Evaluación del comportamiento productivo de clones de Juglans sp. para la obtención de madera de calidad

Cada vez es mayor el interés por las plantaciones de frondosas con fines de producción de madera de calidad, debido principalmente a la búsqueda de nuevas alternativas productivas de mayor rentabilidad. El nogal figura entre las especies más plantadas en los últimos años en España con este fin. En el presente trabajo se evalúa el comportamiento en parcela de 6 materiales clonales de nogal, 5 de Juglans regia y 1 híbrido, seleccionados fundamentalmente por su vigor y aptitud forestal. Cuatro de estos materiales son selecciones IRTA (‘MBT-122’, ‘IRTA R-230’, ‘IRTA R-6’, ‘IRTA X-80’) y los dos restantes son materiales franceses que actúan como referencias (‘RG-2’, ‘Franquette’). En 2005 se estableció la plantación a partir de material multiplicado in vitro, con un diseño en bloques completos al azar (3 repeticiones, 6 tratamientos, 5 observaciones por tratamiento). Desde entonces, se está realizando un seguimiento individualizado del crecimiento y conformación de los árboles, así como de su fenología y de las intervenciones de poda realizadas. El objetivo principal de este ensayo es evaluar el potencial de estos clones para la obtención de madera de calidad en plantaciones en terrenos agrícolas. Los primeros datos registrados arrojan unos crecimientos medios anuales superiores a 1 centímetro en diámetro normal y en torno a los 70 centímetros en altura, valores algo inferiores a los de las progenies de híbridos comerciales. En esta primera etapa de desarrollo no se detectan diferencias significativas en el comportamiento vegetativo de los diferentes clones, observándose una fuerte dependencia de las condiciones de partida del material vegetal. Por lo que respecta a la conformación forestal se observa un comportamiento característico de los clones en alguna de las variables analizadas.

La recerca científica aplicada a la pesca marítima

Repàs bibliogràfic dels primers textos sobre com la ciència ha tractat el tema de la pesca. És a dir, no referit a la forma que tenen els pescadors de construir el seu coneixement sobre la pesca, sinó al coneixement científic a l’entorn de la pesca que ha estat constituït amb el treball de recerca

Anàlisi cronològica de la pesca al Port de Llançà: període 1977-1996

A partir del buidatge exhaustiu dels fulls de subhasta del peix i de les fitxes tècniques de les embarcacions de la Confraria del Port de Llançà, es fa una anàlisi cronològica qualitativa i quantitativa dels darrers vint anys de pesca. La flota, inicialment constituïda per barques d'arrossegament i de pesca artesanal (palangre petit i tresmail), ha anat evolucionant, i ha quedat bàsicament constituïda actualment pel ròssec i el palangre de fons, que ha substituit progressivament la pesca artesanal. Les pesqueries, notablement multiespecífiques els primers anys, van donar pas, bàsicament amb la incorporació del radar, a una pesca molt més selectiva, dominada essencialment per la captura de lluç entre els anys 1980 i 1985. La progressiva incorporació del palangre de fons fa que a partir del 1986 es tendeixi novament cap a una captura més multiespecífica, perd amb canvis qualitatius importants en la composició d'espècies capturades en relació amb els primers anys

Quantificació i estudi dels impactes potencial de les deixalles de pesca recreativa a Port Salvi

Les deixalles acumulades per la pràctica de la pesca recreativa, sobretot des de roca, produeixen impactes sobre les espècies de flora i fauna. En aquest estudi es fa una caracterització de les modalitats de pesca recreativa i els estris emprats, una quantificació de les pèrdues dels materials al mar i una avaluació dels impactes potencials. Els resultats obtinguts de la quantificació d’ormeigs trobats al fons marí de Port Salvi (Sant Feliu de Guixols), mostren que els estris predominants són ploms, hams, esmerillons, mosquetons i fils. Les plomades més abundants són les de surfacting i les de pesca a fons de roca. Els materials que més abunden en la composició d’ormeigs de pesca són en gran part metalls i plàstics, ambdós de lenta descomposició i alta persistència al medi

Determinació de l'eficàcia de soques de Bacillus sp. en el control de Stemphylium vesicarium en assajos in vitro i ex vivo

L’estemsiliosi de la perera és una malaltia fúngica d’una gran importància econòmica a la zona del centre i sud d’Europa. És comparable al motejat de la pomera i pot arribar a assolir el 90 % de pèrdues en pressions elevades de la malaltia. S’ha comprovat que els tractaments amb fungicides presenten una eficàcia de control limitada, i que les mesures sanitàries i de control biològic generen resultats que plantegem com a una eina més a utilitzar en en la integració de mètodes de control. L’objectiu del treball és determinar l’eficàcia de control de Stemphylium vesicarium a partir de diferents soques de Bacilus subtilis en assatjos en situacions controlades

Pesca Turisme Cap de Creus

L'objectiu principal d'aquest treball és la implementació, gestió i organització d’un producte innovador a la Costa Brava nord, el Pesca Turisme Cap de Creus. Entre els objectius secundaris hi trobem, en primer lloc, els de diversificar la oferta turística a l’entorn, potenciant els recursos locals de forma sostenible i amb qualitat i conscienciant al visitant de la necessitat del respecte pel medi ambient i els motius pels quals cal conservar-lo i preservar-lo. En segon lloc potenciar el consum de peix de proximitat el qual s’ha perdut el costum de prendre’n i és molt saludable i també bo de gust. En tercer lloc, sensibilitzar sobre la pesca tradicional com a patrimoni intangible. Notan sols la pesca en sí, sinó també el vocabulari del mar, les arts que s’utilitzen, leseines, els noms dels peixos. En quart lloc, promoure les diferents activitats relacionades amb el mar i el patrimoni marítim que es realitzen en aquest espai. En cinquè lloc donar valor afegit tant a la zona com a l’activitat en sí, dins el context del Cap de Creus, un paratge únic arreu. En sisè lloc, crear sinèrgies amb altres sectors com és el privat per tal de promoure el producte i també perquè s’hi impliqui en el foment de consum de productes locals i de proximitat. I en setè i últim lloc, organitzar, en un futur, esdeveniments o activitats comunes amb altres poblacions de la zona de la Mar d’Amunt, la zona nord del Cap de Creus, relacionades amb el mar

Anàlisi cronològic de la pesca artesanal al port de Palamós per a una proposta de reserva

Segons els coneixements i l’ experiència dels pescadors d’ arts menors de la Confraria de Palamós, s’ ha observat una dràstica davallada d’ algunes de les espècies d’ interès pesquer més representatives. La proposta d’ aquest sector es basa en declarar tota una zona d’ interès pesquer artesanal a l’ entorn de les Illes Formigues com a Reserva Marina d’ Interès Pesquer. Aquest projecte pretén esbrinar l’ evolució de la pesca artesanal al port de Palamós en el últims sis anys mitjançant l’ anàlisi cronològica a través del buidatge dels fulls de subhasta proporcionats per la Confraria de Palamós. En base els resultats obtinguts s’ ha fet una valoració de la situació actual que servirà com a punt de partida per al seguiment amb posterioritat. Finalment s’ han elaborat unes primeres propostes de gestió de cares a la possible futura creació de la reserva