7 resultados para Melo Neto, João Cabral de, 1920-1999 Crítica e interpretação
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
El projecte de recerca que sha dut a terme els darrers tres anys consisteix en una reflexi terica al voltant de lautoria literria, fent especial mfasi en les implicacions de gnere dels processos de legitimaci literria i les posicions autorials que sen deriven. Clarice Lispector en tant que nom dautor sota el qual sagrupa no noms un corpus literari sin tots aquells textos que construeixen un cos dautora, constitueix lobjecte danlisi a partir del qual es posa en joc la reflexi terica esmentada. Per a dur-lo a terme, es realitza un anlisi de la producci autogrfica de l'autora i de tots aquells discursos que contribueixen a la construci del seu personatge: els discurso acadmics, biogrfics i meditics; els materials fotogrfics i audiovisuals; les recreacions del personatge des de diversos llenguatges artstics (literari, teatral i cinematogrfic), etc.
Resumo:
Lobra de M. ngels Anglada constitueix un tramat complex de lectures i influncies que sinterpreta a travs de nivells de significaci i dinteressos que sentrecreuen. Com a pilar que sost tot aquest corpus hi ha un gran bagatge clssic i una vasta formaci literria que, juntament amb lexperincia vital i el posicionament tic de lautora, proporcionen les claus de lectura dels seus llibres. Partint daquesta idea, larticle aprofundeix en els tres aspectes que considerem eixos fonamentals de lobra de lescriptora: els elements autobiogrfics, lart i el comproms social.
Resumo:
Jerzy Grotowski (Rzeszw, Polonia, 1933-1999) fue uno de los directores teatrales ms relevantes del siglo XX. Deja de producir espectculos en 1970, momento lgido de su carrera de director reconocida internacionalmente. Decide no hacer ms representaciones, pero la lnea de ejercicios enfocados exclusivamente en el actor, que haba comenzado dentro de su Teatro pobre a travs de la va negativa, seguir acompandole hasta su ltimo espacio de trabajo, el Workcenter of Jerzy Grotowski and Thomas Richards, Pontedera (Italia).
Resumo:
Clarice Lispector comen a publicar als anys quaranta amb la novella Perto docorao selvagem (1944). No ser fins a la dcada de 1960, per, que desenvolupar unrecurs que, encara que menys explotat, ja era present a les ficcions escrites finsaleshores: la depuraci, o reducci a la seva mnima expressi, de tot elementprpiament narratiu. Aix, a lhora que largument es minimitzava, la literatura deLispector ampliava la vessant reflexiva i, direm, filosfica. s en aquesta segona pocaquan lescriptora brasilera sapropa ms a una escriptura desjotzada, a una escriptura enqu lenunciaci es deslliga progressivament de la subjectivitat. Es tracta dun recursfora innovador per a lpoca i per a la tradici literria en qu se situa Lispector.
Resumo:
El 19 de marzo del pasado ao 2009 se cumplieron diez aos de la muerte de Jos Agustn Goytisolo. Con este motivo se han sucedido los homenajes y congresos que se han ocupado de estudiar su poesa y de repasar su legado desde ngulos muy diversos. Este artculo aspira tambin a rellenar un hueco que sorprendentemente o no no ha merecido hasta el presente especial atencin: la presencia de la mujer en la poesa goytisoliana. Mi objetivo es trazar una panormica del lugar que las mujeres ocupan en sus versos y mostrar que en su gran mayora son diferentes de las figuras femeninas que pueblan la tradicin literaria. En primer lugar porque, desde el punto de vista de la enunciacin, la voz potica no se apropia de la mujer convirtindola en objeto de contemplacin, sino que, en general, es sujeto de la historia en paridad con el poeta. En segundo lugar, porque las mujeres goytisolianas tampoco se ajustan a los cdigos a los que las ha relegado el discurso patriarcal: tienen vida propia y no funcionan como smbolo de aspiraciones ajenas ni como proyeccin del imaginario masculino.
Resumo:
Maria ngels Anglada tenia una clara conscincia del lloc, que va deixar una empremta profunda en la seva obra literria. Larticle analitza les visions que lautora dna de Vic, la ciutat natal, a travs de la poesia, la narrativa i la prosa assagstica. En particular, lanlisi se centra en el relat de fons autobiogrfic No em dic Laura. Aquest text vehicula una dura crítica poltica, social i moral del Vic sotms a la dictadura franquista. I, alhora, constitueix la millor mostra del vigatanisme crtic que caracteritza lautora.
Resumo:
En els anys vuitanta i noranta, Maria ngels Anglada sendins en lart de la traducci i trasllad alguns ttols, majoritriament clssics, amb lobjectiu de recuperar noms poc atesos pels discursos literaris del nostre pas. Se centr en quatre textos: Les germanes de Safo (1983), Epigrames (1993), Lesplanada (1987), i, amb Maria Ohannesian, Terra porpra i altres poemes. Anglada tamb va fer feina de torsimany en els seus tres llibres de viatges Paisatge amb poetes (1988), Parads amb poetes (1993) i Retalls de la vida a Grcia i Roma (1997).
