Implicació de la inflamació i la resposta immunitària en la lesió induïda per la isquèmia

El sistema nerviós central (SNC) i el sistema immunitari (SI) estan estretament connectats. Es produeixen nombroses alteracions en el sistema immunitari després de la isquèmia i la inflamació es reconeix com una de les principals causes de la progressió de la lesió isquèmica. És molt important determinar el paper de les diferents cèl•lules implicades en la resposta immunitària i inflamatòria després de la isquèmia i el perfil de citocines que s’alliberen. A partir de l’estudi de les diferents poblacions de leucòcits en sang circulant després de la isquèmia, hem determinat que la subpoblació de monòcits (CD43high/CD11bhigh) augmenta a 48h de manera proporcional al volum d’infart. Aquesta població està formada per dos subtipus descrits de monòcits, els no clàssics (CD43high/Ly6C-) i els intermedis (CD43high/Ly6Cdim), i sembla expressar un perfil de citocines anti-inflamatòries així com una major capacitat fagocítica. Per altra banda, observem la presència de CD43 en el cervell i la seva degradació a 4 dies després de la isquèmia. També s’observa l’aparició de la fracció soluble del CD43 en el parènquima cerebral després del trencament de la barrera hematoencefàlica. Addicionalment, hem estudiat com s’alteren els canvis a nivell immunològic en ratolins deficients en CD69 i hem observat una pitjor progressió del volum d’infart en els animals CD69KO. A més a més hem volgut esbrinar el paper dels limfòcits utilitzant ratolins RAG (-/-) que tenen infarts més petits que els WT, però quan aquests careixen de CD69, tenen infarts significativament més grans. En l’estudi del procés inflamatori en la isquèmica, hem treballat amb ratolins deficient en ApoE i IL10. Pel que fa als ratolins ApoE (-/-), observem que tenen un volum d’infart més gran a les 24h i que es manté fins als 4 dies, i proposem que NFkB pot tenir un paper molt rellevant en aquest procés. Pel que fa a la IL-10, els animals deficients en aquesta citocina presenten un volum d’infart major i una expressió de citocines proinflamatòries més alt. A més a més, els ratolins IL10 KO presenten uns nivells de IL-12 més elevats de manera basal, i proposem que això és degut a la falta de la IL-10 per a inhibir la via.

Bacterial translocation in cirrhotic rats. Its role in the development of spontaneous bacterial peritonitis

Bacterial translocation occurs in ascitic cirrhotic rats, but its association with ascites infection is unknown. The aim of this study was to assess the relation between bacterial translocation and ascites infection in cirrhotic rats. Male Sprague-Dawley rats were induced to cirrhosis with intragastric CCl4. Ascitic fluid, portal and peripheral blood, mesenteric lymph nodes, liver and spleen samples were cultured before death in those cirrhotic rats with less (group A) or more (group B) than 250 polymorphonuclear neutrophils/mm3 in ascitic fluid, as well as in healthy control rats. Histological examination of jejunum, ileum, and caecum was also performed. Bacterial translocation occurred in 45% of ascitic rats (without differences between groups A and B), but in 0% controls (p = 0.01). Bacterial translocation was associated with positive ascitic fluid culture in 60% of the cases. In all of them the same bacterial species was isolated in both mesenteric lymph node and ascitic fluid. Submucosal caecal oedema (100%), ileal lymphangiectasia (41%), and caecal inflammatory infiltrate (41%) occurred in ascitic rats, the last being associated with ascitic fluid positive culture (p = 0.04). These results suggests that bacterial translocation occurs frequently in ascitic cirrhotic rats, and may play a permissive, but not unique, part in a number of ascites infections. Whether histological changes seen in cirrhotic ascitic rats favour bacterial translocation remains to be elucidated.

Dexamethasone inhibition of leucocyte adhesion to rat mesenteric postcapillary venules: role of intercellular adhesion molecule 1 and KC

BACKGROUND A previous study showed that the glucocorticoid dexamethasone, at doses of 100 ¿g/kg and above, inhibited leucocyte adhesion to rat mesenteric postcapillary venules activated with interleukin 1ß (IL-1ß), as assessed by videomicroscopy. AIMS To identify whether the adhesion molecule, intercellular adhesion molecule 1 (ICAM-1), or the chemokine KC could be targeted by the steroid to mediate its antiadhesive effect. METHODS Rat mesenteries were treated with IL-1ß (20 ng intraperitoneally) and the extent of leucocyte adhesion measured at two and four hours using intravital microscopy. Rats were treated with dexamethasone, and passively immunised against ICAM-1 or KC. Endogenous expression of these two mediators was validated by immunohistochemistry, ELISA, and the injection of specific radiolabelled antibodies. RESULTS Dexamethasone greatly reduced IL-1ß induced leucocyte adhesion, endothelial expression of ICAM-1 in the postcapillary venule, and release of the mast cell derived chemokine KC. Injection of specific antibodies to the latter mediators was also extremely effective in downregulating (>80%) IL-1ß induced leucocyte adhesion. CONCLUSIONS Induction by IL-1ß of endogenous ICAM-1 and KC contributes to leucocyte adhesion to inflamed mesenteric vessels. Without excluding other possible mediators, these data clearly show that dexamethasone interferes with ICAM-1 expression and KC release from mast cells, resulting in suppression of leucocyte accumulation in the bowel wall, which is a prominent feature of several gastrointestinal pathologies.