Fracturas de astrágalo

Estudio retrospectivo de 63 fracturas de astrágalo recogidas durante un periodo de 13 años. De las 31 fracturas del cuello astragalino se obtuvo un seguimiento de 2 años en 23 de ellas, pudiéndose valorar la aparición en la radiología del signo de Hawkins entre la 6ª y 8ª semana después del traumatismo y el desarrollo o no de necrosis avascular. Se concluye con el estudio que la observación del signo de Hawkins garantiza la correcta perfusión del astrágalo (sensibilidad del 100%). Sin embargo, la no detección de dicho signo no es predictiva del desarrollo de necrosis.

Defectos paradójicos en regiones con necrosis miocárdica. análisis mediante gated-spect de perfusión miocárdica.

Objectius: Valorar el significat dels defectes paradoxals (DP) segmentaris (captació en esforç més gran que en repòs) a la gated-SPECT (Single Photon Emission Computer Tomography) de perfusió miocàrdica amb compostos tecneciats en regions amb necrosi miocàrdica. Material i mètodes: Es van revisar 1764 SPECT de perfusió miocàrdica estrès-repòs consecutives de pacients amb infart (IM) previ i es van identificar 117 pacients (6,6%) en els quals els DPs corresponien a una regió amb necrosi miocàrdica. Es van valorar els criteris gammagràfics de viabilitat (intensitat del defecte, valor d'aquesta intensitat ponderat pel nombre de segments compromesos-VIP-, la motilitat i l'engrossiment miocàrdic sistòlic) en els segments d'aquestes regions i les característiques de l'artèria responsable en els 96 pacients en els quals s'havia practicat una coronariografia. Resultats: Es van analitzar 160 necrosis, 125 (75%) paradoxals (67 (54%) en regió AnteroSeptoApical i 58 (46%) en regió InferoLateral) i 35 (25%) no paradoxals (19 (54%) ASA i 16 ( 46%) IL). Els valors de severitat de la necrosi i del VIP van ser inferiors en l'estudi d'estrès respecte al repòs i la diferència d'aquests va ser sempre negativa, evidenciant un comportament gammagràfic paradoxal. Per contra, aquests valors van ser inferiors al repòs respecte a l'estrès en les necrosi no paradoxals posant de manifest un comportament gammagràfic de mínima o nul reversibilitat. Així mateix, es van trobar alteracions lleus en la motilitat i engrossiment de les necrosi paradoxals i moderats en les necrosi no paradoxals. Es van trobar 102 necrosis amb DP i coronariografia dels quals, 84 (88%) tenien permeabilitat a l'artèria responsable de la necrosi i 12 pacients (12%) tenien circulació colateral per compensar l'oclusió de l'artèria responsable. Conclusions: Tots els segments amb DP en regions amb necrosi complien criteris gammagràfics de viabilitat en les imatges d'estrès, considerant aquestes imatges millors per a l'avaluació d'aquest tipus de lesions. El vas responsable de la regió amb DP es trobava permeable o bé presentava circulació colateral evident en els casos en què la coronària es trobava closa.

Variables asociadas a necrosis pancreática en pacientes con Pancreatitis Aguda Grave.

Hem fet un estudi retrospectiu de 73 adults amb pancreatitis aguda greu recollint variables analítiques i radiològiques a l'ingrés i a les 48h i relacionant-les amb l'existència de necrosi pancreàtica a la TC. Les variables relacionades amb la necrosi van ser: edat, leucòcits, VSG, TP, INR, glucèmia, urea, creatinina, proteïnes, albúmina, LDH, calci, PCR i presència de vessament pleural a la Rx. D'aquestes, el vessament pleural a l'ingrés i la hipoalbuminemia, les xifres altes de LDH i PCR a les 48 hores es van relacionar significativament, la qual cosa permet identificar pacients amb major risc en els quals instaurar mesures precoces

Tumor necrosis factor-alpha mediates changes in tissue protein turnover in a rat cancer cachexia model.

Rats bearing the Yoshida AH-130 ascites hepatoma showed enhanced fractional rates of protein degradation in gastrocnemius muscle, heart, and liver, while fractional synthesis rates were similar to those in non-tumor bearing rats. This hypercatabolic pattern was associated with marked perturbations of the hormonal homeostasis and presence of tumor necrosis factor in the circulation. The daily administration of a goat anti-murine TNF IgG to tumor-bearing rats decreased protein degradation rates in skeletal muscle, heart, and liver as compared with tumor-bearing rats receiving a nonimmune goat IgG. The anti-TNF treatment was also effective in attenuating early perturbations in insulin and corticosterone homeostasis. Although these results suggest that tumor necrosis factor plays a significant role in mediating the changes in protein turnover and hormone levels elicited by tumor growth, the inability of such treatment to prevent a reduction in body weight implies that other mediators or tumor-related events were also involved.

Cellular and molecular evidence for a role of tumor necrosis factor alpha in the ovulatory mechanism of trout

Background: The relevance of immune-endocrine interactions to the regulation of ovarian function in teleosts is virtually unexplored. As part of the innate immune response during infection, a number of cytokines such as tumor necrosis factor alpha (TNF alpha) and other immune factors, are produced and act on the reproductive system. However, TNF alpha is also an important physiological player in the ovulatory process in mammals. In the present study, we have examined for the first time the effects of TNF alpha in vitro in preovulatory ovarian follicles of a teleost fish, the brown trout (Salmo trutta). Methods: To determine the in vivo regulation of TNF alpha expression in the ovary, preovulatory brook trout (Salvelinus fontinalis) were injected intraperitoneally with either saline or bacterial lipopolysaccharide (LPS). In control and recombinant trout TNF alpha (rtTNF alpha)-treated brown trout granulosa cells, we examined the percentage of apoptosis by flow cytometry analysis and cell viability by propidium iodide (PI) staining. Furthermore, we determined the in vitro effects of rtTNF alpha on follicle contraction and testosterone production in preovulatory brown trout ovarian follicles. In addition, we analyzed the gene expression profiles of control and rtTNF alpha-treated ovarian tissue by microarray and real-time PCR (qPCR) analyses. Results: LPS administration in vivo causes a significant induction of the ovarian expression of TNF alpha. Treatment with rtTNF alpha induces granulosa cell apoptosis, decreases granulosa cell viability and stimulates the expression of genes known to be involved in the normal ovulatory process in trout. In addition, rtTNF alpha causes a significant increase in follicle contraction and testosterone production. Also, using a salmonid-specific microarray platform (SFA2.0 immunochip) we observed that rtTNF alpha induces the expression of genes known to be involved in inflammation, proteolysis and tissue remodeling. Furthermore, the expression of kallikrein, TOP-2, serine protease 23 and ADAM 22, genes that have been postulated to be involved in proteolytic and tissue remodeling processes during ovulation in trout, increases in follicles incubated in the presence of rtTNF alpha. Conclusions In view of these results, we propose that TNF alpha could have an important role in the biomechanics of follicle weakening, ovarian rupture and oocyte expulsion during ovulation in trout, primarily through its stimulation of follicular cell apoptosis and the expression of genes involved in follicle wall proteolysis and contraction.

Tumor necrosis factor-alpha mediates changes in tissue protein turnover in a rat cancer cachexia model.

Rats bearing the Yoshida AH-130 ascites hepatoma showed enhanced fractional rates of protein degradation in gastrocnemius muscle, heart, and liver, while fractional synthesis rates were similar to those in non-tumor bearing rats. This hypercatabolic pattern was associated with marked perturbations of the hormonal homeostasis and presence of tumor necrosis factor in the circulation. The daily administration of a goat anti-murine TNF IgG to tumor-bearing rats decreased protein degradation rates in skeletal muscle, heart, and liver as compared with tumor-bearing rats receiving a nonimmune goat IgG. The anti-TNF treatment was also effective in attenuating early perturbations in insulin and corticosterone homeostasis. Although these results suggest that tumor necrosis factor plays a significant role in mediating the changes in protein turnover and hormone levels elicited by tumor growth, the inability of such treatment to prevent a reduction in body weight implies that other mediators or tumor-related events were also involved.

Fármacos que inhiben el factor de necrosis tumoral α y embarazo

Pregunta: ?Es segura la administración de los fármacos que inhiben el factor de necrosis tumoral a (TNF-a) durante el embarazo? Respuesta: En los últimos años se han desarrollado medicamentos que inhiben el TNF-a, porque esta citocina tiene un efecto inflamatorio que condiciona el proceso patológico de diversas enfermedades autoinmunitarias sistémicas, como artritis reumatoide, psoriasis, enfermedades inflamatorias intestinales y otras. Actualmente existen en el mercado farmacéutico 5 fármacos que...

Necrosis del tomate: "torrao "o "cribado"

Desde la primavera de 2001, viene presentándose en España una nueva enfermedad conocida con el nombre de "torrao" o "cribado". Los síntomas que habitualmente presentan las plantas afectadas son una necrosis en la parte basal del foliolo que evoluciona a cribado, en los peciolos aparecen manchas longitudinales en ocasiones endurecidas que llegan a curvar los foliolos, y los frutos manifiestan manchas necróticas, deformaciones que finalmente lo rajan, quedando comercialmente inviables. Muestreos realizados desde su aparición han determinado la mayor incidencia de la enfermedad en la zona de Murcia, seguido de Canarias y en menor proporción Almería, y Alicante. Los resultados de los análisis realizados a las 369 muestras recogidas determinan que el 67% de las muestras analizadas eran positivas a Pepino mosaic virus (PepMV). En los ensayos de transmisión, únicamente mediante el injerto, se consiguió reproducir los síntomas de la enfermedad en dos casos, en el resto las plantas inoculadas e injertadas únicamente mostraban síntomas típicos de PepMV y los análisis realizados confirmaron este aspecto. A la vista de los resultados obtenidos, se diseñó un nuevo método de diagnóstico que ha permitido la caracterización del 89% de las muestras analizadas como aislado Chileno 2 de PepMV, recientemente publicado en el Gen Bank (Accesión number: DQ000985). De acuerdo con lo expuesto podría tratarse de uno de los agentes implicados en el desarrollo del síndrome junto con otros factores aún por determinar

The mediterranean diet pattern and its main components are associated with lower plasma concentrations of tumor necrosis factor receptor 60 in patients at high risk for cardiovascular disease

Adherence to aMediterranean diet (MD) is associated with a reduced risk of coronary heart disease. However, themolecular mechanisms involved are not fully understood. The aim of this studywas to compare the effects of 2MD with those of a lowfat- diet (LFD) on circulating inflammatory biomarkers related to atherogenesis. A total of 516 participants included in the PreventionwithMediterraneanDiet Studywere randomized into 3 intervention groups [MD supplementedwith virgin olive oil (MD-VOO); MD supplemented with mixed nuts (MD-Nuts); and LFD]. At baseline and after 1 y, participants completed FFQ and adherence to MD questionnaires, and plasma concentrations of inflammatory markers including intercellular adhesion molecule-1(ICAM-1), IL-6, and 2 TNF receptors (TNFR60 and TNFR80) were measured by ELISA. At 1 y, the MD groups had lower plasma concentrations of IL-6, TNFR60, and TNFR80 (P , 0.05), whereas ICAM-1, TNFR60, and TNFR80 concentrations increased in the LFD group (P , 0.002). Due to between-group differences, participants in the 2 MD groups had lower plasma concentrations of ICAM-1, IL-6, TNFR60, and TNFR80 compared to those in the LFD group (P # 0.028). When participants were categorized in tertiles of 1-y changes in the consumption of selected foods, those in the highest tertile of virgin olive oil (VOO) and vegetable consumption had a lower plasma TNFR60 concentration compared with those in tertile 1 (P,0.02).Moreover, the only changes in consumption thatwere associated with 1-y changes in the geometricmean TNFR60 concentrations were those of VOO and vegetables (P = 0.01). This study suggests that a MD reduces TNFR concentrations in patients at high cardiovascular risk.

Cultivo de pimiento en invernadero. Influencia de la humedad ambiental y de la salinidad

El cultivo de pimiento se caracteriza por presentar una alta susceptibilidad a la necrosis apical (Blossom-end-rot, BER). El BER es una fisiopatía originada por una deficiencia de calcio durante el estado inicial de desarrollo del fruto. Los altos valores de radiación y déficit de presión de vapor (DPV) característicos de la zona mediterránea afectan considerablemente a la transpiración y a la absorción de minerales favoreciendo la aparición de BER. En el Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) se han realizado dos experiencias en cultivo sin suelo de pimiento con el objetivo de evaluar el efecto de la humedad ambiental y la salinidad sobre la producción y calidad. Se realizaron dos ensayos comparando la producción y la incidencia de BER bajo condiciones climáticas diferentes y evaluando la influencia de la salinidad de la solución nutritiva sobre estos mismos parámetros. Los resultados obtenidos muestran la importancia del control del clima y, en concreto, de la humedad del invernadero sobre la aparición de BER. La incidencia de BER se incrementa un 24% en condiciones de baja humedad respecto al tratamiento control con humedad relativa elevada. Respecto a la salinidad, en condiciones de humedad elevada, el incremento de la conductividad de la solución nutritiva de 2 a 4 µS/cm implica un aumento de más del 8% de la incidencia de BER. Si las condiciones ambientales son más extremas, bajos valores de humedad, el aumento en la incidencia de BER debido a la salinidad de la solución nutritiva puede alcanzar valores del 68%.

El cop de sol en pomera: causes i control

En les condicions climàtiques del Sud d’Europa, el cop de sol és un dels factors que més incideixen en la reducció del percentatge de fruits de primera categoria, especialment en certes varietats com ‘Granny Smith’, ‘Fuji’ o ‘Gala’. Existeixen encara certs dubtes respecte les causes del desenvolupament del cop de sol, tot i que està àmpliament acceptat que les altes temperatures del fruit hi juguen un paper important. En canvi, existeix més debat pel que fa al paper de la radiació. Els mecanismes fisiològics causants dels símptomes del cop de sol no són del tot clars. Existeixen diferents hipòtesis, des de la necrosis dels teixits fins a la degradació de pigments en funció del grau de cop de sol. El mètode més efectiu pel seu control és la selecció minuciosa de varietats ben adaptades a les condicions climàtiques locals, ja que mostren diferències en quant a la sensibilitat al cop de sol. Altres experiències de control avaluades en diferents zones del món inclouen la protecció amb xarxes antipedra, refrescament evaporatiu mitjançant reg per aspersió i aplicació d’un film de partícules de caolí amb diferents graus d’èxit i implementació.

Paper de la PAP en la resposta inflamatoria durant la pancreatitis aguda

Estudi elaborat a partir d’una estada al Institut national de la santé et de la recherche médicale, França, entre setembre i octubre del 2006. La PAP va ser identificada inicialment com una proteïna de secreció, que apareixia al suc pancreàtic després de la inducció d’una pancreatitis aguda experimental. Per la PAP s’ha suggerit diferents funcions, algunes no relacionades en aparença, però les més interessants en el camp de la pancreatitis són les activitats antiapoptótiques, mitogéniques i, especialment, antiinflamatóries. Per aprofundir en aquests aspectes de la PAP, s’ha emprat un model de ratolí PAP-/- per observar els efectes de la deleció del gen de la PAP durant la pancreatitis aguda.Per induir la pancreatitis es va fer servir el model de administració de ceruleina a dosi supra-màximes. En aquestes condicions es va observar que en els animals PAP-/-, la severitat del procés era menor. Els marcadors de necrosi pancreàtica, lipasa i amilasa, van presentar nivells menors en els animals PAP-/- que en els corresponents wild type. Per contra, el nombre de PMN infiltrats i la producció de citoquines pro-inflamatories va ser major en el pàncreas dels animals PAP-/-. La intensitat de la resposta inflamatòria observada suggereix que en condicions fisiològiques, el paper anti-inflamatori de la PAP es prou rellevant. Això ja s’havia suggerit en estudis in vitro, en els que es va demostrar que l’activitat antiinflamatòria de la PAP depenia de la via de transducció de senyal Jak/STAT/SOCS3. Aquesta hipòtesi s’ha comprovat in vivo, monitoritzant el nivell d’activació de STAT3 en els pàncreas dels animals després de la inducció de la pancreatitis.Tot plegat confirma que les funcions antiinflamatòries descrites in vitro per la PAP també es poden observar in vivo, de manera que la PAP sembla ser un agent important en la resposta de les cèl•lules pancreàtiques durant la pancreatitis aguda.

Importancia de los factores predictivos patológicos vigentes en el carcinoma de células renales cromófobo

Introducció: Els factors predictius patològics vigents per al carcinoma de cèl•lules renals cromòfob (CCRC) mantenen gran controvèrsia en la actualitat, sent la utilitat de la classificació del grau nuclear Fuhrman per a aquest subtipus histològic un dels factors més qüestionats. Objectiu: Avaluar la utilitat pronòstica dels actuals factors patològics predictius a la nostra sèrie de carcinomes de cèl•lules renals tipus cromòfob. Materials i metodologia: Realitzarem una revisió retrospectiva dels paràmetres clínico-patològics de pacients portats a nefrectomia radical per CCRC. Les característiques clínico-patològiques analitzades van ser l’estadi TNM, grau Fuhrman, invasió microvascular, necrosi tumoral, trombus tumoral, marges quirúrgics positius, invasió del greix perinefrític i compromís del sistema col•lector. Resultats: En l’anàlisi multivariant només l’estadi tumoral es va confirmar com a factor predictiu independent de recurrència. Conclusions: l’estadi tumoral prediu agressivitat en el CCR cromòfob. La classificació de grau nuclear de Fuhrman no és útil en aquest subtipus histològic.

Sensitivity and specificity of the electrocardiogram to detect chronic myocardial infarction of the anteroseptal wall.

L`electrocardiograma és la primera eina diagnòstica fàcilment disponible per la detecció de l´infart a la práctica clínica. El seu valor va ser donat principalment amb estudis antics anatomopatològics. La ressonància magnètica cardíaca actualment és la tècnica d`elecció per la detecció de l`infart. Aquest estudi investiga el valor de l`electrocardiograma ( sensibilitat i especificitat) per detectar infarts de la zona anteroseptal. Conclusiò: la sensibilitat y la especificitat de quatre patents electrocardiogràfiques de la zona anteroseptal va ser valorada. Així mateix, encara que s`observin extenses ones Q en les derivacions anteriors la necrosis és usualment limitada si VL no está afectat. 3