On the use of principal components in contemporany population genetics: a case study

In human Population Genetics, routine applications of principal component techniques are oftenrequired. Population biologists make widespread use of certain discrete classifications of humansamples into haplotypes, the monophyletic units of phylogenetic trees constructed from severalsingle nucleotide bimorphisms hierarchically ordered. Compositional frequencies of the haplotypesare recorded within the different samples. Principal component techniques are then required as adimension-reducing strategy to bring the dimension of the problem to a manageable level, say two,to allow for graphical analysis.Population biologists at large are not aware of the special features of compositional data and normally make use of the crude covariance of compositional relative frequencies to construct principalcomponents. In this short note we present our experience with using traditional linear principalcomponents or compositional principal components based on logratios, with reference to a specificdataset

Presents al nostre temps

Aquest dossier es titula "Jeanne Hersch" i, això no obstant, començaré referint-me a un diccionari i a Hannah Arendt (1906-1975). Prego un temps de benevolència per al següent desplegament de dades que, en aparença, no vénen a tomb. L'any 1979 es publicava a Madrid la sisena edició d'una obra monumental, el Diccionario de Filosofía de José Ferrater Mora (1912-1991). Aquesta edició fou reimpresa, si més no, set cops en vida del seu autor. La setena reimpressió és de 1990,1 i és la que em serveix per a allò que vull comentar aquí.

Presents al nostre temps

Aquest dossier es titula "Jeanne Hersch" i, això no obstant, començaré referint-me a un diccionari i a Hannah Arendt (1906-1975). Prego un temps de benevolència per al següent desplegament de dades que, en aparença, no vénen a tomb. L'any 1979 es publicava a Madrid la sisena edició d'una obra monumental, el Diccionario de Filosofía de José Ferrater Mora (1912-1991). Aquesta edició fou reimpresa, si més no, set cops en vida del seu autor. La setena reimpressió és de 1990,1 i és la que em serveix per a allò que vull comentar aquí.