150 resultados para Memória autobiográfica Ficção
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
El projecte PADICAT t l'objectiu de dissenyar i produir un sistema que permeti a la Biblioteca de Catalunya compilar, processar i donar accs permanent a la producci digital catalana. En alguns pasos s'anomena "dipsits digitals nacionals" a projectes similars, essent els ms coneguts el gegant Internet Archive, l'australi Pandora o el suec Kulturarw3. D'acord amb la tendncia generalitzada arreu de les biblioteques nacionals, el model de dipsit que persegueix la Biblioteca de Catalunya s el sistema hbrid, consistent a: - Compilar massivament els recursos digitals publicats en obert a Internet - Impulsar el dipsit sistemtic de la producci web dels agents implicats a Catalunya - Promoure lnies de recerca per mitj de la integraci dels recursos digitals de determinats esdeveniments de la vida pblica catalana. L'any 2005 ha representat el perode de planificaci i proves del projecte que lidera la Biblioteca de Catalunya, que t previst sistematitzar el dipsit digital de la producci web catalana en el perode 2006-2008. La Memria del plantejament del projecte PADICAT presenta el recull d'informes tcnics generats per la Biblioteca de Catalunya durant aquesta fase de planificaci i proves. El projecte PADICAT compta amb la collaboraci del CESCA (Centre de Supercomputaci de Catalunya) i el DURSI (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya).
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a l'Institut de Physique Nuclaire d'Orsay (Frana), entre els mesos de setembre a novembre del 2005, collaborant amb el Profesor Jrme Margueron. La motivaci d'aquest estudi sorgeix en el marc de les explosions de supernoves del tipus II. A l'interior d'aquestes supernoves s'hi formen protoestels de neutrons composats d'una matria densa d'hadrons en interacci amb una quantitat ingent de neutrins. El temps d'escapament d'aquests neutrins s important per evaluar llur influncia en l'ona de xoc que, a l'exterior del protoestel, intenta escapar del collapse gravitatori i fer esclatar la supernova. En aquest intent de modelitzar l'interior dels protoestels de neutrons, sha tractat una matria hadrnica composada per nucleons (neutrons i protons) i lambdes, deixant per a estudis futurs la influncia de la resta d'hiperons ja que la sola presncia de les lambdes altera significativament la resposta del medi en front de pertorbacions externes. Com a resultat de lestudi sha obtingut, doncs, el cam lliure mig dels neutrins en la matria hadrnica.
Resumo:
La tcnica de lActivaci Neutrnica (AAN) mitjanant un reactor nuclear s amplament emprada en els estudis sobre cermica majlica. Daquesta manera es poden atribuir cermiques de provinena desconeguda al seu centre productor o fins i tot arribar a discriminar entre diferents tallers o tradicions de producci pertanyent al mateix nucli productor. Sha analitzat per AAN una mostra composada per individus cermics procedents de diversos centres productors de la Pennsula Ibrica. La comparaci de les dades obtingudes mitjanant aquest mtode amb les obtingudes amb la tcnica de la Fluorescncia de Raigs X (FRX) ha perms aprofundir en el coneixement arqueomtric de les produccions i exportacions de les cermiques majliques de la Pennsula Ibrica. Tamb shan realitzat anlisis sobre la composici qumica dels vidrats de la cermica majlica a partir de la tcnica de LA-ICP-MS, caracteritzant-ne les diferents decoracions cromtiques que es troben en el vidrat de cadascuna de les cermiques analitzades.
Resumo:
Investigacin producida a partir de una estancia en la London South Bank University, Reino Unido, entre los meses de setiembre y diciembre del 2005. Se estudia el trabajo sexual en el Reino Unido desde tres perspectivas diferentes. Por una parte, se trata la historia del feminismo anglosajn respecto a sus visiones sobre la prostitucin, desde una aproximacin a las fuentes. Por otra parte, se plantea la situacin jurdico-poltica. Finalmente, se presenta brevemente a las principales entidades que dan apoyo al colectivo de trabajadoras del sexo en la ciudad de Londres.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a la University of Wales, Bangor, Regne Unit entre setembre i desembre del 2006. Els sons distractors augmenten el temps de reacci i el nombre de respostes incorrectes en una tasca de classificaci visual, demostrant que hi ha distracci conductual durant la realitzaci de la tasca visual. Lenregistrament concomitant de potencials evocats durant la distracci mostra un patr neuroelctric caracterstic, el potencial de distracci, que es caracteritza per una ona trifsica. Darrerament, sha demostrat que factors des de dalt associats al muntatge experimental tindrien una gran influncia en els efectes que els estmuls distractors tindrien en la tasca. Estudis recents mostrarien que aquesta resposta datenci exgena es pot modular per la crrega en memria de treball, reduint-ne la distracci amb la crrega, fet que contradiu altres dades que mostraven lefecte oposat. Lobjectiu daquest estudi ha estat investigar en quines condicions la crrega en memria de treball pot exercir un efecte modulador en les respostes conductuals i cerebrals als sons novedosos distractors, i establir la dinmica espacio-temporal daquesta modulaci.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a lAssociao para o Desenvolvimento da Aerodinnica Industrial (ADAI) de la Universitat de Coimbra, Portugal, entre mar i juliol de 2006. Aquesta disposa d'un laboratori d'assaigs i t medis suficients per a cremar de manera controlada parcelles prviament delimitades en terreny forestal. Aix permet observar el fenomen dels incendis forestals a dues escales de treball diferents. Lobjectiu ha estat lobtenci de dades experimentals sobre la propagaci de fronts de flames que avancen sobre combustible tractat amb retardants sota lefecte del pendent o el vent. Sha participat en proves experimentals de camp i se nhan realitzat dues en installacions de laboratori en qu lefecte del pendent o de la velocitat del vent podia ser variat. Degut a lelevat nombre de variables que entren en joc lanlisi acurada de les dades encara est en procs.
Resumo:
Projecte realitzat en el Departament de dibuix de la Facultat de Belles Arts, a la Universitat de Barcelona, durant el segon curs de Doctorat, en el seminari que a crrec de Fernando Hernandez on treballem l Autoetnografia Narrativa. Aquesta s una investigaci que no t un carcter individual marcat tan sols per la meva veu, sin que ms aviat la configuren tamb tots els companys de Seminari, amb ells i a travs dells he aconseguit aprendre molts factors que intento quedin reflectits en el texte que presento i que treballo des de lEducaci Artstica i la Cultura Visual. Durant aquest any me nhe adonat de qu laprenentatge es realitza i t molt a veure amb les vivncies que cada un de nosaltres construeix en societat, en elles centro les segents pgines que per m sn linici dun recorregut cap a un nou coneixement. Intento en tot moment tenir present el grup amb el qual he tingut la possibilitat de treballar durant aquest any i des del qual he pogut treballar-me com a subjecte educadora. Daquesta manera i des de m presento la meva contribuci a naquest construir aprenentatge en societat, a partir de la segent narraci.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Universitat de Wisconsin-Madison, EUA, Departament de Curriculum and Instruction, des de mitjans dagost a mitjans de novembre de 2006. Sha treballat en relaci a la preparaci de la tesi Els grups interactius: una prctica de les comunitats daprenentatge per a la inclusi de lalumnat amb discapacitat . La universitat de Wisconsin-Madison i en concret el departament de Curriculum and instruction compta amb professorat de reconegut prestigi internacional en lmbit de leducaci. Entre els temes que es treballen al departament i que vaig poder conixer, en destaco les implicacions de leducaci en lexistncia de desigualtats socials, aix com les implicacions del govern i de les poltiques educatives en la creaci i manteniment daquestes desigualtats, les reformes i poltiques educatives i el paper de leducaci en el ms ampli context de la societat i les seves estructures, lanlisi del llenguatge vinculat amb les desigualtats i leducaci, la necessitat de tenir en compte la multiculturalitat des duna perspectiva crtica, i les possibilitats de transformaci en educaci facilitades per les oportunitats dinteracci.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a la Universitt Karlsruhe entre gener i maig del 2007. Les biblioteques destructures de dades defineixen interfcies i implementen algorismes i estructures de dades fonamentals. Un exemple ns la Satandard Template Library (STL ), que forma part del llenguatge de programaci C++. En el marc duna tesi, sest treballant per obtenir implementacions ms eficients i/o verstils dalguns components de la STL. Per a fer-ho sutilitzen tcniques de la enginyeria dalgorismes. En particular, sintegra el coneixement de la comunitat algortmica i es t en consideraci la tecnologia existent. Lacci durant lestada sha emmarcat en el desenvolupament la Multi Core STL (MCSTL ). La MCSTL s una implementaci parallela de la STL per a mquines multi-core. Les mquines multi-core sn actualment lnic tipus de mquina disponible al mercat. Per tant, tot i que el parallelisme obtingut no sigui ptim, s preferible a tenir els processadors esperant, ja que , la tendncia s que el nombre de processadors per computador augmenti.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al departament de Womens Studies de la Universitat de Wisconsin, Estats Units, entre agost i novembre del 2007. Aquesta recerca est directament relacionada amb el desenvolupament duna tesi doctoral sobre la socialitzaci de les dones vctimes de violncia de gnere. En el transcurs daquesta estada es van analitzar investigacions de qualitat cientfica sobre socialitzaci de les dones vctimes de violncia de gnere realitzades als Estats Units; es va participar en jornades, seminaris i conferncies sobre violncia de gnere; i es van recollir recursos i mesures, proposats per diferents moviments socials, per atendre a les vctimes i prevenir la violncia de gnere. Entre els resultats obtinguts de la recerca cal destacar que les investigacions ms recents sobre violncia de gnere coincideixen en afirmar que es tracta duna problemtica vinculada als nostres aprenentatges socials. Trobem un gran nombre de recerques que han treballat sobre les causes per les quals les dones romanen en relacions de violncia o reincideixen. Generalment aquestes son causes estructurals (factors econmics, fills o filles en com, falta de recolzament social, etc.), o b emocionals (el fet destar enamorades). Aquestes recerques mostren un buit, el qual ser treballat en una tesi doctoral, un cop superades les barreres estructurals quins son els motius que dificulten la finalitzaci de la relaci de violncia? Quins aspectes hem de treballar per trencar els vincles afectius i lenamorament?
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Graduate School of Education and Information Studies (GSEIS) de la University of California at Los Angeles (UCLA), Estats Units, entre gener i juny del 2007. En el context delaboraci duna futura tesi doctoral sobre la metodologia comunicativa crtica i la interacci persona-ordinador, la intenci ha estat aprofundir des d'una perspectiva internacional. La GSEIS i la UCLA en general conta amb innumerables recursos bibliogrfics aix com amb professorat de reconegut prestigi internacional en la recerca vinculada a la barreja de temes com l'educaci, la inclusi i la transformaci social, la Comunicaci, les TIC i el disseny de la Interacci Persona Ordinador; integraci de disciplines en la que es mou la meva tesi doctoral. La possibilitat d'accedir a la Young Research Library, aix com l'assistncia a diverses conferncies relacionades amb el meu mbit d'estudi, la celebraci de diverses tutories amb professorat de la GSEIS i d'altres departaments de la UCLA, i la invitaci a participar del seminari de doctorat del professor Douglas Kellner, han contribut de forma remarcable al meu projecte amb: aportacions de la literatura internacional i nombrosos exemples de bones prctiques de projectes vinculats al Participatory Design com a metodologia en si mateixa desvinculada del Disseny Centrat en l'Usuari, un dels aspectes centrals de la meva tesi. Amb tot aix vaig poder reforar i desenvolupar quatre dels captols de la meva dissertaci, concretament els relacionats amb el context social i metodolgic, i els que presenten el disseny de la Interacci Persona ordinador des d'un enfocament general aix com el que es centra en el Disseny participatiu i les seves vinculacions amb la metodologia comunicativa crtica.
Resumo:
Resum de les actuacions del grup de juristes criminlegs de centres penitenciaris del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya
