Does bounded rationality lead to individual heterogeneity? The impact of the experimentation process and of memory constraints

In this paper we explore the effect of bounded rationality on the convergence of individual behavior toward equilibrium. In the context of a Cournot game with a unique and symmetric Nash equilibrium, firms are modeled as adaptive economic agents through a genetic algorithm. Computational experiments show that (1) there is remarkable heterogeneity across identical but boundedly rational agents; (2) such individual heterogeneity is not simply a consequence of the random elements contained in the genetic algorithm; (3) the more rational agents are in terms of memory abilities and pre-play evaluation of strategies, the less heterogeneous they are in their actions. At the limit case of full rationality, the outcome converges to the standard result of uniform individual behavior.

Memory in contracts: the experience of the EBRD (1991-2003)

The objective of this paper is to identify the role of memory in repeated contracts with moral hazard in financial intermediation. We use the database we have built containing the contracts signed by the European Bank for Reconstruction and Development EBRD between 1991 and 2003. Our framework is a standard setting of repeated moral hazard. After having controlled for the adverse selection component, we are able to prove that client reputation is the discrimination device according to which the bank fixes the amount of credit for the established clients. Our results unambiguously isolate the effect of memory in the bank's lending decisions.

Reading Ng Kim Chew: Malaysian-Chineseness and memory in contemporary Malaysian Chinese literature in taiwan

The idea of Chineseness as a geographic, cultural-specific and ethnically-charged concept, and the pivotal role assumed by memory linger throughout the writings of most authors hailing from Chinese community in Southeast Asia. Among these communities, being the Malaysian Chinese the more prolific in terms of number of writers and pieces of literature produced, this paper deals specifically with it. Its focus is put on the literature produced by Malaysian Chinese authors residing in Taiwan, which topic constitutes an important part of the first chapter, and on one of its main representatives, Ng Kim Chew, to whom chapter two and three are fully dedicated. A literary analysis of one of his short stories, Huo yu tu, will allow the reader to have a first-hand experience, through excerpts from the original text, of the importance of Chineseness and memory in the literary production of Ng and of many authors sharing with him similar life and literary experiences. I started this research from the assumption that these authors make large use of their own memories and memories from their own community in their writing as a way to re-tie themselves to the Chineseness they left in their places of origin. However in the case of Ng Kim Chew, the analysis of his works led be to theorizing that the identity he is imbued with, if there is one, is not Chinese, nor Malaysian, but purely and distinctively Malaysian-Chinese. This paper can also serve as an introduction for the general public to the field of Sinophone literature from Southeast Asia and to promote wider and innovative paths of research within the realm of Chinese studies that go beyond China proper.

Memory in contracts: the experience of the EBRD (1991-2003)

The objective of this paper is to identify the role of memory as a screening device in repeated contracts with asymmetric information in financial intermediation. We use an original dataset from the European Bank for Reconstruction and Development. We propose a simple empirical method to capture the role of memory using the client's reputation. Our results unambiguously isolate the dominant effect of memory on the bank's lending decisions over market factors in the case of established clients.

Memory Revisited in Julian Barnes's The Sense of an Ending

An accumulation of years brings with it an accumulation of experiences. The revision of such experiences usually becomes more recurrent after retirement, a transition time from one period of life to another and, as such, a time in which we, human beings, have a tendency to take stock of our lives. This is actually one of the main issues present in Julian Barnes's last novel The Sense of an Ending (2011). When the main protagonist, a retired man quite comfortable and contented with his present life, receives an unexpected inheritance from the mother of a girlfriend from his university years, he is forced to track down a part of his life that he had left at the back of his mind a long time ago. As he explains his story, the protagonist and narrator of the novel raises a number of questions related to the quality and function of memory as one gets into old age. He experiments the unreliability of memory and questions to what extent memory is constructed through the remembered emotions that invaded him over that episode of his life rather than through the events as they actually took place. On the other hand, the act of revisiting and revising that specific episode, brings with it feelings of guilt and remorse as the protagonist realises that his past acts were not as noble as he remembered them to be. However, these acts are part of the past and they cannot be changed; thus, another question that the novel raises is how to account for those actions of which one does not feel proud and, more importantly, how to manage those bad memories as one gets older.

Hippocampal Theta-Phase Modulation of Replay Correlates with Configural-Relational Short-Term Memory Performance

Thereis now growing evidencethatthe hippocampus generatestheta rhythmsthat can phase biasfast neural oscillationsinthe neocortex, allowing coordination of widespread fast oscillatory populations outside limbic areas. A recent magnetoencephalographic study showed that maintenance of configural-relational scene information in a delayed match-to-sample (DMS) task was associated with replay of that information during the delay period. The periodicity of the replay was coordinated by the phase of the ongoing theta rhythm, and the degree of theta coordination during the delay period was positively correlated with DMS performance. Here, we reanalyzed these data to investigate which brain regions were involved in generating the theta oscillations that coordinated the periodic replay of configural- relational information. We used a beamformer algorithm to produce estimates of regional theta rhythms and constructed volumetric images of the phase-locking between the local theta cycle and the instances of replay (in the 13- 80 Hz band). We found that individual differences in DMS performancefor configural-relational associations were relatedtothe degree of phase coupling of instances of cortical reactivations to theta oscillations generated in the right posterior hippocampus and the right inferior frontal gyrus. This demonstrates that the timing of memory reactivations in humans is biased toward hippocampal theta phase

Usability of Virtual Museums and the Diffusion of Cultural Heritage

Les prioritats per als museus canvien. La missió de la nova museologia és convertir els museus en llocs per a gaudir i aprendre, cosa que fa que hagin de dur a terme una gestió financera molt semblant a la d'una empresa social que competeixi en el sector del lleure. Amb el pas del temps, els museus han d'establir i aplicar els criteris necessaris per a la supervivència, aplanant el terreny perquè altres institucions públiques siguin més obertes en els seus esforços per comunicar i difondre el seu patrimoni. Ja podem començar a parlar d'algunes conclusions comunament acceptades sobre el comportament dels visitants, que són necessàries per a planificar exposicions futures que vegin l'aprenentatge com un procés constructiu, les col·leccions com a objectes amb significat i les mateixes exposicions com a mitjans de comunicació que haurien de transformar la manera de pensar de l'espectador i que estan al servei del mateix missatge. Sembla que internet representa un mitjà efectiu per a assolir aquests objectius, ja que és capaç (a) d'adaptar-se als interessos i les característiques intel·lectuals d'un públic divers; (b) de redescobrir els significats dels objectes i adquirir un reconeixement sociocultural del seu valor per mitjà del seu potencial interactiu, i (c) de fer ús d'elements atractius i estimulants perquè tothom en gaudeixi. Per a aquest propòsit, és bàsic fer-nos les preguntes següents: quins criteris ha de seguir un museu virtual per a optimar la difusió del seu patrimoni?; quins elements estimulen els usuaris a quedar-se en una pàgina web i fer visites virtuals que els siguin satisfactòries?; quin paper té la usabilitat de l'aplicació en tot això?

Usability of Virtual Museums and the Diffusion of Cultural Heritage

Les prioritats per als museus canvien. La missió de la nova museologia és convertir els museus en llocs per a gaudir i aprendre, cosa que fa que hagin de dur a terme una gestió financera molt semblant a la d'una empresa social que competeixi en el sector del lleure. Amb el pas del temps, els museus han d'establir i aplicar els criteris necessaris per a la supervivència, aplanant el terreny perquè altres institucions públiques siguin més obertes en els seus esforços per comunicar i difondre el seu patrimoni. Ja podem començar a parlar d'algunes conclusions comunament acceptades sobre el comportament dels visitants, que són necessàries per a planificar exposicions futures que vegin l'aprenentatge com un procés constructiu, les col·leccions com a objectes amb significat i les mateixes exposicions com a mitjans de comunicació que haurien de transformar la manera de pensar de l'espectador i que estan al servei del mateix missatge. Sembla que internet representa un mitjà efectiu per a assolir aquests objectius, ja que és capaç (a) d'adaptar-se als interessos i les característiques intel·lectuals d'un públic divers; (b) de redescobrir els significats dels objectes i adquirir un reconeixement sociocultural del seu valor per mitjà del seu potencial interactiu, i (c) de fer ús d'elements atractius i estimulants perquè tothom en gaudeixi. Per a aquest propòsit, és bàsic fer-nos les preguntes següents: quins criteris ha de seguir un museu virtual per a optimar la difusió del seu patrimoni?; quins elements estimulen els usuaris a quedar-se en una pàgina web i fer visites virtuals que els siguin satisfactòries?; quin paper té la usabilitat de l'aplicació en tot això?

Executive dysfunction and memory impairment in schizoaffective disorder: a comparison with bipolar disorder, schizophrenia and healthy controls.

BACKGROUND: Deficits in memory and executive performance are well-established features of bipolar disorder and schizophrenia. By contrast, data on cognitive impairment in schizoaffective disorder are scarce and the findings are conflicting. METHOD: We used the Wechsler Memory Scale (WMS-III) and the Behavioural Assessment of the Dysexecutive Syndrome (BADS) to test memory and executive function in 45 schizophrenic patients, 26 schizomanic patients and 51 manic bipolar patients in comparison to 65 healthy controls. The patients were tested when acutely ill. RESULTS: All three patient groups performed significantly more poorly than the controls on global measures of memory and executive functioning, but there were no differences among the patient groups. There were few differences in memory and executive function subtest scores within the patient groups. There were no differences in any test scores between manic patients with and without psychotic symptoms. CONCLUSIONS: Schizophrenic, schizomanic and manic patients show a broadly similar degree of executive and memory deficits in the acute phase of illness. Our results do not support a categorical differentiation across different psychotic categories with regard to neuropsychological deficits.

Accessing forgotten memory traces from long-term memory via visual movements

Because memory retrieval often requires overt responses, it is difficult to determine to what extend forgetting occurs as a problem in explicit accessing of long-term memory traces. In this study, we used eye-tracking measures in combination with a behavioural task that favoured high forgetting rates to investigate the existence of memory traces from long-term memory in spite of failure in accessing them consciously. In 2 experiments, participants were encouraged to encode a large set of sound-picture56 location associations. In a later test, sounds were presented and participants were instructed to visually scan, before a verbal memory report, for the correct location of the associated pictures in an empty screen. We found the reactivation of associated memories by sound cues at test biased oculomotor behaviour towards locations congruent with memory representations, even when participants failed to consciously provide a memory report of it. These findings reveal the emergence of a memory-guided behaviour that can be used to map internal representations of forgotten memories from long-term memory.

Els agrocombustibles a Catalunya : proposta d'avaluació d'escenaris de futur

En els darrers temps el debat dels agrocombustibles s’ha caracteritzat per l’aparició d’incerteses científiques i la discussió dels impactes ambientals i socioeconòmics, sovint difícils de mesurar i quantificar, que es podrien derivar de la implementació de la política pública d’impuls d’aquesta nova font energètica. Els sistemes tradicionals d’avaluació experta i les eines de decisió polítiques es veuen limitats per trobar solucions als problemes ambientals complexes com és el dels agrocombustibles, ja que es basen en el coneixement disciplinari i la previsió, sense considerar de forma explícita les incerteses. En l’estudi del debat i del procés d’elaboració de la política pública s’ha percebut una manca d’espais de comunicació i presa de decisions estructurats i integradors. Davant d’aquest context, en aquest treball s’ha dissenyat un procés participatiu d’avaluació de la implementació de la política pública. La proposta elaborada consta d’uns escenaris de futur sobre l’aplicació dels agrocombustibles a Catalunya, que han de ser valorats de forma participativa en grups de discussió. La identificació de les variables determinants i els nous escenaris de futur que resulten del procés, esdevindrien la informació per a reiniciar un nou procés d’avaluació. L’aplicació de nous procediments i noves eines d’anàlisi pot ser útil per reestructurar el problema i fonamentar les decisions polítiques, per tal d’augmentar-ne l’eficàcia,la legitimitat, i assegurar-ne criteris social i ambientalment justos.

Utopia?: probablement potser...

L'objectiu d'aquest treball és que l'autor derivi en testimoni de la societat a partir d'enquestes i dels seus propis textos, que exemplifiquen situacions diverses. Tot regit per una voluntat que més o menys expressada, dirigeix l'acció dels homes: l'esperança en un món millor que en cap lloc es troba, ni en altres temps. L'autor fent-se ressò d'un humanisme tormentat s'insereix en experiències literàries, que són mirall de l'home coetani. De tota manera mai no oblida els intents que en el passat han portat els homes a imaginar indrets de felicitat. És per això la constant recurrència a les utopies literàries. En contrast amb les enquestes realitzades apel·lant a les diverses ideologies polítiques. Com a conclusió el treball ens aporta la idea que la vida segueix i paral·lela a ella, segueix la vida literària, i totes dues són fonament de la utopia. És a dir, que podem fer nostre, altra vegada, el vell aforisme enigmàtic i totalitzador que ens anuncia que 'el camí s'ha iniciat i el viatge s'ha acabat'.

Cibernautes de la memòria : la construcció de la memòria col·lectiva de la guerra civil espanyola a través de la participació en espais virtuals de comunicació. El cas de la llista de distribució "Guerra Civil Española"

El present treball fa una anàlisi de la construcció, presència i reivindicació de la memòria col·lectiva de la guerra civil espanyola a internet mitjançant l'anàlisi etnogràfic de les interaccions i pràctiques en un espai de comunicació virtual: el de la llista de distribució "Guerra Civil Española". Aquest estudi de cas es contextualitza en el marc d'un doble escenari global i local, el context global de la cultura de la memòria a la societat de la informació i el context local de la dinàmica de la presència de la memòria de la guerra civil a l'entorn social i polític de l'Estat Espanyol al llarg dels darrers 30 anys.

El documental històric com a reflexió sobre l’ús i abús de la memòria

Aquest article estudia el documental històric amb la intenció de confrontar alguna de les controvèrsies que han sorgit sobre la idea de la reconstrucció històrica en el camp del cinema i de la televisió. El primer punt plantejat consisteix en l’actualització de la idea proposada per Marc Ferro de que cada pel•lícula és un document de mentalitats, partint de dues idees bàsiques: primer, que el cinema, a més de ser un document, té una història com a producte artístic i segon, que la documentació del passat ha de dur-se a terme sense caure en el que Tzevan Todorov diu els abusos de la memòria. El segon punt té a veure amb el problema de com la història és modificada donada la percepció que tenim de ella des d’un punt particular al present. Finalment, entra en el tema de la ètica amb la intenció de fer front al problema de les limitacions de l’acte de mostrar en un moment històric particular en que aquesta mostra ha estat transformada en una forma de banalització

Optimització del procés d'arrencada d'un sistema multiprocessador

L’objectiu d’aquest projecte és el d’optimitzar l’arrencada d’un sistema encastat amb diferents elements de còmput des del punt de vista de l’estalvi de memòria, per tal de reduir el cost de la fabricació de les plaques. El que s’ha fet és aprofitar una connexió USB per a connectar la placa a un host, en aquest cas un PC, i descarregar via USB tota la informació necessària per a arrencar cadascun dels components de la placa, prescindint d’aquesta manera de les memòries no volàtils de les que depenien originalment.