Nivells en sèrum de Cromogranina A i enolasa com a factors pronòstics en Càncer de próstata resistent a la castració

L’evolució natural del càncer de pròstata és cap a una situació d’ hormono-resistència. Un possible factor associat a aquesta desdiferenciació és l’adquisició de trets neuroendocrins. La cromogranina A i l’enolasa són els marcadors en sèrum més estudiats Hem analitzat de forma prospectiva els marcadors neuroendocrins com a possibles factors pronòstics en pacients amb càncer de pròstata resistents a la castració. També hem analitzat altres factors pronòstics ja coneguts en cáncer de próstata. L’anàlisis realitzat suggereix que l’alteració en sèrum de cromogranina i enolasa podria ser factor pronòstic en pacients amb càncer de pròstata resistents a la castració

No es posible predecir la afectación unilateral en pacientes con cáncer de próstata de bajo riesgo

OBJETIVO: Identificar factores predictivos de afectación unilateral en el cáncer de próstata (CaP) de bajo riesgo. MATERIAL Y METODOS: 95 pacientes con CaP de bajo riesgo. Evaluamos la presencia de CaP unilateral en la pieza de prostatectomía. Se realizó análisis uni y multivariante estudiando las variables: edad, PSA, volumen prostático, porcentaje de cilindros afectos y presencia de biopsias previas. RESULTADOS: el 36% presentaron CaP unilateral en la pieza. No se han encontrado diferencias significativas entre el grupo de pacientes con CaP unilateral y el bilateral. CONCLUSION: No hemos identificado ningún factor predictivo de CaP unilateral en pacientes de bajo riesgo.

Relación de la susceptibilidad genética y de las características anatomopatológicas del cáncer de próstata con los polimorfismos de nucleótido simple

Actualmente no se disponen de marcadores biológicos específicos para la cáncer de próstata produciéndose en muchas ocasiones biopsias prostáticas innecesarias o un sobretratamientos para cánceres indolentes. Existen cada vez más un número mayor de publicaciones sobre cómo los polimorfismos de nucleótido simple (SNP) se relacionan con la susceptibilidad al cáncer de próstata o predecir con mayor precisión qué grado de agresividad adquiere la enfermedad. Se presenta una revisión bibliográfica de las investigaciones publicadas en PubMed desde el año 2000 hasta el 2012 que ponen de manifiesto la relación de los SNP con el riesgo a padecer cáncer de próstata y con sus características anatomopatológicas.

Beneficios de un programa de ejercicio de fuerza para la mejora de la calidad de vida del hombre con cáncer de próstata

El cáncer de próstata es el cáncer más frecuente en los hombres en muchos países industrializados. Considerando el porcentaje de supervivencia relativa a los 5 años (76,5%) y el estado de morbilidad que generan los tratamientos vigentes, el concepto de Calidad de Vida (CdV) del hombre mayor con cáncer de próstata pasa a ser un objetivo prioritario en la intervención sociosanitaria. Clásicamente la evaluación del impacto que generan los síntomas se ha determinado por la frecuencia y el número de síntomas asociados a la enfermedad y al tratamiento. A nuestro parecer, lo más apropiado es realizar el análisis objetivando además el impacto que generan en la actividad de vida diaria de los afectados. Este artículo tiene un doble objetivo. Primero, evaluar los beneficios de un programa de ejercicio de fuerza adaptado a la enfermedad y al tratamiento de cáncer de próstata. Segundo, identificar los síntomas más relevantes del cáncer de próstata desde la perspectiva del paciente y el impacto que generan a la CdV del hombre mayor. La propuesta metodológica se basa en la triangulación metodológica entre métodos secuencial (cuantitativo y cualitativo). En los resultados se observa una mejora significativa de la CdV del enfermo, mediado indirectamente por la mejora del síntoma de incontinencia y el dolor. Así mismo se observa una mejora de la capacidad de la fuerza y resistencia muscular más evidente en las extremidades inferiores. Queda científicamente demostrada la eficacia de un programa de ejercicio físico de fuerza adaptado a los síntomas que genera la enfermedad y el tratamiento de cáncer de próstata en la mejora de la CdV de la persona mayor

Calidad de vida y cáncer de próstata: un programa progresivo de fuerza-resistencia = Quality of life and prostate cancer: a progressive resistance strength program

This article presents the design and implementation of a progressive resistance strength program adapted to prostate cancer. The initial model corresponds to the guide of the American College Sports Medicine Position Stand (ACSM, 2009). This program includes the most habitual symptoms related to the illness and its treatments. The study design is quasi-experimental. The sample is 33 subjects in treatment phase. Study variables are tumour classification TNM, anthropometric measures, resistance strength, hypertension, fatigue, incontinence, pain and quality of life. After 24 weeks a significant improvement on resistance strength capacity is observed. This result is more consistent in lower extremities. Also improves hypertension, urinary incontinence, pain and quality of life. As conclusion, the improvement of the quality of life is mediated by the functional and physical capacity of the ill person

Ús de la ressonància magnètica nuclear amb espectroscopia per a la detecció del càncer prostàtic a la glàndula central

El diagnòstic precoç del càncer de pròstata fins a dia d’avui s’ha servit del tacte rectal, i els valors de PSA per establir quins pacients són sospitosos de patir aquesta afecció. Treballs recents estableixen que proves morfològiques com la ressonància magnètica, i funcionals com l’espectroscòpia ajudarien encara més a discriminar aquests pacients dels sans. En el nostre treball pretenem esbrinar; si l’ús de la ressonància magnètica amb espectroscòpia és igual d’eficient en el cas de que l’eventual càncer es localitzi a la glàndula central.

Evalución con pet/ct 11c-colina de recidivas bioquímicas ocultas de carcinoma de próstata.

Introducció. Material y mètodes. El nostre objectiu és valorar la utilitat del PET/CT 11C-Colina a la recidiva bioquímica oculta del carcinoma de pròstata. Es van estudiar retrospectivament 58 pacients amb aument de PSA posttractament. La interpretació de les imatges fou visual. Resultats: El PET/CT fou positiu en 39 pacients (67%) (PSA mitjà: 11.7). Es van dividir els malats en 4 grups segons el valor del PSA (sensibilitat%): &1ng/ml:50% 1ng/ml -3ng/ml:60% 3ng/ml-5ng/ml:86% & a 5ng/ml:91% . Conclusió: La PET/CT 11C-Colina mostra una alta capacitat de detecció per valors de PSA superiors a 5ng/ml i pot ser útil en valors superiors a 1ng/ml.

La Baixa morbiditat perioperatòria de la prostatectomia radical laparoscòpica justifica efectuar-la en pacients majors de 70 anys

Donat l’increment en l’esperança de vida, valorem el tractament radical del càncer de pròstata en pacients & 70 anys. L’objectiu és analitzar la incidència, severitat i maneig de la morbiditat perioperatòria de la prostatectomia radical (PR) en funció de la tècnica quirúrgica. De 500 PR revisem, retrospectivament, 70 pacients & 70 anys (40 Retropúbiques i 30 Laparoscòpiques). S’empra la classificació de Clavien modificada per analitzar les complicacions. La proporció de complicacions és en PRR 57,5% i en PRL 33%. Les complicacions en la PRL són de menor gravetat. Els beneficis atribuïts a la laparoscòpia es mantenen en pacients d’edat avançada.

Endorectal Magnetic Resonance Imaging and Spectroscopy Are Useful for Selecting Candidates for Biopsy among Patients with Persistently Elevated Prostate Specific Antigen

To evaluate the efficacy of endorectal Magnetic Resonance Imaging (MRI) and Magnetic Resonance Spetroscopic Imaging (MRSI) combined with total prostate-specific antigen (tPSA) and free prostate-specific antigen (fPSA) in selecting candidates for biopsy. Subjects and Methods: 246 patients with elevated tPSA (median: 7.81 ng/ml) underwent endorectal MRI and MRSI before Transrectal Ultrasound (TRUS) biopsy (10 peripheral + 2 central cores); patients with positive biopsies were treated with radical intention; those with negative biopsies were followed up and underwent MRSI before each additional biopsy if tPSA rose persistently. Mean follow-up: 27.6 months. We compared MRI, MRSI, tPSA, and fPSA with histopathology by sextant and determined the association between the Gleason score and MRI and MRSI. We determined the most accurate combination to detect prostate cancer (PCa) using receiver operating curves; we estimated the odds ratios (OR) and calculated sensitivity, specificity, and positive and negative predictive values. Results: No difference in tPSA was found between patients with and without PCa (p = 0.551). In the peripheral zone, the risk of PCa increased with MRSI grade; patients with high-grade MRSI had the greatest risk of PCa over time (OR = 328.6); the model including MRI, MRSI, tPSA, and fPSA was more accurate (Area under Curve: AUC = 95.7%) than MRI alone (AUC = 85.1%) or fPSA alone (AUC = 78.1%), but not than MRSI alone (94.5%). In the transitional zone, the model was less accurate (AUC = 84.4%). The association (p = 0.005) between MRSI and Gleason score was significant in both zones. Conclusions: MRSI is useful in patients with elevated tPSA. High-grade MRSI lesions call for repeated biopsies. Men with negative MRSI may forgo further biopsies because a significantly high Gleason lesion is very unlikely

Prostate-targeted radiosensitization via aptamer-shRNA chimeras in human tumor xenografts

Dose-escalated radiation therapy for localized prostate cancer (PCa) has a clear therapeutic benefit; however, escalated doses may also increase injury to noncancerous tissues. Radiosensitizing agents can improve ionizing radiation (IR) potency, but without targeted delivery, these agents will also sensitize surrounding normal tissues. Here we describe the development of prostate-targeted RNAi agents that selectively sensitized prostate-specific membrane antigen–positive (PSMA-positive) cells to IR. siRNA library screens identified DNA-activated protein kinase, catalytic polypeptide (DNAPK) as an ideal radiosensitization target. DNAPK shRNAs, delivered by PSMA-targeting RNA aptamers, selectively reduced DNAPK in PCa cells, xenografts, and human prostate tissues. Aptamer-targeted DNAPK shRNAs, combined with IR, dramatically and specifically enhanced PSMA-positive tumor response to IR. These findings support aptamer-shRNA chimeras as selective sensitizing agents for the improved treatment of high-risk localized PCa.

Dual activation of pathways regulated by steroid receptors and peptide growth factors in primary prostate cancer revealed by Factor Analysis of microarray data

Background: We use an approach based on Factor Analysis to analyze datasets generated for transcriptional profiling. The method groups samples into biologically relevant categories, and enables the identification of genes and pathways most significantly associated to each phenotypic group, while allowing for the participation of a given gene in more than one cluster. Genes assigned to each cluster are used for the detection of pathways predominantly activated in that cluster by finding statistically significant associated GO terms. We tested the approach with a published dataset of microarray experiments in yeast. Upon validation with the yeast dataset, we applied the technique to a prostate cancer dataset. Results: Two major pathways are shown to be activated in organ-confined, non-metastatic prostate cancer: those regulated by the androgen receptor and by receptor tyrosine kinases. A number of gene markers (HER3, IQGAP2 and POR1) highlighted by the software and related to the later pathway have been validated experimentally a posteriori on independent samples. Conclusion: Using a new microarray analysis tool followed by a posteriori experimental validation of the results, we have confirmed several putative markers of malignancy associated with peptide growth factor signalling in prostate cancer and revealed others, most notably ERRB3 (HER3). Our study suggest that, in primary prostate cancer, HER3, together or not with HER4, rather than in receptor complexes involving HER2, could play an important role in the biology of these tumors. These results provide new evidence for the role of receptor tyrosine kinases in the establishment and progression of prostate cancer.

Population-based multicase-control study in common tumors in Spain (MCC-Spain): rationale and study design

INTRODUCTION: We present the protocol of a large population-based case-control study of 5 common tumors in Spain (MCC-Spain) that evaluates environmental exposures and genetic factors. METHODS: Between 2008-2013, 10,183 persons aged 20-85 years were enrolled in 23 hospitals and primary care centres in 12 Spanish provinces including 1,115 cases of a new diagnosis of prostate cancer, 1,750 of breast cancer, 2,171 of colorectal cancer, 492 of gastro-oesophageal cancer, 554 cases of chronic lymphocytic leukaemia (CLL) and 4,101 population-based controls matched by frequency to cases by age, sex and region of residence. Participation rates ranged from 57% (stomach cancer) to 87% (CLL cases) and from 30% to 77% in controls. Participants completed a face-to-face computerized interview on sociodemographic factors, environmental exposures, occupation, medication, lifestyle, and personal and family medical history. In addition, participants completed a self-administered food-frequency questionnaire and telephone interviews. Blood samples were collected from 76% of participants while saliva samples were collected in CLL cases and participants refusing blood extractions. Clinical information was recorded for cases and paraffin blocks and/or fresh tumor samples are available in most collaborating hospitals. Genotyping was done through an exome array enriched with genetic markers in specific pathways. Multiple analyses are planned to assess the association of environmental, personal and genetic risk factors for each tumor and to identify pleiotropic effects. DISCUSSION: This study, conducted within the Spanish Consortium for Biomedical Research in Epidemiology & Public Health (CIBERESP), is a unique initiative to evaluate etiological factors for common cancers and will promote cancer research and prevention in Spain.

Ciclofosfamida oral metronómica en combinación con prednisona tras la progresión a docetaxel en pacientes afectados de un cáncer de próstata metastásico resistente a la castración (CPRC).

Estudi retrospectiu que avalua eficàcia i tolerabilitat de ciclofosfamida oral metronòmica (COM) més prednisona en CPRC com a segona línia de tractament després de la progressió a docetaxel. Quinze pacients foren tractats. L'objectiu principal fou eficàcia del tractament. Els objectius secundaris eren toxicitat, període lliure de progressió (PLP) i supervivència global (SG). La resposta parcial per PSA es va evidenciar en 33.3%. La mitjana del PLP i SG van ser de 4.1 mesos i 7.2 mesos respectivament. La principal toxicitat va ser l'astènia. COM és poc tòxica i pot ser una alternativa en aquells malalts amb mal estat

Estudio retrospectivo de la influencia de la respuesta al tratamiento quimioterápico de primera línea en pacientes con cáncer no microcítico de pulmón sobre la respuesta a la administración de factores estimulantes de la eritropoyesis en la anemia inducida por quimioterapia

S’analitza de manera retrospectiva la relació entre la resposta a la quimioteràpia i la milloria de l’anèmia induïda per la quimioteràpia amb factors estimulants de la eritropoesi en 57 pacients amb carcinoma no microcític de pulmó avançat que presentaren anèmia durant el tractament amb quimioteràpia. Els pacients amb progressió desenvoluparen anèmia significativament abans que els responedors y presentaren de forma significativa una menor tassa de resposta al tractament amb factors estimulants de la eritropoesi. La resposta a la quimioteràpia té un impacte directe en la efectivitat del tractament de la anèmia amb factors estimulant de la eritropoesi. Aquesta correlació pot valdre com marcador subrogat de resposta a la quimioteràpia. Paraules clau: Càncer no microcític de pulmó, anèmia induïda per quimioteràpia, factors estimulants de la eritropoesi, factor predictor de resposta

Estudio Farmacogenético en Pacientes con Cáncer de Pulmón No Microcítico Avanzado tratados con Quimioterapia basada en Platino

a partir de ADN genómico obtenido de las células nucleadas de sangre periférica de 103 pacientes con Cáncer de Pulmón No Microcítico (CPNM) avanzado tratados con quimioterapia basada en platino, hemos analizado la asociación entre supervivencia y cinco SNPs (Single Nucleotide Polymorphism) pertenecientes a dos grupos de genes: i) de la via metabólica del ácido fólico (Timidilato Sintetasa (TS), Metil-tetrahidrofolato Reductasa (MTHFR) y, ii) de la vía de reparación del ADN (Excision repair cross-complemeting group 1 (ERCC1) y Xeroderma pigmentosum group D (XPD).