Evolució del paisatge de l'Horta de Lleida (1956/57-2003): transformació d'un paisatge de secà a regadiu

Els paisatges agraris al llarg del temps s’han transformat i han evolucionat segons les necessitats de la societat d’aquell moment. L���aigua ha estat el principal element transformador en l���agricultura del segle XX, i el cas de l���horta de Lleida, és un clar exemple de com l���aigua ha desenvolupat una agricultura que poc a poc s’ha caracteritzat per tenir majoritàriament cultius de regadiu, tot i ser una de les zones més àrides i amb menys precipitacions de Catalunya, a diferència de les zones de secà, que han anat desapareixen. Quantificar i analitzar els canvis que influeixen en la dinàmica del territori, han estat possibles a partir de l���estudi de fonts documentals històriques, tant escrites com gràfiques, com són els cadastres de rústica, les imatges aèries i els ortofotomapes. Mitjançant aquest valuós recurs històric s’ha pogut detectar i analitzar els principals canvis en els usos del sòl esdevinguts durant el període de 1956 a 2003 en determinades zones de l���horta de Lleida, a més ha servit per estimar les repercussions en el paisatge del consum d’aigua.

Ciencia, industria e ideología en la Cataluña del siglo XX: el Instituto Ravetllat-Pla en Sudamérica entre 1924 y 1936

En 1923, Ramón Pl�� i Armengol (1880-1958) fundó el Instituto Ravetllat-Pla para la comercialización y producción de dos productos antituberculosos (Hemo-Antitoxina y Suero Ravetllat-Pla) fundamentados en una teoría heterodoxa postulada por el veterinario Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923). A través del instituto creó una gran red internacional científico-comercial principalmente en Latinoamérica. Pl�� i Armengol fue doctor en medicina y participó activamente en la lucha antituberculosa en Cataluña sin dejar de lado su militancia socialista. A través de estos dos productos, logró crear un mercado que se sustentaba en una teoría heterodoxa que integraban sus principios e ideología.

Els canvis territorials a l'àrea de Vic: una interpretació a partir de l'anàlisi de les fotografies aèries de 1956 i 2008. De l'equilibri rural-urbà a la ciutat difusa

Agafant com a premissa l���elevat grau de poblament disseminat de la plana de Vic i la forta interrelació entre els diferents assentaments, el present treball caracteritza l���actual model urbà dispers de la conurbació vigatana (Osona). L���estudi elabora dos mapes, mitjan segle xx i actual (2009), a través d’un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG), i interpreta els resultats partint del concepte de ciutat difusa

Primers resultats de l'Essai de dictionnaire historique de la langue catalane, de Julià-Bernat Alart (1824-1880)

Julià-Bernat Alart (1824 – 1880, Vinçà) fou un arxiver, historiador i fil��leg rossellonès de primer ordre. Entre molts treballs que va dur a terme, hem volgut treure a la llum uns primers resultats sobre l���inèdit Essai de dictionnaire historique de la langue catalane. Es tracta d’un recull de 14.639 cèdules lexicogràfiques que consten d’una paraula catalana amb una o més documentacions antigues. Gràcies a aquest material, hem pogut demostrar que l���Essai aporta nova informació lingüística i històrica que no recullen cap dels dos diccionaris històrics de referència del catal�� ―el DCVB i el DECat―, com ara nous lemes o atestacions primerenques

Traducció i adopció a l'Índia: Hindu Adoptions And Maintenance Act, 1956

L���objectiu principal d’aquest treball de fi de grau és fer-se càrrec d’una traducció jurídica amb tot el què això implica: documentar-se a través de fonts fiables, emprar les eines adequades, lliurar-lo dins el termini establert, entre d’altres. En aquest cas, és una traducció de les lleis que regulen les adopcions a l���Índia. A més, en aquest treball també s’explica breument el dret civil a Catalunya i es compara amb el de l���Índia, ja que es basen en idees molt diferents. Aquests tipus de traduccions exigeixen precisió i claredat perquè els conceptes i les estructures sintàctiques acostumen a ser molt complexes. A continuació, hi ha detallat cada pas que s’ha seguit per tal d’assolir l���objectiu principal.

Els Hot Five : Louis Armstrong, l'avantguardista

Els objectius d’aquest treball són: reivindicar la faceta de Louis Armstrong com a músic al capdavant de l���avantguarda musical dels anys vint als Estats Units, analitzar les claus per entendre el seu ascens a la fama a partir dels anys trenta i valorar la seva contribució a la història de la música afroamericana. El cos del treball consta de dues parts: la primera, una biografia de l���artista per esbossar el seu context històric i el seu perfil psicol��gic; i la segona, que és el centre del treball, una anàlisi de les peces Savoy Blues, Cornet Chop Suey i Gully Low Blues, totes elles pertanyents al període dels Hot Five (1925-1929).