La correspondencia entre Robert Moray y Christiaan Huygens (1661-1669): encuentros y desencuentros en la promoción del conocimiento

Sir Robert Moray (1608/9-1673) fue un soldado, cortesano y "hombre de ciencia" escocés, que estuvo en el exilio durante el período de Oliver Cromwell. Poco después de su regreso a Inglaterra en 1660 y gracias en gran medida a su amistad con Carlos II, aparece vinculado al grupo que formará la Royal Society de Londres y será nombrado el primer presidente de la institución durante los primeros meses. Moray ha sido reconocido como una figura imprescindible para entender la consolidación de la Royal Society. Establece, además, una correspondencia muy importante con Christiaan Huygens, en donde aparecen tratados temas de gran relevancia en la década de 1660, tales como la determinación de la longitud en el mar mediante el uso del reloj de péndulo y la construcción y experimentación con la máquina neumática (emblema del proyecto experimental de Robert Boyle). En esta correspondencia aparecen reflejadas, así mismo, las tensiones sobre los problemas de prioridad en diferentes áreas de conocimiento. Una de estas agrias polémicas es la que enfrenta a James Gregory y a Huygens, que acabará con la relación epistolar entre Moray y el sabio holandés.

El lloc teatral i el seu espai escènic: artialització en William Shakespeare (c..1590-1611) : actor, empresari, dramaturg

Pensar en William Shakespeare, apropar-se a una de l'obres què més tinta han fet córrer, se'ns presenta com voler trobar una agulla en un paller. Amb tot, aquest treball de recerca a volgut discernir la dramatúrgia de Shakespeare, des de l'òptica espacial i estètica. El seu marc, a l'Anglaterra renaixentista -ss,XVI-XVII-, és: l'abundosa legislació -important l'Acta promulgada l'any 1572, per la reina Elisabet I-; la tipologia constructiva i formal del Lloc del Teatre, amb la formulació empresarial què se’n deriva; l'altre element, la participació de l'espectador implícit. Conclusivament, com l'artialització shakespeariana s'insereix, podem dir, 'dramatològicament', dins l'historiografia general del teatre.

Serial defaults, serial profits: Returns to sovereign lending in Habsburg Spain, 1566-1600

Philip II of Spain accumulated debts equivalent to 60% of GDP. He also defaulted four times onhis short-term loans, thus becoming the first serial defaulter in history. Contrary to a commonview in the literature, we show that lending to the king was profitable even under worst-casescenario assumptions. Lenders maintained long-term relationships with the crown. Lossessustained during defaults were more than compensated by profits in normal times. Defaultswere not catastrophic events. In effect, short-term lending acted as an insurance mechanism,allowing the king to reduce his payments in harsh times in exchange for paying a premium intranquil periods. © 2010 Elsevier Inc. All rights reserved.

Photometric Bgr survey of the distant clusters of galaxies CL 1613+3104 and CL 1600+4109

We present a set of photometric data concerning two distant clusters of galaxies: Cl 1613+3104 (z=0.415) and Cl 1600+4109 (z=0.540). The photometric survey extends to a field of about 4' x 3'. It was performed in 3 filters: Johnson B, and Thuan-Gunn g and r. The sample includes 679 objects in the field of Cl 1613+3104 and 334 objects in Cl 1600+4109.

Macbeth : l'aportació de William Shakespeare al pensament polític modern

Aquest treball ofereix l’estudi sobre l’aportació que va fer el dramaturg anglès del segle XVIXVII William Shakespeare en la filosofia política. El principal objectiu del treball consisteixen analitzar la seva obra teatral “Macbeth” destacant els element rellevants per la teoria política del seu període, és a dir l’època Moderna. El desenvolupament de les noves concepcions del món i de l’ordre social d’aquell moment va marcar un abans i un després enel pensament polític. En l’estudi, els aspectes polítics tractats en “Macbeth” es comparen amb les idees de Hobbes i Maquiavel per demostrar que malgrat Shakespeare mai ha sigut considerat com a un filòsof polític, les seves visions de la societat eren innovadores i sovint semblants a les visions de pensadors més il·lustres de la teoria política.

Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630

Quan l’any 1602 el pintor i tractadista Federico Zuccari publicà L’Ideade’pittori, scultori et architetti, Caravaggio ja havia radicalitzat el seu llenguatge versun fort naturalisme, al qual afegia un tractament de forts contrastos lumínics patent enl’obra, dos anys més tardana, que inaugura la mostra: La verge de Loreto, tambéconeguda com la Verge del peregrins. Davant el procés creatiu de Zuccari basat en laIdea, es a dir el disegno interno de bellesa, Caravaggio pren la realitat com a modeltrencant així amb el manierisme reformat que, a la Roma papal, te la seva plasmació al’Oratori dels Gonfalone on el citat tractadista hi va participar. D’altra banda la novamanera caravaggesca es contraria a la proposada per Annibale Carracci al programa dela Galeria Farnese i, alhora, per la defensada per tota la tractadística italiana del segleXVII, des de Giovanni Battista Agucchi, en el seu Tractat de la pintura(1607-1615),fins a Giovan Pietro Bellori en el seu discurs L’Idea del pittore, dello scultore edell’architetto, scelta dalle bellezze naturali superiore alla natura que seguint els vellsprincipis de la Poètica defensen que l’obra d’art ha de tenir versemblança, ha d’imitar els millors i pot corregir la realitat. No es estrany, doncs, que Agucchi posi comexemple a seguir l’art d’Annibale Carracci i que compari a Caravaggio amb l’escultorgrec Demetri, que va seguir tant al peu de la lletra la semblança que no va tenirconsideració per la bellesa.