Between specialization and globalization. The marketing of agrarian products and its environmental impacts seen from a historical perspective: the province of Barcelona in the mid-nineteenth century

Ecological economics has five good reasons to consider that economic globalisation, spurred by commercial and financial fluxes, to be one of the main driving forces responsible for causing environmental degradation to our planet. The first, is the energy consumption and the socio-environmental impacts which long-distance haulage entails. The second, is the ever-increasing flow of goods to far-away destinations which renders their recycling practically impossible. This is particularly significant, because it prevents the metabolic lock of the nutrients present in food and other agrarian products from taking place. The third, is that the high degree of specialization attained in agriculture, forestry, cattle, mining and industry in each region, generates deleterious effects not only on the eco-landscape structure of the uses of the soil, but on the capability to provide habitat and environmental functions to maintain biodiversity as well

Labour Market Formation Patterns in Nineteenth Century Catalonia

In this paper we portray the features of the Catalan textiles labour market in a period of technological change. Supply and demand for labour as well as a gendered view of living standards are presented. A first set of results is that labour supply adjusts to changes in labour demand trough the spread of new demographic attitudes. In this respect we imply that labour economic agents (or labour population) were able to modify the economic condition of their children. A second set of results refers to living standards and income distribution inequality. In this respect we see that unemployment and protectionism were the main sources breeding income inequality. A third set of results deals with the extreme labour market segmentation according to gender. Since women s real wages did not obey to an economic rationale we conclude that women were outside the labour market.

The impact of "early" nineteenth-century globalization on foreign trade in the Southern Cone: A study of British trade statistics

This paper deals with the impact of "early" nineteenth-century globalization (c.1815-1860) on foreign trade in the Southern Cone (SC). Most of the evidence is drawn from bilateral trades between Britain and the SC, at a time when Britain was the main commercial partner of the new republics. The main conclusion drawn is that early globalization had a positive impact on foreign trade in the SC, and this was due to: improvements in the SC's terms of trade during this period; the SC's per capita consumption of textiles (the main manufacture traded on world markets at that time) increased substantially during this period, at a time when clothing was one of the main items of SC household budgets; British merchants brought with them capital, shipping, insurance, and also facilitated the formation of vast global networks, which further promoted the SC's exports to a wider range of outlets.

An agency-oriented model to explain vine-growing specialization in the province of Barcelona (Catalonia, Spain) in the mid-nineteenth century

[cat] En aquest treball presentem un model per explicar el procés d’especialització vitícola assolit als municipis de la província de Barcelona, a mitjans del s. XIX,que cerca entendre com va sorgir històricament un avantatge comparatiu fruit d’un procés que esdevindria un dels punts de partida del procés d’industrialització a Catalunya. Els resultats confirmen els papers jugats pel impuls “Boserupià” de la població en un context d’intensificació de l’ús de la terra, i d’un impuls del mercat “Smithià” en un context d’expansió de la demanda per part de les economies atlàntiques. També es posa de manifest la importància de les dotacions agro-ecològiques i les condicions socioinstitucionals relacionades amb la desigualtat d’ingrés. La difusió de la vinya donà com a resultat unes comunitats rurals menys desiguals fins al 1820, tot i que aquesta desigualtat augmentà de nou a partir d'aleshores.

An agency-oriented model to explain vine-growing specialization in the province of Barcelona (Catalonia, Spain) in the mid-nineteenth century

[cat] En aquest treball presentem un model per explicar el procés d’especialització vitícola assolit als municipis de la província de Barcelona, a mitjans del s. XIX,que cerca entendre com va sorgir històricament un avantatge comparatiu fruit d’un procés que esdevindria un dels punts de partida del procés d’industrialització a Catalunya. Els resultats confirmen els papers jugats pel impuls “Boserupià” de la població en un context d’intensificació de l’ús de la terra, i d’un impuls del mercat “Smithià” en un context d’expansió de la demanda per part de les economies atlàntiques. També es posa de manifest la importància de les dotacions agro-ecològiques i les condicions socioinstitucionals relacionades amb la desigualtat d’ingrés. La difusió de la vinya donà com a resultat unes comunitats rurals menys desiguals fins al 1820, tot i que aquesta desigualtat augmentà de nou a partir d'aleshores.

Díaz-Andreu, Margarita: A world history of nineteenth century archaeology. Nationalism, Colonialism, and the Past.

M. Díaz-Andreu plantea un análisis de las implicaciones académicas, sociales y políticas de la arqueología (entendiendo como tal la investigación estricta, pero también el coleccionismo de obras de arte) entre finales del siglo XVIII y el inicio de la Primera Guerra Mundial, período durante el cual la formación y expansión de los imperios coloniales constituyó uno de los elementos clave en el discurso ideológico de los estados europeos. Su trabajo continúa la línea marcada por estudios suyos anteriores, esencialmente Nationalism and Archaeology in Europe (Díaz-Andreu & T. Champion [eds.], 1996) y Excavating Women. A History in European Archaeology (Díaz-Andreu & M. L. S. Sorensen, 1998), en los que combinaba el análisis historiográfico de diferentes aspectos y personajes clave de la arqueología europea desde la perspectiva de la organización de las redes sociales entre investigadores, con la reflexión sobre las implicaciones de la arqueología como ciencia en la definición y defensa de diferentes credos políticos, y el papel de la mujer en la investigación.

Centrality and investment strategies at the beginning of industrialisation in mid-nineteenth-century Catalonia

We apply social networks analysis to the study of an important database on investment and companies" share in the Catalonia (Spain) of the nineteenth century. In contrast with most of the existing related literature, usually addressing power relationships across administration boards, we focus on the structure of interactions among individual investors and firms. Centrality analysis uncovers interesting roles played by certain economic sectors (e.g. textile and financial). Furthermore, the diverse composition (in terms of economic activity) of communities in the network (subgroups more densely connected internally than with the rest of the network) reveals a high investment diversification, which nicely agrees with a known characteristic of traditional Catalan business strategies.

La il·lustració britànica

Estudi elaborat a partir d’una estada a la School of Modern Languages de la University of London, Gran Bretanya, entre agost i desembre del 2006. L’objectiu de la recerca consisteix en exposar el moviment empirista a través de Hume, Locke, Berkeley i altres filòsofs del segle XVIII. A més, s’analitza la filosofia escocesa del sentit comú, ja que va influenciar la filosofia catalana durant la “Renaixença”. El seu fundador, Thomas Reid, és conegut perquè va introduir una filosofia que no seguia l’escepticisme dels filòsofs citats. Sintetitzant, Hume va afirmar que l’experiència del sentit consisteix exclusivament en idees o impressions subjectives en la ment. Una resposta aquest “sistema ideal” va ser la filosofia del sentit comú que es va desenvolupar com a reacció a l’escepticisme de David Hume i altres filòsofs escocesos. Contra aquest “sistema ideal” la nova escola considera que l’experiència ordinària dels homes dona instintivament certes creences de la pròpia existència; de la existència dels objectes reals directament percebuts; i de “principis bàsics” basats en creences morals i religioses. Entre 1816 a 1870 la doctrina escocesa va ser adoptada com a filosofia oficial a França. Els seus principis van obtenir força a través de Víctor Cousin i de la traducció de les obres de Thomas Reid al francès per Jouffroy. Serà doncs, a partir de les traduccions franceses que Ramon Martí d’Eixalà va introduir a Catalunya la filosofia escocesa (no existeix cap prova que Martí d’Eixalà hagués conegut les versions angleses de les obres de Reid). En conclusió, el moviment escocès del sentit comú va influenciar l’escola catalana de filosofia.

Comparing population distributions from bin-aggregated sample data: an application to historical height data from France

This paper develops a methodology to estimate the entire population distributions from bin-aggregated sample data. We do this through the estimation of the parameters of mixtures of distributions that allow for maximal parametric flexibility. The statistical approach we develop enables comparisons of the full distributions of height data from potential army conscripts across France's 88 departments for most of the nineteenth century. These comparisons are made by testing for differences-of-means stochastic dominance. Corrections for possible measurement errors are also devised by taking advantage of the richness of the data sets. Our methodology is of interest to researchers working on historical as well as contemporary bin-aggregated or histogram-type data, something that is still widely done since much of the information that is publicly available is in that form, often due to restrictions due to political sensitivity and/or confidentiality concerns.

Development and Democratization

Current studies, mainly focused on the postwar period, are split on the impact of development on democracy. Examining panel data that runs from early nineteenth century (a time where hardly any democracy was in place) to the end of the twentieth century, I show income matters positively for democratization – both after controlling for country and time effects and instrumenting for income. Since the effect of time partly varies over time, with some historical periods that are more favorable to democracy than others, I investigate the domestic variables (a decreasing marginal effect of growth in already developed economies) and international factors (the strategies of great powers toward small countries) generating that result. I finally probe the underlying processes through which income shapes political institutions, showing that development produces key changes in the distribution and nature of wealth that, in turn, make democracy a stable political outcome.

El naturalismo científico en la obra de John Tyndall: Fragments of science

El análisis de los ensayos de John Tyndall, Fragments of Science, permite identificar la teoría atómica, el principio de conservación de la energía y el evolucionismo darwinista como los elementos constitutivos del andamiaje teórico del naturalismo científico. Así, en su ensayo “On the Study of Physics” se resumen sus brillantes facetas como educador y divulgador científico, desarrolladas fundamentalmente en el seno de la Royal Institution. En la lectura “On Force”, Tyndall da por finalizada la controversia Joule- Mayer sobre la primacía del descubrimiento del principio de conservación de la energía, a la vez que plantea algunas de las claves de la lucha por el liderazgo en el seno de la comunidad científica. El discurso presidencial ante la British Association de 1874 en Belfast ejemplifica el coraje de Tyndall en su empeño por demarcar los territorios de la ciencia y la religión, a la luz de los nuevos desafíos científicos. En el trasfondo subyacen los procesos de secularización de la sociedad y de profesionalización de una comunidad científica heterogénea. El compromiso cívico que Tyndall demuestra en “The Belfast Address” es digno corolario de una vida y obra que permite situarlo como paradigma de lo que, en la terminología de Turner, se ha dado en denominar científico público.

Las dos versiones de la Cuarta Sinfonía de Robert Schumann : primer caso de revisión de una sinfonía por parte del propio compositor

La Cuarta Sinfonía de Robert Schumann ha sido una obra clave del repertorio orquestal desde su triunfal estreno en 1853, considerándose una de las mejores creaciones del compositor. Sin embargo no es conocido el hecho de que esta sinfonía es en realidad la revisión de una obra de juventud que se estrenó sin éxito diez años antes, siendo Johannes Brahms quien, a finales del siglo XIX, defendió la mayor calidad de la Primera versión intentando revivirla, encontrando la oposición de Clara Schumann. Por lo tanto intentaré en este Proyecto Final estudiar en profundidad las dos versiones, analizando sus diferencias y planteando una hipótesis del por qué de la revisión del autor, presentando ambas versiones en el concierto en el que culmina este estudio.

Sistemes de crèdit hipotecari en l'europa del segle XIX, en especial a Catalunya i Espanya: legislació hipotecària i bancs hipotecaris

Investigación producida a partir de una estancia en la Westfälische Wilhelms-Universität, Alemania, entre julio y septiembre del 2007. En este trabajo, se estudia la situación del crédito hipotecario en España a mediados de siglo XIX (con especial atención a Cataluña). En su desarrollo, se abordan tres cuestiones. La situación del crédito hipotecario en España a mediados de siglo XIX. La legislación hipotecaria española en el siglo XIX. En especial, se ha puesto de relieve su incapacidad para movilizar la riqueza inmueble, que sólo se solucionó con una completa reforma hipotecaria y registral. El “sistema de crédito territorial” que, ideado por el desconocido abogado catalán Joaquín Borrell y Vilá, debe considerarse como el verdadero primer paso jurídico hacia el futuro desarrollo de las instituciones de crédito hipotecario en España, aunque fue ignorado por el Gobierno y los agentes económicos.

Els obrers industrials de Mataró 1870-1900 : una aproximació al seu entorn social, a partir de la premsa local de l'època

Aproximació a la realitat, influències i expectatives dels obrers de la ciutat de Mataró, durant el darrer terç del segle XIX, basada principalment en la lectura de la premsa local de l'època. Amb la intenció d'il·lustrar les llums i ombres de la industrialització i del liberalisme econòmic en una fase incipient, a través d'un col·lectiu social representatiu.

La transformació del paisatge del delta de la Tordera en els darrers cent cinquanta anys : una anàlisi per mitjà dels canvis en els usos i les cobertes del sòl

This article compares the mid-nineteenth century landscape of the River Tordera delta with the present day landscape, based, above all, on the changes that have occurred in land use and land cover. The mid 19th century landscape was reconstructed using data obtained from the amillaraments (land inventories) and other historical documents. Present-day land use and cover was established through photo interpretation and field work. The most important changes detected concern the almost complete disappearance of certain crops, such as vineyards, which were very important in the 19th century; the expansion of forest in place of abandoned tilled land and the increase in built up areas, which, taken together, produce a highly fragmented landscape pattern