Estudi de la capacitat del suro com a material adsorbent de pesticides

La presència de pesticides en el medi ambient pot comportar efectes nocius pel propi medi i la salut humana, fet que, en alguns casos, converteix en necessària la seva eliminació. Un dels mètodes utilitzats per dur a terme aquesta eliminació és la sorció de contaminats sobre materials adsorbents. Per tal de fer d’aquest mètode un procés sostenible cal investigar nous materials capaços de retenir els contaminants. El suro és la part més externa de l’escorça de l’alzina surera: Quercus Suber L. S’extreu cada 5- 10 anys depenent de la regió i es caracteritza per ser una font natural, renovable i biodegradable amb una heterogènia composició química que el converteix en un material potencialment apte com a adsorbent d’un ampli rang de contaminants. En aquest context, l’objectiu principal d’aquest treball és investigar l’afinitat d’adsorció del suro amb quatre pesticides de diferent hidrofobicitat i estructura química i estudiar el paper que hi juguen els seus compostos químics (extractius, suberina, lignina i polisacàrids) en aquest procés de sorció. Els pesticides investigats han estat: Metamitron: poc hidrofòbic (logKow = 0.83) i de caràcter molecular, Alaclor: moderadament hidrofòbic (logKow = 2.80) i de caràcter iònic (pKa = 0.62), 2,4-D: moderadament hidrofòbic (logKow = 2.81) i de caràcter iònic (pKa = 2.64) i Clorpirifos: molt hidrofòbic (logKow = 4.92) i de caràcter molecular

The effect of pesticides and alien invesive species on soil biota and litter decomposition rates in a Mediterrean-climate ecosystem of Western Australia

Ecosystems are complex systems and changing one of their components can alter their whole functioning. Decomposition and biodiversity are two factors that play a role in this stability, and it is vital to study how these two factors are interrelated and how other factors, whether of human origin or not, can affect them. This study has tested different hypotheses regarding the effects of pesticides and invasive species on the biodiversity of the soil fauna and litter decomposition rate. Decomposition was measured using the litterbags technique. Our results indicate that pesticides had a negative effect on decomposition whereas invasive species increased decomposition rate. At the same time, the diversity of the soil biota was unaffected by either factor. These results allow us to better understand the response of important ecosystem functions to human‐induced alterations, in order to mitigate harmful effects or restore them wherever necessary.

Percepción del riesgo de los agroquímicos en la localidad de Basavilbaso, Entre Ríos

El modelo agrario argentino actual se basa en el monocultivo de la soja para la exportación. Este cultivo aumentó de forma masiva a partir de la entrada de la soja transgénica resistente al herbicida glifosato, en los 90. Los plaguicidas han representado el gran sostén del crecimiento de la producción agropecuaria argentina. Debido al uso creciente que están teniendo y a la proximidad de los cultivos a los pueblos, los habitantes empiezan a percibir las prácticas de manejo y aplicación de plaguicidas como un riesgo para su salud y el medio ambiente de la zona. El clima de incertidumbre acerca de los impactos de los agroquímicos se percibe en las áreas productoras de soja, convirtiéndose en un conflicto entre expertos y población local. Con el estudio de este riesgo, del modo en que es percibido por la población y de los factores que causan dicha percepción, se ha observado que los problemas que generan la elevada percepción son principalmente las malas prácticas en la aplicación de los agroquímicos, la ausencia de regulación del organismo de control y la incertidumbre sobre los efectos que dichos productos pueden causar.

Capacitación en meliponicultura de la población de Poço Redondo (Sergipe, Brasil)

Con la deforestación, los incendios y la utilización indebida de los agrotóxicos, las abejas nativas de Brasil corren un serio peligro de extinción. Ello se debe a que estas abejas construyen sus nidos en los huecos de los troncos de los árboles y también a que sus fuentes de alimentación son cada vez más escasas. Por ello cada vez son más los que se dedican a la meliponicultura, de esta manera se conservan las abejas y además, se obtiene una renta extra. Mediante el presente proyecto se capacitó en meliponicultura a una muestra de la población de Poço Redondo, para que de esta manera se empiece a recuperar su entorno y también su situación económica actual. Para poder conseguirlo se llevó a cabo el diseño del curso mediante la documentación previa, el trabajo de campo y el análisis de los datos. El resultado fue la capacitación, con la que se formó y concienció ambientalmente a personas para que se dedicaran a la meliponicultura de manera profesional.

Estudi dels impactes ambientals del cicle de vida del compost, de la producció a l'apliacació

La gran majoria d'hivernacles situats en clima mediterrani són de cost relativament baix i de tecnologia senzilla. El cultiu en hivernacle te com a objectiu principal incrementar la producció agrícola per unitat de superfície mitjançant l'aïllament de les condicions del medi. Aquest projecte presenta inventaris detallats i de qualitat del cicle de vida complet del compost amb aplicació en aire lliure i en hivernacle, aportant informació dels impactes ambientals i avaluant la viabilitat agronómica del compost com a fertilitzant quan s’aplica en cultius hortícoles. S’han considerat quatre opcions de cultiu, depenent del tipus de fertilitzant utilitzat (fertilitzans minerals o compost) i de si el cultiu és a l’aire lliure o en hivernacle. Les dades s’han obtingut experimentalment en parceles pilot i en una planta de compostatge industrial, ambdos localitzats prop de Barcelona, en una àrea mediterrànea. Per al cultiu en hivernacle, s’han obtingut produccions de tomàquet superiors a les d’aire lliure en el cas d’aplicar fertilitzants minerals, mentre l’ús de compani són de cost relativament baix i de tecnologia senzilla.

Analisi de compostos orgànics persistents i estudi de la procedència d'hidrocarburs en sediments del mar Mediterrani català

Els sediments del fons marí són molt importants en els ecosistemes aquàtics. Aquests sediments són considerats absorbents naturals, ja que s’hi acumulen moltes substàncies nocives, com ara metalls pesants i contaminants orgànics persistents (COPs). En aquest estudi s’han analitzat mostres de sediments del mar Mediterrani amb la finalitat d’examinar els COPs i la possible procedència d’hidrocarburs derivats del petroli. Les mostres han estat extretes davant de la desembocadura del riu Besòs (se n’ha fet una extracció a 8 km i una altra a 54 km de distància respecte la costa) i davant del municipi català anomenat Vilanova i la Geltrú (se n’ha fet, també, una extracció a 8-10 km i una altra a 30-40 km de distància respecte la costa). D’aquestes mostres, obtingudes per perforació, se n’han analitzat el primer i segon centímetres. S’han quantificat els hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs), els bifenils policlorats (PCBs) i els compostos organoclorats (OCPs) utilitzats antigament com a pesticides. S’ha posat de manifest que en les zones més properes a la costa, les concertacions COPs són més elevades a la regió més meridional, tot i estar davant de la desembocadura del riu Besòs. Segurament això és degut a la influència de la deriva litoral (corrent costaner marí en direcció NE-SW). Finalment, l’índex Phytane/Pristane, l’índex de preferència de carboni o, en anglès Carbon Preference Index (CPI) i la barreja complexa sense resoldre o, en anglès, Unresolved Complex Mixture (UCM) apunten a la conclusió que l’origen dels hidrocarburs analitzats (n-alcans) podria ser petrogènic.

Desarrollo de una matriz empleo-exposición (MEE) para describir la exposición de los trabajadores a plaguicidas en España (1996-2005)

Introducción: En 2005 se consumían en España más de 100.000 toneladas/año de plaguicidas, en actividades tan diversas como la agricultura y la ganadería o el tratamiento de la madera y la gestión de plagas estructurales. A pesar de los demostrados efectos negativos de estas sustancias sobre la salud de las personas, existe muy poca información relativa a los niveles y la frecuencia de exposición de los trabajadores expuestos, así como de las ocupaciones más afectadas. Este trabajo tiene como objetivo recopilar la información disponible sobre exposición laboral a plaguicidas en España, en forma de una matriz empleo-exposición (MEE), un sistema de información que permite ordenar de forma sistemática la información más relevante sobre ocupaciones, agentes, prevalencia y nivel/intensidad de exposición en un determinado contexto (país, periodo, etc.).

Deposition and residues of azoxystrobin and imidacloprid on greenhouse lettuce with implications for human consumption

Lettuce greenhouse experiments were carried out from March to June 2011 in order to analyze how pesticides behave from the time of application until their intake via human consumption taking into account the primary distribution of pesticides, field dissipation, and post-harvest processing. In addition, experimental conditions were used to evaluate a new dynamic plant uptake model comparing its results with the experimentally derived residues. One application of imidacloprid and two of azoxystrobin were conducted. For evaluating primary pesticide distribution, two approaches based on leaf area index and vegetation cover were used and results were compared with those obtained from a tracer test. High influence of lettuce density, growth stage and type of sprayer was observed in primary distribution showing that low densities or early growth stages implied high losses of pesticides on soil. Washed and unwashed samples of lettuce were taken and analyzed from application to harvest to evaluate removal of pesticides by food processing. Results show that residues found on the Spanish preharvest interval days were in all cases below officially set maximum residue limits, although it was observed that time between application and harvest is as important for residues as application amounts. An overall reduction of 40–60% of pesticides residues was obtained from washing lettuce. Experimentally derived residues were compared with modeled residues and deviate from 1.2 to 1.4 for imidacloprid and azoxystrobin, respectively, presenting good model predictions. Resulting human intake fractions range from... for imidacloprid to ... for azoxystrobin.

Els biopesticides destrueixen els bacteris 'bons' dels conreus

Els microorganismes, que són tan necessaris per a la bona salut dels vegetals, desapareixen de la terra tant si s"utilitzen pesticides d"origen sintètic com orgànic

A priori parameterisation of the CERES soil-crop models and tests against several European data sets

Mechanistic soil-crop models have become indispensable tools to investigate the effect of management practices on the productivity or environmental impacts of arable crops. Ideally these models may claim to be universally applicable because they simulate the major processes governing the fate of inputs such as fertiliser nitrogen or pesticides. However, because they deal with complex systems and uncertain phenomena, site-specific calibration is usually a prerequisite to ensure their predictions are realistic. This statement implies that some experimental knowledge on the system to be simulated should be available prior to any modelling attempt, and raises a tremendous limitation to practical applications of models. Because the demand for more general simulation results is high, modellers have nevertheless taken the bold step of extrapolating a model tested within a limited sample of real conditions to a much larger domain. While methodological questions are often disregarded in this extrapolation process, they are specifically addressed in this paper, and in particular the issue of models a priori parameterisation. We thus implemented and tested a standard procedure to parameterize the soil components of a modified version of the CERES models. The procedure converts routinely-available soil properties into functional characteristics by means of pedo-transfer functions. The resulting predictions of soil water and nitrogen dynamics, as well as crop biomass, nitrogen content and leaf area index were compared to observations from trials conducted in five locations across Europe (southern Italy, northern Spain, northern France and northern Germany). In three cases, the model’s performance was judged acceptable when compared to experimental errors on the measurements, based on a test of the model’s root mean squared error (RMSE). Significant deviations between observations and model outputs were however noted in all sites, and could be ascribed to various model routines. In decreasing importance, these were: water balance, the turnover of soil organic matter, and crop N uptake. A better match to field observations could therefore be achieved by visually adjusting related parameters, such as field-capacity water content or the size of soil microbial biomass. As a result, model predictions fell within the measurement errors in all sites for most variables, and the model’s RMSE was within the range of published values for similar tests. We conclude that the proposed a priori method yields acceptable simulations with only a 50% probability, a figure which may be greatly increased through a posteriori calibration. Modellers should thus exercise caution when extrapolating their models to a large sample of pedo-climatic conditions for which they have only limited information.

Toxicidad de ciromacina sobre el parasitoide Encarsia tricolor Foërster (Hym. Aphelinidae)

Se ha estudiado la toxicidad del regulador del crecimiento de insectos (RCI) ciro- macina sobre el parasitoide Encarsia tricolor Foérster. Ciromacina se incluye en la Categoría 1 de la clasificación de la OILB/SROP (producto inocuo) si se mide en términos de reducción de la fecundidad la reducción de la capacidad beneficiosa que produce. Sin embargo, se incluye en la Categoría 2 (ligeramente dañino) si esta reducción se mide en términos de la reducción del número de adultos de la descendencia. El tratamiento con ciromacina a la concentración recomendada aumentó significativamente la mortalidad de huevos y larvas de E. tricolor, hasta un 55% en el caso de larvas jóvenes. Considerando estos resultados, se sugiere que cuando se trata de un RCI, la medida de la reducción de la capacidad beneficiosa que produce debe realizarse de modo diferente al utiizado con los plaguicidas "clásicos".

Jornada de Camp de l'Arròs 2014

La jornada de referència de l’arròs organitzada per l’IRTA ofereix una oportunitat clau a tot el sector arrosser de conèixer el darrers avenços tecnològics, a l’hora que és un punt de trobada per a tècnics, agricultors i professionals vinculats al món de l’arròs. Temàtiques tant diverses com: nous fertilitzants, noves varietats d’arròs, nous pesticides i estratègies de lluita contra malalties fan que aquesta jornada sigui d’interès per a un ampli sector agrari.

Influence of EfOM on the oxidation of micropollutants by Ozone and UV/H2O2 in secondary effluents

The aim of this work was to study the influence of effluent organic matter (EfOM) on micropollutants removal by ozone and UV/H2O2. To perform the experiments, deionized water and municipal secondary effluents (SE) were artificially contaminated with atrazine (ATZ) and treated by the two proposed methods. ATZ concentration, COD and TOC were recorded along the reaction time and used to evaluate EfOM effect on the system efficiency. Results demonstrate that the presence of EfOM can significantly reduce the micropollutant removal rate due to competition of EfOM components to react with radicals and/or molecular ozone. The hydroxyl radical scavenging caused by EfOM was quantified as well as the contribution of molecular ozone and �OH radicals during the ozonation of SE. EfOM components promoted higher inhibition of ATZ oxidation by hydroxyl radicals than by molecular ozone.