És sostenible el nostre sistema de pensions?

En el document es discuteix l’afirmació estàndard sobre que el sistema de pensions de jubilació públiques a Espanya –i, per extensió, els sistemes públics europeus- no és financerament viable. Es mostra perquè la pròpia interrogació retòrica que recull el títol és de fet una pregunta mal formulada (oblida coses essencials). I es posa de manifest que un sistema de pensions de jubilació privat –com els dels fons de pensions de les entitats financeres- sols és viable per a una minoria de la població: la de rendes més elevades

Pensions and procrastination : how can employers help their employees save for the future?

In this paper I show that employees tend to procrastinate when they are expected to decide whether or not they would like to save using the defined contribution pension scheme offered by their employer. By auto-enrolling the employees or asking them to decide before a given deadline, employers can mitigate some of the problems caused by employee procrastination. However both of these mechanisms present their own problems, caused by default stickiness and other issues, so I discuss how employers can decide which is the right mechanism to use depending on the characteristics of their employees, and how to minimize the problems these mechanisms can cause.

El sistema de pensiones en España

El present treball descriu algunes de les característiques del model de pensions de jubilació vigent a Espanya i analitza els factors rellevants en el moment de jutjar la seva sostenibilitat i adequació a l'actual situació econòmica, pressupostària i laboral. L'estudi fa també una breu referència a la configuració del sistema a d'altres països i a les qüestions a considerar quan es pensa en la introducció de canvis en el model.

Estudio de las prejubilaciones en las empresas

Les prejubilacions s’han convertit en un mecanisme de reducció de plantilla molt recorregut per les empreses en aquests últims anys. Les raons que exposa cada empresa per justificar-les son molt amplies i de diversa índole: resposta a fusions i adquisicions, absorcions, una nova situació de competència de mercat, canvis en la orientació del negoci, obsolescència dels coneixements dels treballadors a conseqüència de la evolució de les tecnologies i, per tant, pèrdua de productivitat, etc. La veritat es que el nombre de prejubilats ha crescut de forma espectacular y té conseqüències molt importants en tots els àmbits. En primer lloc, té una influència negativa per a la Seguretat Social a llarg plaç, la qual tindrà que destinar més recursos als nous prejubilats i, entre el sistema vigent de la Seguretat Social i que cada vegada hi ha menys treballador que cotitzen, el seu futur i el de les pensions pot córrer un gran risc d’insolvència. Per una altra banda, les empreses sí que aconsegueixen reduir els seus costs, però perden un important factor: el capital humà que representen els treballadors de més de 50 anys amb tots els seus anys d’experiència. Y per als treballadors, son molts els que no saben com afrontar la seva nova situació y cauen en situacions de depressions, estrés, etc. Com una solució a aquesta situació, tant la llei com algunes institucions intenten incentivar la empleabilitat dels majors de 50 anys mitjançant bonificacions o cursos de formació continuada.

Les pensions compensatòries de l'article 84 del Codi de família de Catalunya: proposta per la seva determinació i estudi dels seus efectes pels cònjugues deutor i creditor

El present projecte pretén representar una aproximació complerta a l'estudi de la pensió compensatòria regulada a l'article 84 del Codi de Família. Aquesta aproximació s'ha fet des de dos punts de vista diferents: d'una banda, a través de la definició d'un marc teòric relatiu al context normatiu de la pensió compensatòria, a la seva determinació, pagament i potencial modificació i d'altra banda, un punt de vista més aplicat a través de l'estudi de la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ha interpretat i aplicat l'article 84 del Codi de Família en seu de crisis matrimonials. Els principals resultats d'aquesta recerca fan referència essencialment a incorporar les noves tendències socials, familiars i econòmiques, d'una banda, definir la naturalesa de la pensió compensatòria i de l'altra, determinar la quantitat, modificació i modalitat de pagament de la pensió compensatòria. Des del punt de vista de la naturalesa d'aquesta pensió, aquesta va néixer amb l'objectiu de protegir les dones que principalment eren les que duien a terme el treball domèstic i per tant sortien més perjudicades patrimonialment en els moments de crisi matrimonial. Tot i que avui dia la gran majoria de pensions compensatòries encara són pagades pels marits, cal adaptar la nova realitat social de les dones i per tant de les famílies a la concepció i rol que la pensió compensatòria té en el moments de crisis matrimonials. D'altra banda, el nou rol dels cònjuges en la família i la simetria – encara no completa, però – d'homes i dones al mercat laboral fa que aquest treball de recerca defensi que la determinació, modificació i modalitat de pagament de la pensió compensatòria s'hagi de fer tenint en compte les possibilitats professionals que els cònjuges tenien abans de contraure matrimoni per tal de poder valorar acuradament les decisions que han pres i les possibilitats a les quals han renunciat per tal d'invertir a la vida familiar.

Sustainable and equitable retirement in a life course perspective

We argue that long term sustainability of social security systems requires not only better equilibrium between the proportion in retirement and in employment but also an equitable distribution of the additional financial burden that aging inevitably will require. We examine how a proportional fixed ratios model of burden sharing between the aged and non-aged will establish inter-generational equity. Additionally we address the question of intra-generational equity and argue that the positive association between lifetime income and longevity requires more progressive financing of pensions and of care for the elderly.

An evaluation of the life-cycle effects of minimum pensions on retirement behavior

In this paper we explore the effects of the minimum pension program on welfare andretirement in Spain. This is done with a stylized life-cycle model which provides a convenient analytical characterization of optimal behavior. We use data from the Spanish Social Security to estimate the behavioral parameters of the model and then simulate the changes induced by the minimum pension in aggregate retirement patterns. The impact is substantial: there is threefold increase in retirement at 60 (the age of first entitlement) with respect to the economy without minimum pensions, and total early retirement (before or at 60) is almost 50% larger.

La fi del censal: reducció de l'interès o vaga de pensions? (1750-1861)

La reducció de l'interès del 5 % al 3 % ha estat considerada el principi de la fi dels censals. Però aquest argument no té en compte que la de 1750 va ser només l'última d'una sèrie de reduccions del for de censal, que també es produïren a Anglaterra, França o Castella, i que els primers símptomes de retracció de l'oferta de préstecs censals no apareixerien fins a la darreria del segle XVIII o principi del segle XIX. L¿article proposa una explicació alternativa d¿aquelles reduccions, que ajustaven l'interès a l'alça coetània del valor patrimonial de la terra i la minva de la rendibilitat del seu esmerç, i de la fi del censal a partir de l'impagament de pensions que es desencadenà a les acaballes del segle XVIII, juntament amb la vaga de delmes i rendes de la terra, quan s'havien esgotat, en bona part, les possibilitats d'expansió agrària del segle XVIII.

Shrouded costs of government: The political economy of state and local public pensions

Why do public-sector workers receive so much of their compensation in the formof pensions and other benefits? This paper presents a political economy model inwhich politicians compete for taxpayers' and government employees' votes by promising compensation packages, but some voters cannot evaluate every aspect of promisedcompensation. If pension packages are "shrouded", so that public-sector workers better understand their value than ordinary taxpayers, then compensation will be highlyback-loaded. In equilibrium, the welfare of public-sector workers could be improved,holding total public-sector costs constant, if they received higher wages and lowerpensions. Centralizing pension determination has two offsetting effects on generosity:more state-level media attention helps taxpayers better understand pension costs, andthat reduces pension generosity; but a larger share of public-sector workers will votewithin the jurisdiction, which increases pension generosity. A short discussion of pensions in two decentralized states (California and Pennsylvania) and two centralizedstates (Massachusetts and Ohio) suggests that centralization appears to have modestlyreduced pensions, but, as the model suggests, this is unlikely to be universal.

Financing public education when altruistic agents have retirement concerns

[cat]El capital humà i, per tant, l’educació tenen un impacte en el benestar futur de la societat. En aquest treball s’estudia la connexió entre el suport dels votants per una educació pública i les preocupacions sobre la seva jubilació. Mostrem com els votants anticipen els efectes positius que té l’educació sobre les pensions futures. Així, el recolzament a un sistema educatiu públic s’incrementa si el sistema de pensions és més redistributiu, cosa que també es dóna entre els ciutadans que prefereixen una educació privada. També mostrem que el tipus d’equilibri “ends against the middle” pot ocórrer fins i tot quan la taxa impositiva preferida pels votants és decreixent amb la renda.

Financing public education when altruistic agents have retirement concerns

[cat]El capital humà i, per tant, l’educació tenen un impacte en el benestar futur de la societat. En aquest treball s’estudia la connexió entre el suport dels votants per una educació pública i les preocupacions sobre la seva jubilació. Mostrem com els votants anticipen els efectes positius que té l’educació sobre les pensions futures. Així, el recolzament a un sistema educatiu públic s’incrementa si el sistema de pensions és més redistributiu, cosa que també es dóna entre els ciutadans que prefereixen una educació privada. També mostrem que el tipus d’equilibri “ends against the middle” pot ocórrer fins i tot quan la taxa impositiva preferida pels votants és decreixent amb la renda.

Prediction of the economic cost of individual long-term care in the Spanish population

Pensions together with savings and investments during active life are key elements of retirement planning. Motivation for personal choices about the standard of living, bequest and the replacement ratio of pension with respect to last salary income must be considered. This research contributes to the financial planning by helping to quantify long-term care economic needs. We estimate life expectancy from retirement age onwards. The economic cost of care per unit of service is linked to the expected time of needed care and the intensity of required services. The expected individual cost of long-term care from an onset of dependence is estimated separately for men and women. Assumptions on the mortality of the dependent people compared to the general population are introduced. Parameters defining eligibility for various forms of coverage by the universal public social care of the welfare system are addressed. The impact of the intensity of social services on individual predictions is assessed, and a partial coverage by standard private insurance products is also explored. Data were collected by the Spanish Institute of Statistics in two surveys conducted on the general Spanish population in 1999 and in 2008. Official mortality records and life table trends were used to create realistic scenarios for longevity. We find empirical evidence that the public long-term care system in Spain effectively mitigates the risk of incurring huge lifetime costs. We also find that the most vulnerable categories are citizens with moderate disabilities that do not qualify to obtain public social care support. In the Spanish case, the trends between 1999 and 2008 need to be further explored.

Homenatge a Montserrat Roca Junyet bibliotecària de l'Escola amb motiu de la seva jubilació: 28 d'octubre 1992

Preprint

A revision of the revaluation index of Spanish pensions

This article reviews the methodological aspects of the revaluation index of Spanish pensions developed following Law 23/2013 which regulates the sustainability factor and revaluation index of the Social Security pension system. From a gradual breakdown of the elements that make up the revaluation index, an exposition is given of the formal and implementation problems it involves. Finally, its use is illustrated with numerical results.

A revision of the revaluation index of Spanish pensions

This article reviews the methodological aspects of the revaluation index of Spanish pensions developed following Law 23/2013 which regulates the sustainability factor and revaluation index of the Social Security pension system. From a gradual breakdown of the elements that make up the revaluation index, an exposition is given of the formal and implementation problems it involves. Finally, its use is illustrated with numerical results.