Valoració dels mètodes d'estimació de l'abundància de la Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) en medis urbans

En el present estudi s’han comparat diferents mètodes d’estimació de mida poblacional, per tal de valorar la seva efectivitat en la determinació de la població de la Cotorreta de pit gris, Myiopsitta monachus, a la ciutat de Barcelona. Concretament, es pretén determinar quin dels mètodes de baix cost, el de recompte per mitjà de transsectes o el de recompte de nius, és el que estima la població d’una manera més fiable. Per poder assolir aquest objectiu, s’han analitzat i valorat els dos mètodes en termes d’exactitud i precisió, comparant-los amb el mètode de captura-recaptura, el qual s’ha considerat prèviament com el mètode més fiable. Els resultats obtinguts constaten que el recompte de nius, a més de ser el mètode amb el cost més baix, és més fiable que el recompte per mitjà de transsectes. Així doncs, dit mètode és el més recomanable per aplicar en els futurs estudis d’estimació de mides poblacionals de la Cotorra de pit gris.

Un gegant del cel en perill d'extinció : socialització i divulgació de la reintroducció del voltor negre a Catalunya

La interacció de l’home amb les diferents espècies amb les quals cohabita ha creat casos com el del Voltor Negre (Aegypius monachus), l’au necròfaga més gran d’Europa, que actualment es troba en perill d’extinció. La utilització del territori per a ús antropogènic (ramaderia, xarxes elèctriques, zones urbanes,...) ha fet disminuir la població d’aquesta espècie. Així com la incursió, de manera indirecta, en aquestes poblacions degut a l’acció de l’home podem destacar-ne’n dos, el més rellevant és la intoxicació per verí, degut a l’ús il·legal d’aquestes substàncies per al control de depredadors fa que els tòxics vagin pujant per la piràmide tròfica. La segona causa rellevant és la disminució d’aliment degut a la mixomatosis i a la normativa existent d’obligatorietat de retirada dels animals morts a muntanya per sota dels 1400m. Al fer l’anàlisi de problemàtiques, s’observa que la gran majoria són antròpiques, degudes a la desinformació i al desconeixement, per tant; per a realitzar un bon pla de reintroducció és necessari fer un treball previ de socialització de les poblacions de la zona per a que el projecte sigui eficient. El projecte consisteix en fer una conscienciació social als diferents grups implicats (turisme, escoles i població; ramaders i caçadors), mitjançant documents gràfics, material educatiu, material de suport i materials i mètodes de divulgació. Per a que la vall d’Alinyà i Boumort passin a ser destacades per la presencia establerta de les quatre aus necròfagues més rellevants d’Europa; l’Aufrany, el Trencalòs, el voltor comú i el nostre protagonista: el Voltor Negre.

Anàlisi socioambiental dels voltors a Alinyà : evolució, percepció i viabilitat

La finca de la Muntanya d’Alinyà és l’única zona del món on es poden observar les quatre espècies de voltors europeus: voltor comú (Gyps fulvus), voltor negre (Aegypius monachus), aufrany (Neophron percnopterus) i trencalòs (Gypaetus barbatus). Davant el problema de l’abandonament del poble i de l’envelliment de la població es planteja una alternativa de futur vers a una economia no tant basada en la ramaderia i l’agricultura, que són les activitats agropecuàries tradicionals a la zona. La recent intervenció de la Fundació Territori i Paisatge ha determinat, en gran part, el futur d’aquestes aus a Alinyà. Per una altra banda, les normatives vigents eren molt restrictives, fins fa ben poc, sobre l’aprofitament per part dels voltors de les restes d’animals morts provinents de la ramaderia. Ara neix una nova perspectiva de futur de tipus turístic.

Stable isotopes unveil habitat partitioning among the marine mammals off NW Africa and reveal unique trophic niches for two globally threatened species.

Stable isotope abundances of carbon (δ13C) and nitrogen (δ15N) in the bone of 13 species of marine mammals from the northwest coast of Africa were investigated to assess their positions in the local trophic web and their preferred habitats. Also, samples of primary producers and potential prey species from the study area were collected to characterise the local isotopic landscape. This characterisation indicated that δ13C values increased from offshore to nearshore and that δ15N was a good proxy for trophic level. Therefore, the most coastal species were Monachus monachus and Sousa teuszii, whereas the most pelagic were Physeter macrocephalus and Balaenoptera acutorostrata. δ15N values indicated that marine mammals located at the lowest trophic level were B. acutorostrata, Stenella coeruleoalba and Delphinus sp., and those occupying the highest trophic level were M. monachus and P. macrocephalus. The trophic level of Orcinus orca was similar to that of M. monachus, suggesting that O. orca preys on fish. Conservation of coastal and threatened species (M. monachus and S. teuszii) off NW Africa should be a priority because these species, as the main apex predators, cannot be replaced by other marine mammals.