176 resultados para Práctica sanitaria privada

em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

La intensificacin de la produccin porcina, sin duda es uno de los principales factores que han influido en la alta competitividad del sector. Dicha intensificacin sin embargo debe enfrentarse a nuevos retos de acuerdo con la creciente preocupacin de los estados europeos sobre problemas de bienestar animal y de contaminacin medioambiental resultante de la produccin animal intensiva. La excrecin de nitrgeno en los purines (que es uno de los principales factores contaminantes), puede ser reducida substancialmente si se reduce el contenido proteico del pienso. Ello, sin embargo debe de hacerse de manera que la dieta aporte las cantidades mnimas de aminocidos requeridas por los animales, y que por tanto los parmetros productivos no se vean afectados. Para asegurar un aporte mnimo adecuado de aminocidos en el pienso, es esencial un conocimiento preciso del valor nutritivo de las materias primas utilizadas. En la actualidad se utilizan los valores de contenido en aminocidos digestibles ileales presentes en tablas publicadas por diferentes fuentes de informacin. Dichas tablas, sin embargo, son valores medios que no contemplan la elevada variabilidad en el contenido de aminocidos digestibles dentro de una misma materia prima. Debido a esta variabilidad, para asegurar que los requerimientos de aminocidos queden cubiertos al menos en un 80% de los casos, se debe sobreformular a un 107-108% de los requerimientos. Se ha estimado que una rpida determinacin del contenido de aminocidos digestibles ileales en las materias primas mediante la utilizacin de espectroscopia del infrarojo cercano (NIRS), permitira el conocimiento del valor nutritivo de cada partida de materia prima, y una reduccin de la sobreformulacin a un 103%, con el consiguiente beneficio medioambiental. El principal inconveniente, para la aplicacin de dicha metodologa NIRS, es que su calibracin requiere un esfuerzo excepcional, que solamente puede conseguirse con el trabajo de varios aos de determinaciones in vivo de digestibilidad ileal de aminocidos de un elevadsimo nmero de muestras. El presente proyecto tena como principal objetivo la puesta a punto de una tcnica de digestibilidad ileal de nutrientes in vitro (validada con determinaciones in vivo), que nos permitiera un anlisis ms rpido de un nmero elevado de muestras para realizar la calibracin del NIRS. Para ello se escogi la cebada como materia prima para realizar los estudios por su importancia econmica en Espaa.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Documento publicado en la coleccin Working papers que analiza la organizacin de los Juegos Olmpicos de Barcelona como ejemplo de sociedad entre las iniciativas pblicas y privadas, y la concepcin de las relaciones entre la administracin pblica y el sector privado en trminos de desarrollo econmico local.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

La primera necesidad de los peces es la higiene. La elaboracin de Programas de Gestin Sanitaria (PGS) aplicables a la industria, dentro de un marco realista y eficiente, pueden contribuir positivamente a la mejora sistemtica de la productividad, afectando no slo a la cantidad y calidad del producto, sino directamente a la eficiencia econmica de la empresa. Las principales normas deben quedar reflejadas dentro de un Plan de Control Sanitario (PCS) de la instalacin, normas que deben ser de obligado cumplimiento, tanto para los trabajadores como para las visitas. El seguimiento del PCS se realiza mediante la aplicacin de un Sistema de Anlisis de Peligros y Puntos Crticos de Control (APPCC), sistema que forma parte, a su vez, del Sistema de Gestin de la Calidad (SGC). No ser factible la aplicacin de ninguno de estos programas, planes y sistemas sin un uso racional del autocontrol. Hygiene is the first need that fish have. The elaboration of the Sanitary Management Programs (SMP) which industrial application, inside a realistic and efficient framework, could contribute positively to the systematic improvement of the production, affecting not only to the quantity and quality of the product, but that affect directly to the economic efficiency of the company. The main norms will be reflected in a Sanitary Control Plan (SCP) of the facilities, these norms must be obligatory fulfilment for the workers and visits. The monitoring of the SCP will do meanly the application of the Hazard Analysis and Critical Control Point (HACCP), system that it is a part, also, of the Quality Management System (QMS). It is not possible, the application of any of this programs, plans and systems, without a rational use of the auto control processes.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El objetivo principal de este trabajo es realizar un nuevo acercamiento a la figura histrica, la obra y, en concreto, la práctica mdico-quirrgica de un autor hispanoitaliano de finales del siglo XVII. Nos referimos concretamente al cirujano cortesano Juan Bautista Juanini (Miln, 1632 Madrid, 1691). Como objetivo secundario se tratara de intentar realizar una nueva presentacin biogrfica del autor dentro de una recapitulacin ms general del papel que represent en el contexto de la revolucin cientfica y mdica de los pases del sur de Europa, y en concreto entre los miembros de la primera generacin de "novatores" hispnicos.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Estudi sobre el cnon de la cpia privada enfocat a lanlisi del concepte del cnon, lobjecte, els subjectes que intervenen, la quantia que sha de pagar com a compensaci de la cpia, la distribuci del mateix, les obligacions instrumentals i les entitats de gesti. A travs del mateix es podr tenir una visi ms clara i profunda del cnon de la cpia privada objecte de tant discutida i convulsa configuraci jurdica com enverinada confrontaci poltica. El cnon de la cpia privada es pot configurar com un instrument de naturalesa jurdica privada, que revesteix la forma duna llicncia legal indirecta.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El projecte consisteix en realitzar una prctica de laboratori pels alumnes d'Enginyeria de Materials. La prctica de laboratori consisteix en posar en prctica l'assaig Jominy. Aquest assaig permet conixer la trempabilitat dels acers. L'assaig s'ha de realitzar sota les condicions que descriu la norma ASTM. A ms, en el projecte s'han realitzat assajos de duresa, s'han estudiat les microestructures obtingudes en el material una vegada s'ha realitzat l'assaig i, amb el difractograma de Raigs X, s'han conegut les fases que es trobaven presents en el material. Finalment s'han calculat els costos per una banda de la totalitat del projecte, i per altra banda s'ha calculat el cost que suposaria per a la universitat que els alumnes realitzessin la prctica.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

En este trabajo se presenta una metodologa que permite estimar la funcin de costes implcita en la frmula de reparto de la financiacin sanitaria utilizando datos de gasto autonmico y controlando por la financiacin total de cada comunidad. Aunque los resultados no son tan precisos como sera deseable, s permiten extraer algunas conclusiones de inters sobre la direccin en la que habra que modificar la actual frmula de necesidades de gasto para dotar a todas las regiones de los recursos necesarios para ofrecer un nivel uniforme de servicios sanitarios. Encontramos, en particular, que la frmula actual muy probablemente infravalora los costes derivados del envejecimiento. Tambin encontramos evidencia de economas de escala y de que los costes de la atencin sanitaria aumentan con la superficie regional y con la insularidad y descienden con la renta disponible a travs del grado de utilizacin del sistema sanitario pblico. Por otra parte, cuantificamos los sobrecostes salariales ligados a diferencias de niveles de precios entre regiones. Corrigiendo nuestras estimaciones por este ltimo factor, construimos indicadores tentativos de necesidades de gasto regional a salarios de igual poder adquisitivo para el personal sanitario

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Alguns joves creadors dels setanta (s. XX) reaccionaren enfront dunes manifestacions culturals que consideraven arnades i dels tpics establerts. Al seu afany de superaci del mimetisme, del realisme literari, del costumisme o del paisatgisme pictric, se sumaren noves maneres dentendre lart, que arribaven principalment de lavantguarda europea. Aquest treball s lestudi de cas dun daquests creadors, Josep Albert. s lanlisi interdisciplinria de la seva obra potica publicada als anys setanta, per tamb de la seva pertinena al collectiu artstic mallorqu Taller Lluntic, encara actiu avui. En la seva obra, la poesia, la pintura, lassaig, la performance..., acaben conformant un tot.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Com a conseqncia directa de la revoluci digital, les biblioteques acadmiques d'avui dia s'enfronten a la competncia com a provedors d'informaci. Utilitzant les corbes S de tecnologia de Richard N. Foster com a model analtic, aquest article mostra que les biblioteques acadmiques estan enmig d'un canvi discontinu perqu qestionen un seguit d'assumpcions que recolzen l'actual prctica de la biblioteconomia acadmica. Els autors desafien aquestes assumpcions i analitzen la manera en que les comunicacions digitals afecten les biblioteques acadmiques.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

La modificaci de les caracterstiques d'una part de l'alumnat del sistema educatiu de Catalunya manifesta la necessitat de trobar eines organitzatives i pedaggiques per treballar en el marc de l'escola inclusiva. Una de les caracterstiques que provoquen ms inquietud entre el professorat es refereix als diferents nivells lingstics de l'alumnat a les aules en relaci al coneixement de la llengua de l'escola. La recerca ha treballat amb el professorat de dues escoles d'infantil i primria amb un nombre elevat dalumnat dorigen estranger, nascut a Catalunya i dincorporaci tardana, i amb l'aula d'acollida d'un IES. L'objectiu de la recerca consistia en desenvolupar un model organitzatiu que fes possible una major individualitzaci de la prctica educativa i formes de treball cooperatiu a les aules, aix com trobar indicadors pel trnsit de l'aula d'acollida a l'aula ordinria. La recerca comptava amb el suport del professorat-tutor i dels equips directius dels centres escolars. La metodologia utilitzada ha estat de caire etnogrfic i ha consistit en observar setmanalment a les aules les modificacions de la prctica de les persones tutores que es derivaven dun nou marc organitzatiu. Igualment, hem observat especialment les condicions densenyament-aprenentatge de lalumnat dincorporaci tardana tant a laula ordinria com a laula dacollida. Els resultats manifesten que la modificaci de lestructura organitzativa sobre la base dimplicar tots els recursos humans dun cicle en un projecte com que permet el treball amb petits grups heterogenis transforma la prctica educativa del professorat. Aquest treball es recolza en la llengua oral, independentment de la tasca que ha de realitzar lalumne, i sadapta individualment a les diferents capacitats de comprensi i expressi oral de lalumnat. A la vegada, aquesta prctica educativa facilita la coordinaci del professorat de laula ordinria i dacollida, aix com el trnsit duna a laltra.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

L'eficcia del procs judicial noms es visualitza quan s'executa el que sha jutjat. Per si la part que ha perdut el judici decideix mantenir la seva resistncia fins al lmit, fins i tot fins desprs del moment en qu aquesta havia de cessar, sorgeix la necessitat de la investigaci patrimonial. L'executat no donar a conixer fcilment els elements del seu patrimoni, per dificultar al mxim l'embargament judicial. L'xit de la fase executiva del procs passa necessriament per conixer el patrimoni de l'executat. En la nostra ordenaci jurdica, la jurisdicci s la potestat pblica que t com a missi l'actuaci o realitzaci del dret objectiu en el cas concret. Aquesta potestat pblica s l'encarregada de dur a terme la funci del Dret. s el que en diem administrar Justcia. La funci del Jutge en la nostra societat s la de impartir Justcia aplicant el Dret, s a dir, donar a cadasc el seu. Difcilment podrem donar per complerta aquesta funci si no s'executa de forma efica la sentncia ferma per ell dictada. L'article 24 CE estableix el dret a la tutela efectiva dels jutges. En aquest dret s'inclou l'execuci de la sentncia. En l'execuci de la sentncia s'inclou la investigaci patrimonial de l'executat. La LEC reconeix el dret de l'executant a conixer el patrimoni de l'executat. Tanmateix, l'executant ha d'evitar que en aquestes accions d'investigaci puguin conculcar els drets fonamentals de l'executat. L'executat t al seu favor un conjunt de normes que desenvolupen el dret fonamental a la seva intimitat personal. Com sn l'article 18 CE o la Llei Orgnica de Protecci de Dades. A la prctica, ser molt poca la informaci important per a lexecuci que provingui noms de la investigaci privada. Quan l'executant no pot disposar d'informaci patrimonial suficient de l'executat per cobrir la quantia de l'execuci, noms ens queda l'actuaci pblica del Tribunal per aspirar a un procs executiu efica. La LEC estableix, subsidiriament a la designaci de bns per part de l'executant, tres formes perqu la informaci patrimonial de l'executat pugui arribar al Jutge. La manifestaci de bns de l'executat, que determina el final del dret de resistncia de l'executat. La investigaci judicial. La collaboraci obligatria de tercers en la investigaci. El requeriment judicial d'informaci patrimonial t una legitimitat absoluta i la cessi a tercers d'informaci patrimonial de l'executat, a requeriment judicial, mai no suposa cap vulneraci del dret fonamental de l'executat a la protecci de les seves dades personals. Hauria d'existir un servei pblic d'investigaci patrimonial, tutelat per l'administraci de justcia, que pogus solucionar els actuals problemes d'ineficcia d'algunes resolucions judicials. Sens dubte, ajudaria a impartir justcia i facilitaria donar a cadasc el seu.