40 resultados para Mots-clés : argumentation
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
El treball vol aprofundir en les conceptualitzacions gramaticals dels alumnes de secundria, particularment en els sabers que mobilitzen quan han de determinar la classe lxica de certes paraules (els mots analitzats pertanyen a categories simples com les de nom, verb, adjectiu i adverbi). Per a tal fi shan enquestat 141 alumnes i se nhan entrevistat 18 (es tracta destudiants de tots els nivells de secundria dun mateix institut). Lestudi posa en evidncia la diversitat de procediments i de conceptualitzacions mobilitzats, progressivament complexos a mesura que avana lescolaritzaci, per tamb la freqent manca de coherncia entre els procediments aplicats sovint mecnics i els conceptes que afloren sovint purament memorstics en el discurs metalingstic daquests estudiants.
Resumo:
The thesis investigates the nature of the Purist discourse in photography, with the aim of unveiling its lack of a solid theoretical foundation and its unconscious content. Purism outlines the fact that photography is a unique craft, that may not borrow ideas from painting or any other art forms. What makes the Purist discourse suspect and attracts attention to its possible circular style? The fact that the views expressed by its supporters include a frenzied edge, an unnecessary ardor, a combative tone that discloses that theres something hidden, something that doesnt serve the purpose of presenting an unbiased philosophical claim
Resumo:
En aquest estudi sexamina la llengua dalguns textos de Francesc Eiximenis (concretament, el Dotz del Cresti i les cartes autgrafes publicades per Mart 2002) per tal daprofundir en la distribuci de lestructura informativa i el consegent ordre de mots que utilitza lautor. Lobjectiu daquesta comunicaci s aprofundir en els casos d avantposici del catal antic que correspon a una estructura de focalitzaci feble (no contrastiva)
Resumo:
Intervenci lliure dAlbert Rossich en la taula rodona entorn de les 'Regles de esquivar vocables i mots grossers o pagesvols', qu va tenir lloc el 15 de gener de 2004 a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta taula rodona se situa en el marc dun Seminari de Cultura Catalana i Moderna coordinat per Lola Badia i Eullia Duran, del Departament de Filologia Catalana de la mateixa Universitat. Hi van participar Antoni Maria Badia i Margarit, Germ Coln, Antoni Ferrando i Maringela Vilallonga ; Agust Alcoberro hi va actuar de moderador
Resumo:
Many classification systems rely on clustering techniques in which a collection of training examples is provided as an input, and a number of clusters c1,...cm modelling some concept C results as an output, such that every cluster ci is labelled as positive or negative. Given a new, unlabelled instance enew, the above classification is used to determine to which particular cluster ci this new instance belongs. In such a setting clusters can overlap, and a new unlabelled instance can be assigned to more than one cluster with conflicting labels. In the literature, such a case is usually solved non-deterministically by making a random choice. This paper presents a novel, hybrid approach to solve this situation by combining a neural network for classification along with a defeasible argumentation framework which models preference criteria for performing clustering.
Resumo:
In the last years there has been an increasing demand of a variety of logical systems, prompted mostly by applications of logic in AI, logic programming and other related areas. Labeled Deductive Systems (LDS) were developed as a flexible methodology to formalize such a kind of complex logical systems. In the last decade, defeasible argumentation has proven to be a confluence point for many approaches to formalizing commonsense reasoning. Different formalisms have been developed, many of them sharing common features. This paper presents a formalization of an LDS for defensible argumentation, in which the main issues concerning defeasible argumentation are captured within a unified logical framework. The proposed framework is defined in two stages. First, defeasible inference will be formalized by characterizing an argumentative LDS. That system will be then extended in order to capture conflict among arguments using a dialectical approach. We also present some logical properties emerging from the proposed framework, discussing also its semantical characterization.
Resumo:
In the last decade defeasible argumentation frameworks have evolved to become a sound setting to formalize commonsense, qualitative reasoning. The logic programming paradigm has shown to be particularly useful for developing different argument-based frameworks on the basis of different variants of logic programming which incorporate defeasible rules. Most of such frameworks, however, are unable to deal with explicit uncertainty, nor with vague knowledge, as defeasibility is directly encoded in the object language. This paper presents Possibilistic Logic Programming (P-DeLP), a new logic programming language which combines features from argumentation theory and logic programming, incorporating as well the treatment of possibilistic uncertainty. Such features are formalized on the basis of PGL, a possibilistic logic based on Godel fuzzy logic. One of the applications of P-DeLP is providing an intelligent agent with non-monotonic, argumentative inference capabilities. In this paper we also provide a better understanding of such capabilities by defining two non-monotonic operators which model the expansion of a given program P by adding new weighed facts associated with argument conclusions and warranted literals, respectively. Different logical properties for the proposed operators are studied
Resumo:
El volum que presentem s el segon de la col.lecci Bibliothque de Linguistique Romane (BiLiRo), que va iniciar la seva singladura el 2002 amb el Trsor tymologique des mots de la Franche-Comt de Colette Dondaine. La col.lecci es publica sota el patrocini de la Socit de Linguistique Romane i s dirigida per l"infatigable Gilles Roques.
Resumo:
RESUM Les exigncies actuals de la professi de dinfermeria requereixen que la docncia vagi orientada a interrelacionar els diferents rols a desenvolupar enla prctica diria, per adquirir experincia en laprenentatge i aix augmentar la qualitat de les cures dinfermeria. Per assolir aquest objectiu s important laprenentatge basat enproblemes. Aquest pretn en primer lloc que els estudiants aprenguin all que permet desenvolupar-se enla vida professional de la manera ms natural possible a partir duna idea clara i profunda de levidncia sobre la que sha dactuar. Amb aquesta finalitat es vandissenyar casos clnics amb uns objectius que requerien la integraci de coneixements, actituds i valors, en diferents fases a desenvolupar en un perode de temps predeterminat. Tamb ens vam proposar una estratgia docent que permets a lestudiant incorporar el coneixement cientfic que dna suport a la prctica assistencial per aproximar teoria i prctica. Es pretn que els estudiants busquin una resposta basada en la millor evidncia cientfica disponible, per prendre una decisi respecte a les cures del pacient. Els objectius de lestudi sn: Avaluar globalment laprenentatge basat en la simulaci de casos Avaluar com els estudiants valoren la integraci del model dinfermeria i del procs datenci en laprenentatge basat en la simulaci de casos. Valorar les sensacions percebudes per lestudiant durant la simulaci del cas. Valorar lactitud d elestudiant en relaci a la incorporaci de levidncia cientfica per una millora en la prctica clnica. Avaluar el grau de dificultat manifestat per lestudiant en relaci al procs de documentaci. Avaluar la idonietat de largumentaci i la decisi de lestudiant a la pregunta formulada en el cas clnic. Metodologia: Lassignatura dInfermeria Medicoquirrgica. Adult I del Departament dInfermeria de la Universitat de Vic, va iniciar una experincia daprenentatge basat en la resoluci de problemes, amb estudiants de 2on curs. Les professores responsables dels seminaris van realitzar una avaluaci de lexperincia a travs duna enquesta. Aquesta es responia al cap dun mes de la simulaci al laboratori, quan es contrastaven els resultats obtinguts en aquesta entre professores i estudiants desprs de visualitzar la gravaci feta durant el mateix. En el context del seminari de simulaci de casos, es va introduir una pregunta/problema, a partir de la que els estudiants, en grup, havien de documentar-se amb el suport duna guia. Per valorar lactitud davant aquesta pregunta/problema es va dissenyar un qustionari tipus Likert. Lavaluaci del grau de dificultat sha registrat a travs dunes escales de puntuaci. Per a lavaluaci de la decisi presa, es van valorar les sntesis resum entregades en els treballs escrits pels diferents grups. Resultats: La realitzaci de la simulaci en el laboratori va ser avaluada per un alt percentatge destudiants (68,8%) amb puntuacions entre 6 i 8 mentre que un 26,6% la van situar en tre 9 i 10, noms un 4,7 % la van puntuar amb 5. La integraci del model dinfermeria va ser valorada pel 86% amb una puntuaci entre 7 i 10. La valoraci global de la simulaci va ser qualificada pels estudiants amb una puntuaci de 8 (34,4%) seguida dun 28,1% amb una consideraci de 7. Un 7,2% van puntuar entre 9 i 10. El 93,3% van assegurar que conixer les fonts documentals els serviria per millorar lassistncia, el 86,7% esperen obtenir arguments slids respecte les seves desicions si la documentaci consultada s de qualitat. Un 77,8% dels estudiants consideren estar ms satisfets al saber incorporar la presa de decisions basada en evidncies. Respecte el grau de dificultat en el procs de documentaci la dificultat ms gran la presenten en com buscar en les bases de dades de referncies bibliogrfiques. Conclusions: Laprenentatge dels estudiants a travs de la simulaci de casos s una estratgia vlida que lestudiant valora positivament al mateix temps que permet desenvolupar habilitats per a la prctica professional. Lestratgia docent dissenyada per integrar les evidncies en la presa de decisions es considera positiva, no obstant, desprs danalitzar els resultats, shan de modificar alguns aspectes per a la seva millora; tutoritzar per a millorar el procs de documentaci i incidir ms en la crtica i reflexi, de manera que les troballes de la investigaci siguin canalitzades cap a la prctica.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. La palatitzaci de la lateral s un tret lingstic propi del parlar de la Ribagora (Catalunya ). Sanalitza des duna perspectiva terica aquest fenomen fontic delimitant-lo a aquesta rea geogrfica destudi i caracteritzant-lo. Aquest corpus ha servit posteriorment per realitzar un treball de camp basat en el mtode lenquesta, cercant una bona representaci de les localitats i de les edats i els sexes entre els enquestats. La conclusi s que la palatalitzaci de la lateral mant una vitalitat notable, especialment entre els majors de 40 anys. Sembla que les zones properes al lleidat sn ms conservadores. Entre els menors de 40 anys la palatalitzaci pateix ioditzaci o no-palatalitzaci, soluci general en molts mots que tenen un referent castell (veiem que el castell influeix la fontica local). Hi ha tamb casos de ioditzaci generalitzada i alguns dultracorrecci amb la palatal.
Resumo:
El concepte deconomia subjacent en el desenvolupament de la generalitat de les transaccions mercantils de la nostra era ha fet cas oms als seus orgens aristotlics en un nombre de casos excessivament significatius, i ha prescindit dunes arrels ordenades al servei recte de la vida bona de lhome. Per aix, la Doctrina Social de lEsglsia ha manifestat la seva preocupaci envers el desordre moral que regeix la conducta dels individus de la comunitat poltica quant a ladquisici i administraci dels bns materials que Du els confi, i aix mateix ha marcat una clara distinci entre les cincies econmiques modernes, que ignoren tot component tic, i la seva accepci ontolgica, dacord amb la qual leconomia es troba ntimament vinculada a la moralitat. Aix, les ensenyances del Magisteri de lEsglsia Catlica fan una crida al sentit deconomia derivat dels mots oikonomike i chrematistike limitada lart adquisitiu necessari i natural- que Aristtil abord en lAntiguitat i que Sant Toms dAquino posteriorment reb durant lEdat Mitjana valent-se de diversos matisos; s a saber, invoquen el substrat moral que el Filsof i el Doctor Anglic compartiren des de la respectiva perspectiva pagana i catlica: la dinmica de leconomia contempornia sallunya de ladministraci domstica de lEstagirita per esdevenir una realitat desnaturalitzada, atesa la seva identificaci amb aquella vessant de la crematstica contranatural que exala les passions mundanes. Sens perjudici de les especificitats histriques que inevitablement condicionaren el tractament de la dita qesti a mans dels alludits autors, cal subratllar que la contribuci ms rellevant en aquest mbit es veu reflectida en la presentaci dun art crematstic econmic, necessari i natural, en contraposici a lantieconmic, que obviava el fi ltim de la comunitat en tant que sincorria en una alteraci entre els mitjans posats a disposici de lacompliment de la vida bona i tal finalitat. LAquinate reprengu el plantejament aristotlic fent especial insistncia en el paper de lhome amb relaci a Du, mentre que la Doctrina Social de lEsglsia emprant dades de ra i fe- lintrodu en les seves pautes orientadores de la faceta econmica de la vida social per, lluny daportar un model descoratjador del progrs hum, ordenar aquells aspectes de la comunitat que, sota els efectes de leconomia moderna o la crematstica innatural, deixen en un segon pla lamor al Pare. Si b s ben cert que alguns dels passatges aristotlics i tomistes contenen una oposici expressa a determinats gneres adquisitius pel fet denquadrar-se en la crematstica innecessria i innatural, el clmax dels seus raonaments no se centra tant en lanlisi de la coherncia dunes classificacions taxonmiques com a resposta de les particularitats del moment, sin en uns principis laplicaci dels quals ha perdurat fins als nostres dies. En definitiva, lherncia daquells autors sexpressa en les premisses morals de les quals el Magisteri sha servit per establir la definici universal de les bases econmiques, don se segueix la desaparici de tota nota dissonant entre leconomia desvirtuada de la modernitat i la seva essncia assentada en loikonomike.
Resumo:
Les tcniques de clustering poden ajudar a reduir la supervisi en processos d'obtenci de patrons per a Extracci d'Informaci. En aquest treball, que abarca un perode de 4 anys de recerca, es comena per estudiar la representaci de documents ms adequada per a la tasca de clustering. Per tal d'evitar els biaixos dels mtodes individuals de clustering, es consideren mtodes de clustering conjunt. S'exploren diversos mtodes de combinaci supervisada, i s'hi afegeixen estratgies automtiques per a determinar el nombre de clusters de la combinaci. Tamb es consideren mecanismes per a obtenir clusterings conjunts ponderats, aix com estratgies de combinaci no supervisada. Finalment, els resultats del clustering s'utilitzen en un sistema d'adquisici de patrons per a substituir els elements de supervisi humana. Totes aquestes estratgies i mtodes s'avaluen en tasques de clustering de documents i adquisici de patrons usant dades reals. Es comprova que els mots com representaci de documents superen altres models per a la tasca de clustering, aix com que el clustering conjunt supera les limitacions dels clusterings individuals, i que les estratgies no supervisades d'adquisici de patrons obtenen resultats competitius respecte a les estratgies supervisades.
Resumo:
Una de les contribucions de la recerca sobre concepcions prvies dels estudiants en cincies durant els darrers 25 anys ha estat mostrar la influncia del context sociocultural dels nois i noies en les idees i concepcions que desenvolupen i mantenen des de la seva infncia. Hi ha lacord que algunes diferncies en les concepcions poden dependre de la cultura social en la qual sintegren. Alguns investigadors tamb pensen que els esquemes argumentatius tamb poden ser influenciats per la cultura de les comunitats. Els contextos Catal i Angls semblen similars, ambds formen part del context cultural de les societats desenvolupades; per tant, podem pensar que els esquemes argumentatius que els estudiants apliquen, poden tenir moltes similituds, per tamb importants diferncies. Les dades analitzades provenen de les respostes escrites dels estudiants individuals i de les transcripcions de 8 grups de discussi sobre quatre tasques. Lanlisi es fa a tres nivells: 1)comparaci del nombre darguments entre tasques i entre pasos, 2) qualitativa i descriptiva comparaci entre tipus desquemes argumentatius per tasques i per pasos i 3) explicaci de tipus desquemes argumentatius que es donen molt, i identificaci destructures argumentatives complexes que lliguen diversos esquemes en un argument ms gran i que poden caracteritzar largumentaci dalguns grups (aplicant Toulmin) i que poden ser indicadors daspectes cooperatius i de canvis de punts de vista en les discussions. Els resultants ens indiquen que encara que els estudiants Catalans dediquen ms temps a les discussions, la ratio nombre desquemes per unitat de temps s similar als dos pasos. Shan trobar algunes diferncies entre tipus d'esquemes per pasos i per tasques, tamb que molts arguments es basen en valors i idees preconcebudes. Shan pogut identificar tamb algunes estructures argumentatives complexes no gaire comunes.
Resumo:
Treaty Establishing the European Community, operative until December 1st 2009, had already established in its article 2 the mission of the up until then European Community and actual European Union is to promote an harmonious, equilibrated and sustainable development of the economic activities of the whole Community. This Mission must be achieved by establishing a Common Market, an Economic and Monetary Union and the realization of Common Policies. One of the instruments to obtain these objectives is the use of free circulation of people, services and capitals inside the Common and Interior Market of the European Union. The European Union is characterized by the confirmation of the total movement of capitals, services and individuals and legal peoples freedom; freedom that was already predicated by the Maastricht Treaty, through the suppression of whatever obstacles which are in the way of the objectives before exposed. The old TEC in its Title III, now Title IV of the Treaty on the Functioning of the European Union, covered the free circulation of people, services and capitals. Consequently, the inclusion of this mechanism inside one of the regulating texts of the European Union indicates the importance this freedom supposes for the European Union objectives development. Once stood up the relevance of the free movement of people, services and capitals, we must mention that in this paper we are going to centre our study in one of these freedoms of movement: the free movement of capital. In order to analyze in detail the free movement of capital within the European framework, we are going to depart from the analysis of the existent case law of the Court of Justice of the European Union. The use of jurisprudence is basic to know how Community legislation is interpreted. For this reason, we are going to develop this work through judgements dictated by the European Union Court. This way we can observe how Member States regulating laws and the European Common Law affect the free movement of capital. The starting point of this paper will be the Judgement C-67/08 European Court of Justice of February 12th 2009, known as Block case. So, following the argumentation the Luxemburg Court did about the mentioned case, we are going to develop how free movement of capital could be affected by the current disparity of Member States legislation. This disparity can produce double taxation cases due to the lack of tax harmonized legislation within the interior market and the lack of treaties to avoid double taxation within the European Union. Developing this idea we are going to see how double taxation, at least indirectly, can infringe free movement of capital.
Resumo:
GREC CLSSIC. Curs dautoaprenentatge introductori. Dos anys. El curs consta de tretze llions i duna gramtica estructurada en quatre blocs: 1. Alfabet i diacrtics, fenmens fontics. 2. Morfologia nominal. 3. Morfologia verbal. 4. Infinitius i participis. Sintaxi de les oracions. Lestructura de les llions, excepte la primera que inclou lalfabet, combina qestions de morfologia nominal i verbal o de morfologia i sintaxi, tal com acostumen a fer els mtodes daprenentatge de les llenges modernes. Cada lli formula els seus objectius especfics, desenvolupa la seva part de continguts i conclou amb uns exercicis prctics dautocorrecci. La Gramtica, per la seva banda, est organitzada com un manual elemental de llengua grega on la persona que segueixi el curs pot ampliar la seva formaci i consultar els dubtes. Parts complementries: presentaci on es formulen els objectius, la metodologia i les instruccions concretes per a seguir el curs; terminologia on sordenen alfabticament els conceptes gramaticals emprats en el curs; avaluaci final per tal que, ms enll dels exercicis de cada lli, hom pugui comprovar si ha assolit els coneixements previstos o si, en cas de no arribar-hi, ha de reforar algunes llions o parts de les mateixes abans de tornar a fer lavaluaci; lxic, ordenat alfabticament per tal que hom pugui conixer el significat dels mots emprats en el curs sense necessitat de consultar un diccionari. A la part davaluaci hi ha tamb una enquesta per tal que les persones que segueixin el curs en facin una valoraci i ens permetin corregir els seus dficits o mancances. El projecte 2007MQD00178 ha continuat ampliant els dossiers electrnics, els exercicis autoavaluatius del seu web www.ub.edu/filologiagrega/electra i ha dedicat una part important de la seva tasca a elaborar els continguts i els programes de les assignatures dels dos primers cursos del nou grau de Filologia Clssica.
