23 resultados para Mots clefs
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
El treball vol aprofundir en les conceptualitzacions gramaticals dels alumnes de secundria, particularment en els sabers que mobilitzen quan han de determinar la classe lxica de certes paraules (els mots analitzats pertanyen a categories simples com les de nom, verb, adjectiu i adverbi). Per a tal fi shan enquestat 141 alumnes i se nhan entrevistat 18 (es tracta destudiants de tots els nivells de secundria dun mateix institut). Lestudi posa en evidncia la diversitat de procediments i de conceptualitzacions mobilitzats, progressivament complexos a mesura que avana lescolaritzaci, per tamb la freqent manca de coherncia entre els procediments aplicats sovint mecnics i els conceptes que afloren sovint purament memorstics en el discurs metalingstic daquests estudiants.
Resumo:
En aquest estudi sexamina la llengua dalguns textos de Francesc Eiximenis (concretament, el Dotz del Cresti i les cartes autgrafes publicades per Mart 2002) per tal daprofundir en la distribuci de lestructura informativa i el consegent ordre de mots que utilitza lautor. Lobjectiu daquesta comunicaci s aprofundir en els casos d avantposici del catal antic que correspon a una estructura de focalitzaci feble (no contrastiva)
Resumo:
Intervenci lliure dAlbert Rossich en la taula rodona entorn de les 'Regles de esquivar vocables i mots grossers o pagesvols', qu va tenir lloc el 15 de gener de 2004 a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta taula rodona se situa en el marc dun Seminari de Cultura Catalana i Moderna coordinat per Lola Badia i Eullia Duran, del Departament de Filologia Catalana de la mateixa Universitat. Hi van participar Antoni Maria Badia i Margarit, Germ Coln, Antoni Ferrando i Maringela Vilallonga ; Agust Alcoberro hi va actuar de moderador
Resumo:
El volum que presentem s el segon de la col.lecci Bibliothque de Linguistique Romane (BiLiRo), que va iniciar la seva singladura el 2002 amb el Trsor tymologique des mots de la Franche-Comt de Colette Dondaine. La col.lecci es publica sota el patrocini de la Socit de Linguistique Romane i s dirigida per l"infatigable Gilles Roques.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. La palatitzaci de la lateral s un tret lingstic propi del parlar de la Ribagora (Catalunya ). Sanalitza des duna perspectiva terica aquest fenomen fontic delimitant-lo a aquesta rea geogrfica destudi i caracteritzant-lo. Aquest corpus ha servit posteriorment per realitzar un treball de camp basat en el mtode lenquesta, cercant una bona representaci de les localitats i de les edats i els sexes entre els enquestats. La conclusi s que la palatalitzaci de la lateral mant una vitalitat notable, especialment entre els majors de 40 anys. Sembla que les zones properes al lleidat sn ms conservadores. Entre els menors de 40 anys la palatalitzaci pateix ioditzaci o no-palatalitzaci, soluci general en molts mots que tenen un referent castell (veiem que el castell influeix la fontica local). Hi ha tamb casos de ioditzaci generalitzada i alguns dultracorrecci amb la palatal.
Resumo:
El concepte deconomia subjacent en el desenvolupament de la generalitat de les transaccions mercantils de la nostra era ha fet cas oms als seus orgens aristotlics en un nombre de casos excessivament significatius, i ha prescindit dunes arrels ordenades al servei recte de la vida bona de lhome. Per aix, la Doctrina Social de lEsglsia ha manifestat la seva preocupaci envers el desordre moral que regeix la conducta dels individus de la comunitat poltica quant a ladquisici i administraci dels bns materials que Du els confi, i aix mateix ha marcat una clara distinci entre les cincies econmiques modernes, que ignoren tot component tic, i la seva accepci ontolgica, dacord amb la qual leconomia es troba ntimament vinculada a la moralitat. Aix, les ensenyances del Magisteri de lEsglsia Catlica fan una crida al sentit deconomia derivat dels mots oikonomike i chrematistike limitada lart adquisitiu necessari i natural- que Aristtil abord en lAntiguitat i que Sant Toms dAquino posteriorment reb durant lEdat Mitjana valent-se de diversos matisos; s a saber, invoquen el substrat moral que el Filsof i el Doctor Anglic compartiren des de la respectiva perspectiva pagana i catlica: la dinmica de leconomia contempornia sallunya de ladministraci domstica de lEstagirita per esdevenir una realitat desnaturalitzada, atesa la seva identificaci amb aquella vessant de la crematstica contranatural que exala les passions mundanes. Sens perjudici de les especificitats histriques que inevitablement condicionaren el tractament de la dita qesti a mans dels alludits autors, cal subratllar que la contribuci ms rellevant en aquest mbit es veu reflectida en la presentaci dun art crematstic econmic, necessari i natural, en contraposici a lantieconmic, que obviava el fi ltim de la comunitat en tant que sincorria en una alteraci entre els mitjans posats a disposici de lacompliment de la vida bona i tal finalitat. LAquinate reprengu el plantejament aristotlic fent especial insistncia en el paper de lhome amb relaci a Du, mentre que la Doctrina Social de lEsglsia emprant dades de ra i fe- lintrodu en les seves pautes orientadores de la faceta econmica de la vida social per, lluny daportar un model descoratjador del progrs hum, ordenar aquells aspectes de la comunitat que, sota els efectes de leconomia moderna o la crematstica innatural, deixen en un segon pla lamor al Pare. Si b s ben cert que alguns dels passatges aristotlics i tomistes contenen una oposici expressa a determinats gneres adquisitius pel fet denquadrar-se en la crematstica innecessria i innatural, el clmax dels seus raonaments no se centra tant en lanlisi de la coherncia dunes classificacions taxonmiques com a resposta de les particularitats del moment, sin en uns principis laplicaci dels quals ha perdurat fins als nostres dies. En definitiva, lherncia daquells autors sexpressa en les premisses morals de les quals el Magisteri sha servit per establir la definici universal de les bases econmiques, don se segueix la desaparici de tota nota dissonant entre leconomia desvirtuada de la modernitat i la seva essncia assentada en loikonomike.
Resumo:
Les tcniques de clustering poden ajudar a reduir la supervisi en processos d'obtenci de patrons per a Extracci d'Informaci. En aquest treball, que abarca un perode de 4 anys de recerca, es comena per estudiar la representaci de documents ms adequada per a la tasca de clustering. Per tal d'evitar els biaixos dels mtodes individuals de clustering, es consideren mtodes de clustering conjunt. S'exploren diversos mtodes de combinaci supervisada, i s'hi afegeixen estratgies automtiques per a determinar el nombre de clusters de la combinaci. Tamb es consideren mecanismes per a obtenir clusterings conjunts ponderats, aix com estratgies de combinaci no supervisada. Finalment, els resultats del clustering s'utilitzen en un sistema d'adquisici de patrons per a substituir els elements de supervisi humana. Totes aquestes estratgies i mtodes s'avaluen en tasques de clustering de documents i adquisici de patrons usant dades reals. Es comprova que els mots com representaci de documents superen altres models per a la tasca de clustering, aix com que el clustering conjunt supera les limitacions dels clusterings individuals, i que les estratgies no supervisades d'adquisici de patrons obtenen resultats competitius respecte a les estratgies supervisades.
Resumo:
GREC CLSSIC. Curs dautoaprenentatge introductori. Dos anys. El curs consta de tretze llions i duna gramtica estructurada en quatre blocs: 1. Alfabet i diacrtics, fenmens fontics. 2. Morfologia nominal. 3. Morfologia verbal. 4. Infinitius i participis. Sintaxi de les oracions. Lestructura de les llions, excepte la primera que inclou lalfabet, combina qestions de morfologia nominal i verbal o de morfologia i sintaxi, tal com acostumen a fer els mtodes daprenentatge de les llenges modernes. Cada lli formula els seus objectius especfics, desenvolupa la seva part de continguts i conclou amb uns exercicis prctics dautocorrecci. La Gramtica, per la seva banda, est organitzada com un manual elemental de llengua grega on la persona que segueixi el curs pot ampliar la seva formaci i consultar els dubtes. Parts complementries: presentaci on es formulen els objectius, la metodologia i les instruccions concretes per a seguir el curs; terminologia on sordenen alfabticament els conceptes gramaticals emprats en el curs; avaluaci final per tal que, ms enll dels exercicis de cada lli, hom pugui comprovar si ha assolit els coneixements previstos o si, en cas de no arribar-hi, ha de reforar algunes llions o parts de les mateixes abans de tornar a fer lavaluaci; lxic, ordenat alfabticament per tal que hom pugui conixer el significat dels mots emprats en el curs sense necessitat de consultar un diccionari. A la part davaluaci hi ha tamb una enquesta per tal que les persones que segueixin el curs en facin una valoraci i ens permetin corregir els seus dficits o mancances. El projecte 2007MQD00178 ha continuat ampliant els dossiers electrnics, els exercicis autoavaluatius del seu web www.ub.edu/filologiagrega/electra i ha dedicat una part important de la seva tasca a elaborar els continguts i els programes de les assignatures dels dos primers cursos del nou grau de Filologia Clssica.
Resumo:
He organitzat aquest escrit de la manera segent: comeno amb una visi general de l'entorn social i econmic de la comarca, faig esment de breus aspectes lingstics dels mots, continuo amb un breu reps de la literatura culinria, principalment a Catalunya, i amb una breu visi histrica, continuo amb el mn del pa i de la pastisseria i acabo amb la visi ms ldica dels ccs: el moment de consumir-los. Finalment entro en l'exposici de les receptes ms genunes dels ccs terraltins, mirant que quedi tot ben clar, grcies a la informaci desinteressada de les persones a qui he consultat, i les comparo amb altres de semblants que trobem en antics manuscrits medievals. Per acabar, mostro quines conclusions podem extreure sobre els ccs i els dolos de la Terra Alta, vinculades bsicament amb el seu origen i la seva continutat fins als nostres dies.
Resumo:
En aquest treball es realitza una descripci dels llenguatges que constitueixen la base de la construcci de la Web Semntica: l'XML, l'RDF i l'OWL. En concret, es realitza un estudi de la base de dades lxica WordNet. Finalment, es presenta el disseny i la implementaci d'una ontologia per representar les relacions lxiques dels mots del catal. A partir d'aquesta ontologia es crea una petita base de dades basada en la temtica dels animals de companyia. Aquest cas prctic permet extreure conclusions sobre els avantatges d'introduir metadades en els documents electrnics, i sobre les facilitats que ofereixen les aplicacions actuals pel desenvolupament d'aquest tipus de documents.
Resumo:
En aquest estudi sexamina la perifria esquerra del catal antic en comparaci amb la del castell antic, i es descriuen les diferncies ms rellevants
Resumo:
El objetivo de ste estudio es el anlisis diacrnico y comparativo {espaol-cataln} de la Anteposicin de Foco Dbil (AFD) en las lenguas romnicas medievales
Resumo:
Anlisi dels deferents discursos de moderats, progressistes i republicans i els usos dels mots poble i naci durant els anys 1837-1843. Lautor considera que aquesta perspectiva s important per entendre el perode, tot i que els recents debats sobre els orgens del nacionalisme a Espanya ho han deixat en un lloc secundari
Resumo:
Amb aquest treball volem presentar una proposta de guia de lectura del Desconhort de Ramon Llull en format dedici divulgativa dirigida a un lector culte no especialitzat. Amb aquesta voluntat dacompanyar el lector contemporani en la comprensi daquesta obra, hem organitzat el treball de la manera segent: una introducci que ressegueix els fils principals de lobra, seguida de la versi original del text regularitzada segons la normativa actual encarada amb una versi moderna en prosa que t el suport de notes aclaridores i del text i dun glossari que recull els mots antics que avui han caigut en dess
Resumo:
La informaci gramatical ms habitual de les entrades en un diccionari es basa quasi exclusivament en consignar la categoria sintctica dels mots. Aquest plantejament suposa una parcellaci massa vaga de les unitats lingstiques, ats que en l's i la combinaci entre elles hi entren en joc altres caracterstiques, les quals porten a subclassificacions ms precises a l'interior de les categories gramaticals. Un plantejament lexicogrfic que presenti un tractament detallat de les categories quant a les seves subclasses possibles s, a ms d'til en l'elaboraci de diccionaris per a parlants de llengua estrangera, necessari tamb en diccionaris per a parlants natius de la llengua si, tal com s de suposar, l's que s'espera d'un diccionari va ms enll de la simple consulta del significat dels mots.En aquest article s'analitzen alguns dels punts que cal que els diccionaris tinguin en compte per a la descripci de l's real dels adjectius, es revisa quin s el tractament que reben en el diccionari pres com a font de referncia (Diccionari de la Llengua Catalana (1994), d'Enciclopdia Catalana) i s'esbossa una proposta de tractament per poder donar compte d'aquests aspectes. L'inters recau tant en qestions d'ordre superficial dels constituents (la posici tpica de les unitats), com aspectes sintctics (la capacitat predicativa dels elements, la subcategoritzaci de complements), aix com tamb aspectes de tipus semntic (la relaci entre les denotacions de l'adjectiu i el substantiu, la facultat de graduabilitat dels adjectius).
