One kind of lawlessness: estimating the welfare cost of Somali piracy

This paper estimates the effect of piracy attacks on shipping costs using a unique data set on shipping contracts in the dry bulk market. We look at shipping routes whose shortest path exposes them to piracy attacks and find that the increase in attacks in 2008 lead to around a ten percent increase in shipping costs. We use this estimate to get a sense of the welfare loss imposed by piracy. Our intermediate estimate suggests that the creation of $120 million of revenue for pirates in the Somalia area led to a welfare loss of over $1.5 billion.

La “professio iuris” sucesoria a las puertas de una reglamentación comunitaria

Durante la Edad Media, las professiones iuris eran manifestaciones por las que los intervinientes en un negocio jurídico declaraban cuál era el derecho de su estirpe, al cual deseaban sujetar el negocio en cuestión. En la Suiza de finales del siglo XIX, la terminología fue recuperada para dar nombre a una institución de Derecho internacional privado en virtud de la cual el testador podía elegir limitadamente la ley rectora de su sucesión. Esta moderna professio iuris experimenta un impulso enorme cuando es incluida en el Convenio de La Haya de 1989 sobre Ley Aplicable a las Sucesiones por Causa de Muerte, ya que el texto del Convenio ha servido de modelo a importantes regulaciones posteriores; entre ellas, la Propuesta de Reglamento europeo en materia de sucesiones, que autoriza al causante a escoger expresamente su ley nacional para regir el conjunto de la sucesión, sin que un resultado perjudicial para los legitimarios pueda considerarse contrario al orden público.

Not all university degrees yield the same return: private and social returns to higher education for males in Spain

In this paper we use micro data from the Spanish Family Expenditure Survey for 1990 to estimate, for the first time, the private and social rates of return of different university degrees in Spain. We compute internal rates of return and include investment on higher education financed by the public purse to estimate social rates of return. Our main finding is that, as presumed, there is large heterogeneity in rates of return amongst different university

The Law of Impersonal Transactions: Meaning and Difficulties

Most economic interactions happen in a context of sequential exchange in which innocent third parties suffer information asymmetry with respect to previous "originative" contracts. The law reduces transaction costs by protecting these third parties but preserves some element of consent by property right holders to avoid damaging property enforcement-e.g., it is they as principals who authorize agents in originative contracts. Judicial verifiability of these originative contracts is obtained either as an automatic byproduct of transactions or, when these would have remained private, by requiring them to be made public. Protecting third parties produces a sort of legal commodity which is easy to trade impersonally, improving the allocation and specialization of resources. Historical delay in generalizing this legal commoditization paradigm is attributed to path dependency-the law first developed for personal trade-and an unbalance in vested interests, as luddite legal professionals face weak public bureaucracies.

Common law and civil law as pro-market adaptations

We argue that in the development of the Western legal system, cognitive departures are themain determinant of the optimal degree of judicial rule-making. Judicial discretion, seen here as the main distinguishing feature between both legal systems, is introduced in civil law jurisdictions to protect, rather than to limit, freedom of contract against potential judicial backlash. Such protection was unnecessary in common law countries, where free-market relations enjoyed safer judicial ground mainly due to their relatively gradual evolution, their reliance on practitioners as judges, and the earlier development of institutional checks and balances that supported private property rights. In our framework, differences in costs and benefits associated with self-interest and lack of information require a cognitive failure to be active.

Estratègies de cura i presa de decisions en persones grans amb dependència ingressades en una unitat geriàtrica d'atenció intermèdia : estudi descriptiu

Aquest estudi té com objectiu observar les relacions entre les estratègies de cura (formal, informal, mixta) que fan servir els cuidadors de persones grans dependents, la seva situació social i les seves motivacions per la decisió respecte a com fan la cura. L’estat del tema destaca el predomini de les cures informals sobre les formals en els models de benestar mediterranis i la rellevància de la interacció entre factors personals socioculturals i les polítiques socials en la presa de decisions individuals sobre la cura de la dependència. La llei de la dependència, de recent implementació a l’Estat espanyol, ha universalitzat l’accés als recursos formals, creant un nou paradigma d’interacció cuidadors-recursos. Es tracta d’un estudi observacional, transversal, descriptiu de tipus mixt quantitatiu/qualitatiu realitzat a partir d’entrevistes individuals als cuidadors de dependents ingressats en una unitat geriàtrica d’atenció intermèdia. Es recullen dades sobre el context sociofamiliar, l’estratègia de cura, l’autopercepció i les motivacions. Els resultats mostren que els cuidadors combinen prestacions econòmiques i serveis (públics i privats) per adaptar al màxim l’estratègia a les condicions del dependent i a les seves pròpies. Tenen la convicció generalitzada que l’atenció cal fer-la al domicili per motius de reciprocitat i respecte a la persona cuidada. El pas a l’atenció residencial és una decisió molt difícil pels cuidadors. La implantació de la llei de la dependència ha normalitzat la relació entre cuidadors i recursos formals, però la burocratització i la insuficiència de l’oferta de serveis no afavoreixen canvis substancials en la provisió de l’ajut, que continua essent majoritàriament informal. La millora en la percepció de continuïtat d’atenció entre el domicili i la residència, i també en la gestió i l’oferta de serveis formals públics es presenten com a reptes de treball importants al nostre país.

Accessing Legal Information in Catalonia. Open Acces to Legislation and Case Law

The article outlines free online legal resources to conduct research on Catalan and Spanish legislation and case-law. Most of these resources are primary sources made public by government bodies. The list shows how the Spanish and Catalan governments, in their attempt to promote equal access to legislation and case-law, cover the different jurisdictions. The text also mentions some resources to conduct historical legal research about legislation and case law, and some free legal private websites.

The law of impersonal transactions

Most economic interactions happen in a context of sequential exchangein which innocent third parties suffer information asymmetry with respect toprevious "originative" contracts. The law reduces transaction costs byprotecting these third parties but preserves some element of consent byproperty rightholders to avoid damaging property enforcement?e.g., it isthey, as principals, who authorize agents in originative contracts. Judicialverifiability of these originative contracts is obtained either as an automaticbyproduct of transactions or, when these would have remained private, byrequiring them to be made public. Protecting third parties produces a legalcommodity which is easy to trade impersonally, improving the allocationand specialization of resources. Historical delay in generalizing this legalcommoditization paradigm is attributed to path dependency?the law firstdeveloped for personal trade?and an unbalance in vested interests, asluddite legal professionals face weak public bureaucracies.

Impact of the Spanish smoking law on exponsure to secondhand smoke in offices and hospitality venues: before-and-after study

BACKGROUND/OBJECTIVES: A smoking law was passed by the Spanish Parliament in December 2005 and was enforced by 1 January 2006. The law bans smoking in all indoor workplaces but only in some hospitality venues, because owners are allowed to establish a smoking zone (venues>100 m2) or to allow smoking without restrictions (venues<100 m2). The objective of the study is to assess the impact of the Spanish smoking law on exposure to secondhand smoke (SHS) in enclosed workplaces, including hospitality venues. MATERIALS AND METHODS: The study design is a before-and-after evaluation. We studied workplaces and hospitality venues from eight different regions of Spain. We took repeated samples of vapor-phase nicotine concentration in 398 premises, including private offices (162), public administration offices (90), university premises (43), bars and restaurants (79), and discotheques and pubs (24). RESULTS: In the follow-up period, SHS levels were markedly reduced in indoor offices. The median decrease in nicotine concentration ranged from 60.0% in public premises to 97.4% in private areas. Nicotine concentrations were also markedly reduced in bars and restaurants that became smoke-free (96.7%) and in the no-smoking zones of venues with separate spaces for smokers (88.9%). We found no significant changes in smoking zones or in premises allowing smoking, including discotheques and pubs. CONCLUSIONS: Overall, this study shows the positive impact of the law on reducing SHS in indoor workplaces. However, SHS was substantially reduced only in bars and restaurants that became smoke-free. Most hospitality workers continue to be exposed to very high levels of SHS. Therefore, a 100% smoke-free policy for all hospitality venues is required.

Estratègies de cura i presa de decisions en persones grans amb dependència ingressades en una unitat geriàtrica d'atenció intermèdia : estudi descriptiu

Aquest estudi té com objectiu observar les relacions entre les estratègies de cura (formal, informal, mixta) que fan servir els cuidadors de persones grans dependents, la seva situació social i les seves motivacions per la decisió respecte a com fan la cura. L’estat del tema destaca el predomini de les cures informals sobre les formals en els models de benestar mediterranis i la rellevància de la interacció entre factors personals socioculturals i les polítiques socials en la presa de decisions individuals sobre la cura de la dependència. La llei de la dependència, de recent implementació a l’Estat espanyol, ha universalitzat l’accés als recursos formals, creant un nou paradigma d’interacció cuidadors-recursos. Es tracta d’un estudi observacional, transversal, descriptiu de tipus mixt quantitatiu/qualitatiu realitzat a partir d’entrevistes individuals als cuidadors de dependents ingressats en una unitat geriàtrica d’atenció intermèdia. Es recullen dades sobre el context sociofamiliar, l’estratègia de cura, l’autopercepció i les motivacions. Els resultats mostren que els cuidadors combinen prestacions econòmiques i serveis (públics i privats) per adaptar al màxim l’estratègia a les condicions del dependent i a les seves pròpies. Tenen la convicció generalitzada que l’atenció cal fer-la al domicili per motius de reciprocitat i respecte a la persona cuidada. El pas a l’atenció residencial és una decisió molt difícil pels cuidadors. La implantació de la llei de la dependència ha normalitzat la relació entre cuidadors i recursos formals, però la burocratització i la insuficiència de l’oferta de serveis no afavoreixen canvis substancials en la provisió de l’ajut, que continua essent majoritàriament informal. La millora en la percepció de continuïtat d’atenció entre el domicili i la residència, i també en la gestió i l’oferta de serveis formals públics es presenten com a reptes de treball importants al nostre país.