Assaig d’aclarida química, a partir de l’aplicació d’à cid giberèl•lic (Ralex®), en dos varietats de presseguer (Prunus persica L. Bastch)

L’ús de fitorreguladors com aclaridors químics en el cultiu del presseguer és una pràctica que no s’utilitza en la majoria d’explotacions comercials. Actualment l’aclarida es realitza de forma manual. Els assajos realitzats en dos varietats de presseguer, Zephyr i Fairlane, tenen per objectiu determinar l’eficàcia de l’aplicació d’àcid giberèl•lic (Ralex®) per a reduir la inducció de gemmes florals l’any següent a la seva aplicació. L’aplicació de 3,3 l/ha d’un formulat a base d’àcid giberèl•lic (Ralex®) en la primera quinzena de juliol ha reduït de forma significativa el nombre de flors en la varietat Zephyr, tot i que en Fairlane l’efecte no ha estat tant clar. Pel que fa a la qualitat dels fruits, val a dir que el tractament no ha mostrat, en aquest assaig, cap efecte de significació agronòmicament remarcable.

Estudi dels efectes de la cà rrega dels arbres de la varietat Baby Gold 6 (Prunus persica, (L.) Batsch), sobre diferents parà metres de producció i de qualitat dels fruits

En el present treball s’ha estudiat els efectes de la carrega dels arbres, deixada en l’aclarida, sobre la variació dels calibres dels fruits, sobre la variació dels sòlids solubles (sucres) i sobre la variació de l’acidesa en la varietat de préssec del tipus pavia Baby Gold 6. A més s’ha establert les relacions al·lomètriques per la mateixa varietat Baby Gold 6. Per això, s’han utilitzat 10 arbres de la varietat de préssec del tipus pavia de la varietat Baby Gold 6 del camp de pràctiques de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària. En aquests 10 arbres, en l’aclarida s’ha establert un rang de càrrega de 8.000 kg fins a 50.000 kg. Aquestes càrregues s’han repartit atenent a seccions de tronc similars per a cada càrrega productiva. Ja en el moment de la recol·lecció, s’ha agrupat els fruits per arbre i per passada. Llavors s’han pesat i calibrat un per un. Un cop pesats i calibrats tots els fruits d’un arbre i d’una passada s’ha fet un mixt del fruit per poder fer l’analítica de sucres i acidesa i també s’han avaluat diferents paràmetres de producció.

Clons de cirerer per a l’obtenció de fusta. Exemple d’una plantació en terrenys agraris

El cirerer (Prunus avium L.) és una espècie ben coneguda per la seva producció fruitera i pel valor de la seva fusta. Per al primer objectiu, l’obtenció de cirera, la selecció genètica de varietats ha estat des de l’antiguitat ben activa i aquesta producció s’ha localitzat sempre dins d’un context agrícola, sobre terres agràries. En canvi, per a l’obtenció de fusta s’ha recorregut tradicionalment als ambients forestals amb l’extracció d’arbres no sotmesos ni a selecció ni a una silvicultura específiques, derivant actualment en una escassetat de peus amb bones característiques fustaneres.

Renovación y mejora varietal de frutales de hueso

El melocotonero (Prunus persica (L.) Batsch) es un cultivo de importancia creciente en España, particularmente para producción temprana en las regiones meridionales de la Península. Además tiene una elevado ritmo de sustitución de variedades. Solamente entre los años 1990-96 se comercializaron en el mundo alrededor de 500 nuevos cultivares (Fideghelli et al. 1998). El valor de las nuevas obtenciones es muy elevado, por lo que existe también un gran interés en su protección por parte de los mejoradores, y en el control de su identidad por viveristas o agricultores. La identificación varietal con datos sobre la morfología y fisiología de los frutales se realiza en ensayos de campo que requieren largo tiempo, generalmente años, de observación. Estos procesos son demasiado lentos para aplicaciones como el control de identidad en vivero o para la protección de los derechos de obtentor. Los marcadores moleculares, basados en la variabilidad del ADN, pueden detectarse en cualquier momento del desarrollo de la planta, y en diferentes tejidos, permitiendo establecer en pocos días un perfil único para cada variedad. El melocotonero es una de las especies menos variables del género Prunus (Byrne, 1990). Ello se debe a su sistema de autocompatibilidad que permite la autofecundación, lo que probablemente ha causado una importante erosión de su variabilidad genética especialmente desde el uso de las técnicas modernas de mejora genética. La baja variabilidad de este cultivo significa que los 2 marcadores que deben ser utilizados para su identificación han de buscarse entre los de mayor polimorfismo, ya que el uso de marcadores de buena calidad pero poco polimórficos no permite el objetivo de la caracterización individual de cada genotipo (Messeguer et al., 1986).

Projecte d’implantació d’un cultiu d’arbres de fusta noble a la finca El Portet de Les Planes d’Hostoles (La Garrotxa)

El projecte té per finalitat la implantació d’un cultiu d’arbres de fusta d’alt valor econòmic en uns terrenys que actualment estan ocupats per prats de pastura abandonats. L’objectiu prioritari que es proposa és augmentar el rendiment de la finca objecte d’estudi. Per assolir-lo es projectarà la realització d’una plantació sostenible de noguers híbrids (Juglans regia×nigra) i cirerers (Prunus avium), en la que s’aplicaran les més avançades tècniques de cultiu i una eficient metodologia que permetrà obtenir fusta noble en cicles productius curts, sempre de forma respectuosa amb el medi ambient