La duración consonántica en castellano

This paper presents the results of an experimental analysis of the duralion of Spanish consonants. The influence of three different factors—stress, location on thesyllable, and pause vicinity— on the duration of consonants in reading text has been studied. Phonetic context and speech rate have also been controlled. The obtained results seem to indicate that the vicinity of a pause and the location of the consonant in the syllable have a systematic effect on all the consonants, while the stress only affects the duration of a rcduced set of voicedallophones ([1], [r] and [n]). Some general conclusions about the mean duration of each consonant, and about the relationship between duration and voicing, manner and place of articulation, have also been established.

(Des)obediències de la reducció vocàlica en el català de Mallorca

En el català de Mallorca, el procés de reducció vocàlica de les vocals mitjanes de la sèrie anterior a e neutra en posició àtona no opera (o subaplica) en determinades circumstàncies: (a) en formes derivades productives amb una vocal àtona situada a la síl·laba esquerra o inicial del radical i alternant amb e tancada o e oberta en el radical de la forma primitiva; (b) en formes verbals amb una vocal àtona situada a la síl·laba esquerra o inicial del radical i alternant amb e tancada en una altra forma verbal del mateix paradigma flexiu; (c) en manlleus i paraules apreses amb una vocal àtona e situada, també, a la síl·laba esquerra o inicial del radical i generalment precedida d"una consonant labial. En aquest treball, argumentem que hi ha dos factors que conspiren perquè això sigui d"aquesta manera: (a) tal com ja s"ha fet notar en treballs anteriors, la voluntat d"aquestes vocals d"assemblar-se a les vocals corresponents que apareixen en mots del mateix paradigma derivatiu o flexiu, i, en el cas de la derivació, sobretot quan la relació derivativa és productiva; (b) l"estatus privilegiat de la síl·laba situada a l"esquerra o a l"inici del radical. Per donar compte del primer factor, proposem una nova interpretació dels fets emmarcada en la Teoria de la Correspondència Transderivacional i el model dels Paradigmes Òptims. Per donar compte del segon factor, que ha passat desapercebut en aproximacions anteriors a les mateixes dades, partim de la Teoria de la Fidelitat Posicional i de la Teoria del Marcatge Posicional.