Marx's analysis of the falling rate of profit on the first version of volume III of capital

The paper provides a description and analysis of the Hodgskin section of Theories of Surplus Value and the general law section of the first version of Volume III of Capital. It then considers Part III of Volume III, the evolution of Marx's thought and various interpretations of his theory in the light of this analysis. It is suggested that Marx thought that the rate of profit must fall and even in the 1870s hoped to be able to provide a demonstration of this. However the main conclusions are: 1. Marx's major attempt to show that the rate of profit must fall occurred in the general law section. 2. Part III does not contain a demonstration that the rate of profit must fall. 3. Marx was never able to demonstrate that the rate of profit must fall and he was aware of this.

A Descriptive and analytic look at Marx's own explanations of the falling rate of profit (second version)

This paper examines, both descriptively and analytically, Marx's arguments for the falling rate of profit from the Hodgskin section of Theories of Surplus Value, The General Law section of the recently published Volume 33 of the Collected Works and Chapter 3 of Volume III of Capital. The conclusions are as follows: First, Marx realised that his main attempt to give an intrinsic explanation of the falling rate of profit, which occurred in the General Law section, had failed; but he still hoped that he would be able to demonstrate it in the future. Second, the Hodgskin and General Law sections contain a number of subsidiary explanations, mostly related to resource scarcity, some of which are correct. Third, Part III of volume III does not contain a demonstration of the falling rate of profit, but a description of the role of the falling rate of profit in capitalist development. Forth, it also contains suppressed references to resource scarcity. And finally, in Chapter 3 of Volume III, Marx says that it is resource scarcity that causes the fall in the rate of profit described in Part III of the same volume. The key to all these conclusions in the careful analysis of the General Law section.

Las ideas de Marx llegan a la corriente principal de la economía

The paper first sets out simplified versions of recent mainstream papers which explain the rise of democracy in 19th century Europe and its instabliity in Latin America. Then it attempts to convince Marxists of the importance of these works for Marxist thought.

El sentit de la revolució segons Louis Althusser

Aquest TFG analitza el valor revolucionari que el filòsof francès Louis Althusser atorga a l'obra de Karl Marx, posant especial èmfasi en la caracterització del marxisme com una ciència objectiva, els criteris per abastir un veritable coneixement i les crítiques althusserianes a les corrents 'humanistes' del marxisme. El treball també ofereix una aproximació a l'adequació de l'obra d'Althusser com a eina per caracteritzar i recolzar el moviments de reacció ciutadana desenvolupats dins el context de la crisi econòmica de finals de la primera dècada del segle XXI.

Max Reger (1873-1916) i Karl Straube (1873-1950) : tradició i evolució històrica de l'orgue a Alemanya

El present treball es centra en la relaci ó entre Max Reger i Karl Straube i les seves conseqüències interpretatives, tot vinculant-la amb els corrents socials, est ètics i musicals de tot el segle XIX i principis del segle XX. S'avalua el rellevament de la col ·laboració entre compositor i organista, recorrent a expressions i reflexions dels propis protagonistes i de persones properes a ambd ós. La metodologia es basa en l'an àlisi i la comparaci ó de materials editats i aut ògrafs, manuscrits, cartes, i enregistraments amb la finalitat d'aclarir una relaci ó humana, professional i musical de gran envergadura per la hist òria de l'orgue a Alemanya.

Els corbs i les lluites de classes

Tradicionalment s'ha dit que les clases socials van sorgir durant la revolució neolítica, quan algunes persones van comen- çar a exercir drets de propietat sobre la terra, la qual cosa, al seu torn, va significar l'origen, en paraules de filòsofs com Karl Marx i Friedrich Engels, de l'anomenada lluita de classes. No queda clar, però, si abans ja existien diferències de classe, de manera que la revolució neolítica potser només les va aprofundir. El motiu d'aquesta segona possibilitat és que totes les espècies animals que tenen comportaments socials mostren diferències jeràrquiques entre els diversos membres. Un nou estudi publicat a Current Biology demostra que els corbs, ocells amb comportaments socials complexos, també tenen clases socials i lluites de classe.