Tapinoma pygmaeum (Dufour, 1857) (Hymenoptera, Formicidae), not a rare species

Tapinoma pygmaeum is an ant known from seven localities. Five of them are in theprovince of Girona (Spain). The apparent rarity and skewed distribution of this species isprobably an artifact due to the confussion, in field samplings, with a similar speciesPlagiolepis pygmaea

La consolidació de les especialitats mèdiques a la Catalunya republicana a través d’una revista de resums: La Medicina Catalana. Portantveu de l’Occitània mèdica (Barcelona, 1933-1938)

Les especialitats mèdiques van tenir un ràpid desenvolupament al món occidental a principis del segle XX. La situació de Catalunya abans de la Guerra Civil, situada als confins de l’Europa d’entreguerres, afavoreix els intents de comunicació científica entre metges catalans i occitans més enllà de les fronteres de grans estats, Espanya i França, amb l’ús d’una llengua pròpia vehicular, el català. Així neix a Barcelona el 1933 la revista La Medicina Catalana, sota la direcció de Leandre Cervera i Astor, constituïda principalment per ressenyes en català d’articles apareguts a revistes internacionals. L’objectiu és estudiar l’aparició i consolidació de les especialitats mèdiques a Catalunya.

L'aliança Polygonion avicularis Br.-Bl. ex Dich. 1933 als Pirineus Catalans

L'anàlisi de nombrosos inventaris procedents dels Pirineus centrals i orientals ens ha dut a realitzar una revisió de I'aliança Polygonion avicularis Br.-Bl. ex Dich 1933 en aquesta àrea. Reconeixem fins al moment sis associacions per a les quals donem la seva caracterització florística i ecologica, així com la seva distribució als Pirineus catalans. Descrivim, a més, una subass. scleranthetosum uncinatae del Rumici-Spergularietum rubrae, comunitat altimontana i subalpina pròpia dels sòls calcigats.

Europa als ulls dels Annales (1093-1933)

During this first third of this century, the continent of Europe witnessed far-reaching territorial transformations in the nineteenth century model. To some extent, the setting wich had inspired the epistemological structure of the French regional school was being replaced by one in which -at least to externa1 appearances- the relationship between the physical environment and human activities was much less evident. The adaptation of the theoretical and methodological context to the new Europe seems to take the form of a non-lineal evolution, for in the latter years of the period examined, evolutionary tendencies indicate a return to the more classical model. In this way, the growing interest which the publication had shown in Atlantic Europe and topics of a more economic nature, was truncated. The traditional settings --especially the Mediterranean- came to the fore again and interest in rural societies was renewed. Likewise, the monographic studies which had demonstrated distinct functional objectives in the midtwenties, recovered elements of ecological explanation, and the search for the relationship between environment and society

The inequality trap. A comparative analysis of social spending between 1880 and 1933

[spa] Utilizando dos indicadores alternativos de redistribución –las transferencias sociales y el gasto social- durante el periodo de tiempo comprendido entre 1880 y 1933, y utilizando dos indicadores alternativos de desigualdad –el porcentaje de explotaciones agrarias no familiares y los top income shares-, este papel muestra que, al contrario de lo que muchos estudios sobre los origines del Estado del Bienestar suelen sugerir, la desigualdad no favoreció el desarrollo de la política social ni siquiera en sus etapas iniciales. Ello significa que la política social se desarrolló más rápidamente en los países que previamente ya eran más igualitarios, lo que sugiere que los países con más desigualdad se encontraban en una especie de trampa de la desigualdad, donde la desigualdad en si misma fue uno de los obstáculos a la redistribución.

The inequality trap. A comparative analysis of social spending between 1880 and 1933

[spa] Utilizando dos indicadores alternativos de redistribución –las transferencias sociales y el gasto social- durante el periodo de tiempo comprendido entre 1880 y 1933, y utilizando dos indicadores alternativos de desigualdad –el porcentaje de explotaciones agrarias no familiares y los top income shares-, este papel muestra que, al contrario de lo que muchos estudios sobre los origines del Estado del Bienestar suelen sugerir, la desigualdad no favoreció el desarrollo de la política social ni siquiera en sus etapas iniciales. Ello significa que la política social se desarrolló más rápidamente en los países que previamente ya eran más igualitarios, lo que sugiere que los países con más desigualdad se encontraban en una especie de trampa de la desigualdad, donde la desigualdad en si misma fue uno de los obstáculos a la redistribución.

El compromís cívic i intel·lectual d'Armand Quintana explicat per ell mateix

L’escriptor Armand Quintana i Panedas (Manlleu, 1921 – Vic, 2005) al llarg de la seva vida va desenvolupar una dilatada i extensa trajectòria cultural que fins ara ha estat poc estudiada. A partir de la transcripció fragmentària de l’arxiu sonor Autobiografia i missatge pòstum d’Armand Quintana i Panedas, conservat al fons Fonoteca Històrica Jaume Font de l’Arxiu Nacional de Catalunya, aquest treball analitza la trajectòria de l’autor i, entre d’altres coses, el presenta com a col·laborador actiu de la revista Inquietud (1955-1966), com a professor de català i agitador social i com a membre fundador del Cineclub de Vic, de la revista infantil i juvenil Cavall Fort i de la Delegació d’Òmnium Cultural a Osona.

La plaça del Diamant compleix 50 anys. Les influències d'Armand Obiols i de Joan Sales

L'objecte d'estudi d'aquest assaig de recerca en literatura és el de conèixer a fons les influències que rebé Mercè Rodoreda per a la redacció de les variants d'autor de la seva obra mestra 'La plaça del Diamant'. Concretament analitzarem exhaustivament les influències del reconegut escriptor i crític literari Armand Obiols i, així mateix, les de l'editor Joan Sales i Vallès. Per a aquesta fi ens servirem de dos epistolaris recentment publicats: 'Cartes a Mercè Rodoreda' d'Armand Obiols i 'Mercè Rodoreda. Joan Sales. Cartes completes (1960-1983)'.