32 resultados para Patologia dental
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Objectives: To evaluate the prevalence of dental agenesis and its possible association with other developmental dental anomalies and systemic entities. Setting and Sample Population: Descriptive transversal study, for which 1518 clinical records, of patients visited by the Odontological Service of the Primary Health Centre of Cassà de la Selva (Girona-Spain) between December 2002 and February 2006 were reviewed. The data were recorded in relation to the oral and dental anomalies and the associated systemic entities, between the ones referred as concomitant in literature. Results: Values of 9.48% (7.25% excluding the third molars) for dental agenesis and 0.39% for oligodontia were obtained. The presence of dental agenesis concomitant with some other forms of oral and dental anomalies was observed. Attention must be drawn to the fact that a greater number of concomitant systemic entities were observed in those patients that presented a severe phenotypical pattern of dental agenesis. Conclusions: The results of the present study do not differ from the ones reported in studies of similar characteristics among Occidental and Spanish populations. The relationship observed between certain systemic entities and developmental dental anomalies suggest a possible common genetic etiology
Resumo:
Objectives. A study is made of the dental implications of oral cancer, with a view to avoiding the complications that appear once oncological treatment is started. Patients and Methods. The study comprised a total of 22 patients diagnosed with oral cancer according to clinical and histological criteria in the Service of Maxillofacial Surgery (Dental Clinic of the University of Barcelona, Spain) during the period 1996-2005, and posteriorly treated in different hospital centers in Barcelona. Results. Of the 22 patients diagnosed with oral cancer in our Service, the present study finally analyzed the 12 subjects who reported for the dental controls. As regards the remaining 10 patients, 5 had died and 5 could not be located; these subjects were thus excluded from the analysis. All of the smokers had abandoned the habit. The most common tumor location was the lateral margin of the tongue. None of the patients visited the dentist regularly before the diagnosis of oral cancer. T1N0M0 was the most common tumor stage. Surgery was carried out in 50% of the cases, while 8.4% of the patients received radiotherapy and 41.6% underwent surgery with postoperative radiotherapy. In turn, 66.6% of the patients reported treatment sequelae such as dysgeusia, xerostomia or speech difficulties, and one patient suffered osteoradionecrosis. Forty-one percent of the patients did not undergo regular dental controls after cancer treatment. As regards oral and dental health, 16.6% presented caries, and 50% had active periodontal disease. Conclusions. Protocols are available for preventing the complications of oral cancer treatment, and thus for improving patient quality of life. However, important shortcomings in the application of such protocols on the part of the public health authorities make it difficult to reach these objectives
Resumo:
Objectives. A study is made of the dental implications of oral cancer, with a view to avoiding the complications that appear once oncological treatment is started. Patients and Methods. The study comprised a total of 22 patients diagnosed with oral cancer according to clinical and histological criteria in the Service of Maxillofacial Surgery (Dental Clinic of the University of Barcelona, Spain) during the period 1996-2005, and posteriorly treated in different hospital centers in Barcelona. Results. Of the 22 patients diagnosed with oral cancer in our Service, the present study finally analyzed the 12 subjects who reported for the dental controls. As regards the remaining 10 patients, 5 had died and 5 could not be located; these subjects were thus excluded from the analysis. All of the smokers had abandoned the habit. The most common tumor location was the lateral margin of the tongue. None of the patients visited the dentist regularly before the diagnosis of oral cancer. T1N0M0 was the most common tumor stage. Surgery was carried out in 50% of the cases, while 8.4% of the patients received radiotherapy and 41.6% underwent surgery with postoperative radiotherapy. In turn, 66.6% of the patients reported treatment sequelae such as dysgeusia, xerostomia or speech difficulties, and one patient suffered osteoradionecrosis. Forty-one percent of the patients did not undergo regular dental controls after cancer treatment. As regards oral and dental health, 16.6% presented caries, and 50% had active periodontal disease. Conclusions. Protocols are available for preventing the complications of oral cancer treatment, and thus for improving patient quality of life. However, important shortcomings in the application of such protocols on the part of the public health authorities make it difficult to reach these objectives
Resumo:
Esta entrega, que forma parte de una serie de Nursing sobre las pruebas complementarias, está dedicada a las técnicas de imagen para la exploración dental. La exploración y el diagnóstico se pueden llevar a cabo mediante diferentes modalidades diagnósticas. Las más habituales son la radiología convencional, la tomografía computarizada (TC) y la resonancia magnética (RM). Para facilitar a los profesionales de enfermería los recursos necesarios para satisfacer las demandas de información de los pacientes, es necesario un recorrido por estas técnicas, habituales en los diferentes ámbitos asistenciales. Desde el punto de vista de atención al paciente es útil poder explicar y despejar las dudas que se pudieran plantear respecto a la preparación, a la dinámica y, en general, al proceso diagnóstico.
Resumo:
Esta entrega, que forma parte de una serie de Nursing sobre las pruebas complementarias, está dedicada a las técnicas de imagen para la exploración dental. La exploración y el diagnóstico se pueden llevar a cabo mediante diferentes modalidades diagnósticas. Las más habituales son la radiología convencional, la tomografía computarizada (TC) y la resonancia magnética (RM). Para facilitar a los profesionales de enfermería los recursos necesarios para satisfacer las demandas de información de los pacientes, es necesario un recorrido por estas técnicas, habituales en los diferentes ámbitos asistenciales. Desde el punto de vista de atención al paciente es útil poder explicar y despejar las dudas que se pudieran plantear respecto a la preparación, a la dinámica y, en general, al proceso diagnóstico.
Resumo:
Los mantenedores de espacio tienen como objetivo primordial, prevenir la pérdida de longitud de arcada. Se presenta una revisión de los diferentes tipos de mantenedores de espacio, detallando sus características. Se expone una técnica de impresión, válida para los mantenedores fijos. Se señalan las ventajas, inconvenientes y utilización de cada tipo de mantenedor.
Resumo:
Objectives: To determine the epidemiology and describe the clinical and radiographic characteristics, the type of treatment, and the possible delayed appearance of new supernumerary teeth in patients with non-syndromic multiple hyperdontia. Patients and Methods: We conducted a small retrospective observational study of 8 patients diagnosed with nonsyndromic multiple hyperdontia. Multiple hyperdontia not associated to complex syndromes was defined as apparently generally healthy patients with one or more supernumerary teeth in two or more areas. Results: The average patient age was 16.23 years; males predominated (3:1). Multiple hyperodontia with a minimum of 2 and a maximum of 9 supernumerary teeth was found (total: 34 mean: 4.25). The most frequent location was the upper jaw (76.47%). Eumorphic teeth were seen at lower premolar level, while the rest were all heteromorphic. There was altered eruption of the contiguous teeth of 4 of the impacted supernumerary teeth all the rest being asymptomatic. Extraction was the treatment in all patients, and in one of them the delayed appearance of 4 supernumerary teeth was detected. Conclusions: Multiple hyperodontia rarely occurs without being associated with complex syndromes. Prophylactic surgical removal of the supernumerary teeth is generally the treatment of choice.
Resumo:
Objetivos: Identificar la flora bacteriana y su susceptibilidad a varios antibióticos utilizados en infecciones odontogénicas de localización periapical y en las pericoronaritis del tercer molar inferior, para poder adaptar convenientemente el tratamiento antibiótico a las exigencias de tales infecciones, y evitar así los efectos secundarios y los sobretratamientos con antibióticos. Material y métodos: Se han seleccionado con unos criterios de inclusión y de exclusión a 64 pacientes que presentaban una infección odontogénica. Se recogieron muestras de las lesiones en condiciones de máxima asepsia, evitando la contaminación por flora saprófita bucal. Las muestras se sembraron en medios de cultivo apropiados y se incubaron en condiciones aeróbicas y anaeróbicas; finalmente se procedió a la identificación de los microorganismos aislados y a la determinación de su susceptibilidad antibiótica, los resultados se analizaron estadísticamente mediante la prueba t-Student (para muestras aparejadas y para una muestra). Resultados: Se aislaron un total de 184 cepas bacterianas, incluyendo cocos Gram positivo anaerobios facultativos (68%), bacilos Gram negativo anaerobios estrictos (30%), y bacilos Gram positivo anaerobios facultativos (2%). Independientemente del origen de la infección odontogénica los antibióticos que obtuvieron los mejores resultados en cuanto a mayor sensibilidad y menor resistencia estadísticamente significativos fueron respectivamente la amoxicilina/clavulánico y la amoxicilina (p<0,05). Discusión: Cada vez hay más estudios que indican el alto índice de resistencias a antibióticos en poblaciones bacterianas patógenas que producen infecciones en territorios no bucodentales. A pesar de ello, los niveles de resistencia a los antibióticos en las infecciones odontogénicas no han seguido la misma tendencia, aunque se ha detectado para ciertos antibióticos un alto índice de resistencia. En nuestro trabajo hemos encontrado que los antibióticos de uso común que han obtenido mayor sensibilidad y menor resistencia han sido la amoxicilina en combinación con ácido clavulánico seguido de la amoxicilina.
Resumo:
Los dientes son una importante fuente de información en el estudio de poblaciones del pasado. El estudio de las enfermedades dentales en restos esqueléticos antiguos busca reconstruir la forma de vida de las poblaciones antiguas relacionadas con su estado de salud y enfermedad.
Resumo:
La incidència de les infeccions cervicals profundes (ICP) va disminuir amb la introducció dels antibiòtics i la millora de la cura dental i de la cavitat oral. Es va realitzar una revisió retrospectiva i sistemàtica de tots els ingressos a la sala d'hospitalització d'adults d'Otorinolaringologia, i es van registrar tots els casos amb diagnòstic de ICP, entre gener 2003 i desembre 2010. Es va trobar un augment progressiu i significatiu de la freqüència anual d'ingressos amb aquest diagnòstic, especialment en els últims 4 anys. Aquest augment ha estat substancial, i no hi ha elements en aquest moment que puguin explicar-ho de forma definitiva.
Resumo:
INTRODUCCIÓ L’angiogènesi és el procés que condueix a la formació de nous vasos sanguinis a partir de la vascularització preexistent. Disposem en l’actualitat de diversos fàrmacs que inhibeixen un factor proangiogènic, el factor de creixement de l’endoteli vascular (VEGF). L’objectiu del nostre estudi és determinar l’efectivitat de la mol·lècula bevacizumab (Avastin ®) en el tractament de diverses patologies amb neovascularització i/o edema macular. MATERIAL I MÈTODES Estudi prospectiu obert no randomitzat. Àmbit d’estudi: pacients del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Municipal de Badalona. Població a estudi: pacients amb Oclusió venosa de l’artèria central de la retina i oclusió de branca venosa / Edema macular diabètic / Edema macular uveític / Retinopatia diabètica proliferativa / Glaucoma neovascular / Metàstasi a iris de tumor oat cell de pulmó Metodologia: comparació de l’espessor macular central o de la neovascularització, abans i després del tractament RESULTATS En tots els subgrups a estudi s’observa millora del paràmetre estudiat globalment. Pacients amb edema macular diabètic: milloren agudesa visual 0’22 de mitjana, 169 micres de disminució promig de l’edema. Pacients amb edema macular secundari a oclusió venosa: milloren agudesa visual 0’23 de mitjana, 143 micres de disminució promig de l’edema. Pacients amb edema macular uveític: milloren agudesa visual 0’22 de mitjana, amb una disminució promig de l’edema macular de 263 micres. Pacients amb retinopatia diabètica, glaucoma neovascular o metàstasi iridiana: regressió parcial/completa de la neovascularització. CONCLUSIONS El nostre estudi suggereix que el bevacizumab intravitri és una teràpia eficaç i segura en casos d’edema macular o neovascularització de diversa etiologia diferent de DMAE, encara que d’efecte temporal. Cal tenir en compte els riscos locals i sistèmics, així com el seu ús compassiu. Serien necessaris estudis prospectius aleatoris més extensos i amb major temps de seguiment per reforçar els resultats favorables actuals d’aquest tractament.
Resumo:
Els pacients amb patologia abdominal aguda poden desenvolupar una insuficiència respiratòria secundària a la resposta inflamatòria generada o a una pneumònia nosocomial. El mesurament del “soluble *triggering receptor expressed on myeloid cells 1” (sTREM-1) en líquid alveolar, pleural, sinovial o cefalorraquidi ha demostrat la seva utilitat en el diagnòstic d'infecció. Es va determinar el sTREM-1 alveolar i peritoneal en pacients amb quadre abdominal agut més síndrom de distress respiratori agut (SDRA). Es va concloure que el sTREM-1 és útil per diagnosticar infeccions abdominals i pulmonars en aquests pacients i que la relació sTREM-1 alveolar/peritoneal podria ser útil per determinar el focus infecciós.
Resumo:
Este estudio de cohortes analiza la eficacia y seguridad del tratamiento antibiótico domiciliario endovenoso (TADE) en pacientes con infecciones procedentes del servicio de urgencias e ingresados en la unidad de Hospitalización a domicilio (HaD) del Hospital de Sabadell. Los pacientes procedentes de Urgencias presentaron mayor edad, mayor deterioro funcional, estancia media más corta, mayor proporción de infecciones urinarias y menor porcentaje de infecciones por P.aeruginosa. Estos pacientes no presentaron mayor riesgo de reingreso hospitalario, ni peor evolución de la infección, ni un incremento de las infecciones asociadas a cuidados sanitarios por lo que el TADE autoadministrado es seguro y eficaz.
Resumo:
Aquesta és la segona part de la recopilació duta a terme pel doctor Corbella dels apunts i materials docents per a les assignatures de Toxicologia Industrial. En aquest cas es centra en l'estudi de la toxicitat i els riscs i malalties laborals derivades de la intoxicació per hidrocarburs.