente del concepto de naturaleza, as como analizar la plausibilidad de la propuesta kantiana misma.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Lobjectiu daquest treball ha estat donar pautes de reflexi sobre la crisi i el moment econmic actual. Es volia valorar si era certa la idea que la situaci econmica dels nostres dies t certs parallelismes amb la crisi que va patir el mn occidental el 1929. Per tal destablir la veracitat de la hiptesi plantejada es va dissenyar un model dinvestigaci basat en les entrevistes i en el recull i buidatge darticles de premsa relacionats amb el tema, durant un perode de temps no gaire extens, perode que correspon als tres mesos a partir dels quals sevidencia la situaci de crisi. Al mateix temps era interessant copsar lopini de dos grans mestres en lestudi de leconomia del nostre pas, el Dr. Fabi Estap i el Dr. Anton Costas, mestre i deixeble respectivament.. Sense esperar massa sorpreses, la crisi actual presenta molts punts de similitud amb el procs inciat lany 1929. Ambds esdeveniments econmics tenen molts punts de connexi i les mesures proposades per solucionar o per palliar les conseqncies sn tamb similars. En tots dos casos la figura de leconomista britnic John Maynard Keynes s cabdal per part dels diversos governs a lhora de reconduir i adrear la situaci econmica.
