65 resultados para Organizational knowledge management
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
We use best practice benchmarking rationales to propose a dynamic research design that accounts for the endogenous components of across-firms heterogeneous routines to study changes in performance and their link to organizational knowledge investments. We thus contribute to the operationalization of management theoretical frameworks based on resources and routines. The research design employs frontier measures that provide industry-level benchmarking in organizational settings, and proposes some new indicators for firm-level strategic benchmarking. A profit-oriented analysis of the U.S. technology industry during 2000-2011 illustrates the usefulness of our design. Findings reveal that industry revival following economic distress comes along with wider gaps between best and worst performers. Second stage analyses show that increasing intangibles stocks is positively associated with fixed target benchmarking, while enhancing R&D spending is linked to local frontier progress. The discussion develops managerial interpretations of the benchmarking measures that are suitable for control mechanisms and reward systems.
Resumo:
Report for the scientific sojourn at the University of California at Berkeley, USA, from september 2007 until july 2008. Communities of Learning Practice is an innovative paradigm focused on providing appropriate technological support to both formal and especially informal learning groups who are chiefly formed by non-technical people and who lack of the necessary resources to acquire such systems. Typically, students who are often separated by geography and/or time have the need to meet each other after classes in small study groups to carry out specific learning activities assigned during the formal learning process. However, the lack of suitable and available groupware applications makes it difficult for these groups of learners to collaborate and achieve their specific learning goals. In addition, the lack of democratic decision-making mechanisms is a main handicap to substitute the central authority of knowledge presented in formal learning.
Resumo:
Background: To enhance our understanding of complex biological systems like diseases we need to put all of the available data into context and use this to detect relations, pattern and rules which allow predictive hypotheses to be defined. Life science has become a data rich science with information about the behaviour of millions of entities like genes, chemical compounds, diseases, cell types and organs, which are organised in many different databases and/or spread throughout the literature. Existing knowledge such as genotype - phenotype relations or signal transduction pathways must be semantically integrated and dynamically organised into structured networks that are connected with clinical and experimental data. Different approaches to this challenge exist but so far none has proven entirely satisfactory. Results: To address this challenge we previously developed a generic knowledge management framework, BioXM™, which allows the dynamic, graphic generation of domain specific knowledge representation models based on specific objects and their relations supporting annotations and ontologies. Here we demonstrate the utility of BioXM for knowledge management in systems biology as part of the EU FP6 BioBridge project on translational approaches to chronic diseases. From clinical and experimental data, text-mining results and public databases we generate a chronic obstructive pulmonary disease (COPD) knowledge base and demonstrate its use by mining specific molecular networks together with integrated clinical and experimental data. Conclusions: We generate the first semantically integrated COPD specific public knowledge base and find that for the integration of clinical and experimental data with pre-existing knowledge the configuration based set-up enabled by BioXM reduced implementation time and effort for the knowledge base compared to similar systems implemented as classical software development projects. The knowledgebase enables the retrieval of sub-networks including protein-protein interaction, pathway, gene - disease and gene - compound data which are used for subsequent data analysis, modelling and simulation. Pre-structured queries and reports enhance usability; establishing their use in everyday clinical settings requires further simplification with a browser based interface which is currently under development.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a l’Snider Entrepreneurial Research Center de la Wharton School de la University of Pennsilvanya y, EUA entre juliol i desembre del 2007. L’objectiu d’aquest projecte és estudiar la relació entre les estratègies de gestió del coneixement i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’evolució de les poblacions d’organitzacions i els seus efectes en els patrons industrials d’aglomeració espacial. Per a això s’adopta una aproximació fonamentada en la utilització d'un model basats en agents per a obtenir hipòtesis significatives i provables sobre l’evolució de les poblacions d’organitzacions al si de clústers geogràfics. El model de simulació incorpora les perspectives i supòsits d’un marc conceptual, l’Espai de la Informació o I-Space. Això permet una conceptualització basada en la informació de l’entorn econòmic que té en compte les seves dimensions espacials i temporals. Mitjançant els paràmetres del model es dóna la possibilitat d’assignar estratègies específiques de gestió del coneixement als diversos agents i de localitzar-los en una posició de l’espai físic. La simulació mostra com l'adopció d'estratègies diverses pel que fa a la gestió del coneixement influeix en l'evolució de les organitzacions i de la seva localització espacial, i que aquesta evolució es veu modificada pel desenvolupament de les TIC. A través de la modelització de dos casos ben coneguts de clústers geogràfics d’alta tecnologia, com són Silicon Valley a Califòrnia i la Route 128 als voltants de Boston, s’estudia la interrelació entre les estratègies de gestió del coneixement adoptades per les empreses i la seva tria de localització espacial, i també com això és afectat per l’evolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Els resultats obtinguts generen una sèrie d’hipòtesis de rica potencialitat sobre l’impacte del desenvolupament de les TIC en la dinàmica d’aquests clusters geogràfics. Concretament, es troba que la estructuració del coneixement i l’aglomeració espacial co-evolucionen i que aquesta coevolució es veu significativament alterada pel desenvolupament de les TIC.
Resumo:
Avui dia el coneixement s'ha convertit en l'actiu més valuós de qualsevol organització, i la gestió d'aquest actiu, en una necessitat. La competitivitat de les empreses i, per tant, la seva supervivència depenen, en gran manera, del fet que aquest coneixement es pugui preservar i emprar eficientment. Quantes vegades hem perdut el temps innecessàriament cercant documents que nosaltres mateixos hem guardat en algun lloc i que no sabem trobar, o hem desaprofitat la informació d'altres perquè no sabem que existeix, o hem hagut de demanar informació a altres persones perquè nosaltres no la tenim a la nostra disposició o no sabem com trobar-la. Tot això i molt més pot quedar resolt amb una bona gestió del coneixement. Si haguéssim de definir què és la gestió del coneixement, podríem dir que és tot el conjunt d'activitats que tenen com a finalitat fer servir, compartir i desenvolupar els coneixements d'una organització i de les persones que hi treballen per a aconseguir una millora en els seus objectius, ser més precisos en la presa de decisions i poder donar una resposta més ràpida a les necessitats del mercat. Però implantar la gestió del coneixement en una empresa no és una tasca fàcil ni immediata. A banda de comportar un canvi organitzatiu important, cal que hi hagi un suport tecnològic, cosa que implica definir uns processos, abans inexistents i que ara han de ser aplicats i veure com s'integra en el funcionament de l'activitat diària de l'empresa, en aquest cas, el desenvolupament de projectes informàtics.
Resumo:
En una empresa les dades es poden transformar en coneixement; aquest projecte explica com es poden convertir les dades, mitjançant una eina comercial, en coneixement que els serveixi per a prendre decisions respecte de la seva política comercial, de màrqueting i de distribució del producte. A més, també demostra que la implementació d'aquest projecte en l'empresa repercutirà positivament en el seu futur.
Resumo:
A partir de l'anàlisi organitzativa de l'empresa King-eclient i la detecció de mancances relatives a la gestió de la informació i del coneixement, aquest treball vol dissenyar un sistema de gestió dels recursos d'informació per tal de gestionar i distribuir els recursos d'informació més representatius i operatius disponibles a Internet que cobreixin les necessitats d'informació a King-eclient i que puguin convertir-se en coneixement organitzatiu.
Resumo:
Aquest projecte aborda la qüestió d'implementar i implantar un sistema informàtic general i homogeni, que faciliti la gestió del coneixement, per a Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA), des d'una aproximació a la seva modelització organitzacional.
Resumo:
The goal of this paper is twofold: first, we aim to assess the role played by inventors’ cross-regional mobility and networks of collaboration in fostering knowledge diffusion across regions and subsequent innovation. Second, we intend to evaluate the feasibility of using mobility and networks information to build cross-regional interaction matrices to be used within the spatial econometrics toolbox. To do so, we depart from a knowledge production function where regional innovation intensity is a function not only of the own regional innovation inputs but also external accessible R&D gained through interregional interactions. Differently from much of the previous literature, cross-section gravity models of mobility and networks are estimated to use the fitted values to build our ‘spatial’ weights matrices, which characterize the intensity of knowledge interactions across a panel of 269 regions covering most European countries over 6 years.
Resumo:
La gestión del conocimiento es una práctica organizativa que se está extendiendo a todo tipo de organizaciones, incluidas las universidades. Su estudio cuenta con distintos marcos basados en alguno, o en todos los procesos del ciclo de gestión del conocimiento. La presente investigación centra su atención en las prácticas de gestión del conocimiento dentro de los grupos de investigación de una universidad colombiana, así como en las características de dichos grupos, tomando como base el marco holístico del ciclo de gestión del conocimiento. Para captar el contexto de dichas prácticas, la metodología sigue la teoría fundamentada, por lo que se realizan entrevistas en profundidad dirigidas a los coordinadores de los grupos de investigación, de una muestra seleccionada aleatoriamente. Los resultados apuntan la necesidad de desarrollar en los grupos de investigación actividades que incidan en la identificación, el almacenamientoy el uso del conocimiento. Para ello se requiere, entre otras cosas, cualificar y asesorar a los investigadores en la planificación de las acciones de gestión del conocimiento cuando investigan y gestionan proyectos. Es preciso profundizar en el estudio de las etapas del ciclo vinculado con las dinámicas de los grupos de investigación, para fortalecer las capacidades de generación y transferencia de conocimiento.
Resumo:
Aquesta memòria és un estudi del coneixement, de la gestió del coneixement en les organitzacions i de l'impacte de la pèrdua del coneixement a les organitzacions com a conseqüència de projectes de canvis organitzatius i de processos que donen resposta a l'estratègia de negoci de l'organització.