3-Hydroxybutyrate coinfused with noradrenaline decreases resulting plasma levels of noradrenaline in Wistar rats

Pentobarbital-anaesthetized male Wistar rats were infused with 6microgkg-1min-1 of noradrenaline. The infusion was supplemented with 8.5 mgkg-1min-1 of D-3-hydroxybutyrate (3-OHB) for 15 min in order to determine its effect on the adrenergic response of the rat. Plasma levels of noradrenaline rose to a plateau of approximately 50 nmoll-1 with infusion. In the group infused with noradrenaline alone, noradrenaline levels were maintained for 1h. Supplementation with 3-OHB induced a decrease in plasma noradrenaline level that was inversely correlated with 3-OHB level. Aortic and interscapular brown adipose tissue temperatures increased with noradrenaline infusion, but the rise was arrested by 3-OHB; replacing 3-OHB with glucose had no effect. Infusion of saline, glucose or 3-OHB in the absence of noradrenaline did not induce a rise in temperature in either tissue. Blood 3-OHB concentration increased to 1.2 mmoll-1 during 3-OHB infusion, decreasing rapidly at the end of infusion. Blood glucose levels increased with noradrenaline infusion; the presence of high 3-OHB levels decreased glucose concentration. The effects observed were transient and dependent on 3-OHB concentration; these effects may help explain most of the other effects of noradrenaline described here. The role of 3-OHB as a regulator of adrenergic responses seems to be part of a complex fail-safe mechanism which prevents wasting.

La teoría de la detección de señales en tareas y reconocimiento de palabras de clase cerrada

Esta investigación representa una actualización y extensión de los modelos matemáticos aplicados por Wickelgren y Norman (1966). Tal modelación ha partido del supuesto teórico de continuidad de la fuerza de la huella asi como del continuo de estados de respuesta de la TDS (teoria de la detección de señales). Si partimos de tales modelos, de la abundancia de resultados experimentales en este sentido y de la analogia entre el decaimiento geométrico y el aritmético, podemos estimar la función matemitica que mejor describe y predice 10s resultados. La aplicación se ha concretado en palabras de clase cerrada o palabras funcionales (pronombres, preposiciones, etc.) considerando L-K como variable independiente (L=longitud de la lista, K=posiciÓn serial). Los resultados confirman que el modelo describe de una forma precisa los datos obtenidos y la utilidad para este propósito de las medidas d', beta y las curvas MOC (característica operativa de la memoria).

Poly(beta,L-malic acid)Doxorubicin ionic complex: A pH-dependent delivery system.

Poly(ß,L-malic acid) (PMLA) was made to interact with the cationic anticancer drug Doxorubicin (DOX) in aqueous solution to form ionic complexes with different compositions and an efficiency near to 100%. The PMLA/DOX complexes were characterized by spectroscopy, thermal analysis, and scanning electron microscopy. According to their composition, the PMLA/DOX complexes spontaneously self-assembled into spherical micro or nanoparticles with negative surface charge. Hydrolytic degradation of PMLA/DOX complexes took place by cleavage of the main chain ester bond and simultaneous release of the drug. In vitro drug release studies revealed that DOX delivery from the complexes was favored by acidic pH and high ionic strength

Estimulació beta-adrenèrgica en la síndrome del destret respiratori agut (SDRA)

Estudi elaborat a partir d’una estada al Royal Brompton Hospital, Londres, Regne Unit, durant octubre i novembre del 2006.Els beneficis de la estimulació beta-adrenèrgica en pacients amb lesió pulmonar aguda (LPA) són coneguts, però no es disposa de dades sobre el possible efecte antiinflamatori. El condensat d'aire exhalat (CAE) és una tècnica no-invasiva de recollida de mostres del tracte respiratori inferior, podent ser útil en la monitorització de patologies respiratòries. S’ha usat marcadors biològics en el CAE de pacients ventilats mecànicament amb LPA per estudiar el possible efecte antiinflamatori que el salbutamol hi podria exercir. El CAE va ser recollit abans i després de l'administració de salbutamol inahalat. Inmediatament després es va mesurar la conductivitat i el pH abans i després de la desgasificació amb heli. Es va mesurar la concentració de nitrits i nitrats. Les mostres varen ser liofilitzades i guardades a -80ºC. La concentració de leucotriè B4 es va mesurar després de la reconstitució de la mostra. Els resultats s'expressen com a mitjana (error estàndard de la mostra). No s'han detectat diferències entre els valors de CAE basals dels pacients amb LPA i els de referència de la població sana de Barcelona. Es conclou doncs que el CAE és una tècnica no invasiva que pot ser usada en la monitorització de paceints ventilats mecànicament. El salbutamol inhalat incrementa de manera significativa el pH del CAE dels paceints amb LPA, tot i que un efecte directe de la inhalació de slabutamol no pot ser desestimat.

Desenvolupament de la tecnica de deteccio d'HPV en frotis de pell i bulbs pilosos de la cella per a l'aplicació com a marcador de risc en carcinogènesi cutània

Estudi realitzat a partir d’una estada al Department of Pathology de la Vrije Universiteit Medical Center, Holanda, entre agost del 2006 i gener del 2007. Es parteix de la hipòtesi principal que el virus del papil•loma humà (VPH) està implicat com a cofactor en la carcinogènesi del càncer cutani no-melanoma associat a l'exposició solar i a la immunosupressió. L'objectiu principal era la validació d'una tècnica de detecció del VPH en frotis cutanis per a determinar el paper d'aquest en el càncer cutani en pacients trasplantats renals. Es pretenia desenvolupar l'ús dels frotis cutanis per a la detecció del VPH en pell no tumoral i posteriorment establir quines són les mostres més adequades (en quan a localització i tipus d'extracció) per tal de definir el concepte de "portador de VPH". Es recolliren frotis cutanis de zones exposades (front i mà) i no exposades (part interna del braç) al sol, de la zona perilesional així com pèls de cella. Les mostres pertanyen tant a pacients trasplantats renals (immunodeprimits) com a pacients no trasplantats (immunocompetents), de pell normal i de pell cancerosa. Es van emprar diferents tècniques d'extracció de DNA. El DNA del VPH va ser amplificat amb una tècnica de reacció en cadena de la polimerasa (PCR ) específica de tipus cutanis (Beta-Gamma Cutaneous HPV PCR) i es va tipificar amb una hibridació reversa amb sondes específiques (Reverse Line Blotting). Tots els assajos es van fer per triplicat, per tal de poder avaluar la reproduibilitat dels resultats en aquestes mostres. Com a control de la qualitat i la quantitat del DNA les mostres van ser testades per la PCR del gen de la beta-globina. S’ha dectectat el VPH present tant en pell com en pell cancerosa. La tècnica aporta resultats reproduïbes. S’aprecia una bona correlació tant entre els resultats obtinguts dels frotis i el bulbs pilosos, així com de diferents zones raspades d'un mateix pacient.

Accions no canoniques dels Inhibidors d'Acetilcolinesterasa (IAChE ): estudis in vivo i in vitro de les huprines i heterodímers huprina X i tacrina

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Karolinska Institutet, Suècia, entre febrer i juliol del 2007. Els anticolinesteràsics són els fàrmacs aprovats actualment pel tractament pal•liatiu d’Alzheimer. En l’intent de trobar fàrmacs capaços de modificar l’evolució de la malaltia s’han sintentitzat nous compostos que conserven l’activitat anticolinesteràsica però que a més, són capaços d’interaccionar amb la cascada de formació de la proteïna beta-amiloid i la proteïna tau, principals agents patogènics d’aquesta malaltia. L’objectiu fonamental del projecte era el d’analitzar el contingut de proteina beta-amiloid, de receptors nicotínics, de GPAF i sinaptofisina en mostres de cervell de ratolins triple transgènics tractats previament amb Huprina X i Huperzina A.

Estudio de la patogenia de clostridium perfringens tipo b y d en pequeños rumiantes

Proyecto de investigación realizado a partir de una estancia en la University of California, Davis, Estados Unidos, entre octubre y desembre del 2007. Clostridium perfringens (C. perfringens) tipo C causa enteritis necrotizante en humanos y enterotoxemias en animales domésticos. Esta bacteria produce beta toxina (CPB), alfa toxina (CPA) y perfringolisina (PFO) durante la fase logarítimca de crecimiento. En nuestro estudio se evaluó la relación entre CPB y la virulencia del aislamiento CN3685 de Cl. perfringens tipo C en un modelo caprino con inoculación intraduodenal. De manera similar a la infección natural por C. perfringens tipo C, el cultivo vegetativo del tipo salvaje de CN3685 provocó dolor abdominal, diarrea hemorrágica, enteritis necrotizante, colitis, edema pulmonar, hidropericardio y muerte en 2 cabritos, a las 24 horas postinoculación. Por otro lado, mediante tecnología Targe Tron® se prepararon mutantes isogénicos carentes de toxina CPB, los cuales fueron inoculados siguiendo el modelo anteriormente descrito. Los resultados mostraron que estos mutantes carecían de todo tipo de virulencia, ya que no se observaron signos clínicos durante las primeras 24 h postinoculación ni tampoco lesiones macroscópicas ni histopatológicas. Posteriormente se desarrolló un modelo experimental similar a los anteriores, en los que se había repuesto la capacidad de producción de CPB en los mutantes. Los dos animales inoculados con estos mutantes complementarios presentaron signos clínicos y lesiones similares a las observadas en el caso del tipo salvaje. Estos resultados muestran que la toxina CPB es necesaria y suficiente para inducir la enfermedad causada por CN3685. Esto a su vez, demuestra la importancia de este tipo de toxina en la patogénesis de C. perfringems tìpo C.

Polimorfismos genéticos (en los genes OPRM1, BETA-ARRESTINA2,STAT6 y COMT) y su influencia en la tolerancia al tratamiento con opiáceos mayores en pacientes oncológicos

La morfina es l’opioid majoritàriament utilitzat en dolor oncològic, però existeix elevada variabilitat de resposta. Vam intentar correlacionar aquesta variabilitat amb polimorfismes genètics (Opmr-1, Beta-arrestina2, Stat6 i COMT, relacionats amb mecanismes d’acció opioids). Hem estudiat 29 pacients amb dolor (EVA superior o igual a 6) que van iniciar tractament amb morfina i vam avaluar eficacia i tolerancia a la morfina correlacionant-ho amb els polimorfismos que presentaven. Vam observar que els genotips CC/TC per β-arrestina2 i AA/GA per COMT i Oprm1 es podrien associar a millor resposta i menor toxicitat a la morfina, i els genotips AA/GA per STAT6 s’associaven significativament a menor toxicitat

Registre d'entrades i eixides per a l'administració pública

Aquesta memòria representa la definició del meu projecte final de carrera amb una aplicació destinada al registre d'entrades i eixides de l'Administració pública. He emprat eines de plataformes lliures i obertes per al desenvolupament del projecte, amb tecnologia J2EE. A més, hi ha l'objectiu de fer servir i provar arquitectures d'última generació com Enterprise JavaBeans Preview_2 (EJB) 3.0 (5/11/04) per a la lògica de negoci, Hibernate 3.0 alpha (actualment hi ha la beta 1.0 publicada el 20/12/04) com a

Endocarditis infecciosa por estreptococos beta-hemolíticos. Características y curso clínico de una cohorte multinacional.

Se trata de un estudio descriptivo de una cohorte prospectiva y multinacional de pacientes adultos diagnosticados de endocarditis infecciosa, de la cual se seleccionaron los pacientes diagnosticados de endocarditis infecciosa por estreptococos beta-hemolíticos y por estreptococos orales del grupo viridans. Los objetivos del estudio fueron describir las características clínicas, ecocardiográficas y el pronóstico de los pacientes con endocarditis infecciosa causada por estreptococos beta-hemolíticos y comparar dichas características con la endocarditis causada por estreptococos del grupo viridans. Las principales conclusiones fueron que la endocarditis infecciosa por estreptococos beta-hemolíticos es una entidad poco frecuente, que presenta un curso agresivo con una alta frecuencia de complicaciones y una necesidad quirúrgica alta.

Involvement of Dab1 in APP processing and [beta]-amyloid deposition in sporadic Creutzfeldt-Jakob patients.

Alzheimer"s disease and prion pathologies (e.g., Creutzfeldt-Jakob disease) display profound neural lesions associated with aberrant protein processing and extracellular amyloid deposits. For APP processing, emerging data suggest that the adaptor protein Dab1 plays a relevant role in regulating its intracellular trafficking and secretase-mediated proteolysis. Although some data have been presented, a putative relationship between human prion diseases and Dab1/APP interactions is lacking. Therefore, we have studied the putative relation between Dab1, APP processing and Aβ deposition, targets in sCJD cases. Our biochemical results categorized two groups of sCJD cases, which also correlated with PrPsc types 1 and 2 respectively. One group, with PrPsc type 1 showed increased Dab1 phosphorylation, and lower βCTF production with an absence of Aβ deposition. The second sCJD group, which carried PrPsc type 2, showed lower levels of Dab1 phosphorylation and βCTF production, similar to control cases. Relevant Aβ deposition in the second sCJD group was measured. Thus, a direct correlation between Dab1 phosphorylation, Aβ deposition and PrPsc type in human sCJD is presented for the first time.

Beta cell mass and growth after syngeneic islet cell transplantation in normal and streptozocin diabetic C57BL/6 mice

In islet transplantation, nonimmunological factors such as limited growth capacity or increased death rate could reduce the beta cell mass in the graft and lead to failure of the transplant. We studied the evolution of beta cell replication and mass after transplantation of insufficient, minimally sufficient, or excessive islet tissue. Streptozocin diabetic C57BL/6 mice received 150 or 300 syngeneic islets under the kidney capsule and normal mice received 300 islets. In streptozocin diabetic mice 300 islets restored normoglycemia; beta cell replication in transplanted islets was similar to replication in normal pancreas and beta cell mass in the graft remained constant. In contrast, 150 islets were insufficient to achieve normoglycemia; beta cell replication was increased initially but not by 18 or 30 d despite persistent hyperglycemia, and beta cell mass fell progressively. When islets were transplanted into normal recipients, beta cell replication remained normal but beta cells underwent atrophy and mass in the graft was substantially reduced. Therefore, with a successful islet transplant, in diabetic mice beta cell replication and mass remain constant. In contrast, when insufficient islet tissue is transplanted an initial increase in beta cell replication can not compensate for a decline in beta cell mass. When excessive islet tissue is transplanted, beta cell mass is reduced despite normal beta cell replication.

Transplanted beta cell response to increased metabolic demand. Changes in beta cell replication and mass

We determined the capacity of transplanted beta cells to modify their replication and mass when stimulated by changes in metabolic demand. Five groups of Lewis rats were studied: group 1 (Tx-Px) had a 95% pancreatectomy 14 d after transplantation of 500 islets; group 2 (Px-Tx) had a 95% pancreatectomy 14 d before transplantation of 500 islets; group 3 (Tx) was transplanted with 500 islets; group 4 (Px) had a 95% pancreatectomy; and group 5 (normal) was neither transplanted nor pancreatectomized. Blood glucose was normal in Tx-Px and Tx groups at all times. Px-Tx and Px groups developed severe hyperglycemia after pancreatectomy that was corrected in Px-Tx group in 83% of rats 28 d after transplantation. Replication of transplanted beta cells increased in Tx-Px (1.15 +/- 0.12%) and Px-Tx (0.85 +/- 0.12%) groups, but not in Tx group (0.64 +/- 0.07%) compared with normal pancreatic beta cells (0.38 +/- 0.05%) (P < 0.001). Mean beta cell size increased in Tx-Px (311 +/- 14 microns2) and Px-Tx (328 +/- 13 microns2) groups compared with Tx (252 +/- 12 microns2) and normal (239 +/- 9 microns2) groups (P < 0.001). Transplanted beta cell mass increased in Tx-Px (1.87 +/- 0.51 mg) and Px-Tx (1.55 +/- 0.21 mg) groups compared with Tx group (0.78 +/- 0.17 mg) (P < 0.05). In summary, changes in transplanted beta cells prevented the development of hyperglycemia in Tx-Px rats. Transplanted beta cells responded to increased metabolic demand increasing their beta cell mass.

MMPBSA decomposition of the binding energy throughout a molecular dynamics simulation of Amyloid-Beta (Aß10-35) aggregation

Recent experiments with amyloid-beta (Aß) peptides indicate that the formation of toxic oligomers may be an important contribution to the onset of Alzheimer's disease. The toxicity of Aß oligomers depend on their structure, which is governed by assembly dynamics. However, a detailed knowledge of the structure of at the atomic level has not been achieved yet due to limitations of current experimental techniques. In this study, replica exchange molecular dynamics simulations are used to identify the expected diversity of dimer conformations of Aß10-35 monomers. The most representative dimer conformation has been used to track the dimer formation process between both monomers. The process has been characterized by means of the evolution of the decomposition of the binding free energy, which provides an energetic profile of the interaction. Dimers undergo a process of reorganization driven basically by inter-chain hydrophobic and hydrophilic interactions and also solvation/desolvation processes.

Dual inhibitors of beta-amyloid aggregation and acetylcholinesterase as multi-target anti-Alzheimer drug candidates

Notwithstanding the functional role that the aggregates of some amyloidogenic proteins can play in different organisms, protein aggregation plays a pivotal role in the pathogenesis of a large number of human diseases. One of such diseases is Alzheimer"s disease (AD), where the overproduction and aggregation of the β-amyloid peptide (Aβ) are regarded as early critical factors. Another protein that seems to occupy a prominent position within the complex pathological network of AD is the enzyme acetylcholinesterase (AChE), with classical and non-classical activities involved at the late (cholinergic deficit) and early (Aβ aggregation) phases of the disease. Dual inhibitors of Aβ aggregation and AChE are thus emerging as promising multi-target agents with potential to efficiently modify the natural course of AD. In the initial phases of the drug discovery process of such compounds, in vitro evaluation of the inhibition of Aβ aggregation is rather troublesome, as it is very sensitive to experimental assay conditions, and requires expensive synthetic Aβ peptides, which makes cost-prohibitive the screening of large compound libraries. Herein, we review recently developed multi-target anti-Alzheimer compounds that exhibit both Aβ aggregation and AChE inhibitory activities, and, in some cases also additional valuable activities such as BACE-1 inhibition or antioxidant properties. We also discuss the development of simplified in vivo methods for the rapid, simple, reliable, unexpensive, and high-throughput amenable screening of Aβ aggregation inhibitors that rely on the overexpression of Aβ42 alone or fused with reporter proteins in Escherichia coli.