The dynamic adjustment of local government budgets : Does Spain behave differently?

[spa] El objetivo de este trabajo es analizar si los municipios españoles se ajustan en presencia de un shock presupuestario y (si es así) qué elementos del presupuesto son los que realizan el ajuste. La metodología utilizada para contestar estas preguntas es un mecanismo de corrección del error, VECM, que estimamos con un panel de datos de los municipios españoles durante el período 1988-2006. Nuestros resultados confirman que, en primer lugar, los municipios se ajustan en presencia de un shock fiscal (es decir, el déficit es estacionario en el largo plazo). En segundo lugar, obtenemos que cuando el shock afecta a los ingresos el ajuste lo soporta principalmente el municipio reduciendo el gasto, las transferencias tienen un papel muy reducido en este proceso de ajuste. Por el contrario, cuando el shock afecta al gasto, el ajuste es compartido en términos similares entre el municipio – incrementado los impuestos – y los gobiernos de niveles superiores – incrementando las transferencias. Estos resultados sugieren que la viabilidad de las finanzas pública locales es factible con diferentes entornos institucionales.

The dynamic adjustment of local government budgets : Does Spain behave differently?

[spa] El objetivo de este trabajo es analizar si los municipios españoles se ajustan en presencia de un shock presupuestario y (si es así) qué elementos del presupuesto son los que realizan el ajuste. La metodología utilizada para contestar estas preguntas es un mecanismo de corrección del error, VECM, que estimamos con un panel de datos de los municipios españoles durante el período 1988-2006. Nuestros resultados confirman que, en primer lugar, los municipios se ajustan en presencia de un shock fiscal (es decir, el déficit es estacionario en el largo plazo). En segundo lugar, obtenemos que cuando el shock afecta a los ingresos el ajuste lo soporta principalmente el municipio reduciendo el gasto, las transferencias tienen un papel muy reducido en este proceso de ajuste. Por el contrario, cuando el shock afecta al gasto, el ajuste es compartido en términos similares entre el municipio – incrementado los impuestos – y los gobiernos de niveles superiores – incrementando las transferencias. Estos resultados sugieren que la viabilidad de las finanzas pública locales es factible con diferentes entornos institucionales.

Estructura y tipología de las "estimes-manifests" en Cataluña (Siglos XIV-XV)

Este artículo es una recapitulación y una puesta al día de nuestros actuales conocimientos sobre los libros de estimes o de manifests confeccionados en los municipios catalanes durante la Edad Media. Para ello se revisa la situación historiográfica, se plantea el estado de la cuestión sobre la materia y se abordan los principales problemas planteados entorno a la confección de los libros de estimes o de manifest a partir de un significativo elenco de ejemplos locales. Además del particularismo geográfico, el trabajo no olvida el enfoque evolutivo. Pese a la variadísima casuística existente, debida a que no existió un marco normativo único o general, se analizan los criterios que cada municipio puso en práctica en la elaboración de las estimes o manifests y se repasan los procedimientos seguidos tanto en la declaración de los bienes como los relativos a la tipología de la riqueza anotada.

Privatization, cooperation and costs of solid waste services in small towns

This paper analyzes the cost implications of privatization and cooperation in the provision of solid waste services for a sample of small municipalities. In conducting this empirical analysis, a survey is first designed and administered to municipalities in the Spanish region of Aragon, and then an estimation of the determinants of service costs is undertaken, considering the possible endogeneity of delivery choices. Our findings indicate that cooperation is more effective than privatization in saving costs. Both production forms can enable small municipalities to cut costs by exploiting scale economies. However, the fact that inter-municipal cooperation involves lower transaction costs and is less likely to be affected by competition problems would seem to account for the fact that it is a more effective way of reducing costs.

Why do municipalities cooperate to provide local public services? An empirical analysis

Intermunicipal cooperation is being increasingly adopted in various countries as a part of local service delivery reforms. This paper draws on survey data from Spain’s municipalities to examine the reasons underpinning the decisions of local governments to engage in intermunicipal cooperation and privatisation. Our empirical analysis indicates that small municipalities prefer to rely on cooperation for reducing costs, while their larger counterparts prefer to privatise the delivery of services. By cooperating, scale economies can be achieved with lower transaction costs and fewer concerns for competition than is the case via private production.

¿Por qué se privatizan servicios en los municipios (pequeños)? Evidencia empírica sobre residuos sólidos y agua

Este artículo examina los factores que influyen en la privatización de los servicios de residuos sólidos y suministro de agua. Se aprovecha la disponibilidad de datos para una muestra de municipios de Aragón para identificar los aspectos de mayor importancia en municipios de pequeña dimensión. Los resultados del análisis empírico muestran que, para ambos servicios, la situación financiera de los municipios influye de forma significativa en la decisión de privatizar de los municipios pequeños, mientras que los aspectos ideológicos no parecen tener importancia. Las motivaciones referidas a los costes varían en función de las características específicas del servicio considerado. En este sentido, la dispersión de los núcleos de población y la cooperación inter-municipal juegan un papel particularmente relevante en municipios de pequeña dimensión.

Intermunicipal cooperation and privatization of solid waste services among small municipalities in Spain

The aim of this paper is to analyze the effects of intermunicipal cooperation and privatization on the delivery costs of urban solid waste services. The results of our empirical analysis, which we conducted among a sample of very small municipalities, indicate that small towns that cooperate incur lower costs for their waste collection service. Cooperation also raises collection frequency and improves the quality of the service in small towns. By contrast, the form of production, whether it is public or private, does not result in systematic differences in costs. Interestingly, the degree of population dispersion has a significant positive relation with service costs. No evidence of scale economies is found because, it would seem, small municipalities exploit them by means of intermunicipal cooperation.

Choosing hybrid organizations for local services delivery : An empirical analysis of partial privatization

The empirical literature about factors explaining local government delivery choices has traditionally focused the attention on the public or private production dilemma. However, hybrid organizational forms such as mixed public-private firms are increasingly used in several European countries. This paper makes use of survey data from Spanish municipalities to examine motivations of local governments for engaging in hybrid organizational forms. Data refer to two very relevant local services: water distribution and solid waste collection. The empirical analysis indicates that the use of mixed firms emerge as a type of pragmatically based ‘third way’ between pure public and pure private production. Indeed, local governments make use of mixed firms when cost considerations (scale economies, transaction costs and soon), financial constraints and private interests exert contradictory pressures. On the contrary, political and ideological factors do not play any significant role on the local government decision of engaging or not in joint ventures with private partners.

Local privatization, intermunicipal cooperation, transaction costs and political interests: Evidence from Spain

Several empirical studies have analyzed the factors that influence local privatization. Variables related to fiscal stress, cost reduction, political processes and ideological attitudes are the most common explanatory variables used in these studies. In this paper, we add to this literature by examining the influence of transaction costs and political factors on local governments’ choices through new variables. In addition to this, we consider the role of additional aspects, such as intermunicipal cooperation as a potential alternative to privatization in order to exploit scale economies or scope economies. We consider two relevant services: solid waste collection and water distribution. Results from our estimates show that privatization (that is, contracting out to a private firm) is less common for water distribution than for solid waste collection. Higher transaction costs in water distribution are consistent with this finding. Furthermore, we find that municipalities with a conservative ruling party privatize more often regardless of the ideological orientation of the constituency. This shows that those political interests able to influence local elections are more important in determining the form of delivery than is the basic ideological stance of the constituency. Finally, we find that intermunicipal cooperation is an alternative to local privatization.

Desenvolupament d’aplicacions potencials dels SIG a l’avaluació ambiental de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)

Aquest projecte es contextualitza dins el marc de l’avaluació ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) que es realitza a les oficies territorials d’avaluació ambiental (OTAA) de la Generalitat de Catalunya. Concretament, l’objectiu principal d’aquest és el de desenvolupar un model d’anàlisi mitjançant sistemes de la informació geogràfica (SIG) per l’avaluació ambiental dels POUM, i la seva posterior integració d’aquest en una aplicació. Aquesta aplicació, a més, permetrà obtenir un informe de resultats finals amb les afectacions que puguin tenir les diferents figures de protecció ambiental pel planejament urbanístic. Tanmateix, el tècnic de la OTAA podrà també extreure imatges d’aquestes afectacions i incorporar-les a l’informe final. Així doncs, gràcies a aquesta aplicació, el tècnic podrà obtenir un informe de forma ràpida de les afectacions del POUM que li serviran per elaborar l’Informe de Sostenibilitat Ambiental, que és un document integrat en els plans objecte d’avaluació ambiental en què es formalitza l’avaluació ambiental duta a terme.

Gestió forestal de masses d'arboç (Arbutus unedo) en regeneració després de foc al terme municipal d'Esparreguera

Els incendis forestals són una pertorbació amb un paper decisiu en l’estructura i dinàmica dels ecosistemes mediterranis. La majoria de les seves espècies vegetals presenten mecanismes de resposta al foc, com la germinació de llavors i la rebrotada d’individus cremats. Les masses forestals regenerades a partir de rebrots assoleixen densitats massa altes i una baixa producció, i, per tant, és fonamental dur a terme una gestió mitjançant tractaments silvícoles. El principal objectiu d’aquest projecte és quantificar l’efecte de la selecció de rebrots i la selecció de rebrots més la desbrossada sobre el creixement de l’Arbutus unedo. S’han estudiat 12 parcel—les en regeneració després dels incendis de 1985, 1986 i 1994 al terme municipal d’Esparreguera. Els resultats mostren que els dos tractaments afavoreixen de la mateixa manera el creixement dels peus d’Arbutus unedo, a causa de la disminució de la competència intraespecífica i interespecífica. La desbrossada (a nivell de parcel—la, no d’individu), no obstant, provoca un increment probablement perjudicial de l’alçada dels rebrots, per la major disponibilitat de llum. Per tal de proposar un model de gestió forestal, s’ha realitzat una anàlisi multicriterial dels diferents escenaris, on s’han considerat altres criteris, com són el model de combustible, la possibilitat de pastura i el cost econòmic. L’alternativa preferida en els boscos d’Arbutus unedo és la selecció de rebrots i la desbrossada.

Gestor d'expedients per l'Institut Municipal d'Hisenda

El projecte recull el treball portat a càrrec per l’anàlisi, disseny i implementació d’una eina per l’Institut Municipal D’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona que compleixi les necessitats d’un sistema d’informació capaç de gestionar els expedients que genera una sèrie de tributs, les sancions que comporten així com la documentació necessària per la comunicació amb el ciutadà. Per realitzar l’aplicació s’han utilitzat tecnologies que ens permeten treballar en l’entorn web, un nucli programat en llenguatge Java sobre la plataforma MVC de Struts, tot sobre un servidor d’aplicacions WebSphere i un motor de base de dades Oracle.

Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) d’urbanisme integrat en una plataforma corporativa del SIG municipal

El document recull la memòria del projecte final del projecte de la desena edició del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica impartit en Laboratori d’Informació Geogràfica i Teledetecció (LIGIT) del departament de geografia de la UAB i realitzat amb col•laboració de l’empresa SEYS. El projecte es contextualitza en el desenvolupament del Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) d’urbanisme integrat en una plataforma corporativa del SIG municipal per a l’Ajuntament de Tarragona com a resposta a la revisió del planejament urbanístic (POUM) El projecte es desenvolupa en tres blocs: Urbanisme, Cartografia bàsica i interoperativitat. Les tasques realitzades en aquestes pràctiques versen sobre dos d’aquest mòduls:  Urbanisme, on s’estructura les dades del POUM per tal d’establir una base de dades. Aquesta servirà de base pel desenvolupament de l’aplicatiu que facilitarà les tasques del departament d’urbanisme  Interoperativitat, on es desenvoluparà un servidor de la informació geoespacial , per tal de poder-hi accedir des del diferents departaments de l’Ajuntament, i un geoportal per visualitzar-les.

Ampliació i millora de l’aplicació web intranet de consulta de la geoinformació cadastral del sistema d’informació municipal de Cerdanyola del Vallès

Aquest Projecte final és una continuació d’anteriors Projectes Finals de MTIG i és el resultat del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Departament del Cadastre dels Serveis Econòmics, i el LIGIT. El Projecte final es basa en l’aplicatiu, ja existent, web d’intranet amb software lliure que permet la visualitazació de cartografia urbana i rústica del municipi, per a diferents anys, i la realització de consultes alfanumèriques simples. L’objectiu del Projecte final és l’ampliació i millora de l’aplicatiu existent, en concret en els seus aspectes d’accés i sortida a dades alfanumèriques de forma detallada

Construcció d'un SIG de base municipal amb assignació automàtica del nom de carrer a les illes d'habitatges d'una determinada població

El present treball Final de Carrera és un apropament als Sistemas d'Informació Geogràfica (SIG), segons dues vessants: la teòrica, oferint informació general sobre els SIG, i la pràctica, mostrant el desenvolupament d'una aplicació concreta basada en programari SIG.