Manipulation via endowments in exchange markets with indivisible goods

We consider exchange markets with heterogeneous indivisible goods. We are interested in exchange rules that are efficient and immune to manipulations via endowments (either with respect to hiding or destroying part of the endowment or transferring part of the endowment to another trader). We consider three manipulability axioms: hiding-proofness, destruction-proofness, and transfer-proofness. We prove that no rule satisfying efficiency and hiding-proofness (which implies individual rationality) exists. For two-agent exchange markets with separable and responsive preferences, we show that efficient, individually rational, and destruction-proof rules exist. However, for separable preferences, no rule satisfies efficiency, individual rationality, and destruction-proofness. In the case of transfer-proofness the compatibility with efficiency and individual rationality for the two-agent case extends to the unrestricted domain. For exchange markets with separable preferences and more than two agents no rule satisfies efficiency, individual rationality, and transfer-proofness.

Recidiva de distrofias estromales corneales tras queratoplastia

Objectiu: valorar l'índex de recidiva simple o recidiva clínicament significativa dels diferents tipus de distròfies estromals anteriors en empelts corneals després cirurgia de queratoplàstia. Material i mètodes: S'ha realitzat una revisió retrospectiva del 1954 al 2008 al Centre d'Oftalmologia Barraquer, identificant a tots els pacients diagnosticats de distròfia corneal estromal anterior i de la membrana de Bowman (Distròfia de Reis Bücklers, Distròfia Granular, Distròfia reticular, distròfia macular) que han estat intervinguts de queratoplàstia penetrant (QP) o queratoplàstia laminar (QL). S'han utilitzat estadístics descriptius i la funció de supervivència amb les corbes de Kaplan Meier per dur a terme l'anàlisi de la mostra. Resultats: La mostra total del nostre estudi ha estat de 109 ulls de 66 pacients amb distròfies estromals anteriors operats de queratoplàstia: 8 casos de distròfies de la capa de Bowman (6 ulls amb CDRB o CDB-I (distròfia de Reis Bücklers), i 2 ulls amb CDTB o CDB-I (distròfia de Thiel Behnke)), 19 casos de distròfies granulars (CDG), 53 casos de distròfia de lattice (CDL) i 29 casos de distròfia macular (CDM). Amb un llarg de temps de seguiment (75-180 mesos de mitjana), la recurrència simple ha estat del 33% dels casos de CDRB amb 46 mesos de temps mitjà de supervivència, del 58, 8% dels casos de CDG amb 74.6 mesos de supervivència, el 41'5% de les CDL amb 106 mesos de supervivència i en el 10% dels casos amb CDM amb 96 mesos de temps mitjà de supervivència. La recurrència clínicament significativa es va manifestar en la seva majoria en els casos de CDL i CDG amb un temps mitjà de supervivència de 127.6 mesos i 124.1 mesos respectivament. El símptoma principal d'aquestes manifestacions clíniques va ser la disminució de la AV. Conclusió: La queratoplàstia penetrant és un tractament clàssic eficaç per als casos de distròfies estromals anteriors simptomàtics, amb opacitats profundes en l'estroma o fracàs previ d'altres teràpies menys invasives com la PTK. Com és d'esperar, per la seva origen genètic, l'aparició de recurrència de la distròfia després del trasplantament existeix i s'incrementa amb el major temps de seguiment. La tendència d'aquesta recidiva és a presentar inicialment en el pla cornial epitelial i requereix un llarg temps d'evolució per fer-se simptomàtica, especialment en els casos de CDG, CDL i CDM.

Estudio comparativo entre Ranibizumab y Bevacizumab en el tratamiento de degeneración macular asociada a la edad de tipo exudativo

Objectiu: comparar la eficàcia entre Ranibizumab y Bevacizumab en el tractament de la DMAE de tipus exudatiu. Material i mètode Es tracta d’un estudi retrospectiu en el que es comparen a curt termini dos fàrmacs antiangiogènics utilitzats en el tractament de DMAE exudativa per via intravitrea: el Ranibizumab iel Bevacizumab. Hem seleccionat pacients amb DMAE exudativa tractats amb teràpia antiangiogènica i s’han distribuït en dos grups segons el tractament realitzat. Els pacients van ser tractats en el període comprés entre Gener del 2007 i Novembre del 2007, deprés d’uns mesos de l’aprovació del Ranibizumab intravitri per tractament de DMAE per la FDA. Resultats: La diferència entre l’AV mitja abans i després del tractament no era estadísticament significativa en cap dels dos grups tractats, mentre que la diferència entre el gruix macular antes i després del tractament en ambdós grups ha millorat de manera estadísticament significativa. Comparem a continuació el grau de millora per OCT en ambdós grups. Procedim a l’aplicació del test de Mann-Whitney per comparar si existeix diferència en la disminució del gruix de la màcula entre els dos grups. Evidenciem que la diferència no era clínicament significativa (p = 0.705) Conclusió: Els resultats obtinguts en el nostre estudi no mostren diferència entre els dos fàrmacs en el tractament de la DMAE exudativa a curt termini però reforcen la necessitat de futurs estudis prospectius i randomitzats

Estudio comparativo entre microscopía confocal y microscopía especular en la valoración del endotelio en córneas con distrofia de Fuchs

La distròfia endotelial de Fuchs es caracteritza per la formació de guttas endotelials i en estadis avançats pot induir edema corneal i pèrdua d’agudesa visual. A diferència del microscopi especular, el microscopi confocal té un disseny que permet evitar la llum aberrant causada per l’edema corneal o opacitats estromals. Comparant ambdues probes en la valoració de l’endoteli corneal en pacients amb distròfia de Fuchs, s’observa millor qualitat d’imatge per microscòpia confocal tot i que no es podia valorar la fiabilitat de l’esmentada proba en la determinació de la densitat cel•lular endotelial en les còrnies afectades.

Corrección del astigmatismo con láser excimer

La cirurgia refractiva és relativament nova i s’ha incrementat en les últimes dècades. La queratomileusis in situ és una de les tècniques refractives corneals més utilitzades actualment. L’astigmatisme és el defecte refractiu més freqüent i complex. Els resultats amb LASIK tòriques no són tant previsibles com en les esfèriques. La millora astigmàtica postoperatòria en aquells ulls amb astigmatisme (a favor, en contra i oblic) es manté molt estable en els controls successius (tant en miops com en hipermetrops). Existeix un descens important entre la mitjana en el preoperatori i les mitjanes dels controls successius en tots els tipus d’astigmatisme estudiats.

Whole genome analysis of p38 SAPK-mediated gene expression upon stress

Background: Cells have the ability to respond and adapt to environmental changes through activation of stress-activated protein kinases (SAPKs). Although p38 SAPK signalling is known to participate in the regulation of gene expression little is known on the molecular mechanisms used by this SAPK to regulate stress-responsive genes and the overall set of genes regulated by p38 in response to different stimuli.Results: Here, we report a whole genome expression analyses on mouse embryonic fibroblasts (MEFs) treated with three different p38 SAPK activating-stimuli, namely osmostress, the cytokine TNFα and the protein synthesis inhibitor anisomycin. We have found that the activation kinetics of p38α SAPK in response to these insults is different and also leads to a complex gene pattern response specific for a given stress with a restricted set of overlapping genes. In addition, we have analysed the contribution of p38α the major p38 family member present in MEFs, to the overall stress-induced transcriptional response by using both a chemical inhibitor (SB203580) and p38α deficient (p38α-/-) MEFs. We show here that p38 SAPK dependency ranged between 60% and 88% depending on the treatments and that there is a very good overlap between the inhibitor treatment and the ko cells. Furthermore, we have found that the dependency of SAPK varies depending on the time the cells are subjected to osmostress. Conclusions: Our genome-wide transcriptional analyses shows a selective response to specific stimuli and a restricted common response of up to 20% of the stress up-regulated early genes that involves an important set of transcription factors, which might be critical for either cell adaptation or preparation for continuous extra-cellular changes. Interestingly, up to 85% of the up-regulated genes are under the transcriptional control of p38 SAPK. Thus, activation of p38 SAPK is critical to elicit the early gene expression program required for cell adaptation to stress.

La fotografía en la facultad de Bellas Artes de Barcelona (Universidad de Barcelona)

Presentació dels estudis de fotografia de la facultat de Belles Arts i d'una selecció de treballs de l'alumnat de Processos de la Creació Artística, en una publicació de difusió.

ESTUDIO PREDICA: Prevalencia de desnutrición y caquexia en pacientes ambulatorios con insuficiencia cardíaca crónica. Comparación de dos métodos de cribaje nutricional

La prevalencia de desnutrición y caquexia en pacientes ambulatorios con Insuficiencia Cardíaca Crónica es muy variable dependiendo del método utilizado para el diagnóstico. Este estudio observacional transversal pretende identificar cual de los diversos métodos de cribaje nutricional es el más sensible y específico para su detección, respecto a la Valoración Global Subjetiva. Se analizaron 48 pacientes dónde la prevalencia de desnutrición fue del 18,8%, y la de caquexia varió según el método (7,3-9,8%). La sensibilidad y especificidad del Mini Nutritional Assessment fueron elevadas en comparación con los otros métodos. Por lo tanto, puede ser el método más recomendado para el cribado nutricional.

The number of planar central configurations for the 4-body problem is finite when 3 mass positions are fixed

In the n{body problem a central con guration is formed when the position vector of each particle with respect to the center of mass is a common scalar multiple of its acceleration vector. Lindstrom showed for n = 3 and for n > 4 that if n ? 1 masses are located at xed points in the plane, then there are only a nite number of ways to position the remaining nth mass in such a way that they de ne a central con guration. Lindstrom leaves open the case n = 4. In this paper we prove the case n = 4 using as variables the mutual distances between the particles.

Relación entre el nivel de grasa e ingestión y la excreción urinaria de nitrógeno y energía, en gazapos en crecimiento-cebo

Se determinó la excreción urinaria de nitrógeno (NU, %) y de energía (EU, kcal/100g), en la última semana de vida, de 36 conejos alimentados, desde el destete (a los 28 d) hasta el sacrificio a los dos meses de edad, con tres piensos conteniendo 0, 3 y 6 % de grasa añadida (G0, G3 y G6); y administrados a dos niveles de ingestión: ad libitum (IL) y restringido (IR) al 70 % de IL. El NU y la EU estuvieron influidos positivamente tanto por el nivel de ingestión (P<0,001) como por el % de grasa ingerida (P<0,05). En estos resultados puede estar involucrado el metabolismo tan elevado de las lipoproteínas transportadoras de lípidos, implicadas en el metabolismo de las grasas, ya sean de origen alimentario o de la lipogénesis de novo. La relación entre la EU y el NU aporta valores muy superiores a los que podría corresponder a las materias orgánicas nitrogenadas, por lo que se podría pensar, como posible causa, en la intervención de materia orgánica no nitrogenada. Asimismo, la cuantificación de la EM del pienso se ve afectada por el incremento del valor calórico de la orina, con el nivel de ingestión y/o el 6 % de grasa añadida. Con ello se evidencia la desigualdad entre ED y EM de la grasa en las raciones que las incluya. Asimismo, el hecho de que la movilización grasa —bien sea de origen alimentario o de la lipogénesis— altere la excreción nitrogenada y/o energética a través de la orina, pone de manifiesto la importancia de su consideración, especialmente cuando dicha pérdida puede afectar a los rendimientos de algunas producciones animales.

“L’Emozione di conoscere e il desiderio di esistere”: Què és i com afecta la seva pràctica en el desenvolupament de l'autonomia de l'infant

El treball que es presenta a continuació pretén fer un aprofundiment en la metodologia pedagògica “Emozione di conoscere e desiderio di esistere”, nascuda a Itàlia i usada com a referent en l’Educació Especial, amb la intensió de poder valorar de quina manera afecta la seva pràctica en el desenvolupament de l’autonomia de l’infant. Per fer-ho, s’ha fet un recull dels estudis més rellevants relacionats amb el mètode “Emozione di conocscere” i amb el concepte d’autonomia. Seguidament, s’ha fet una observació acurada per poder descriure la posada en pràctica d’un projecte basat en aquesta metodologia i analitzar com aquest intervé en desenvolupar dita competència en els alumnes. Tot això, emmarcat dins l’escenari de la “Scuola Elementare Pirazzini”, situada al centre – nord d’Itàlia.

Erratum: Global pressures, specific responses: effects of nutrient enrichment in streams from different biomes

We assessed the effects of nutrient enrichment on three stream ecosystems running through distinct biomes (Mediterranean, Pampean and Andean). We increased the concentrations of N and P in the stream water 1.6–4-fold following a before–after control–impact paired series (BACIPS) design in each stream, and evaluated changes in the biomass of bacteria, primary producers, invertebrates and fish in the enriched (E) versus control (C) reaches after nutrient addition through a predictive-BACIPS approach. The treatment produced variable biomass responses (2–77% of explained variance) among biological communities and streams. The greatest biomass response was observed for algae in the Andean stream (77% of the variance), although fish also showed important biomass responses (about 9–48%). The strongest biomass response to enrichment (77% in all biological compartments) was found in the Andean stream. The magnitude and seasonality of biomass responses to enrichment were highly site specific, often depending on the basal nutrient concentration and on windows of ecological opportunity (periods when environmental constraints other than nutrients do not limit biomass growth). The Pampean stream, with high basal nutrient concentrations, showed a weak response to enrichment (except for invertebrates), whereas the greater responses of Andean stream communities were presumably favored by wider windows of ecological opportunity in comparison to those from the Mediterranean stream. Despite variation among sites, enrichment globally stimulated the algal-based food webs (algae and invertebrate grazers) but not the detritus-based food webs (bacteria and invertebrate shredders). This study shows that nutrient enrichment tends to globally enhance the biomass of stream biological assemblages, but that its magnitude and extent within the food web are complex and are strongly determined by environmental factors and ecosystem structure

Global pressures, specific responses: effects of nutrient enrichment in streams from different biomes

We assessed the effects of nutrient enrichment on three stream ecosystems running through distinct biomes (Mediterranean, Pampean and Andean). We increased the concentrations of N and P in the stream water 1.6–4-fold following a before–after control–impact paired series (BACIPS) design in each stream, and evaluated changes in the biomass of bacteria, primary producers, invertebrates and fish in the enriched (E) versus control (C) reaches after nutrient addition through a predictive-BACIPS approach. The treatment produced variable biomass responses (2–77% of explained variance) among biological communities and streams. The greatest biomass response was observed for algae in the Andean stream (77% of the variance), although fish also showed important biomass responses (about 9–48%). The strongest biomass response to enrichment (77% in all biological compartments) was found in the Andean stream. The magnitude and seasonality of biomass responses to enrichment were highly site specific, often depending on the basal nutrient concentration and on windows of ecological opportunity (periods when environmental constraints other than nutrients do not limit biomass growth). The Pampean stream, with high basal nutrient concentrations, showed a weak response to enrichment (except for invertebrates), whereas the greater responses of Andean stream communities were presumably favored by wider windows of ecological opportunity in comparison to those from the Mediterranean stream. Despite variation among sites, enrichment globally stimulated the algal-based food webs (algae and invertebrate grazers) but not the detritus-based food webs (bacteria and invertebrate shredders). This study shows that nutrient enrichment tends to globally enhance the biomass of stream biological assemblages, but that its magnitude and extent within the food web are complex and are strongly determined by environmental factors and ecosystem structure