4 resultados para Pancreatitis -- immunology
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Estudi elaborat a partir d’una estada al Institut national de la santé et de la recherche médicale, França, entre setembre i octubre del 2006. La PAP va ser identificada inicialment com una proteïna de secreció, que apareixia al suc pancreàtic després de la inducció d’una pancreatitis aguda experimental. Per la PAP s’ha suggerit diferents funcions, algunes no relacionades en aparença, però les més interessants en el camp de la pancreatitis són les activitats antiapoptótiques, mitogéniques i, especialment, antiinflamatóries. Per aprofundir en aquests aspectes de la PAP, s’ha emprat un model de ratolí PAP-/- per observar els efectes de la deleció del gen de la PAP durant la pancreatitis aguda.Per induir la pancreatitis es va fer servir el model de administració de ceruleina a dosi supra-màximes. En aquestes condicions es va observar que en els animals PAP-/-, la severitat del procés era menor. Els marcadors de necrosi pancreàtica, lipasa i amilasa, van presentar nivells menors en els animals PAP-/- que en els corresponents wild type. Per contra, el nombre de PMN infiltrats i la producció de citoquines pro-inflamatories va ser major en el pàncreas dels animals PAP-/-. La intensitat de la resposta inflamatòria observada suggereix que en condicions fisiològiques, el paper anti-inflamatori de la PAP es prou rellevant. Això ja s’havia suggerit en estudis in vitro, en els que es va demostrar que l’activitat antiinflamatòria de la PAP depenia de la via de transducció de senyal Jak/STAT/SOCS3. Aquesta hipòtesi s’ha comprovat in vivo, monitoritzant el nivell d’activació de STAT3 en els pàncreas dels animals després de la inducció de la pancreatitis.Tot plegat confirma que les funcions antiinflamatòries descrites in vitro per la PAP també es poden observar in vivo, de manera que la PAP sembla ser un agent important en la resposta de les cèl•lules pancreàtiques durant la pancreatitis aguda.
Resumo:
Del 10 al 20% de les pancreatitis agudes(PA) són greus. L’objetiu del treball és la valoració dels marcadors precoços de gravetat. Es presenta un estudi prospectiu de 130 pacients amb PA analitzant les classificacions de Ranson, Apache II, Índex de Severitat del TAC(IST), hematòcrit i PCR en les primeres 24h comparant-los amb els criteris d’Atlanta. La proporció de necrosi, d’ingrés a UCI i de mortalitat obtingudes en la sèrie estudiada en el nostre entorn són similars als de la literatura. Segons els nostres resultats l’hematòcrit en les primeres 24hores és predictor de mortalitat i l’Apache II d’ingrés a UCI.
Resumo:
Hem fet un estudi retrospectiu de 73 adults amb pancreatitis aguda greu recollint variables analítiques i radiològiques a l'ingrés i a les 48h i relacionant-les amb l'existència de necrosi pancreàtica a la TC. Les variables relacionades amb la necrosi van ser: edat, leucòcits, VSG, TP, INR, glucèmia, urea, creatinina, proteïnes, albúmina, LDH, calci, PCR i presència de vessament pleural a la Rx. D'aquestes, el vessament pleural a l'ingrés i la hipoalbuminemia, les xifres altes de LDH i PCR a les 48 hores es van relacionar significativament, la qual cosa permet identificar pacients amb major risc en els quals instaurar mesures precoces
Resumo:
Background and aims: Increased pancreatitis associated protein (PAP) mRNA has been reported in active inflammatory bowel disease (IBD). The aims of the current study were to characterise PAP production in IBD and the effects of PAP on inflammation. Patients and methods: Serum PAP levels were determined in healthy controls (n¿=¿29), inflammatory controls (n¿=¿14), and IBD patients (n¿=¿171). Ex vivo PAP secretion in intestinal tissue was measured in 56 IBD patients and 13 healthy controls. Cellular origin of PAP was determined by immunohistochemistry. The effects of exogenous PAP on nuclear factor ¿B (NF¿B) activation, proinflammatory cytokine production, and endothelial adhesion molecule expression were also analysed ex vivo. Results: Patients with active IBD had increased serum PAP levels compared with controls, and these levels correlated with clinical and endoscopic disease severity. Ex vivo intestinal PAP synthesis was increased in active IBD and correlated with endoscopic and histological severity of inflammatory lesions. PAP localised to colonic Paneth cells. Incubation of mucosa from active Crohn¿s disease with PAP dose dependently reduced proinflammatory cytokines secretion. PAP prevented TNF-¿ induced NF¿B activation in monocytic, epithelial, and endothelial cells and reduced proinflammatory cytokine mRNA levels and adhesion molecule expression. Conclusions: PAP is synthesised by Paneth cells and is overexpressed in colonic tissue of active IBD. PAP inhibits NF¿B activation and downregulates cytokine production and adhesion molecule expression in inflamed tissue. It may represent an anti-inflammatory mechanism and new therapeutic strategy in IBD.