Una aproximació a l'alfabetització digital en l'àmbit educatiu no universitari de Catalunya (a partir de la recerca PIC escoles de la UOC)

Aquest treball s'estructura en tres parts. En la primera hi ha el projecte de treball. La segona part vol reflectir tot el marc conceptual elaborat i reelaborat amb profunditat entorn de la recerca, el qual és necessari per a estructurar, entendre i autoavaluar-la. El marc conceptual se centra bàsicament en tres aspectes: en primer lloc, el mètode de recerca emprat en la recerca PIC a les escoles; en segon lloc, l'evolució de les tecnologies en l'ensenyament paral·lelament a la mateixa concepció de l'ensenyament-aprenentatge, i, com a conseqüència dels dos anteriors, finalment, s'hi analitza l'evolució del concepte d'alfabetització, concretant l'estudi en l'alfabetització digital, com també la possibilitat ampliada per a les TIC de fomentar l'aprenentatge col·laboratiu. La tercera part del treball analitza la funció social de l'escola en la societat del coneixement.

Experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d'un familiar vell amb demència després de la seva mort

El treball aquí exposat té com a objectiu conèixer i comprendre l’experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d’un familiar vell amb demència després de la seva mort. Es plantegen les hipòtesis i els objectius generals i específics. S’hi exposa també, la justificació del tema, l’interès, la rellevància a nivell social i professional, i la seva aportació en el món de la salut. En l’apartat de l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després d’una revisió bibliogràfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teòric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqüències de tenir cura d’una persona dement, l’estat dels excuidadors/es després de la mort del familiar vell amb demència i el procés de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mètode d’investigació. A més, inclou les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funció dels objectius marcats. En la discussió, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anàlisi, s’interpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment s’exposen les conclusions per resumir la informació obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexió sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i s’apunten noves vies de recerca. En les referències bibliogràfiques s’especifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat i també el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d'un familiar vell amb demència des de fa més de quatre anys

El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Análisis discursivo de las actitudes lingüísticas de los escolares de origen inmigrante en Cataluña

La continua llegada de población inmigrante a los países de la Europa Occidental está produciendo transformaciones en estas sociedades. Evidentemente, la sociedad catalana no es ajena a estos cambios y, año tras año, ve incrementado el número de recién llegados/ as procedentes de orígenes geográficos, culturales y lingüísticos muy diversos. Estas personas, en ocasiones sin un conocimiento previo, se encuentran con las peculiaridades socioculturales y lingüísticas de la sociedad receptora. En el caso de Cataluña, nos interesa destacar la cuestión lingüística, a la cual se han dedicado muchos esfuerzos durante los últimos años en un intento de acercarse a una situación de normalidad en lo referente al conocimiento y uso de la lengua catalana. En el presente artículo se presentan los principales resultados de una investigación centrada en el análisis de los discursos sobre los que anclan las actitudes lingüísticas de los escolares de origen inmigrante en Cataluña. La técnica de investigación social utilizada ha sido la entrevista en profundidad semidirigida, realizando el análisis del contenido de las mismas a partir del «Análisis de contenido temático basado en categorías» (Bardin, 1986). Las conclusiones más relevantes indican que, por encima del Área de Origen o la Condición Lingüística Familiar, la principal variable que permite articular los discursos detectados es la que se puede denominar «Satisfacción y Percepción de Valoración e Integración Escolar y Social», de tal manera que los jóvenes de origen inmigrante que se sienten más valorados e integrados escolar y socialmente desarrollan mejores actitudes hacia la lengua catalana y castellana. Este hecho tiene claras repercusiones respecto las generalizaciones reduccionistas y estereotipadas que vinculan un área de origen con unas determinadas actitudes hacia las lenguas oficiales en Cataluña, así como de cara a la política lingüística y las ideologías lingüísticas de la sociedad en general.

L'Ús del mètode verbotonal per a la correcció fonètica: estudi de cas d'un parlant de català com a L2 amb problemes de pronúncia de les laterals palatals

Aquest treball pretén ser l’estudi i la correcció fonètica d’un parlant de castellà com a primera llengua que té la llengua catalana coma segona llengua i presenta un problema a l’hora de pronunciar les laterals palatals. Per tant, és l’estudi d’un cas molt concret. Per a fer aquest estudi s’ha seguit el mètode verbotonal de correcció fonètica, ja que també es pretén comprovar la funcionalitat d’aquest mètode i els resultats possibles

Las historias de vida como alternativa para visibilizar los relatos y experiencias silenciadas de la educación

En este artículo se hace referencia a una investigación sobre la constitución de la identidad de docentes en formación y en sus primeros años de trabajo, buscando que emerjan relatos invisibilizados y tratando de aportar otra dimensión de las historias de vida en educación. Una dimensión desde la que hemos pretendido dar cuenta de la complejidad de lo que experiencia el profesorado novel y en formación para generar micro-historias que permitan un relato otro de la historia contemporánea de la educación. En este caso, desde y con el profesorado que comienza en la profesión docente.

Experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d'un familiar vell amb demència des de fa més de quatre anys

El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d'un familiar vell amb demència després de la seva mort

El treball aquí exposat té com a objectiu conèixer i comprendre l’experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d’un familiar vell amb demència després de la seva mort. Es plantegen les hipòtesis i els objectius generals i específics. S’hi exposa també, la justificació del tema, l’interès, la rellevància a nivell social i professional, i la seva aportació en el món de la salut. En l’apartat de l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després d’una revisió bibliogràfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teòric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqüències de tenir cura d’una persona dement, l’estat dels excuidadors/es després de la mort del familiar vell amb demència i el procés de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mètode d’investigació. A més, inclou les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funció dels objectius marcats. En la discussió, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anàlisi, s’interpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment s’exposen les conclusions per resumir la informació obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexió sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i s’apunten noves vies de recerca. En les referències bibliogràfiques s’especifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat i també el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Setting priorities in clinical and health services research: Properties of an adapted and updated method

Objectives: The objectives of this study is to review the set of criteria of the Institute of Medicine (IOM) for priority-setting in research with addition of new criteria if necessary, and to develop and evaluate the reliability and validity of the final priority score. Methods: Based on the evaluation of 199 research topics, forty-five experts identified additional criteria for priority-setting, rated their relevance, and ranked and weighted them in a three-round modified Delphi technique. A final priority score was developed and evaluated. Internal consistency, test–retest and inter-rater reliability were assessed. Correlation with experts’ overall qualitative topic ratings were assessed as an approximation to validity. Results: All seven original IOM criteria were considered relevant and two new criteria were added (“potential for translation into practice”, and “need for knowledge”). Final ranks and relative weights differed from those of the original IOM criteria: “research impact on health outcomes” was considered the most important criterion (4.23), as opposed to “burden of disease” (3.92). Cronbach’s alpha (0.75) and test–retest stability (interclass correlation coefficient = 0.66) for the final set of criteria were acceptable. The area under the receiver operating characteristic curve for overall assessment of priority was 0.66. Conclusions: A reliable instrument for prioritizing topics in clinical and health services research has been developed. Further evaluation of its validity and impact on selecting research topics is required

A Methodology to measure shareholder value orientation and shareholder value creation aimed at providing a research basis to investigate the link between both magnitudes

Does shareholder value orientation lead to shareholder value creation? This article proposes methods to quantify both, shareholder value orientation and shareholder value creation. Through the application of these models it is possible to quantify both dimensions and examine statistically in how far shareholder value orientation explains shareholder value creation. The scoring model developed in this paper allows quantifying the orientation of managers towards the objective to maximize wealth of shareholders. The method evaluates information that comes from the companies and scores the value orientation in a scale from 0 to 10 points. Analytically the variable value orientation is operationalized expressing it as the general attitude of managers toward the objective of value creation, investment policy and behavior, flexibility and further eight value drivers. The value creation model works with market data such as stock prices and dividend payments. Both methods where applied to a sample of 38 blue chip companies: 32 firms belonged to the share index IBEX 35 on July 1st, 1999, one company represents the “new economy” listed in the Spanish New Market as per July 1st, 2001, and 5 European multinational groups formed part of the EuroStoxx 50 index also on July 1st, 2001. The research period comprised the financial years 1998, 1999, and 2000. A regression analysis showed that between 15.9% and 23.4% of shareholder value creation can be explained by shareholder value orientation.

Research work in Tokyo Institute of Technology

Research carried out in Tokyo Institute of Technology. The objective is to determine the influence of Interfacial Transition Zone (ITZ) around Lightweight aggregate in concrete on Chloride ion diffusivity. The ITZ of conventional concretes is the weakest point of concrete. The accumulating water on ITZ zone forms the most permeable area inside the concrete. Hence ITZ paves the way for chloride ion diffusion. The quality of ITZ depends on type and quality of aggregates used, water-cement ratio and also the method used for the production of concrete. It has been used two types of lightweight aggregates will be used, Chinese and Japanese, with different absorption capacities. The idea is to produce concrete with same effective water - cement ratio, using the same aggregates in two different conditions, dry and saturated, and compare the chloride ion diffusivity in these concretes (by diffusion test). A comparison of ITZ thickness of these concretes by SEM and EDAX-maps is also proposed. The chloride ion diffusion of concretes produced with the same effective water – cement ratio and same aggregates (dry and ssd) will depend, mainly, on ITZ.

An energy preserving discontinouous Galerkin method for Vlasov-Poisson system

Vegeu el resum a l'inici del document de l'arxiu adjunt

Three-dimensional morphological analysis of intracranial aneurysms: a fully automated method for aneurysm sac isolation and quantification

Morphological descriptors are practical and essential biomarkers for diagnosis andtreatment selection for intracranial aneurysm management according to the current guidelinesin use. Nevertheless, relatively little work has been dedicated to improve the three-dimensionalquanti cation of aneurysmal morphology, automate the analysis, and hence reduce the inherentintra- and inter-observer variability of manual analysis. In this paper we propose a methodologyfor the automated isolation and morphological quanti cation of saccular intracranial aneurysmsbased on a 3D representation of the vascular anatomy.

A method for extracting semantic information from on-line art music discussion forums

In this paper a method for extracting semantic informationfrom online music discussion forums is proposed. The semantic relations are inferred from the co-occurrence of musical concepts in forum posts, using network analysis. The method starts by defining a dictionary of common music terms in an art music tradition. Then, it creates a complex network representation of the online forum by matchingsuch dictionary against the forum posts. Once the complex network is built we can study different network measures, including node relevance, node co-occurrence andterm relations via semantically connecting words. Moreover, we can detect communities of concepts inside the forum posts. The rationale is that some music terms are more related to each other than to other terms. All in all, this methodology allows us to obtain meaningful and relevantinformation from forum discussions.

Canonical correspondence analysis in social science research

The use of simple and multiple correspondence analysis is well-established in socialscience research for understanding relationships between two or more categorical variables.By contrast, canonical correspondence analysis, which is a correspondence analysis with linearrestrictions on the solution, has become one of the most popular multivariate techniques inecological research. Multivariate ecological data typically consist of frequencies of observedspecies across a set of sampling locations, as well as a set of observed environmental variablesat the same locations. In this context the principal dimensions of the biological variables aresought in a space that is constrained to be related to the environmental variables. Thisrestricted form of correspondence analysis has many uses in social science research as well,as is demonstrated in this paper. We first illustrate the result that canonical correspondenceanalysis of an indicator matrix, restricted to be related an external categorical variable, reducesto a simple correspondence analysis of a set of concatenated (or stacked ) tables. Then weshow how canonical correspondence analysis can be used to focus on, or partial out, aparticular set of response categories in sample survey data. For example, the method can beused to partial out the influence of missing responses, which usually dominate the results of amultiple correspondence analysis.