Poison without antidote for the historical Socrates and french classical tragedy in El verí del teatre (The Poison of the Theatre) by Rodolf Sirera. (An extreme dose of sadism to put a stop to the excesses of theatrical fiction).

Socrates' serene attitude before his death -although this is questioned-, as described by Xenophon in his Apologia Socratis becomes for the playwright Rodolf Sirera a useful reference in an effort to reflect boldly on the limits of theatrical fiction in another clear example of the Classical Tradition, including that derived from Baroque Tragedy. However, in this case, it is judged severely to make us more conscious of the risk of turning life into a mere theatrical performance and human beings into actors and actresses in a play they did not write.

Un gegant del cel en perill d'extinció : socialització i divulgació de la reintroducció del voltor negre a Catalunya

La interacció de l’home amb les diferents espècies amb les quals cohabita ha creat casos com el del Voltor Negre (Aegypius monachus), l’au necròfaga més gran d’Europa, que actualment es troba en perill d’extinció. La utilització del territori per a ús antropogènic (ramaderia, xarxes elèctriques, zones urbanes,...) ha fet disminuir la població d’aquesta espècie. Així com la incursió, de manera indirecta, en aquestes poblacions degut a l’acció de l’home podem destacar-ne’n dos, el més rellevant és la intoxicació per verí, degut a l’ús il·legal d’aquestes substàncies per al control de depredadors fa que els tòxics vagin pujant per la piràmide tròfica. La segona causa rellevant és la disminució d’aliment degut a la mixomatosis i a la normativa existent d’obligatorietat de retirada dels animals morts a muntanya per sota dels 1400m. Al fer l’anàlisi de problemàtiques, s’observa que la gran majoria són antròpiques, degudes a la desinformació i al desconeixement, per tant; per a realitzar un bon pla de reintroducció és necessari fer un treball previ de socialització de les poblacions de la zona per a que el projecte sigui eficient. El projecte consisteix en fer una conscienciació social als diferents grups implicats (turisme, escoles i població; ramaders i caçadors), mitjançant documents gràfics, material educatiu, material de suport i materials i mètodes de divulgació. Per a que la vall d’Alinyà i Boumort passin a ser destacades per la presencia establerta de les quatre aus necròfagues més rellevants d’Europa; l’Aufrany, el Trencalòs, el voltor comú i el nostre protagonista: el Voltor Negre.

Oncobiguanides: Paracelsus" law and nonconventional routes for administering diabetobiguanides for cancer treatment

The dose makes the poison, the common motto of toxicology first expressed by Paracelsus more than 400 years ago, may effectively serve to guide potential applications for metformin and related biguanides in oncology. While Paracelsus' law for the dose-response effect has been commonly exploited for the use of some anti-cancer drugs at lower doses in non-neoplastic diseases (e.g., methotrexate), the opposite scenario also holds true; in other words, higher doses of non-oncology drugs, such as anti-diabetic biguanides, might exert direct anti-neoplastic effects. Here, we propose that, as for any drug, there is a dose range for biguanides that is without any effect, one corresponding to"diabetobiguanides" with a pharmacological effect (e.g., insulin sensitization in type 2 diabetes, prevention of insulin-dependent carcinogenesis, indirect inhibition of insulin and growth factor-dependent cancer growth) but with minimal toxicity and another corresponding to 'oncobiguanides' with pharmacological (i.e., direct and strong anticancer activity against cancer cells) as well as toxic effects. Considering that biguanides demonstrate a better safety profile than most oncology drugs in current use, we should contemplate the possibility of administering biguanides through non-conventional routes (e.g., inhaled for carcinomas of the lung, topical for skin cancers, intravenous as an adjunctive therapy, rectal suppositories for rectal cancer) to unambiguously investigate the therapeutic value of high-dose transient biguanide exposure in cancer. Perhaps then, the oncobiguanides, as we call them here, could be viewed as a mechanistically different type of anti-cancer drugs employed at doses notably higher than those used chronically when functioning as diabetobiguanides