110 resultados para Materials
em Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Spain
Resumo:
Durant els darrers anys, shan publicat un gran nombre de materials multimdia destinats a laprenentatge de llenges, la major part dels quals son CD-ROM dissenyats com a cursos per lautoaprenentatge. Amb aquests materials, els alumnes poden treballar independentment sense lassessorament dun professor, i per aquest motiu sha afirmat que promouen i faciliten laprenentatge autnom. Aquesta relaci, per, no es certa, com Phil Benson i Peter Voller 1997:10) han manifestat encertadament:() Such claims are often dubious, however, because of the limited range of options and roles offered to the learner. Nevertheless, technologies of education in the broadest sense can be considered to be either more or less supportive of autonomy. The question is what kind of criteria do we apply in evaluating them? En aquest article presentem una investigaci conjunta on es defineixen els criteris que poden ser utilitzats per avaluar materials multimdia en relaci a la seva facilitat per permetre laprenentatge autnom. Aquests criteris son la base dun qestionari que sha emprat per avaluar una selecci de CD-ROM destinats a lautoaprenentatge de llenges. La estructura daquest article s la segent: - Una introducci de lestudi - Els criteris que shan utilitzar per la creaci del qestionari - Els resultats generals de lavaluaci - Les conclusions que shan extret i la seva importncia pel disseny instructiu multimdia
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a l Ecole Nationale Suprieure de Chimie de Montpellier, Frana, durant 2006. Shan sintetitzat materials hbrids orgnico-inorgnics mitjanant el procs sol-gel i altres estratgies sinttiques. En alguns casos, sha intentat estructurar aquests materials, ja sigui per autoestructuraci o per mitj de tensioactius. Com a catalitzadors de les reaccions d'hidrlisi i policondensaci shan utilitzat cids, bases i fluorurs. Els materials obtinguts shan caracteritzat mitjanant diferents tcniques: BET (Brunauer-Emmett-Teller), TEM (microscopia electrnica de transmissi), SEM (microscpia electrnica de rastreig), raigs X en pols , IR i RMN (ressonncia magntica nuclear) en estat slid. Amb aquests materials es pretn preparar catalitzadors heterogenis de Pd per reaccions dacoblament creuat, i de Ru per reaccions de mettesi. Tamb shan sintetitzat sals d'imidazoli amb cadenes hidrocarbonades llargues amb l'objectiu de preparar gels de slice amb aquestes molcules atrapades dins la matriu inorgnica. Aquests materials sutilitzaran com a organocatalitzadors i tamb es prepararan els corresponents catalitzadors de Pd per reaccions de Heck, Suzuki i Sonogashira. Les sals dimidazoli shan utilitzat com a tensioactius en la preparaci de gels de slice estructurats. Aquestes molcules han resultat ser cristalls lquids i shan caracteritzar mitjanant DSC (differential scanning calorimetry), microscopia ptica i raigs X.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a la Universitat Nacional de Yokohama des de maig fins a mitjans de juny del 2006. S'ha estudiat el comportament fssic i la preparaci de slica mesoporosa pels nous tensioactius fluorats d'estructura C8F17SO2(C3H7)N(C2H4O)nH (abreujat C8F17(EO)n. El tensioactiu C8F17(EO)n forma micelles allargades i cristalls lquids en aigua, i per tant pot ser adequat per a la preparaci de materials mesoporosos. Slica mesoestructurada es va preparar pel mtode de precipitaci per autoagregaci cooperativa. Un estudi sistemtic es va realitzar, investigant la influncia de les concentracions de tensioactiu i precursor (TEOS), lefecte del pH i de la longitud de cadena de polixid detil. Els materials es van caracteritzar per raigs X a angle petit (SAXS), sorci de nitrgen i TEM. Els materials obtinguts presenten dimetres de por petits i parets de por gruixudes. A ms, aquests materials posseeixen altes superfcies especfiques, que shan obtingut emprant concentracions de tensioactiu petites, produint parets de por robustes sense microporositat significativa. La superfcie especfica es mant durant el procs de calcinaci, malgrat un petit encongiment degut a lentrecreuament de la slica. Els materials de slica obtinguts han mostrat ser significativament ms robustos que altres materials similars descrits a la bibliografia, com la slica MCM-41.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a l Imperial College London, entre juliol i novembre de 2006. En aquest treball sha investigat la geometria ms apropiada per a la caracteritzaci de la tenacitat a fractura intralaminar de materials compsits laminats amb teixit. Lobjectiu s assegurar la propagaci de lesquerda sense que la proveta falli abans per cap altre mecanisme de dany per tal de permetre la caracteritzaci experimental de la tenacitat a fractura intralaminar de materials compsits laminats amb teixit. Amb aquesta fi, sha dut a terme lanlisi paramtrica de diferents tipus de provetes mitjanant el mtode dels elements finits (FE) combinat amb la virtual crack closure technique (VCCT). Les geometries de les provetes analitzades corresponen a la proveta de lassaig compact tension (CT) i diferents variacions com la extended compact tension (ECT), la proveta widened compact tension (WCT), tapered compact tension (TCT) i doubly-tapered compact tension (2TCT). Com a resultat daquestes anlisis shan derivat diferents conclusions per obtenir la geometria de proveta ms apropiada per a la caracteritzaci de la tenacitat a fractura intralaminar de materials compsits laminats amb teixit. A ms, tamb shan dut a terme una srie dassaigs experimentals per tal de validar els resultats de les anlisis paramtriques. La concordana trobada entre els resultats numrics i experimentals s bona tot i la presncia defectes no previstos durant els assaigs experimentals.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a ukurova University, Turquia, al juliol del 2006. Lemmagatzematge denergia trmica ha atret inters en aplicacions trmiques com laigua calenta, la calefacci i laire condicionat. Aquests sistemes sn tils per corregir la no coincidncia entre la oferta i la demanda denergia. Principalment hi ha dos tipus de sistemes demmagatzematge denergia trmica, emmagatzematge amb calor sensible i amb calor latent. Lemmagatzematge amb calor latent s particularment atractiu degut a la seva habilitat de donar una densitat demmagatzematge denergia ms alt i la seva caracterstica demmagatzemar calor a una temperatura constant corresponent a la temperatura de transici de fase de la substncia emmagatzemadora de calor. Les salts hidratades orgniques tenen certes avantatges com a materials demmagatzematge de calor latent sobre els materials orgnics. En canvi, quan les salts hidratades sutilitzen com a materials de canvi de fase (PCM) apareixen alguns problemes en les aplicacions demmagatzematge de calor latent. Aquests sn el subrefredament de les salts hidratades quan es congelen degut a les seves dbils propietats de nucleaci, i la separaci de fase que hi apareix degut a una fusi incongruent. En aquest estudi, sestabilitza sal de Glauber (Na2SO4.10H2O) amb diferents concentracions de poliacrilamida i gelatina per prevenir la fusi incongruent. Per prevenir el subrefredament sutilitza un agent nucleant amb una estructura cristallina semblant a la de la sal de Glauber. La capacitat demmagatzematge de calor de les mostres de PCM estabilitzades amb diferents concentracions de gels polimrics es determinen amb DCS i amb el mtode T-history.
Resumo:
En aquest projecte es presenta la tecnologia FIB com una eina capa d'oferir solucions de nanocaracteritzaci i nanofabricaci dins de l'entorn del BCN-b. En primer lloc es fa una breu descripci dels fenmens que ocorren durant la utilitzaci de l'equip i sobre les caracterstiques i components que l'integren. S'analitza casos concrets d'inspecci de seccions de mostres de diferents naturalesa (materials multicapa, dispositius electromecnics i ptics, materials biolgics), de preparaci de mostres TEM, d'edici de circuits electrnics, de nanofabricaci sobre diferents materials (conductors i allants) i de nanoexperimentaci. Aquestes aplicacions sn exemples sobre l's que ha tingut l'equip durant la realitzaci d'aquest projecte i, sobretot, serveixen de carta de presentaci sobre el gran ventall de possibilitats que, amb el CrossBeam 1560 XB, es pot oferir. Finalment, es conclou explicant quina ser la poltica de funcionament de l'equip i les previsions sobre la seva gesti.
Resumo:
ii. Desprs de finalitzar el primer any daplicaci del projecte La msica a les Escoles Bressol Municipals de Matar, sinicia la present recerca, en la que participen tots els grups que formen part del projecte, amb lobjectiu de valorar-ho i veuren la continutat. Es detecta que els materials emprats en la proposta didctica sn lelement que ha esdevingut ms exits fins al moment. Definint-ne una mostra de set materials, es procedeix a determinar ls que les educadores els atorguen en relaci a la proposta didctica i a avaluar-los
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Center of Applied Geosciences de la Eberhard Karls Universitt entre abril i octubre del 2007. Durant l'estada es va adquirir la tcnica per a la realitzaci d'isotermes d'adsorci aplicant-la posteriorment a l'estudi de dos compostos del grup dels alquilfenols (nonilfenol i octilfenol). Aquestes isotermes es van realitzar en diversos sediments provinents de la conca hidrogrfica del riu Ebre i en altres dos materials (lignit i torba), tots ells amb diferent contingut de carboni orgnic total (que varia entre 0,4% per a un dels sediments i 47,8% per a la torba), per a estudiar la influncia d'aquest parmetre en els comportament del nonilfenol pel que fa a l'adsorci. Per altra banda es va afegir loctilfenol a lestudi, tant per separat com en combinaci amb el nonilfenol, i es va extendre la isoterma per al nonilfenol a concentracions ms baixes, properes a les concentracions que es poden trobar daquest compost al medi. Aquestes ltimes isotermes es van realitzar utilitzant en tots els casos un dels sediments del riu Ebre, amb un contingut de carboni orgnic del 5,8 %, per a poder comparar els resultats sense la influncia daquest parmetre. Totes les mostres es van analitzar utilitzant un cromatogrf de gasos acoblat a un espectrmetre de masses.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Universitat de California a Berkeley, Estats Units, entre mar i juny de 2007. La cromatografia lquida emprant fases estacionries quirals ha estat una de les tcniques ms desenvolupades per a la separaci denantimers. A ms de presentar una elevada enantioselectivitat, s desitjable que els materials utilitzats amb aquesta finalitat permetin separacions altament cost-efectives. Una alternativa a lus de mtodes ms convencionals, en qu el selector quiral est ancorat sobre gel de slice particulada, s la utilitzaci de materials monoltics, que es caracteritzen per ser duna sola pea i altament porosos. Lelevada porositat daquests materials, una de les caracterstiques que els fan ms tils, permet treballar amb un flux de fase mbil molt superior al perms amb les matrius convencionals. Aquest fet permet disminucions considerables dels temps danlisi amb pressions de columna molt inferiors als lmits establerts per garantir la seva durabilitat. Daltra banda, lenantioselectivitat i la resoluci vers als diferents analits es mant constant. El projecte, de quatre mesos de durada, sha centrat en la preparaci de materials monoltics quirals de naturalesa orgnica o inorgnica contenint com a selectors quirals derivats de poli-hidroxi-prolina. Aquest materials shan aplicat com a fases estacionries quirals en cromatografia lquida en format estndard i capillar. Els resultats cromatogrfics (selectivitat i eficincia) shan comparat amb els obtinguts amb columnes de matriu particulada preparades prviament.
Resumo:
El projecte Ciutadania i Drets humans s un projecte dinnovaci pedaggica dirigit a crear els materials necessaris per a lensenyament dels drets humans a leducaci secundria, utilitzant les noves tecnologies. Els continguts del projecte (primer any) sn: Dignitat i justcia, Llibertat i seguretat, Igualtat i violncia de gnere i Llibertat dexpressi. El mtode per a lensenyament parteix de la dinmica destudi de cas. Amb aquesta finalitat els alumnes realitzaran a laula, exercicis de representaci i anlisis de diversos casos tractats per tribunals internacionals, nacionals i autonmics aix com instncies de defensa dels ciutadans. Els alumnes poden desenvolupar habilitats cognitives tals com largumentaci oral i escrita, la reflexi, el debat, la crtica i la presa de conscincia de la diversitat de perspectives. A nivell de contingut tindran els coneixements bsics dels sistemes de protecci dels drets, tals com el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Sndic de Greuges i altres rgans de garantia. El material elaborat consta duna web per als alumnes com a eina de suport als continguts treballats a laula i una web per al professorat de secundria amb continguts, mtodes i casos, en forma de temes i unitats didctiques.
Resumo:
En aquest treball sobre materials porosos obtinguts per liofilitzaci, sha demostrat que es poden produir materials anlegs als aerogels de slice mitjanant un procs de congelaci i posterior sublimaci. Malgrat les dificultats que es presenten en el procs de congelaci, sha aconseguit un nou producte que hem denominat LIOGELS (per diferenciar-los dels aerogels) amb ms o menys graus de monoliticitat segons la composici i el procs realitzat. Shan estudiat diversos sistemes de congelaci, principalment amb nitrogen lquid i en la cambra del liofilitzador a -80C, per tamb shan comparat els resultats de congelacions de gels amb tert-butanol a 12C (el tert-butanol fon a 25,69C). Shan sintetitzat diferents tipus de gels, de cara a la seva liofilitzaci posterior. Alguns dels gels shan deixat assecar amb molta cura i molt lentament per produir xerogels monoltics, amb lobjectiu de comparar les estructures dels aerogels, els xerogels i els nous liogels produts en aquest treball. Per tal daconseguir lquids de rentat que al congelar no trenquessin lestructura, shan buscat les mescles idnies de dissolvents (que no canviessin de volum al congelar). Sha installat un equip de liofilitzaci a lIcmab, que sha utilitzat per elaborar les mostres estudiades. Lequip de liofilitzaci t fonamentalment dos modes de funcionament: sublimaci a travs dun "manifold" i dins duna cambra amb safates. Per a la caracteritzaci de les mostres dels nous materials obtinguts, sha utilitzat lequip BET, i els equips de microscpia electrnica SEM i TEM de lICMAB. Shan avaluat els resultats obtinguts amb lequip de porosimetria (BET) i shan analitzat les fotografies del SEM i del TEM, fent les oportunes comparacions entre aerogels i liogels, i entre aquests i els xerogels.
Resumo:
Lobjectiu principal daquest projecte s seleccionar i exposar una srie de recursos disponibles a Internet, que permetin complementar o facilitar laprenentatge dels continguts de la titulaci dEnginyeria de Materials. Al llarg del treball es presenten un total de 124 animacions de diferents temtiques. La majoria delles provenen de pgines web duniversitats i centres involucrats en lestudi de materials. Tamb sexposa una animaci delaboraci prpia, aix com el fonament teric en qu es basa. Cal destacar que ls dapplets en lensenyament dEnginyeria de Materials no implica una despesa econmica extra, i que est dacord amb les directrius de generar els mnims residus i de fomentar la reducci en origen, establertes en el Pla dAcci Local per a la Sostenibilitat de la UAB. Grcies tamb a la facilitat ds, els applets tenen un futur prometedor en lensenyament de moltes matries.
Resumo:
Desprs d'un cert temps de rodatge amb els tres repositoris institucionals de la UdG: DUGiDocs, DUGiMedia i DUGiFonsEspecials, haver-los migrat a la versi 1.5.2 de Dspace, i millorat les prestacions que ens permet el programari, ha arribat el moment de millorar l'eina que ens permet fer que el DUGi sigui un portal til des del punt de vista de la usabilitat, visibilitat i difusi dels materials que es poden consultar als diferents repositoris.
