The European Union Police Mission: The Beginning of a New Future for Bosnia and Herzegovina?

The creation, reform and/or restructuring of the police in post-conflict societies remains one of the key challenges for practitioners and scholars in the contemporary fields of peace and security, particularly due to the changing nature of conflicts. Since the 1990s the world has witnessed a proliferation of international police missions, with regional organisations gradually acquiring a prominent role. This paper analyses the 2003-2005 period of the European Union Police Mission (EUPM) in Bosnia and Herzegovina. Much is at stake in this mission, both in terms of the development of the EU´s external identity but also for Bosnia and Herzegovina’s road to EU membership and sustainable peace. This paper will argue that by 2005 the balance sheet was mixed. EUPM fell short of fulfilling its overall goal of ‘Europeanising’ Bosnian police services, and of its desire to be seen as providing that additional ingredient in police matters that would set it apart from the earlier UN mission. Nevertheless, despite its shortcomings, the Mission did not merit the harsh criticisms it was faced with. Its lack of success was not entirely the Mission’s doing. The paper focuses on three aspects: political and economic viability and sustainability, security levels in Bosnia and Herzegovina, and institution and capacity building. The explanatory framework used in this paper is based on the democratic policing discourse. In doing so the argument developed here will also shed light on the nature of so-called “best European practices” in police matters.

Women in police services in the EU: facts and figures 2012

The Institute for Public Security of Catalonia (ISPC), the only state-funded education and research centre for police in Catalonia-Spain, developed in 2012 a comparative study on Gender diversity in police services in the European Union. The study is an update of the research Facts & Figures 2008 that was carried out by the European Network of Policewomen (ENP), a non-profit organization that works in partnership with colleagues from police and/or law enforcement organizations in its member countries to facilitate positive changes in the position of women in police services. To gather the 2012 data, the ISPC invited EU Member States’ police services to cooperate in the study answering a 10- ITEM questionnaire. The questionnaire was the same tool used in 2008 by the ENP. In February 2012, the ISPC sent the questionnaires through Cepol National Contact Points’ network. In order to include as many police services as possible in the study, the ENP also supported us to gather some of the data. Altogether we received questionnaires from 29 police services corresponding to 17 UE countries. Besides, we used data from open sources about England and Wales police services and the French National Police. In this document you can find: first, the tool we used to collect the data; second, the answers we gathered presented per country; finally, some comparative tables and graphics developed by the ISPC. Countries: Austria, Belgium Cyprus, Denmark, England, Wales, Estonia, Finland, France, Germany, Italy, Latvia, Lithuania, Luxembourg, Netherlands, Portugal, Romania, Slovenia, Spain, Swden.

Revised NEO personality inventory normative data for catalan police officer selection: preliminary study

El Servei d'Avaluació, Seguiment i Selecció de l'ISPC han elaborat un estudi sobre el perfil de personalitat dels aspirants al Curs de Formació bàsica per policies, que es va presentar a l'International Society for the Study of Individual Differences Meeting celebrat al CosmoCaixa de Barcelona i que organitzen conjuntament l’Associació Iberoamericana per a la recerca de les diferències individuals i la Universitat de Barcelona. L’estudi, titulat Revised NEO Personality Inventory Normative Data for Catalan police officer selection: A preliminary study, té com a objectiu comparar els perfils de personalitat d’una mostra d’aspirants de l’ISPC amb els resultats d’una mostra d’aspirants a policia dels EUA, publicada en una revista científica de prestigi el mes de febrer passat. Els resultats mostren que els aspirants catalans destaquen per obtenir millors puntuacions en les dimensions de responsabilitat i amabilitat, cosa que indicaria que aquest tret es valora especialment durant el procés de selecció de la policia de Catalunya; en altres característiques de la personalitat les dues mostres obtenen resultats similars. Els trets característics del perfil del policia català seria el de persones estables emocionalment, poc impulsives, amb capacitat per gestionar l’estrés, orientades a les persones, agradables, sociables, responsables, disciplinades i cauteloses. Enllaç a: International Society for the Study of Individual Differences Meeting :http://www.issid.org/conferences/ISSID2013/ISSIDconference2013.html

Personality traits and psychopathology predict burnout symptoms after two years in a sample of Catalan police officers

The operational aspects of psychological assessment are well documented (e.g. Murphy and Davidshofer, 1994). Essentially, the process involves the administration of one or more valid psychological tests in order to assess a person’s suitability to a task or situation. The resulting data and report are then used by police psychologists to assist in determining the suitability of the applicant for police duties. In Catalunya, this task is carried out during basic training for police career agent in the evaluation of psychological conditions for the use of the weapon. Police work can be one of the most stressful jobs, and it frequently leads to the development of burnout syndrome. In their day-to-day tasks, police officers are constantly subjected to various stressors (de la Fuente, Aguayo, Vargas and Cañadas, 2013). The most widely accepted definition of the burnout syndrome is one that describes it as a response to chronic work stress made up of three components: emotional exhaustion, depersonalisation and low personal accomplishment (Maslach & Jackson, 1981). Some studies showed that personality characteristics, and positive and negative affectivity explained significant variance in each of the burnout dimensions (Alarcon, Eschleman and Bowling, 2009).

Treballadores, conflictivitat laboral i moviment obrer durant el franquisme a l'àrea de Barcelona

Dins del desenvolupament de la tesi “Treballadores, conflictivitat laboral i moviment obrer durant el franquisme a l’àrea de Barcelona”, aquesta recerca ha tractat d'omplir un buit a les investigacions sobre l'actuació de les dones contra el franquisme, interrelacionant la seva participació en protestes laborals i al moviment obrer, especialment a Comissions Obreres (CCOO). Per portar a terme la investigació, s'ha consultat documentació procedent de les organitzacions antifranquistes, de la policia i del Sindicat Vertical franquista, a part d'entrevistes a dones que van participar a la conflictivitat laboral i al moviment obrer durant el franquisme. S'ha iniciat la redacció de la tesi doctoral, que es presentarà el 2008. A partir de les fonts estudiades s'ha pogut constatar la importància de la participació de les dones a les protestes laborals entre 1946 i 1956, amb un escàs paper de les organitzacions antifranquistes. Posteriorment, la presència de dones a les protestes laborals va disminuir. A més, inicialment van estar poc presents a les CCOO. A partir de 1969 el nombre de dones militants a CCOO va augmentar, al igual que la proporció de dones implicades a la conflictivitat laboral. No obstant això, van ser escasses les dones a les estructures organitzatives de CCOO i les reivindicacions pròpies de les treballadores rarament van estar presents a les plataformes reivindicatives durant el franquisme.

Exploring Determinants of Urban Motorcycle Accident Severity: The Case of Barcelona

Public authorities and road users alike are increasingly concerned by recent trends in road safety outcomes in Barcelona, which is the European city with the highest number of registered Powered Two-Wheel (PTW) vehicles per inhabitant,. In this study we explore the determinants of motorcycle and moped accident severity in a large urban area, drawing on Barcelona’s local police database (2002-2008). We apply non-parametric regression techniques to characterize PTW accidents and parametric methods to investigate the factors influencing their severity. Our results show that PTW accident victims are more vulnerable, showing greater degrees of accident severity, than other traffic victims. Speed violations and alcohol consumption provide the worst health outcomes. Demographic and environment-related risk factors, in addition to helmet use, play an important role in determining accident severity. Thus, this study furthers our understanding of the most vulnerable vehicle types, while our results have direct implications for local policy makers in their fight to reduce the severity of PTW accidents in large urban areas.

Research activities at european level performed at the Institute for Públic Safety of Catalonia

To start off, this document describes the Catalan model for emergencies response and its reference frame in terms of geography, location population…In addition, describes the main actors involved in emergencies response such as: police, the Fire and Rescue Emergency Service, the Emergency Medical System, Civil Protection, Reception and Management of Emergency Calls, Rural Agents, ADF’s and UME. Civil Protection, Firefighters and Police are includes in the training model developed by the Institute for Public Safety of Catalonia which at the same time does research in both security and safety matters. Research activities are performed by the Area for Research, Knowledge and International Cooperation at the ISPC and an example of these activities are European Research Projects such as COIM-Best (Coordination Improvement by Best Practices) and BESECU (cross-cultural differences of human behaviour in fire disasters and other crisis situations) among others.

La reincidència dels condemnats per delictes de violència de gènere a programes formatius aplicats des de l’execució penal a la comunitat

Aquesta és la segona part de l’estudi encarregat des de la Subdirecció General de Reparació i Execució Penal a la Comunitat que volia saber l’eficàcia dels programes formatius aplicats des de l’execució penal a la comunitat en delictes de violència de gènere. En aquesta segona part s’avalua el grau de satisfacció dels usuaris del programa aplicat quan ja fa una mitjana d’1 any que van acabar el seu contacte amb la Justícia. També s’ha seguit aquests subjectes a nivell de reincidència, per conèixer si consta a les bases policials noves denuncies per aquest o altres tipus de delictes. En total han estat 170 usuaris els participants en la recerca. També se’ls va trucar per telèfon i se’ls va passar una enquesta telefònica de percepció respecte la seva satisfacció amb els resultats del curs formatiu i d’altres aspectes de la seva vida actual.

La reincidencia de los condenados por delitos de violencia de género a programas formativos aplicados desde la ejecución penal en la comunidad

Esta es la segunda parte del estudio iniciado en el 2008 donde se ha evaluado la eficacia de los programas formativos a los que se condena determinados infractores de violencia de género. En esta segunda parte, se hace el seguimiento al cabo de 1 año de haber terminado la intervención de Justicia, para conocer si existe nueva reincidencia, entendida como nueva denuncia policial. También se ha conectado telefónicamente con los participantes en el estudio para conocer su valoración respecto la intervención de Justicia y su vida actual.

Violència de gènere i immigració: barreres idiomàtiques i paper de l’intèrpret

L’objectiu principal d’aquesta recerca és conèixer com funciona, dins de l’àmbit del procés penal (recursos socials públics, advocats, policia i jutjats), el servei d’interpretació en casos de dones que han patit violència de gènere i no parlen català ni castellà, si realment es garanteix la comunicació i si les dones que pateixen una barrera idiomàtica tenen accés als recursos en les mateixes condicions que les dones espanyoles

La Cooperation policière internationale dans le corps des Mossos d'Esquadra

La police est « une administration, une force publique qui veille au maintien de la sécurité publique» . De la même manière la Loi organique des forces et corps de sécurité espagnole, rappelle que toute force portant le nom de police se doit d’avoir pour fonction principale « le maintien de la sécurité publique ». Ainsi, France et Espagne partagent la même vision de la police. De même la définition de la « Coopération », « action de participer à une œuvre commune, politique d’entente et d’échanges entre deux États » ou encore la définition de la Coopération internationale, « politique d’aide économique, technique et financière des pays développés en faveur des pays en développement » sont admises par tous les pays. Néanmoins la façon de coopérer est propre à chaque pays, et dans le cas de la coopération policière, à chaque corps de police. Certains font plus de la coordination (« harmonisation d’activités diverses dans un souci d’efficacité ») d’autres considèrent qu’ils font plutôt de la collaboration (« participer à une œuvre avec d’autres »). En réalité, ces trois termes, coordination, coopération et collaboration, sont tellement proches qu’il est parfois difficile de les distinguer, surtout les deux derniers. En effet pour définir une collaboration on dit aussi que c’est « une politique de coopération active avec l’occupant ennemi ». On comprend alors que Sanchez Moron estime que la collaboration et la coopération sont des « sous-espèces » du concept général de coordination qu’ils font plutôt de la collaboration (« participer à une œuvre avec d’autres »). En réalité, ces trois termes, coordination, coopération et collaboration, sont tellement proches qu’il est parfois difficile de les distinguer, surtout les deux derniers. Dès lors, traiter de la coopération policière internationale peut s’avérer complexe, car il est difficile d’établir des limites au sujet, de définir ce qui est ou non de la coopération policière internationale. Cela est d’autant plus difficile que les sources documentaires sur la coopération policière, bien qu’existantes, ne sont pas toutes de première jeunesse. Et concernant la place et le rôle de l’Espagne dans celle-ci les sources documentaires sont réduites à un très faible nombre, et sont inexistantes sur les Mossos d’Esquadra. Par ailleurs, sans même se spécialiser dans la coopération internationale, les recherches parues sur les Mossos d’Esquadra sont très peu nombreuses, très rarement de moins de vingt ans et encore plus difficile à trouver en langue française. Michel DAUGE écrivait dans l’introduction de sa recherche sur les Mossos d’Esquadra, : « Les polices autonomes espagnoles, que ce soit la catalane, et dans une moindre mesure la basque, si elles constituent un domaine peu exploré en Espagne (sujet tabou que la classe politique évite d’aborder) demeurent totalement méconnues en France.

GWT RAD Base : desenvolupament d'un framework JEE.Aplicació pràctica : Registre E/S de la policia local

Aquest treball consta de 2 parts, la primera consisteix en desenvolupar el framework JEE amb arquitectura MVC que he denominat GWT RAD Base (qualsevol altre nom haguésvalgut també), i la segona és una aplicació pràctica de registre de entrada i sortida de la policialocal implementada mitjançant aquest framework.