71 resultados para Poesia portuguesa História e crítica
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Con el fin de poder justificar algunas lecturas adoptadas frente a las ediciones de la Alejandra de Licofrn a cargo de L. Mascialino 1 y de M. Fusillo - A. Hurst - G. Paduano 2, publicada en fecha muy reciente, he tenido que plantearme algunas cuestiones textuales al abordar la tarea de edicin y traduccin (al cataln) de dicho poema helenstico 3. Ofrezco, pues, un breve elenco de notas críticas al texto mencionado.
Resumo:
Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcci de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i daplicaci de les TIC a lensenyament de les diferents assignatures de la matria dHistria de la Msica a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a lautoavaluaci de lalumnat a travs dun banc de preguntes segons el format de les proves psicomtriques (proves objectives en lavaluaci del rendiment acadmic dels estudiants o delecci mltiple). 2) Arribar a disposar dun extens banc de preguntes delecci mltiple i correcci objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris mnims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluaci del rendiment acadmic. Entenem que lavaluaci ha de tenir utilitats diferents que van ms enll de la simple puntuaci de lalumnat. Ha de servir tamb per millorar la docncia, per facilitar laprenentatge de lalumne, per assegurar un nivell de competncia mnim, per discriminar entre estudiants o per informar la prpia instituci. 3) Aconseguir que lalumne, a travs de lautoavaluaci, entengui que aquest tipus de proves sn instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves delecci mltiple permeten tot un seguit dopcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estadstiques, ndex de discriminaci i de fer lanlisi ditems, tot permetent anar redefinint i millorant els tems.
Resumo:
Inventari que recull les notcies que lautor ha pogut aplegar sobre plecs solts potics en llengua catalana de temtica relacionada amb el bandolerisme (des de larribada de la impremta a Catalunya fins al final del segle XVII). Tamb ofereix ledici del text de tres daquests plecs solts, impresos a la segona meitat del segle XVI, indits modernament i poc coneguts. Es tracta duna srie sobre dos germans bandolers, caps de colla: Janot i Montserrat Poc
Resumo:
Text de la lli que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. Sestudia el prleg de lAtheneo de Grandesa. S'hi pretn establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difcil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, per que gaireb sempre ha estat tamb mal ents, o ents de manera incompleta
Les Sentncies catliques del div poeta Dant (1545) den Jaume Ferrer de Blanes: edici crítica del text
Resumo:
Procurador reial i nobiliari, cosmgraf, joier, lapidari, mercader i escriptor, i al capdavall, un ciutad catal honrat, en Ferrer (Vidreres, ~1445 Blanes, 1529) va marxar de ben jove, primer, a la cort de Npols, al servei del rei en Ferran I, i desprs a la cort de Siclia, al servei de la reina na Joana de Siclia. Acabada aquesta peripcia italiana va tornar a Blanes al servei del vescomte de Cabrera i de Bas fins que va morir a la mateixa vila al 1529. Un seu criat, disset anys ms tard, va editar uns papers esparsos que havia trobat a can Ferrer, les (sic) Sentncias cathlicas del div poeta Dant florent, compilades per lo prudentssim mossn Jaume Ferrer de Blanes, incloent-hi tres parts. La primera, Conclusions, s un sumari destinat a mostrar (sic) Entre totas las cosas necessries a lhome per aconseguir lo seu fi y beatitut eterna principalment sn tres; la segona, Meditaci, s una reflexi a fi dilluminar els misteris sobre la passi i mort de Jesucrist a (sic) lo santssim loch de Calvari; la tercera, Letras, s un conjunt de dotze documents, entre cartes i daltres textos, fetas a mossn Jaume Ferrer, respostes e regles per ell ordenades en cosmographia y en art de navegar. En Ferrer, home de grans recursos, fa un recorregut per tots els coneixements que havia acumulat al llarg de la seva vida, de Dant Alighieri a Ptolemeu i del marqus de Santillana a Albert Gran o a Aristtil, fent servir fragments de la Commedia, dels Proverbios, de la Bblia i de moltes altres autoritats cientfiques i filosfiques, en catal, itali, espanyol, llat i, tamb, set mots en arameu
Resumo:
Revisi de la Histria de la llengua catalana, manuscrit dAntoni de Bastero, degut a laparici dun segon volum manuscrit del mateix Bastero que completa el primer per que no varia substancialment les conclusions a les que es van arribar fruit de lestudi del primer manuscrit. Es relaciona tamb un inventari dels papers que es conserven del canonge Bastero
Resumo:
La seqncia gregoriana Dies Irae s'ha convertit en un material musical mpliament utilitzat per compositors per dotar d'un significat concret a la seves obres. Per a mesura que han passat el segles es pot determinar que l'objectiu que han tingut els compositors en voler incloure una referncia a aquesta seqncia ha variat notablement. En aquest treball tracto de demostrar quins canvis hi ha hagut segons l'poca i el compositor, ja sigui des del punt de vista conceptual com des del punt de vista tcnic tot analitzant obres de moments i estils diferents, parant atenci a sis obres concretes que o tenen importncia a causa de la seva influncia o la seva singularitat. Alhora, exposo com tot aix m'ha influt per compondre obres que estiguin relacionades amb el Dies Irae i amb la msica al voltant de la mort.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un grup dalumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2006."Tristany i Isolda" representa un dels grans mites ertics moderns. A travs de les diferents versions de les fonts medievals i de les ms contempornies ms estimades per melmans, Wagner i Bdier, es defineixen semblances i diferncies i els trets principals dels personatges, arguments, espais... L'estudi d'aquestes obres constata que la finalitat de tots els creadors era, almenys a efectes interpretatius, la mateixa. s evident que tant Toms com Wagner intentaven plasmar les alegries i els sofriments dels eterns amants, per potser per influncia de Plat mostren un procs catrtic i redemptor de dos individus a travs de l'amor que es converteix en una via cap a un eixamplament tan enorme de la conscincia que no pot desembocar sin en la mort, el punt en qu dos amants es converteixen en un nic al, el punt en qu dos ssers satisfacin individualment els seus anhels de felicitat collectiva. Partint d'aquesta idea, com el lector comprovar a les conclusions, es pot sostenir la tesi que aquest tipus de relaci en qu l'anhel de saviesa vital s tan exacerbat es correspon generalment amb una actitud lesbiana. I s que, perifrasejant Wagner, tot rau en aprendre a morir.
Resumo:
La labor principal del presente trabajo de investigacin consiste en el anlisis de dos relatos del posmodernismo mexicano de la segunda mitad del siglo XX. Para ello, y en primer lugar, se parte de la acotacin y definicin de trminos y nociones ligados a la posmodernidad, el posmodernismo y lo posmoderno. En segundo lugar, se lleva a cabo una lectura crítica de propuestas tericas de autores como Fredric Jameson y Lauro Zavala, destinadas a describir fenmenos y prcticas relacionadas con la posmodernidad como forma discursiva y del relato posmoderno mexicano, respectivamente. En ltimo trmino, se analizan los relatos mencionados bajo dos aspectos principales de experimentacin: la intertextualidad y la metaficcionalidad y de los cuales se desprenden fenmenos privilegiados como la hibridacin genrica, el uso del pastiche, la superposicin de cdigos narrativos, la fragmentacin del tiempo, as como toda una serie de estrategias discursivas destinadas a expandir las fronteras del gnero relato en el contexto de enunciacin mencionado.
Resumo:
El presente trabajo ofrece un estudio exhaustivo de la Antologa de cuentistas espaoles contemporneos, de Francisco Garca Pavn, obra que contribuy en su da a la difusin y consolidacin del cuento en nuestro pas. A travs del anlisis de las piezas contenidas en sus tres ediciones y de las relaciones que se establecen entre ellas, as como del estudio de la vida y la obra de cada uno de sus autores, puede observarse la evolucin que ha experimentado el gnero en Espaa desde los aos de la primera posguerra hasta la dcada de los ochenta.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Lobjectiu daquest treball s veure de quina manera les historietes de Tintn reflecteixen lpoca en qu van ser elaborades i establir una relaci entre la histria i el cmic. La metodologia que sha emprat ha estat centrada principalment en dues tasques paralleles i complementries. Duna banda, lestudi de la histria del segle XX a partir de lobra dEric Hobsbawm del mateix nom i daltres fonts bibliogrfiques per tal dadquirir una idea general sobre lanterior segle. Daltra banda, lanlisi duns determinats aspectes dels cmics de Tintn. Aquests sn: lpoca en qu va ser elaborat, una sntesi de largument, el recorregut geogrfic que fa Tintn, els conflictes i esdeveniments histrics - parallels a la realitat del moment- que hi apareixen, les problemtiques contempornies, i un comentari entorn de la documentaci i les fonts dinspiraci usades per Herg. Aquesta anlisi es va dur a terme a partir duna selecci de sis cmics del mateix perode. En conclusi, veiem que realment existeix una relaci entre els esdeveniments dels cmics i lpoca en qu van ser elaborats. Aix ens permet tamb apropar-nos-hi i conixer lautor, Herg, de qui podem dir que es basa en la realitat que lenvolta i en els esdeveniments del seu moment per elaborar els cmics.
Resumo:
El presente trabajo es el resultado de una investigacin acerca de las primeras influencias a partir de las cuales se concibieron el imaginario, el sistema pedaggico y la tcnica interpretativa de Constantin Sergeyevich Stanislavsky (1863-1938). Las ideas extradas del estudio se presentan a travs de tres bloques principales: el contexto histrico-teatral en Rusia; la infancia y juventud de Stanislavsky; y las influencias del romanticismo y el realismo ruso hasta la creacin del MAT en 1898
Resumo:
El objetivo de este estudio es contribuir al entendimiento, desde un punto de vista histrico, del papel que juega el cine en los procesos de popularizacin de la ciencia, la medicina y la tecnologa. El punto de partida es la consideracin de la medicina y del cine como conjuntos complejos y multidimensionales de prcticas y discursos de carcter cientfico-tecnolgico y, por tanto, como formas particulares de accin e interaccin cotidiana entre personas, colectivos e instituciones que juegan un papel bsico en los procesos de construccin y funcionamiento de las sociedades contemporneas. As, mediante el anlisis de la representacin y articulacin de las prcticas y los discursos mdico-sanitarios en el cine documental colonial espaol del primer franquismo, es decir, en el caso particular de la construccin, legitimacin y consolidacin de un rgimen totalitario, se aportan algunas claves explicativas sobre las mltiples relaciones entre diferentes colectivos (expertos y no-expertos) en cuanto a la naturaleza y el nivel de intervencin en los procesos de generacin y gestin de conocimiento cientfico-tecnolgico. Como resultado, el cine se revela como un espacio no slo de evasin y entretenimiento, sino tambin de ciencia y educacin, donde la capacidad de definir y solucionar problemas cotidianos de la poblacin, y por tanto, su impacto en la construccin de la arquitectura social, ideolgica, econmica, poltica y cultural de las sociedades contemporneas, se fundamenta en la combinacin de sus aspectos como espectculo narrativo y cientfico-tecnolgico.
