702 resultados para Molins i molineria -- Catalunya -- Girona -- S. IX
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
De l'any 1015 consta l'existència del rec comtal, segons escriptura atorgada pel comte Ramon Borrell i per llur esposa, Ermessenda, que varen fer donació a la Seu de Santa Maria, el dia 19 de juny, de quatre mujades de terra situades prop del Mercadal iuxta urbem Gerundensis in ipso plano super ipsum Mercadalem. Les dites terres afrontaven de occiduo in ipso rege comitale i a migdia amb el riu Güell. Aquest fet permet considerar que el rec comtal feia possible, ja al segle XI, la instal·lació del Monar comtal amb llurs molins
Resumo:
El Projecte intenta presentar totes les tasques realitzades durant l’estada de prà ctiques a l’empresa on es pretenia musealitzar el Molà de Pals, canviant el seu ús industrial per a un nou ús social i turÃstic. Es pretén donar valor a aquest element patrimonial com un referent en la identitat dels palencs i aconseguir oferir un servei de qualitat al visitant adaptant-se a les necessitats de cada col•lectiu. Es tracten alguns temes com el cultiu de l’arròs i la seva evolució a Pals, els museus industrials i tipus d’equipaments visitables
Resumo:
La finalitat d'aquest treball és treballar la història altmedieval de Catalunya a partir de la història local d'un poble concret: Sant Quirze de Besora.
Resumo:
L’objecte d’aquest estudi rau en plantejar si els ciutadans de la provÃncia de Girona, concretament de la ciutat de Figueres, tenen una percepció d’indiferència vers el seu patrimoni militar i en si aquesta percepció ha influït en el desenvolupament turÃstic d’aquest patrimoni
Resumo:
Estudi realitzat pels membres de la Cà tedra UNESCO de PolÃtiques Culturals i Cooperació amb l'objectiu d'analitzar les relacions que s’estableixen entre la UdG i els altres actors culturals del territori. Aquest treball ha de servir per conscienciar, a dins i a fora de la UdG, del paper que té la Universitat i de l’actuació que ha de fer en l’à mbit cultural. Amb l'estudi volem posar a disposició de la comunitat università ria i, en especial dels òrgans, centres, unitats i persones que en són destinataris, tot un seguit de propostes en relació amb la polÃtica università ria, en aspectes estructurals, de gestió i comunicació, orientades sempre a l’obertura de les nostres missions de formació, recerca i transferència
Resumo:
In the present paper the granite landforms of the Les Gavarres and Begur massifs (Girona) are described. Also the relationship between this landforms and the lithology are analysed
Resumo:
S'inventarien i descriuen els gravats prehistòrics localitzats fins ara als massissos de les Gavarres i de Begur. Hi ha un clar domini de les cassoletes, en uns pocs casos associades a reguerons. La majoria han estat insculpits sobre megà lits o en roques properes. Les inscultures sobre roques plutòniques són poc freqüents, sobretot en comparació amb les que apareixen sobre roques metamòrfiques
Resumo:
El nou moviment de les Zones Lliures de Transgènics (ZLT) sorgeix dels moviments d’oposició als OMGAs, paral·lement al debat que està tenint lloc en el sà de la UE, entorn la viabilitat de la coexistència entre l’agricultura transgènica i la convencional o ecològica. Aquest moviment que s’articula des de la dimensió local però amb un marcat simbolisme i rellevà ncia en l’à mbit global, constitueix una important eina de desobediència civil dins el marc regulatori de la UE. Actualment, dins el context europeu, és a l’Estat Espanyol on es concentra la major superfÃcie de blat de moro MG a escala comercial, cosa que dificulta l’establiment de ZLT. Aquest moviment, que reivindica la sobirania de les regions dins el gegant europeu, constitueix una alternativa real al model de producció, consum i dedesenvolupament actuals.
Estudi de la informació especialitzada en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) a Catalunya
Resumo:
Aquest treball analitza dues tipologies de voltes (la volta de quatre punts i la volta de maó de pla o cúpula seimiesfèrica) , situades a l’església de Sant NarcÃs a Girona, amb la finalitat d’establir un model de mesura i estudi aproximat de la seva capacitat portant. L’abast del projecte es pot dividir en tres grans blocs: el primer, desenvolupa l’origen tècnic i històric de les voltes i del barri de Sant NarcÃs; el segon, tracta de la composició de materials i elements, duent a terme una anà lisi constructiva i patològica que defineix les caracterÃstiques, ordre i deficiències de diferents elements i materials que formen part de l’edifici; i el tercer bloc tracta del cà lcul estructural, on es realitzen diferents modelitzacions d’una de les voltes de quatre punts i de la volta semiesfèrica de l’església de Sant NarcÃs, amb la fi de verificar i trobar el model més apropiat per dur a terme una anà lisi, mitjançant el programa de cà lcul ANSYS
Resumo:
Visió de la societat gironina de finals del segle XIX a través de l’anà lisi de les dispenses matrimonials d’impediment de l’Arxiu Diocesà de Girona. S’indiquen els diferents impediments de consanguinitat i afinitat i els requisits que havien de complir els sol·licitants per tal de poder contraure matrimoni. És compara les dades sobre mobilitat geogrà fica i social de les dispenses d’impediment amb les dispenses de proclames del mateix perÃode
Resumo:
Estudi de la Cydia pomonella (L.), corc de les pomes i de les peres que és una plaga molt important en tot l’à mbit estatal i del control que cal fer-ne per tal d’evitar la pèrdua total o parcial de la collita
Resumo:
S’intueix que a la ProvÃncia de Girona existeix una important oferta de recursos gastronòmics, però es percep una manca de coordinació entre els diversos agents que ho gestionen i de jerarquia sobre quins són els elements que s’han de potenciar. L’objectiu general d’aquest treball és desenvolupar una proposta de Turisme Gastronòmic a la ProvÃncia de Girona a partir de la recerca dels principals atractius i d’ un anà lisis dels punts forts i dels punts febles observats
Resumo:
El debat sobiranista català està a l‟ordre del dia i actualment no passa desapercebut en cap mitjà de comunicació ni tampoc en el món polÃtic, econòmic i empresarial. El fet d‟estar tan viva una temà tica aixà de delicada està ocasionant controvèrsies dins l‟empresariat català o que té la seva empresa ubicada a Catalunya perquè tot plegat provoca moltes incerteses, que són el pitjor enemic dels empresaris i dels negocis. Tanmateix, però, les informacions publicades o emeses venen marcades per les opinions polÃtiques i periodÃstiques, que es troben censurades en certa mesura perquè segueixen una determinada lÃnia polÃtica i/o editorial. Per això s‟ha elaborat un reportatge digital focalitzat en l‟empresariat català i l‟encaix Catalunya-Espanya que pretén aportar noves valoracions entorn a aquest debat donant veu a empresaris i professionals, entre altres. La part teòrica de la memòria defineix els conceptes bà sics que són de forçat coneixement per realitzar una part prà ctica que ha de ser entesa per qualsevol persona i que s‟ha de tractar amb la major objectivitat possible. Per això, el web http://laquestiocatalana.cat aporta un llenguatge planer i les eines bà siques per donar a conèixer una matèria molt criticada per alguns sectors. A través d‟entrevistes a personatges rellevants, el web introdueix nous punts de vista sobre una qüestió marcada, a simple vista, per la preocupació d‟un possible boicot per part d‟Espanya. Però aquesta no sembla ser la principal inquietud dels entesos, i és que hi ha altres aspectes encara més alarmants que poden influir en l‟empresariat i que no són tractats per cap mitjà de comunicació convencional.