La primacia de la pràctica en la filosofia de l’últim Wittgenstein

Amb aquest treball ens proposem bàsicament fer una lectura de De la certesa, el veritablement darrer text de Ludvig Wittgenstein atès que les seves últimesentrades van ser escrites tot just dos dies abans de morir. Avui comença a ser acceptada la idea que Wittgenstein no va escriure dues sinó tres obres majors. El relat estàndard que parla de dos Wittgensteins (el del Tractatus i el de les Investigacions) va essent qüestionat o si més no matisat, a mesura que va creixent l’interès pels últims textos de Wittgenstein i en particular pel text que ens ocupa. El nostre treball de recerca serà doncs, una lectura de De la certesa, convençuts com estem de la seva rellevància, tant pel què fa a la comprensióde la pròpia filosofia de Wittgenstein i la seva evolució, com pel què fa a algunes qüestions centrals en el debat de l’epistemologia contemporània. Ensproposem dir alguna cosa sobre l’obra en si mateixa, el seu lloc en el corpuswittgensteinià, i sobre la rellevància dels seus plantejaments en el debat actual al voltant de l’escepticisme i el relativisme

Toward a comparative analysis of coming and going verbs in Spanish, German, and Polish

This work deals with coming and going verbs in three typologically distinct languages: a Romance one (Spanish), a Germanic one (German) and a Slavic one (Polish) within Fillmore`s (1966, 1971, 1975, 1982, 1983) framework. On the grounds of data description it is shown that visible linguistic phenomena, such as deixis or Aktionsart related clearly to the coming and going verbs, can be transcended, resorting to the more abstract notion called by the author, following Winston (1987) and Speas and Tenny (2003), “viewpoint”.

Possibilitats i límits de la democràcia deliberativa

La meva investigació s’articula entorn a l’obra del filòsof alemany Jürgen Habermas. L’aportació filosòfica més important de Habermas ha estat l’elaboració d’una racionalitat discursiva. Aquesta nova manera d’entendre la raó com a discurs ha tingut importants repercussions en l’àmbit de la filosofia i de les ciències socials en general. La primera part de la meva investigació analitza l’obra de Habermas, posant èmfasi en el procés de configuració d’aquesta racionalitat discursiva. Aquest primer període culmina amb la presentació de la tesina “Introducció al pensament i l’obra de Jürgen Habermas”. Com a resultat d’aquesta investigació, la meva recerca es centrarà, primer, en les nocions habermasianes de publicitat (Öffentlichkeit) i d’opinió pública (öffentliche Meinung) i, finalment, en l’anomenada democràcia deliberativa. Per tant, la recerca consta de dos part estretament relacionades: (1) un anàlisi del procés de configuració d’una raó discursiva en l’obra de Habermas; (2) una valoració crítica dels límits i les possibilitats de la democràcia deliberativa en les societats contemporànies. Aquesta darrera fase d’investigació –en la qual treballo actualment– s’endinsa en el debat dels “teòrics deliberatius”. Entre d’altres, aprofundeix en les repercussions ètiques i polítiques d’una relació problemàtica entre esfera pública i esfera privada. Desfer aquesta problemàtica passa per repensar l’exigència d’una racionalitat imparcial que, alhora, sigui Desfer aquesta problemàtica capaç de garantir la participació democràtica de la ciutadania en el context actual, on el pluralisme de valors ha esdevingut un dels fenòmens vertebradors de les societats contemporànies.

Josep Pla i Miquel Bauçà davant l'espill de Nietzsche

En aquesta recerca vam provar de comparar les filosofies vitals dels autors J. Pla i M. Bauçà mitjançant la comparació amb la filosofia nietzschiana per a veure com aquesta els va influir al llarg de la vida. El resultat és prou interessant a l'hora d'entendre l'actualitat de les idees d'un pensador tan singular com el filòsof alemany en uns autors literaris del nivell dels esmentats.

Jürgen Habermas i Michel Foucault : dues concepcions de racionalitat

Aquest treball vol mostrar que el debat de la raó il·lustrada, ja sigui des d'una posició de relativa defensa (com la que pren l'alemany Jürgen Habermas) o des d'una posició més crítica (personalitzada en aquest cas pel filòsof francès Michel Foucault), encara avui, al començament del segle XXI, determina plenament el debat sobre la racionalitat humana en general. El treball s'emmarca dins l'àmbit de la filosofia contemporània, més concretament dins la problemàtica filosòfica entorn de la raó que es va plantejar amb l'adveniment de la Modernitat, després amb l'anomenada Postmodernitat i actualment amb el corrent del Pensament Únic.

The Emergence and Governance of Euroregions: The Case of the Euregio on the Dutch-German Border

Amb una història que data de la dècada de 1950, la EUREGIO és un de les més antigues euroregions a Europa. Es pot considerar com un cas exitós d'una regió transfronterera (CBR) en el sentit que s'ha establert fermament com una agència de fronteres dins del seu tram de la frontera holandesa-alemanya. L'EUREGIO també ha estat una de les protagonistes principals darrere de l'Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE), que en les últimes dècades va actuar per difondre el model d'euroregió a tot el territori europeu. Aquest capítol té diversos objectius. En primer lloc, es presenta el cas de la EUREGIO i presenta evidència sobre la seva història, estructura orgànica i polítiques. En segon lloc, s'analitzen les condicions del context en què la EUREGIO ha sorgit i les estructures de govern que es van crear com a resultat. Es fa especial èmfasi en la posició i el paper de l'Euroregió en el context més ampli del marc de governança europea multinivell generat per la política de cohesió de la UE. El capítol conclou amb un intent d'avaluar l'èxit i l'impacte de la EUREGIO i una discussió dels reptes relacionats amb la doble funció de l'EUREGIO com a representant dels interessos de les autoritats locals i les agències de cohesió de la UE posada en pràctica de les polítiques.

The Franco-German motor before the eastern enlargement: the causes of its decline

The Franco-German axis has been a transcendent force behind the European integration ever since the early years of the EEC. Nevertheless, since the fall of the Berlin Wall in November 1989, the perception of a progressive distancing between France and Germany as far as the EU politics is concerned, has increased. There has not been a definitive break in Franco-German relations. However, the influence of the Franco-German axis in the EU has been reduced in the 90s. Finally, in the Nice IGC (December 2000), the misunderstandings of these two “big” states about their weight in the Council, almost caused the failure to conclude the Treaty of Nice, clearing the way for the Eastern enlargement. The traditional balance between France and Germany has been eroded. Germany has consolidated its role of leadership in the EU, and above all towards the candidate countries. The purpose of this paper is to analyse the fifth enlargement as one of the causes of the decline of the Franco-German axis as the motor of the process of European integration.

8-month non-use of a language. A case tudy. A longitudinal study of the effects on non use of one of the languages (Spanish) of a German L1 multilingual

Under the Dynamic Model of Multilingualism multilinguals are especially vulnerable to language attrition. It was the aim of the present study to verify if this was the case and to observe whether the different linguistic skills (receptive vs. descriptive) and the different linguistic levels (syntactic, lexical, morphological, etc.) would be affected equally.Data were gathered longitudinally by means of a language test for the subject’s reading, writing, listening and speaking skills as well as her knowledge of grammar and vocabulary. Although the overall accuracy remained intact and no proof for attrition in the receptive skills was found, the productive skills - mainly fluency - were shown to have suffered from language attrition. This was demonstrated by an increase in the number of pauses, hesitations, repetitions and self-corrections among others and decrease in the percentage of error-free clauses and decrease in the clause length, in oral and written fluency respectively.

Wörter stehen da einige. On nominal split topicalization in non-standard viennese german

This work investigates the syntactic, semantic, and pragmatic properties of nominal Split Topicalization (ST) constructions in Standard and non-Standard German. The topic phrase denotes a property, and the MF phrase either modifies this property or picks out a specific entity. Semantically, the topic phrase will be analysed as a property-denoting expression which restricts the denotation of the verbal predicate, while the MF phrase is composed either via specify or restrict (cf. Chung and Ladusaw, 2003). Syntactically, the base position of the topic phrase is the (incorporating) verb, and the MF phrase is generated independently as the complement of the verb containing an empty pronoun. Since predicates introduce abstract discourse referents, the topic phrase can be resumed via "pro" in the MF phrase.

The macroeconomic effects of German unification: Real adjustments and the welfare state

We study the effects of German unification in a model with capital accumulation, skill differences and a welfare state. We argue that this event is similar to a mass migration of low-skilled agents holding no capital into a foreign country. Absent a welfare state, we observe an investment boom, depressed output and employment conditions. Capital owners and high-skilled agents are willing to give up to 4% of per-capita consumption to favor unification. When a welfare state exists the investment boom disappears and the recession is prolonged. Now, with unification, capital owners and high-skilled agents lose 4% of per-capita consumption.

Window-dressing in German interwar balance sheets

German accounting rules value assets and liabilities asymmetricallyand thus lead to grossly distorted balance sheets. In the interwardebate on a reform of disclosure regulation, financial expertsconsidered the (undisclosed) tax balance sheet, which had to bedrawn up separately for the corporate tax assessment, as a paradigmfor adequate financial disclosure. However, due to tax secrecy thaywere barred from analyzing tax documents. Using archival evidence,we analyze tax balance sheets from which the reliability of disclosedbalance sheets of the interwar period can be assessed. It emergesthat companies overstated their profits in the middand late 1920s,but grossly understated them in the Nazi economy.

How different are returns to education? Evidence from German school choices

This study presents estimates of returns to post-secondary educationand wage differentials among graduates fromdifferent secondary schoolsin Germany. I use an empirical model that captures the basic features ofthe German education system. It controls for selection into post-secondaryeducation and treats latter as endogenous in the wage equation. Myresults show that OLS estimates are severely biased. The direction ofthe bias depends on the secondary school type. Annual returns topost-secondary education differ significantly: they are eight timeshigher for graduates from the highest secondary school than for graduatesfrom the lowest secondary school.

The economic effects of the Protestant Reformation: Testing the Weber hypothesis in the German Lands

Many theories, most famously Max Weber s essay on the Protestant ethic, have hypothesizedthat Protestantism should have favored economic development. With their considerablereligious heterogeneity and stability of denominational affiliations until the 19th century, theGerman Lands of the Holy Roman Empire present an ideal testing ground for this hypothesis.Using population figures in a dataset comprising 272 cities in the years 1300 1900, I find no effectsof Protestantism on economic growth. The finding is robust to the inclusion of a varietyof controls, and does not appear to depend on data selection or small sample size. In addition,Protestantism has no effect when interacted with other likely determinants of economic development.I also analyze the endogeneity of religious choice; instrumental variables estimates ofthe effects of Protestantism are similar to the OLS results.

Reprisals remembered: German-Greek conflict and car sales during the Euro crisis

During the Greek debt crisis after 2010, the German government insisted on harshausterity measures. This led to a rapid cooling of relations between the Greekand German governments. We compile a new index of public acrimony betweenGermany and Greece based on newspaper reports and internet search terms. Thisinformation is combined with historical maps on German war crimes during theoccupation between 1941 and 1944. During months of open conflict between Germanand Greek politicians, German car sales fell markedly more than those of cars fromother countries. This was especially true in areas affected by German reprisals duringWorldWar II: areas where German troops committed massacres and destroyed entirevillages curtailed their purchases of German cars to a greater extent during conflictmonths than other parts of Greece. We conclude that cultural aversion was a keydeterminant of purchasing behavior, and that memories of past conflict can affecteconomic choices in a time-varying fashion. These findings are compatible withbehavioral models emphasizing the importance of salience for individual decision-making.

Muerte en Venecia de Thomas Mann o la via plutarquea hacia Eros

En Muerte en Venecia Thomas Mann se refiere explícitamente al Simposio y al Fedro de Platón para explicar la relación entre Gustav von Aschenbach y Tadzio, pero oculta que su novela se inspira también en el Erótico de Plutarco. ¿Por qué? El objetivo de este artículo es justamente revelar las razones de este proceder. En efecto, Plutarco elogia el amor matrimonial en el Erótico y éste no es el camino que sigue Mann, pero, al mismo tiempo, el escritor alemán halla en el diálogo plutarqueo todo lo necesario para construir su historia de amor masculino y decide no prescindir de él.