17 resultados para Neoliberalismo autonomia
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Recientemente, ha aparecido en la corriente principal de la economa, un nuevo enfoque que se expresa en trminos de clase y explotacin y que se basa en un modelo analtico complejo y sofisticado. El objetivo de este artculo es exponer dos ejemplos de este enfoque de forma simplificada y demostrar cmo explican la tendencia neoliberal reciente de la Unin Europea y la transicin Espaola desde la dictadura hacia la democracia.
Resumo:
Una de les novetats que ha comportat laprovaci del nou Estatut dAutonomia de Catalunya ha estat la introducci dun Ttol dedicat als drets, deures i principis rectors. Analitzem les diferents visions que sobre aquesta carta de drets shan donat des de la doctrina i estudiem en quin sentit sha pronunciat el Tribunal Constitucional respecte a aquesta qesti. Analitzem el perqu sinclou a lEstatut dAutonomia una taula de drets i deures i ens qestionem si, tcnicament, s una declaraci de drets completa i sistemtica. Repassem la veritable voluntas legislatoris del legislador catal mitjanant lextracte de les intervencions dels diferents grups en relaci al Ttol I de lEstatut, que fou objecte de votaci separada. Ens aturem a analitzar la ra de ser, labast i la naturalesa de la Carta de Drets i Deures prevista a lEstatut dAutonomia de Catalunya i las seva diferenciaci de les lleis que han de desenvolupar els drets estatutaris. Tamb ens centrem en la configuraci dels drets que reconeix lEstatut i la seva diferenciaci amb els principis rectors de la poltica social i econmica, basada en la seva exigibilitat, tot i que no poques vegades la diferncia no s tant clara. Finalment, la tutela dels drets mereix una atenci especial, centrada fonamentalment en el Consell de Garanties Estatutries que substitueix el Consell Consultiu. Aquest rgan es configura com quelcom ms que un simple rgan consultiu ja que pot emetre dictmens vinculants sobre lleis que desenvolupin o afectin els drets estatutaris, juntament amb els dictmens no vinculants, que poden ser preceptius o facultatius, segons els casos.
Resumo:
La paradoxa de lautonomia tracta sobre si lautogovern atenua o exacerba el conflicte armat. Aquest estudi prova de desmuntar aquest trencaclosques examinant lefectivitat de lautonomia territorial com a resposta estatal als conflictes dautodeterminaci de tot el mn. Tamb posa en dubte que lautonomia sigui un factor instigador del conflicte argumentant que lautonomia territorial pot mitigar el conflicte armat canalitzant els greuges grupals cap a formes de protesta pacfiques. Daquesta manera, lestudi vol arribar a una teoria integral que identifiqui els factors responsables de lescalada de violncia en els conflictes sorgits de reivindicacions dautodeterminaci. Fent servir els conceptes destructures doportunitat i dimensi de voluntat, aquest estudi mostra que lescalada dels conflictes noms es produeix quan es mobilitzen minories amb un alt poder negociador respecte del centre, en contexts de grans nivells de desigualtat econmica al si de la dada, al voltant de reivindicacions dautonomia i separatistes.
Resumo:
L'autonomia s un concepte que afecta els diferents mbits de la vida de la persona. El desenvolupament de l'autonomia personal es considera una competncia essencial que per ajudar a la persona a desenvolupar-se d'una manera integral. L'autonomia es desenvolupa en un context de relacions i per tant la qualitat que puguin tenir les relacions que mant la persona podr afavorir o dificultar el desenvolupament de l'autonomia personal. Ajudar els estudiants a desenvolupar la capacitat d'autonomia i iniciativa personal requereix tant ensenyar les eines i els instruments necessaris per a planificar i desenvolupar projectes individuals i collectius com fomentar la reflexi sobre el que s'ha fet com a forma d'avaluaci i autoregulaci constant. En sntesi, la competncia en autonomia i iniciativa personal requereix que els estudiants, quan acabin l'ensenyament obligatori, hagin adquirit habilitats per prendre decisions, que siguin conscients i tinguin en compte els factors que poden afectar determinades situacions, que puguin portar a la prctica les decisions preses, assumir els riscos i acceptar les responsabilitats que derivin en diferents escenaris i contextos
Resumo:
El tema central daquest Treball Final de Grau s lautonomia dels alumnes deducaci infantil a lescola rural. Aquest projecte est organitzat a partir de dos grans blocs. En el primer bloc hi trobem el marc teric, on es desglossen totes els aspectes importants i caracterstics de lescola rural i les seves estratgies didctiques, a banda de definir i recercar en el concepte dautonomia. En el segon bloc hi trobem la part prctica i el treball de camp. Aquest apartat es desenvolupa al voltant de lestratgia didctica de les conferncies a lescola La Popa de Castellcir que sanalitzen i savaluen per tal de conixer com aquesta estratgia potencia lautonomia i la inclusi dels infants a letapa deducaci infantil.
Resumo:
Lescola s un reflex de la societat en la que sinscriu. Una societat democrtica comporta una escola que visqui i practiqui la democrcia. Els nostres drets, les nostres llibertats i els nostres deures descansen sobre la nostra autonomia i responsabilitat. Una manera de treballar aquests aspectes a lescola s des del projecte de convivncia de centre, on sha dincardinar tota la vida del centre educatiu. Educar en valors exigeix conviure amb ells en tots els mbits de la nostra vida. Educar en valors significa, tamb, educar la capacitat de valorar. Aquesta capacitat de valorar ens permet ser persones lliures, crtiques, justes i solidries, conscients de la realitat del nostre entorn ms immediat i del context mundial en general, i compromeses amb la humanitat, amb les generacions futures i amb la sostenibilitat del planeta. Dacord amb aquestes consideracions, el projecte de convivncia de centre pot fonamentar-se en els segents tres grans blocs de valors, en els quals hi podem encabir els valors, entesos com les nostres opcions de vida: a) el valor de la persona humana i la seva dignitat; b) el valor de la democrcia i la ciutadania; i c) el valor de la igualtat i la diferncia.
Resumo:
Els serve is de protecci a les persones en situaci de dependencia configuraran I'any 2007, segons s'ha anunciat, un nou sistema d'atenci que comporta esperances pero tamb reptes tant a escala prestacional com de qualitat deIs serveis. Aquest article exposa els trets generals del projecte de llei estatal de "Promoci de I'autonomia personal i atenci a les persones en situaci de dependencia", el contingut de I'actual sistema de serveis socials en re laci amb la tematica i les exigencies d'una veritable promoci i atenci de qualitat.
Resumo:
[cat] La tesi que es defensa en aquest article s la posici de centralitat que va tenir la Comissi Jurdica Assessora durant el perode de la Generalitat republicana en la creaci i la configuraci del sistema poltic i institucional d'autogovern a Catalunya. Per a demostrar aquesta tesi s'analitzen els avantprojectes de llei que va elaborar durant aquest perode la Comissi Jurdica Assessora: la Constituci o Estatut interior, la Llei municipal, el Tribunal de Cassaci de Catalunya i els recursos en les vies governativa i contenciosa administrativa. L'anlisi d'aquests avantprojectes posa en relleu com durant aquest perode es van forjar les institucions d'autogovern, es van posar les bases de la democrcia i de l'autonomia local, com tamb es va crear una jurisdicci contenciosa administrativa prpia. L'avantprojecte de llei de recursos en les vies governativa i contenciosa administrativa ser un precedent rellevant, per oblidat, de les lleis estatals sobre procediment administratiu i jurisdicci contenciosa administrativa. En definitiva, el sistema poltic i institucional catal que hi ha en l'actualitat no podria entendre's sense els antecedents de la Generalitat republicana que, recollint la legitimaci histrica de les institucions medievals, van saber configurar les bases d'un sistema adaptat a les necessitats de la societat contempornia.
Resumo:
Aquest article t com a objectiu relacionar el tenir cura, propi de les infermeres, amb el respecte a l"autonomia de la persona. Per mostrar aquesta relaci es fa un recorregut per les teories de diferents autors i autores: C. Gilligan, M. Mayeroff, F. Kerouac, F. Collire, V. Henderson o M. Leininger, perqu el seu pensament posa de manifest que el tenir cura s un agent important per generar autonomia.
Resumo:
Resumen: Objetivo principal: Indagar en los principios ticos de autonoma y vulnerabilidad en la atencin al parto Metodologa: Reflexin tico-filosfica. Resultados principales: El parto es un proceso en que las vivencias corporales deben objetivrse en el"Yo materno". Una transicin harmoniosa entre las fases"corporales" de las contracciones y las fases de objetivacin de las sensaciones, que se produce en los periodos intercontrctiles permiten una vivencia en que la mujer mantiene el control de la situacin. Cuando esta transicin no tiene lugar de forma adecuada la mujer se siente frgil y es vulnerable. Conclusin principal: El parto es por definicin una situacin vulnerable en la que los profesionales deben ejercer el cuidado. Siempre existen aspectos unidos a la corporalidad del proceso que no podrn anticiparse en la elaboracin del plan de parto, por ello en el proceso asistencial y en la actuacin profesional a la competencia tcnica es fundamental aadir las habilidades humanas de cuidado, compasin y acompaamiento.
Resumo:
Resumen: Objetivo principal: Indagar en los principios ticos de autonoma y vulnerabilidad en la atencin al parto Metodologa: Reflexin tico-filosfica. Resultados principales: El parto es un proceso en que las vivencias corporales deben objetivrse en el"Yo materno". Una transicin harmoniosa entre las fases"corporales" de las contracciones y las fases de objetivacin de las sensaciones, que se produce en los periodos intercontrctiles permiten una vivencia en que la mujer mantiene el control de la situacin. Cuando esta transicin no tiene lugar de forma adecuada la mujer se siente frgil y es vulnerable. Conclusin principal: El parto es por definicin una situacin vulnerable en la que los profesionales deben ejercer el cuidado. Siempre existen aspectos unidos a la corporalidad del proceso que no podrn anticiparse en la elaboracin del plan de parto, por ello en el proceso asistencial y en la actuacin profesional a la competencia tcnica es fundamental aadir las habilidades humanas de cuidado, compasin y acompaamiento.
Resumo:
El treball que es presenta a continuaci pretn fer un aprofundiment en la metodologia pedaggica Emozione di conoscere e desiderio di esistere, nascuda a Itlia i usada com a referent en lEducaci Especial, amb la intensi de poder valorar de quina manera afecta la seva prctica en el desenvolupament de lautonomia de linfant. Per fer-ho, sha fet un recull dels estudis ms rellevants relacionats amb el mtode Emozione di conocscere i amb el concepte dautonomia. Seguidament, sha fet una observaci acurada per poder descriure la posada en prctica dun projecte basat en aquesta metodologia i analitzar com aquest interv en desenvolupar dita competncia en els alumnes. Tot aix, emmarcat dins lescenari de la Scuola Elementare Pirazzini, situada al centre nord dItlia.
